http://hdl.handle.net/10256/4995 Tue, 20 May 2025 01:44:08 GMT 2025-05-20T01:44:08Z http://hdl.handle.net/10256/5042 L'estrès moral en l'àmbit universitari: un estudi exploratori amb estudiants de psicologia. Armada, Jaime; Villar, Esperança; Caparrós Caparrós, Beatriu The article intends to study the concept of moral stress in a university context and aims to identify and characterize potential situations of moral stress in this area, by analysing three dimensions of the situations that can lead to moral stress as have been informed through an open questionnaire administered to 169 psychology students at the University of Girona. Data show that up to 82 students have experienced situations which could lead to moral stress. The stress-producing situations seem to be mainly related to the relationships among students themselves, although other aspects related to their training and the possibility to express their opinions are also involved. The research shows that moral stress is present in college life and is an open field for future research; El artículo intenta estudiar el concepto de estrés moral en un contexto universitario y tiene como objetivos identificar y tipificar las situaciones de potencial estrés moral dentro este ámbito, analizando tres dimensiones de las situaciones que pueden producir estrés moral informadas mediante la administración de un cuestionario abierto a 169 alumnos de psicología de la Universidad de Girona. Los resultados indican que 82 estudiantes han vivido situaciones con el potencial de producir estrés moral. Las situaciones potencialmente productoras de estrés moral aparecen en gran parte como resultado de las propias relaciones entre los alumnos, aunque también aparecen situaciones relacionadas con su formación y la posibilidad de poder manifestar su opinión; L'article intenta estudiar el concepte d'estrès moral en un context universitari i té com a objectius identificar i tipificar les situacions de potencial estrès moral dins aquest àmbit, analitzant tres dimensions de les situacions que poden produir estrès moral, informades a partir de l’administració d’un qüestionari obert a 169 alumnes de psicologia de la Universitat de Girona. Els resultats indiquen que 82 estudiants han viscut situacions amb el potencial de produir estrès moral. Les situacions potencialment productores d'estrès moral apareixen en gran part com a resultat de les pròpies relacions entre els alumnes, encara que també apareixen situacions relacionades amb la seva formació i la possibilitat de poder manifestar la seva opinió Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/5042 2010-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/5041 Tria de perspectiva teòrica i justificació en estudiants de final de carrera de psicologia. Font-Mayolas, Sílvia The aim of this article was investigate final year psychology students’ (N = 132) theoretical orientation and their reasons for choosing in two classes at the University of Girona (Catalonia, Spain) during the academic years 2009/10 and 2010/11 using exam’ questions. Nearly half of the students chose cognitive and behavioral perspectives (46%) and a quarter chose Humanism (27%). 10% of the students chose Eclecticism, 8% Systemic Psychology, 3% Psychoanalysis and 4,5% proposed an Integration. As regards their reasons for their choice, more students used personal affinity with the theoretical perspective than reasons relating to the efficacy of the perspective and associated techniques. The need to improve critical reasoning in new psychology degrees is discussed; En este trabajo se hace uso de la respuesta a una prueba escrita de una asignatura de final de carrera de Psicología, para conocer la orientación teórica y la justificación de dos promociones de estudiantes (N = 132) de la Universidad de Girona en los años académicos 2009/10 y 2010/11. Se observa que la perspectiva Cognitiva-conductual es elegida por casi la mitad de los participantes (46%) mientras que una cuarta parte de los estudiantes (27%) optan por el Humanismo. El Eclecticismo prevalece (10%) por encima de perspectivas como la Psicología Sistémica (8%) y el Psicoanálisis (3%) si bien puede distinguirse una última opción de carácter Integrativo (4,5%). En cuanto a la justificación, la elección por Afinidad Personal prevalece por encima de la elección por razones de Efectividad y de Amplitud de Aplicaciones. Se expone la necesidad de fomentar la competencia transversal del razonamiento crítico en el despliegue de los estudios de Grado en Psicología; En aquest treball s’aprofita la resposta a una prova escrita d’una assignatura de final de la carrera de Psicologia, per conèixer l’orientació teòrica i la justificació de dues promocions d’estudiants (N = 132) de la Universitat de Girona en els anys acadèmics 2009/10 i 2010/11. S’observa que la perspectiva Cognitiva-conductual és triada per gairebé la meitat dels participants (46%) mentre que una quarta part dels estudiants (27%) es decanten per l’Humanisme. L’Eclecticisme preval (10%) per sobre de perspectives com la Psicologia Sistèmica (8%) i la Psicoanàlisi (3%) si bé encara es pot distingir una darrera tria de caràcter Integratiu (4,5%). Pel que fa a la justificació, la tria per Afinitat Personal preval per sobre de la tria per raons d’Efectivitat i d’Amplitud d’Aplicacions. S’exposa la necessitat de fomentar la competència transversal de raonament crític en el desplegament dels estudis de Grau en Psicologia Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/5041 2010-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/5040 Origen de la psique Roca i Balasch, Josep Equivalent to the question about the origin of life can raise the issue of the origin of the psyche. It is argued that Temporal Conditioning is presented as the most basic psychological phenomenon, showing the first ontogenetic adaptation of living organisms to the cycles of stimulation. Temporal Conditioning, in addition, shows the functional difference between life and psychic phenomena, the fundamental differences between biological and psychological studies, but also the natural character of both. The aim of this paper is to contribute to the debate on what is the origin of the psyche and when it begins as a new phenomenon that has its origins in life but is functionally different. This question is theoretically relevant for psychology, biology, and science in general because the answer will determine the organization of contents in the students‟ curricula and the teaching of psychological contents as being different from the biological and physical-chemical ones; En este escrito se razona que, de forma equivalente a la pregunta sobre el origen de la vida, se puede plantear el tema del origen de la psique. Se argumenta que el Condicionamiento Temporal se presenta como el fenómeno psicológico más básico, porque muestra la primera adaptación ontogenética de los organismos a los ciclos de estimulación a los que son sometidos. Este fenómeno del Condicionamiento Temporal sirve para mostrar, además, la diferencia funcional entre los fenómenos vitales y los psíquicos, fundamentando las diferencias entre los estudios biológicos y psicológicos y mostrando, a la vez, el carácter natural de ambos. El objetivo del artículo es el de contribuir al debate sobre cuál es el origen de la psique y cuándo empieza un fenómeno nuevo que parte de la vida pero que funcionalmente es otra cosa. Esta pregunta tiene una relevancia teórica fundamental para la psicología, la biología y la ciencia en general porque su respuesta condiciona la organización y la enseñanza de los contenidos de la psicología en su diferenciación respecto de los contenidos biológicos y fisicoquímicos; En aquest escrit es raona que, de manera equivalent a la pregunta sobre l‟origen de la vida, es pot plantejar el tema de l‟origen de la psique. S‟argumenta que el Condicionament Temporal es presenta com el fenomen psicològic més bàsic, perquè mostra la primera adaptació ontogenètica dels organismes als cicles d‟estimulació als quals són sotmesos. Aquest fenomen del Condicionament Temporal serveix per a mostrar, a més, la diferència funcional entre els fenòmens vitals i els psíquics, fonamentant les diferències entre els estudis biològics i els psicològics i mostrant, a la vegada, el caràcter natural d‟ambdós. L‟objectiu de l‟article és el contribuir al debat sobre quin és l‟origen de la psique i quan comença un fenomen nou que parteix de la vida però que funcionalment és una altra cosa. Aquesta pregunta té una rellevància teòrica fonamental per a la psicologia, la biologia i la ciència en general perquè la seva resposta condiciona l‟organització i l‟ensenyança dels continguts de la psicologia en la seva diferenciació respecte dels continguts biològics i els físicoquimics Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/5040 2010-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/5039 Estructura de les representacions socials sobre la psicologia durant el transcurs de la carrera Ríos, Maximiliano; Medrano, Leonardo Adrián; Moretti, Luciana Student’s social representations about their own discipline determine future professional practice. This investigation analyzes from an structural point of view social representations by considering that this construct have a central core which provides global meaning to social representations, and a peripheral system which constitutes the evolutionary and the mobile characteristics. Using a word evocation technique the investigators asked 87 participants from different courses of psychology to mention three words related to “psychology”. Then, a frequency analysis was developed and, immediately afterwards, a graphic analysis of the data through the elaboration of a social representation´s network by means of an specific software, Ucinet 6.85 and Netdraw 1.48. Results suggest that the central core of psychology´s social representation is based on a clinical-psychoanalytic model. By analyzing the peripheral elements, it can be observed that the closest answers to cognitive-behavioural and neuropsychology models maintain distant to the central core. Moreover, results obtained show a disproportionate view of psychology based on the treatment of psychological disorders rather than based on mental health prevention and on the promotion of psychological wellbeing. Although more investigations are needed to support solid conclusions, this investigation provides an important empirical basis for the development of studies that may extend knowledge about how psychology practitioners conceptualize their discipline; Las representaciones sociales que poseen los estudiantes sobre su propia disciplina determinarán en gran medida su futuro ejercicio profesional. En el presente trabajo se analizaron las representaciones sociales desde una perspectiva estructural, desde la cual se considera que las representaciones sociales poseen un núcleo central que otorga el significado global a la representación y un sistema periférico que constituye el aspecto móvil y evolutivo de la misma. Utilizando una técnica de evocación de palabras se solicitó a 87 estudiantes de la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina) de diferentes años de la carrera (proporciones equivalentes de primero, tercero y quinto año) que mencionaran tres palabras que asociaran a la “Psicología”. A continuación se efectuó un análisis de frecuencia de los datos y seguidamente se analizó gráficamente la representación elaborando una red mediante los programas Ucinet 6.85 y Netdraw 1.48. Los resultados obtenidos sugieren que el núcleo central de la representación se basa principalmente en un modelo clínico-psicoanalítico. Al analizar los elementos periféricos se observa que las respuestas más cercanas a teorías neuropsicológicas y cognitivocomportamentales se mantienen alejadas del núcleo de la representación. Asimismo se observa una visión desproporcionada de la psicología centrada más en el tratamiento de trastornos que en la prevención de enfermedades y la promoción del bienestar psicológico. Aunque se requiere de nuevas investigaciones para conclusiones más sólidas, el presente trabajo brinda una base empírica provechosa para el desarrollo de estudios tendientes a ampliar los conocimientos sobre el modo en que los futuros profesionales conceptualizan a la psicología; Les representacions socials que tenen els estudiants sobre la seva pròpia disciplina determinaran en gran mesura el seu futur exercici professional. En el present treball es van analitzar les representacions socials des d'una perspectiva estructural, des de la qual es considera que les representacions socials tenen un nucli central que atorga el significat global a la representació i un sistema perifèric que constitueix l'aspecte mòbil i evolutiu de la mateixa. Utilitzant una tècnica d'evocació de paraules es va demanar a 87 estudiants de la Universitat Nacional de Còrdova (Argentina) de diferents anys de la carrera (proporcions equivalents de primer, tercer i cinquè any) que esmentessin tres paraules que associessin a la "Psicologia". A continuació es va efectuar una anàlisi de freqüència de les dades i seguidament es va analitzar gràficament la representació elaborant una xarxa mitjançant els programes Ucinet 6.85 i Netdraw 1.48. Els resultats obtinguts suggereixen que el nucli central de la representació es basa principalment en un model clínic-psicoanalític. En analitzar els elements perifèrics s'observa que les respostes més properes a teories neuropsicològiques i cognitiu-comportamentals es mantenen allunyades del nucli de la representació. Així mateix s'observa una visió desproporcionada de la psicologia centrada més en el tractament de trastorns que en la prevenció de malalties i la promoció del benestar psicològic. Encara que es requereix de noves investigacions per arribar a conclusions més sòlides, aquest treball ofereix una base empírica profitosa per al desenvolupament d'estudis tendents a ampliar els coneixements sobre la manera com els futurs professionals conceptualitzen a la psicologia Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/5039 2010-01-01T00:00:00Z