http://hdl.handle.net/10256/9247 Sun, 14 Jun 2026 18:56:12 GMT 2026-06-14T18:56:12Z http://hdl.handle.net/10256/27552 Matemàtiques i bellesa en Kant: on el coneixement esdevé contemplació Tomàs Serra, Marina Aquest treball comença a partir d’una pregunta: poden les matemàtiques, en el marc del pensament de Kant, ser enteses com una experiència estètica? A partir de la teoria del gust de la Crítica del Judici i del model matemàtic de la Crítica de la Raó Pura, s’intenta veure si les demostracions matemàtiques poden encaixar dins l’estètica kantiana. L’anàlisi comença amb la definició de bellesa en Kant, incloent-hi la distinció entre bellesa lliure i adherent, així com la noció de sublim. A continuació, s’estudia el paper de la imaginació en la construcció del coneixement matemàtic i com aquest procés pot connectar-se amb l’experiència estètica. El treball incorpora també lectures contemporànies, com la d’Angela Breitenbach, que ofereixen una reinterpretació de l’estètica kantiana aplicada a l’àmbit de les matemàtiques. Mitjançant exemples paradigmàtics —com el teorema de Pitàgores, la identitat d’Euler o les sèries infinites— es valora fins a quin punt una demostració pot generar un plaer desinteressat i activar un joc lliure de les facultats, tal com Kant descriu en el judici de gust. Així, aquest estudi explora els límits del pensament estètic kantià i proposa una visió més àmplia de la bellesa, capaç d’incloure també la matemàtica com a experiència contemplativa Mon, 01 Sep 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27552 2025-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27550 Justícia, política i present: un estudi de la teoria de la justícia de John Rawls i les respostes crítiques de Thomas Nagel i Ronald Dworkin Pons Viladomat, Gina La pregunta sobre com es construeix una societat justa ha donat lloc a múltiples teories filosòfiques, entre les quals destaca la teoria de la justícia de John Rawls. Aquest treball examina la seva proposta, centrant-se en els principis de justícia que defensa i la ‘Posició Original’, la situació hipotètica que utilitza per justificar-los. També s’analitzen les respostes crítiques de Thomas Nagel i Ronald Dworkin, que qüestionen el rol justificatiu que Rawls atribueix al dispositiu de la "posició original". Finalment, mitjançant una anàlisi crítica, es valora fins a quin punt aquestes reaccions aconsegueixen o no debilitar la solidesa de la teoria rawlsiana Mon, 01 Sep 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27550 2025-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27549 Michel de Montaigne com a lector de Ramon Sibiuda: una visió escèptica de la superioritat humana Pons Aranda, Carme Aquest treball té el propòsit d'analitzar la posició de Montaigne davant la lectura del Liber Creaturarum de Sibiuda, un llibre d'un filòsof-teòleg català que Montaigne tradueix del llatí al francès. Tracta el contacte de Montaigne amb Sibiuda i de com la traducció de l'obra del català influencia el pensament del francès. L'autor dels Essais dedica un dels seus assaigs a Ramon Sibiuda: en l'"Apologia de Raimond Sebond", Montaigne mostra el seu escepticisme pel que fa a la posició de l'home en la natura i en les possibilitats del coneixement i de la teologia. D'entre aquests temes, l'estudi present se centra en els arguments que ataquen les idees sibiudanes segons les quals l'home és superior a la resta d'animals. Es destaquen, finalment, idees del pensament montanià d'altres assaigs que connecten, també, amb la visió escèptica de l'home: la impossibilitat de categoritzar l'experiència humana i la defensa de la igualtat entre persones Mon, 01 Sep 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27549 2025-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27548 Discussions sobre la relativitat lingüística: entre Pinker i Boroditsky Pilsa i Carandell, Maria Per poder parlar correctament la nostra llengua materna i arribar a entendre’ns, el llenguatge obliga que els parlants parin atenció a certs aspectes de la realitat i n’obviïn d’altres. La tesi relativista feble defensada per Lera Boroditsky a través de les dades obtingudes en els seus experiments, se sol contraposar a l’universalisme cognitiu i a la idea d’una gramàtica innata que compta amb el suport de Steven Pinker. Aquest treball mostra l’actualitat del debat i fa de pont entre les dues concepcions del funcionament lingüístic. Vol mostrar com la facultat lingüística s’inclou en estructures cognitives més bàsiques i innates com la percepció Mon, 01 Sep 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27548 2025-09-01T00:00:00Z