Percepcions de la frontera política i de la frontera quotidiana als Pirineus Orientals (1834-1934)
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2015-06-15T07:13:03Z
dc.date.available
2015-06-15T07:13:03Z
dc.date.issued
2013
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
Per la història, la geografia i les relacions socials, la frontera dels Pirineus al sector oriental ha estat, relativament, permeable. A part del territori de la Cerdanya, on l’orografia no facilita la separació política, la línia divisòria és franquejable per gairebé un centenar de passos de muntanya i existeix també
la possibilitat marítima de traspassarla. Excepte en les èpoques de conflicte
internacional, en la pràctica diària, més que d’un mur, podem parlar d’un pont, passadís o carrer. El contraban i les lluites polítiques de partit se’n beneficiaren. En la diferenciació identitària de les poblacions situades a ambdós costats del límit estatal hi influí poderosament el distint grau de desenvolupament econòmic i cultural
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.relation.ispartof
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2013, vol. 0, núm. 54, p. 485-512
dc.rights
L'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores
dc.source
RACO
dc.subject.other
dc.title
Percepcions de la frontera política i de la frontera quotidiana als Pirineus Orientals (1834-1934)
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.eissn
2339-9937