http://hdl.handle.net/10256/9247 Mon, 12 May 2025 05:50:08 GMT 2025-05-12T05:50:08Z http://hdl.handle.net/10256/25687 Hi ha alguna cosa que grinyola: l’evolució de la proposta de Jon Elster per comprendre les ciències socials i el comportament humà Miquel Coll, Susanna Per intentar trobar respostes a qüestions sobre la possibilitat de coneixement en ciències socials i als problemes que planteja la teoria de l'elecció racional, en aquest treball contextualitzarem i analitzarem Nuts and Bolts for the Social Sciences (1989) i Explaining Social Behaviour (2007), dues obres sobre metodologia per a les ciències socials del filòsof noruec Jon Elster. Els objectius principals de les pàgines que segueixen són detectar els conceptes clau de la proposta d’Elster i la seva evolució; comprovar la idoneïtat de la proposta d’Elster i comparar-la amb els supòsits bàsics de la microeconomia ortodoxa; i en última instància presentar com la teoria d’Elster pot afectar a la investigació i l’estudi de les ciències socials; In this paper, we are looking for answers about the possibility of knowledge in the Social Sciences and the problems raised by the Theory of Rational Choice. In order to shed some light on the issue, we will contextualize and analyze Nuts and Bolts for the Social Sciences (1989) and Explaining Social Behavior (2007), two works on methodology for the Social Sciences written by the Norwegian philosopher Jon Elster. The main objectives of the following pages are to: detect the key concepts of Elster's proposal and its evolution; test the suitability of Elster's proposal and compare it with the basic ssumptions of orthodox Microeconomics; and ultimately present how Elster's theory can affect research and the study of the Social Sciences Sun, 01 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25687 2024-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25634 Walter Benjamin i la producció artística en un món tècnicament reproduïble: reflexions estètiques al voltant de la politització de l’art i l’ús de les tècniques de reproducció en el procés de creació de l’obra Turon Bosch, Santi En aquest treball l'autor proposa exposar com l’època de la reproductibilitat tècnica incideix sobre l’estètica heretada, posant èmfasi no en les possibilitats polítiques revolucionàries que es desprenen de la funció i el tipus de recepció que adopta l’art a partir d’aquest moment , sinó més aviat en la manera com la producció artística s’adequa al règim de percepció instaurat per aquest nou escenari tecnològic. El treball busca descriure la influència que els mitjans de reproducció tècnica tenen sobre el mateix procés de creació de l’obra a nivell formal, en establir unes noves condicions per la producció artística que, segons defensa, sedimenten el pas cap a l’estètica postclàssica formulada per Benjamin en els seus primers escrits. La dificultat d’aquest exercici recau en redefinir en termes estètics la funció social que Benjamin atribueix a l’art en el context històric de l’època, de manera que la famosa “politització de l’art” per la qual advocà pugui ser pensada més enllà de la lluita política entre feixisme i comunisme; tot això, és clar, evitant retrocedir cap a un esteticisme que mantingui separades l’esfera pública i l’artística, amb la possible conseqüència fatal d’una estetització de la política, de la qual ja advertí Benjamin Sun, 01 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25634 2024-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25631 Parlen, les màquines?: una aproximació des de la filosofia del llenguatge de L. Wittgenstein Darraz, Yousef En aquest treball de fi de grau explicarem la filosofia del llenguatge del segon Wittgenstein per intentar veure quines conseqüències tindria sobre la qüestió de si les màquines, com les actuals intel·ligències artificials que són capaces d’usar el llenguatge amb molta precisió, poden pensar. Per fer-ho, ens basarem en la seva obra "Investigaciones filosóficas" amb l’ajuda de les interpretacions d’Antoni Defez recollides al seu llibre "No es pot buscar en el blau". Per contrastar la filosofia de Wittgenstein en el tema dels pensaments, ens endinsarem en el funcionalisme en filosofia de la ment de la mà de Carlos Moya, gràcies al seu manual "Filosofia de la ment". Seguidament, exposarem la posició de Turing expressada al seu assaig "¿Puede pensar una màquina?" com a exemplificació d’un posicionament funcionalista. Un cop explicat això, es farà una comparació entre Turing i Wittgenstein, per veure com el concepte de forma de vida és clau en el filòsof austriac per tal de no confondre’l amb el funcionalisme. També, es farà una explicació de la famosa rèplica que Searle fa al funcionalisme, la qual trobem al seu llibre "Minds, Brains and Science". Finalment, es conclourà que encara que una màquina com la IA pugui usar els signes lingüístics, en tant que li manca el substrat, previ al llenguatge amb significació, a partir del qual les paraules tenen significat (conducta natural i primitiva dels humans), aleshores no parlen, no pensen , encara que ho sembli; In this thesis we will work on the second Wittgenstein's philosophy of language to try to see what consequences it would have on the question of whether machines, like current artificial intelligences that are capable of using language very precisely, can think. To do this, we will base on his work "Investigaciones filosóficas" with the help of the interpretations of Defez collected in his book "No es pot buscar en el blau". To contrast Wittgenstein's philosophy on the subject of thoughts, we will delve into functionalism in the philosophy of mind by Carlos Moya, thanks to his manual "Filosofia de la ment" Next, we will explain Turing's position expressed in his essay "¿Puede pensar una máquina?" as an example of a functionalist position. Once this has been explained, a comparison will be made between Turing and Wittgenstein, to see how the concept of way of life is key in the Austrian philosopher in order not to confuse him with functionalism. There will also be an explanation of Searle's famous reply to functionalism, which we find in his book "Minds, Brains and Science". Finally, it will be concluded that even if a machine like AI can use linguistic signs, since it lacks the substrate, prior to meaningful language, from which words have meaning (natural and primitive behavior of humans),then they don't speak, they don't think, it still seems so Sun, 01 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25631 2024-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25630 La Cura de sí davant el neoliberalisme: dues subjectivitats enfrontades en l’últim Foucault Clotas López, Eduard El tema del treball és l’oposició de dos tipus de subjectivitat en l’obra de Foucault. Aquests són, per una banda, el subjecte en el context de l’ètica grecoromana de la cura de sí, i per altra, el subjecte en el règim neoliberal. La hipòtesi de la que parteix el treball és que l’estudi de Foucault sobre el subjecte de l’ètica de la cura de sí a l’antiguitat grecoromana posa en tensió el subjecte del neoliberalisme, i, per tant, que aquest àmbit de l’obra foucaultiana pot tenir un clar interès pel pensament polític actual. Per il·lustrar les diferències entre els dos tipus de subjectivitat, relacionarem tres conceptes clau involucrats en els estudis de Foucault sobre la subjectivitat en l’ètica grecoromana de la cura de sí, i sobre la subjectivitat en el neoliberalisme. El primer d’ells és la noció de ‘subjectivitat’, entesa com a producte de relacions de poder dins de jocs de veritat històricament determinats. En segon lloc, a partir del concepte de ‘governamentalitat’, que tracta sobre com es condueix la conducta dels homes, present en els seus estudis sobre neoliberalisme. Finalment, la concepció del ‘mètode crític’ desenvolupada en els seus treballs sobre l’ètica grega. Aleshores, equipats amb aquests conceptes compararem els dos tipus de subjectivitat amb el fi de mostrar com el subjecte de la cura de sí, que es construeix ell mateix a partir del que Foucault anomena ‘tecnologies del jo’, posa en tensió la subjectivitat pròpia del neoliberalisme Sun, 01 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25630 2024-09-01T00:00:00Z