http://hdl.handle.net/10256/8037 Sun, 01 Jun 2025 20:58:52 GMT 2025-06-01T20:58:52Z http://hdl.handle.net/10256/8048 Innovar o conservar a l’escola: una anàlisi en tres nivells Tort i Bardolet, Antoni Aquest article vol contribuir a l’anàlisi dels canvis en els centres educatius i a la valoració de què entenem per innovació educativa, a partir de tres processos que incideixen notablement en l’evolució de les nostres escoles i de l’educació en general. El text descriu, en primer lloc, els processos de reinstitucionalització, de com el mateix centre educatiu s’organitza per millorar la seva capacitat d’innovar pedagògicament. En segon lloc, s’aborden els processos de regulació, que tracten de la relació de l’escola amb el seu territori, de quins són els marges possibles d’actuació en el seu context local, social i polític. En tercer lloc, s’analitzen alguns dels processos de recontextualització, en què diferents agents socials (dels mitjans de comunicació de massa a les administracions) modifiquen i defineixen els discursos sobre allò que cal fer a l’escola Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/8048 2012-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/8047 L’ampliació del temps d’aprenentatge, una pràctica inclusiva que millora el rendiment acadèmic de tot l’alumnat Valls, Rosa; Siles Molina, Gregor La recerca R+D «Formas de agrupación del alumnado y su relación con el éxito escolar: ‘mixture’, ‘streaming’ e inclusión (2009-2011)» ha realitzat una anàlisi quantitativa i una de qualitativa sobre la presència d’aquestes modalitats d’agrupació en els centres d’educació primària i secundària de l’Estat espanyol. Els resultats quantitatius reflecteixen que l’ampliació del temps d’aprenentatge és la pràctica inclusiva més implementada en els centres educatius. Una pràctica que pot suposar una alternativa a la separació per nivells de l’alumnat, que es dóna dins de la modalitat de streaming, i que ajuda a millorar aquells alumnes que tenen un nivell més baix. L’estudi qualitatiu mostra diferents formes de com s’aplica aquesta pràctica i com els centres que les vinculen més directament als continguts instrumentals, a la vegada que aprofiten per al seu desenvolupament els recursos disponibles, tant de l’administració com de la comunitat, aconsegueixen una incidència més gran en la millora acadèmica de l’alumnat Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/8047 2012-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/8046 Pràctica educativa i desenvolupament de la llengua escolar Vila, Ignasi; Siqués, Carina La diversitat lingüística i cultural té una presència cada vegada més gran en el món occidental. Catalunya no és diferent i, al llarg de l’última dècada, l’heterogeneïtat identitària, lingüística, cultural i ètnica ha crescut de manera important (Departament d’Educació, 2009). El que ha estat anomenat com el «fenomen migratori» està present a totes les contrades i s’ha estès per les aules del sistema educatiu català. Des d’una perspectiva lingüística, aquesta realitat presenta problemes fins ara desconeguts entre nosaltres, tots ells relacionats amb l’augment de la diversitat de l’alumnat respecte al coneixement de la llengua de l’escola. De fet, no és gens estrany que en una mateixa aula trobem alumnat escolaritzat des del començament de parvulari juntament amb alumnat que ho ha fet al llarg d’aquesta etapa o de la primària, i això provoca que en una mateixa aula la diversitat lingüística, pel que fa al coneixement de la llengua escolar, sigui enorme. Certament, les qüestions implicades en l’escolarització de la infància i l’adolescència d’origen estranger no són exclusivament lingüístiques i, fins i tot, en molts casos els «problemes» lingüístics amaguen altres realitats molt més importants per comprendre el desenvolupament d’aquestes criatures. No obstant això, també és cert que els aspectes específicament lingüístics relacionats amb el domini de la llengua de l’escola per part de l’alumnat d’origen estranger han de tenir un espai per a la reflexió, per comprendre’n millor els processos d’escolarització. Aquest article aborda aquesta qüestió des de la convicció dels que l’escrivim que les qüestions escolars que afecten l’escolarització de l’alumnat d’origen estranger no es resolen exclusivament amb la reflexió sobre el procés d’adquisició de la llengua de l’escola, però que certament hi pot ajudar. La recerca ha mostrat l’existència d’un important decalatge entre el temps que l’alumnat d’origen estranger triga a desenvolupar habilitats conversacionals en la nova llengua i l’adquisició de les habilitats lingüístiques implicades en els processos d’ensenyament i aprenentatge (Collier, 1987; Cummins, 1981; Hakuta, Buttler i Witt, 2000; Maruny i Molina, 2000; Navarro i Huguet, 2005; Ramírez, 1992; Siqués i Vila, 2007; Thomas i Collier, 1997). Tots els treballs esmentats afirmen que aquest decalatge pot ser d’entre tres i quatre anys. Això no significa que ambdues habilitats siguin independents, sinó que estan estretament relacionades, però les dades empíriques afirmen que, en el cas de l’alumnat estranger, el desenvolupament d’aquestes habilitats pot tenir ritmes molt diferents que es relacionen, entre altres coses, amb la participació activa en les tasques d’ensenyament i aprenentatge escolar mitjançant la llengua de l’escola Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/8046 2012-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/8045 L'ensenyament i l'aprenentatge escolar a partir de la cultura familiar. Un exemple il·lustratiu d'una familia procedent de Gambia que viu a Catalunya Planagumà, Alba; Quintanas, Meritxell; Esteban Guitart, Moisès L’objectiu de l’estudi que es presenta en aquest article, fonamentat en la psicologia cultural, consisteix a descriure la relació entre la cultura familiar i escolar d’una família procedent de Gàmbia que viu a Catalunya, Espanya, per il·lustrar com els docents poden utilitzar els fons de coneixement de les famílies amb l’objectiu d’establir punts de connexió directe entre la vida dels seus alumnes i la instrucció escolar. Es va utilitzar un disseny qualitatiu i es van emprar tècniques etnogràfiques d’entrevista i anàlisi de documents (genograma i sistema d’informació geogràfica). Es resultats il·lustren la varietat de fons de coneixement que les famílies acumulen i utilitzen en la seva vida quotidiana. Específicament, es detecten —en la família entrevistada—coneixements amplis vinculats a la construcció. Enla mateixa línia del treball de Sandoval-Taylor, se suggereix un mòdul o unitat curricular basada en fons de coneixement vinculats a la construcció. Aquest article segueix un modelpedagògic que il·lustra l’aproximació dels fons de coneixement, així com la teoria ecològica de Bronfenbrenner, que emfatitza l’extensió de l’aprenentatge i l’ensenyança a través de la connexió de microsistemes com la família i l’escola. Les experiències prèvies dels alumnes, les seves experiències culturals adquirides en la vida familiar, afecten el seu rendiment escolar. En aquest sentit, l’article presenta una discussió del model conegut com a continuïtats-discontinuïtats família-escola o model del desajust família-escola, dissenyatper explicar i poder intervenir en l’educació d’estudiants subrepresentats, és a dir, estudiants que posseeixen una de les característiques següents o més d’una: baixos ingressoseconòmics, minoria cultural, origen estranger (immigrant, segona generació, sense documentació), accent estranger i/o no ser fluents en català o castellà Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/8045 2012-01-01T00:00:00Z