http://hdl.handle.net/10256/5043 Tue, 12 Aug 2025 15:02:17 GMT 2025-08-12T15:02:17Z http://hdl.handle.net/10256/5051 Aproximación a la realidad actual del trabajo social en euskadi: una especial mirada al trabajo social en lengua vasca Berrio-Otxoa Otxoa de Angiozar, Kontxesi; Berasaluze, Ainhoa This article deals with two closely linked or linkable, but likewise clearly differentiated, subjects. First of all, an analysis is carried out on the research and development of the discipline and the social work profession as it is applied in the Autonomous Community of the Basque Country (ACB), based on recent research findings. In relation to social work, the study indicates the need to strengthen aspects pertaining to training, research and the profession itself. It is our view that this requires the exchange of know-how between the academic world and professionals on the job. In this respect, we believe it is important to create spaces and launch initiatives to crate synergy between professional practice and the people involved in teaching and research. Second of all, a more in-depth study is made of the state of development of the use of the Basque language in educational spheres of the social work discipline, on the basis of a preliminary exploratory analysis. A variety of indicators show that the Basque language is steadily gaining in the educational sphere. It is clear that as the path taken in the educational sphere widens and becomes more consolidated, it will have an effect on the use of the Basque language in the professional sphere. Nevertheless, linguistic revitalization likewise requires that its use be made prestigious by empowering its speakers. This calls for plans to encourage and promote changes and generate linguistic habits; Este artículo aborda dos temáticas íntimamente vinculadas o vinculables y, al mismo tiempo, claramente diferenciadas. En primer lugar, se realiza un análisis de la investigación y el desarrollo de la disciplina y de la profesión del trabajo social aplicado a la realidad de la Comunidad Autónoma de Euskadi (CAE), apoyándonos en los resultados obtenidos en una reciente investigación. El estudio pone de manifiesto la necesidad de fortalecer el trabajo social, tanto en su dimensión formativa como en sus dimensiones investigadora y profesional. Todo ello pasa, a nuestro juicio, por el intercambio de saberes entre el mundo académico y el ejercicio profesional. En este sentido, consideramos importante crear espacios y activar iniciativas para crear sinergias entre los agentes de la práctica profesional y los agentes del ámbito docente-investigador. En segundo lugar, se profundiza en el balance del desarrollo en el ámbito formativo de la disciplina del trabajo social en lengua vasca, a partir de un primer análisis exploratorio. A la luz de los diversos indicadores estimados, el euskera, en el ámbito formativo del trabajo social, muestra un incremento progresivo. Así, parece claro que, en la medida en que se prolongue y se consolide el camino iniciado en el ámbito formativo, la implantación del euskera en el ámbito profesional será más firme. Con todo, la revitalización lingüística requiere asimismo prestigiar su uso empoderando a sus hablantes, lo que exige una dinamización planificada para promover cambios y generar nuevos hábitos lingüísticos; Aquest article tracta dues temàtiques íntimament vinculades o vinculables i, al mateix temps, clarament diferenciades. En primer lloc, es fa una anàlisi de la recerca i el desenvolupament de la disciplina i de la professió del treball social aplicat a la realitat de la Comunitat Autònoma d’Euskadi (CAE), per a la qual cosa ens recolzem en els resultats obtinguts en una recerca recent. L’estudi posa de manifest la necessitat d’enfortir el treball social, tant en la seva dimensió formativa com en les seves dimensions investigadora i professional. Tot això passa, a judici nostre, per l’intercanvi de sabers entre el món acadèmic i l’exercici professional. En aquest sentit, considerem important crear espais i activar iniciatives per crear sinergies entre els agents de la pràctica professional i els agents de l’àmbit docent-investigador. En segon lloc, s’aprofundeix en el balanç de desenvolupament en l’àmbit formatiu de la disciplina del treball social en llengua basca, a partir d’una primera anàlisi exploratòria. Arran dels diversos indicadors estimats, el basc, en l’àmbit formatiu del treball social, mostra un increment progressiu. Així, sembla clar que, en la mesura en què es prolongui i es consolidi el camí iniciat en l’àmbit formatiu, la implantació del basc en l’àmbit professional serà més ferm. Amb tot, la revitalització lingüística requereix així mateix, prestigiar-ne l’ús apoderant-ne els parlants, cosa que exigeix una dinamització planificada per promoure canvis i generar nous hàbits lingüístics Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/5051 2011-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/5050 La importància de la vinculació educativa com a prevenció de la delinqüència juvenil Uceda i Maza, Francesc Xavier; Matamales Arribas, Reyes Access to educational systems is one of the main elements contributing to risk or protective factors in a precarious and dual society such as the one we live in. According to the scientific literature, the analysis of educational paths and their connection with juvenile delinquency is fundamental. This study explores the existing relationship between educational processes and the criminal paths of adolescents with legal problems. Our approach is based on the following hypotheses: a) educational failure is related to a situation of vulnerability and prior exclusion from family units, as has been demonstrated in numerous studies, b) the greater the failure in school and the distance from educational authorities, the greater the probability of future criminal behaviour, and c) preventing juvenile delinquency requires that action be taken in educational settings. This research has been developed using quantitative and qualitative techniques that complement each other. Its original contribution is the creation of three types of criminal paths, which are associated with categories of the adolescents’ educational situations. The main result is that the educational paths are associated with the criminal paths of adolescents, which means that educational settings must include the prevention of and intervention in juvenile delinquency; El acceso al sistema educativo y la trayectoria en el mismo es uno de los elementos principales que configuran los factores de riesgo o de protección en una sociedad precaria y dualizada como la actual. La bibliografía científica considera fundamental analizar la relación entre la trayectoria educativa y la vinculación con la delincuencia juvenil. En esta investigación se profundiza en la relación existente entre el proceso educativo y la trayectoria delincencia de los adolescentes en conflicto con la ley. Nuestra perspectiva parte de las hipótesis siguientes: a) el fracaso educativo está relacionado con la situación de vulnerabilidad y exclusión previa de las unidades familiares, como se ha puesto de manifiesto en numerosas investigaciones; b) a mayor fracaso escolar y desvinculación de las instancias educativas, mayor probabilidad de desarrollar una trayectoria delincuencial, y c) para prevenir la delincuencia juvenil es necesario actuar dentro del escenario educativo. La investigación se desarrolla mediante técnicas cuantitativas y cualitativas, buscando la complementariedad entre ambas. Se aporta como originalidad la construcción de tres tipologías de trayectorias delincuenciales, que se vinculan a las categorías de la situación educativa de los adolescentes. El principal resultado es que la trayectoria educativa se encuentra asociada a la trayectoria delincuencial de los adolescentes, lo cual implica que el escenario educativo tiene que ser un espacio de prevención e intervención de la delincuencia juvenil; L’accés al sistema educatiu i la trajectòria en aquest sistema són dos dels elements principals que configuren els factors de risc o de protecció en una societat precària i dualitzada com l’actual. La bibliografia científica considera fonamental analitzar la relació entre la trajectòria educativa i la vinculació amb la delinqüència juvenil. En aquesta investigació s’aprofundeix en la relació que hi ha entre el procés educatiu i la trajectòria delinqüencial dels adolescents en conflicte amb la llei. La nostra perspectiva parteix de les hipòtesis següents: a) el fracàs educatiu està relacionat amb la situació de vulnerabilitat i exclusió prèvia de les unitats familiars, com s’ha posat de manifest en nombroses investigacions; b) a més fracàs escolar i desvinculació de les instàncies educatives, més probabilitat de desenvolupar una trajectòria delinqüencial, i c) per prevenir la delinqüència juvenil cal actuar a dintre de l’escenari educatiu. La recerca es desenvolupa mitjançant tècniques quantitatives i qualitatives, cercant la complementarietat entre ambdues. S’aporta com a originalitat la construcció de tres tipologies de trajectòries delinqüencials, que es vinculen a les categories de la situació educativa dels adolescents. El resultat principal és que la trajectòria educativa s’associa a la trajectòria delinqüencial dels adolescents, la qual cosa implica que l’escenari educatiu ha de ser un espai de prevenció i intervenció de la delinqüència juvenil Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/5050 2011-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/5049 La dimensió privada i la dimensió pública de la societat civil. Les entitats d'iniciativa social d'atenció a la discapacitat Torrens Bonet, Ramona This doctoral thesis analyses third-sector care of the intellectually handicapped and the sector’s function of providing social services that are a public responsibility in conjunction with the state and the market. On the basis of the relationship between state and civil society, the resurgence of civil society in the democratization processes of modern societies is analysed as a representation of the recuperation of their public dimension. This dimension is connected to that of political society, which was removed from the state during the process in which the state was assimilated into the government apparatus An ethnographic approach was used to analyse three stages in the development of these entities: charismatic, professionalizing and value-generating. The organizational structure, services and relationships are analysed in search of a balance between two management logics that lead to a double institutional isomorphism: public administration and commercial company.; En este artículo se analizan las entidades del tercer sector de atención a las personas con discapacidad intelectual del Camp de Tarragona, en su función de provisión de servicios sociales de responsabilidad pública junto al Estado y el mercado. A partir de la dialéctica entre Estado y sociedad civil, se analiza como el resurgimiento de la sociedad civil en el proceso de democratización de las sociedades modernas representa la recuperación de su dimensión pública. Esta dimensión entronca con la de la sociedad política, que ha sido sustraída del Estado en el proceso de asimilación de este al aparato de gobierno. Se adopta una aproximación etnográfica para analizar la trayectoria de las entidades en tres etapas: carismática, profesionalización y generación de valor. Se analiza la estructura organizativa, los servicios y las relaciones en la búsqueda del equilibrio entre dos lógicas de gestión que las conduce a un doble isomorfismo institucional: con la administración pública y con la empresa mercantil; En aquest article s’analitzen les entitats del tercer sector d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual del Camp de Tarragona, i s’identifica el lloc que ocupen en la provisió de serveis socials de responsabilitat pública juntament amb l’Estat i el mercat. A partir de la dialèctica entre Estat i societat civil, es reflecteix com el ressorgiment de la societat civil en el procés de democratització de les societats modernes representa la recuperació de la seva dimensió pública. Aquesta dimensió entronca amb la de la societat política, que ha estat sostreta de l’Estat en el procés d’assimilació d’aquest a l’aparell de govern. S’adopta una aproximació etnogràfica per analitzar la trajectòria de les entitats en tres etapes: carismàtica, professionalitzadora i generadora de valor. S’analitzen tres dimensions: l’estructura organitzativa, els serveis i les relacions. Es destaca la recerca de l’equilibri entre dues lògiques de gestió, l’assistencial i l’empresarial, que les condueix a un doble isomorfisme institucional: amb l’administració pública i amb l’empresa mercantil Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/5049 2011-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/5048 Learning through mentoring. Mentors as bearers of a model of learning for an integrated society Grander, Martin Every year, about ninety university students go through Malmö University’s mentoring programme The Nightingale. As a mentor, the student meets with a child from an elementary school in a deprived area of the city for eight months. This article is based on my master’s thesis in educational science, in which I examined the learning among the mentors. The study focuses on learning from two different perspectives: first, what type of learning takes place; and second, the actual knowledge the mentors are developing. In order to analyze my results, I have used theories of learning, social exclusion, societal inclusion and intercultural competence. Both quantitative and qualitative methods have been used. I interviewed twenty four mentors and conducted a survey of all sixty eight mentors in The Nightingale Mentoring Programme in 2008/2009. My results suggest that there is extensive learning in the programme. Mentors develop knowledge about children’s living conditions, social exclusion and social inclusion. Furthermore, they develop intercultural skills that are necessary to decrease the boundaries between exclusion and inclusion; Anualmente, cerca de unos noventa estudiantes universitarios participan en el programa de mentoría de la Universidad de Malmö, Nightingale -Ruiseñor-. Como mentores, los alumnos y alumnas universitarias quedan una vez por semana con un niño o niña de una escuela de primaria de un barrio de la ciudad durante ocho meses. Este artículo se basa en el trabajo de tesis en Ciencias de la Educación en el que exploré el aprendizaje que tenían los mentores y mentoras que participaban en este tipo de programa. El estudio se centra en el aprendizaje des de dos perspectivas diferenciadas: primero, des de la observación de qué tipo de aprendizaje se lleva a cabo; y segundo, sobre el conocimiento que el alumnado universitarios va acumulando a lo largo de la experiencia. Para el análisis de los resultados, he utilizado algunas teorías del aprendizaje, la exclusión social y las competencias interculturales. Por ellos, se han utilizado técnicas cuantitativas y cualitativas entrevistando a veinticuatro mentores y llevando a cabo una encuesta con todos los sesenta y ocho mentores que participaron durante el curso 2008/2009. Los resultados demuestran que existe un aprendizaje extensivo en el programa y que los mentores desarrollan un conocimiento importante de las condiciones de vida de los niños y niñas en riesgo de exclusión social, compromiso social e inclusión. También aprenden habilidades que son necesarias para acabar con las barreras existentes entre la exclusión y la inclusión social; Cada any, al voltant de noranta estudiants universitaris participen en el programa de mentoria de la Universitat de Malmö, Nightingale -Rossinyol-. Com a mentor, l’alumne o alumna universitària es troba amb un infant d’escola de primària d’un barri desfavorit de la ciutat durant vuit mesos. Aquest article es basa en el treball de tesi en Ciències de l’Educació en el que vaig explorar l’aprenentatge que tenien els mentors i mentores que participaven en aquest tipus de programa. L’estudi es centra en l’aprenentatge des de dues perspectives diferents: primer, l’observació de quin tipus d’aprenentatge es dóna; i segon, el coneixement que van acumulant els mentors al llarg de l’experiència. Per a l’anàlisi dels resultats, he emprat teories de l’aprenentatge, l’exclusió social i les competències interculturals. Per això, s’han emprat tant tècniques quantitatives com qualitatives. Vaig entrevistar a vint-i-cuatre mentors i vaig portar a terme una enquesta amb tots els seixanta vuit que participaren en el curs 2008/2009. Els resultats demostren que existeix un aprenentatge extensiu en el programa i que els mentors desenvolupen un coneixement important de les condicions de vida dels infants en risc d’exclusió social, compromís social i inclusió. També aprenen habilitats interculturals que són necessàries per acabar amb les barreres existents entre exclusió i inclusió social Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/5048 2011-01-01T00:00:00Z