L'Estudiant com a eix de la programació docent. Una experiència basada en les expectatives dels estudiants
Full Text
Share
Des de l’inici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la
pedagogia van assenyalar la importància d’aprendre a partir de l’ensenyament del “saber fer” o competències, en l’actual llenguatge introduït pel conveni de Bolonya el 1999.
Aquesta comunicació vol discutir primer les dificultats del cos docent per adequar-se
als canvis generacionals i, al mateix temps, vol fer una reflexió sobre fins a quin punt la proposta de models alternatius en l’actualitat és vàlida.
Aquestes dues qüestions es tractaran a través l’explicació d’una experiència docent
innovadora, en l’àmbit de l’urbanisme, amb un grup d’estudiants del segon any dels estudis d’Arquitectura.
Aquest esdeveniment s’explicarà a partir d’una anàlisi de l’alumnat feta també
mitjançant d’un qüestionari que es va passar per conèixer les seves perspectives abans que
comencés el curs. Després s’explicaran els objectius, la divisió de les tasques, els resultats esperats, els resultats assolits i els resultats no esperats però positius.
L’avaluació del curs va ressaltar que la programació d’un curs a partir de les
necessitats dels estudiants comporta una gran participació del professorat en el moment de desenvolupar la tasca docent i que va més enllà de la implicació que comporta la clàssica docència magistral.
Al mateix temps, l’èxit positiu va ser motiu també d’una reflexió sobre els factors que hi van contribuir