http://hdl.handle.net/10256/9243 Wed, 02 Jul 2025 04:10:59 GMT 2025-07-02T04:10:59Z http://hdl.handle.net/10256/25721 Síntesi i codificació de la ideologia de la primera Tetrarquia (293-305) en el pòrfir Sala Navarro, Bruno Aquest Treball de Final de Grau concentra el seu estudi en la representació de la Tetrarquia i les solucions iconogràfiques adoptades en tant que mesura de control administratiu, polític i governamental del bast Imperi Romà. El nou estatus de poder i gestió imperial van quedar petrificades i codificades de manera paradigmàtica en pòrfir, material noble de profús recorregut quant a ostentació per part de l’elit romana, el qual va esdevenir un element necessari i inherent del i per al poder imperial, fins i tot més enllà de la fortuna tetrarca. En aquest sentit: Quin missatge presenta la iconografia? Quin són els seus precursors? Es poden identificar? Quins paral·lelismes i diferències es poden establir entre la representació conjunta i la individual de cada un dels Tetrarques? Què arrossega de la tradició escultòrica i ornamental anterior? Quin paper juga el pòrfir? En definitiva, en aquest TFG es farà èmfasi en del nexe entre emperador(s) i pòrfir (ja testimoniat en cronologies anteriors a la tetrarca), el qual es va disparar i fer més estret degut a les necessitats propagandístiques del moment, absolutament sintetitzades i codificades en aquest marbre Sun, 01 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25721 2024-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25720 Rock i joventut a Espanya durant la primera etapa del segon franquisme (1959 a 1969) Rodríguez Rojas, Aïda L’objectiu de la recerca és entendre quin era el context de l’Estat espanyol a la dècada de 1960, descobrir quins van ser els esdeveniments més importants per comprendre per què la música rock va néixer més tard i amb més dificultats a aquest país que a altres països europeus, d’Hispanoamèrica i als Estats Units. Un altre objectiu del treball és analitzar què va significar l’arribada del rock per a un jovent que es trobava en un context polític autoritari Sun, 01 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25720 2024-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25637 Art i bogeria Llimona Escarpanter, Mercè Aquest treball de fi de grau se centra en l'anàlisi de la sèrie de retrats de Géricault i el seu impacte en la percepció i estudi de la bogeria al llarg del segle XIX. A través d'un enfocament interdisciplinari que combina la història de l'art, la psicologia i alguns estudis mèdics, s'analitzarà com aquestes representacions artístiques han contribuït a l'evolució del coneixement i el tractament de les diverses malalties mentals. L'objectiu principal d'aquest estudi és demostrar que l'art, més enllà del seu valor estètic, ha estat i continua essent una pràctica essencial per la visualització, la comprensió de la realitat humana i, en aquest cas, en l'àmbit de la salut mental. A través de la sèrie dels monomaníacs es podrà entendre la importància de l'art al segle XIX com una nova expressió artística que s’implica en les malalties mentals, la bogeria i la lletjor que formen part de la societat Sun, 01 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25637 2024-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25636 Segundo de Chomón: el cinema de la fantasia Ortega Felipe, Claudia Segundo de Chomón, cineasta pioner del cinema mut, va destacar pel seu mestratge en tècniques de trucatge i efectes especials, que li van permetre hipnotitzar l'espectador amb les seves produccions. La seva carrera, que va estendre’s durant vint-i-cinc anys, s’inicià el 1901 i va culminar el 1926. Va treballar inicialment per a Pathé a París, on perfecciona les seves habilitats en animació i stop-motion, contribuint significativament a l'evolució del cinema de l'època. Entre les seves obres més notables es troben «Les bodes del rei d'Espanya Alfons XIII» (1906) i «L’épée du spirite» (1910), demostrant un domini excepcional dels efectes visuals i narratius. Després de la seva etapa a la Pathé, Chomón va col·laborar amb la Itala Film a Torí, participant en la creació de pel·lícules com «Cabíria» (1914), on aplica avançades tècniques de filmació i coloració. El seu llegat cinematogràfic es caracteritza per la innovació constant i l'ús creatiu de trucatges, influint profundament en la indústria del cinema. Chomón va tornar a Espanya al final de la seva carrera, deixant una empremta inesborrable en la història del cinema i sent objecte de múltiples estudis i homenatges, que reconeixen la seva contribució al setè art com un dels grans mestres del cinema de trucs i fantasies Sun, 01 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25636 2024-09-01T00:00:00Z