Clima organitzacional a la Universitat de Girona: un estudi de cas a la Facultat d'Educació i Psicologia

Abstract

El present treball té com a objectiu principal fer una aproximació a l’estudi del clima organitzacional en una institució pública d’ensenyament superior a fi d’identificar oportunitats per a la millora del funcionament institucional. Per a fer-ho s’ha elaborat i administrat un instrument dissenyat a partir d’un qüestionari d’una empresa privada l’any 2012 a la província de Girona per a la mateixa finalitat, de les informacions extretes de l’estudi realitzat per Brito i Jiménez (2009) a la Universitat de Carabobo i de les diferents dimensions proposades pels autors especialitzats en la recerca de clima organitzacional. Per a complementar la informació extreta dels resultats del qüestionari i poder obrir una línia d’investigació de cares al futur en aquesta temàtica, s’ha aplicat l’estadístic KMO i la prova d’esfericitat de Barlett per a determinar si es podia realitzar una anàlisi factorial i ambdues han resultats adequades (KMO=0’722, α<0,05). Els resultats posteriors de l’anàlisi factorial indiquen que l’instrument aplicat presenta fiabilitat (α-Cronbach=0,896) i que explica un 68,86% de la variància. Mitjançant el mètode d’extracció d’Anàlisi de Components Principals amb una solució rotada aplicant la metodologia Varimax, s’han identificat 11 dimensions. Finalment, s’interpreten tots els resultats i es proposen accions de futur

This study has as purpose to approach the study of the organizational climate in a public institution of higher education to identify opportunities for organizational improvement. For this purpose has developed and administrated an instrument designed from a private company in 2012 in the province of Girona, the extracted information from the study of Brito and Jiménez (2009) at the University of Carabobo and the different dimensions proposed by specialized in researching organizational climate authors. To complement the extracted information from the results of questionnaire and to open an investigation line to the future, it has applied KMO’s statistical test and Barlett’s sphericity test to determine whether it could perform a factor analysis and the two tests have proved adequate (KMO=0’722, α<0,05). The consequent results of the factor analysis indicate that the instrument is reliable (α-Cronbach=0,896) and that explains 68,86% of the variance. It has identified 11 dimensions by the extraction method of Principal Component Analysis with a rotated solution applying Varimax methodology. Finally, all results have been interpreted and we have proposed future actions