http://hdl.handle.net/10256/4406 Fri, 16 Jan 2026 15:31:42 GMT 2026-01-16T15:31:42Z http://hdl.handle.net/10256/27570 Relación entre el bienestar subjetivo y el bienestar psicológico en niños y niñas de 10 y 12 años: el rol de los afectos Moreta-Herrera, Rodrigo ENG- Subjective well-being (SW) and psychological well-being (PH) constitute complex psychosocial phenomena that are undergoing conceptual and empirical development, which is reflected, among other things, in the lack of consensus on their definitions. SW refers to an individual's capacity to experience the maximum amount of pleasure and happiness possible and thereby achieve an ideal state of well-being. This includes emotional responses (positive and negative affects), satisfaction with various areas of life, and global judgments or appraisals of one's overall life satisfaction. PB, on the other hand, encompasses the individual's capacity to express positive emotions and engage in constructive self-reflection, aimed at fostering personal growth and improvement. Both have been primarily studied in adulthood, so several questions remain about whether their functioning and structure are comparable in boys and girls, especially with regard to PB, due to the scarcity of appropriate instruments for measuring the latter construct at these ages. Furthermore, the relationship between SW and BP is not yet sufficiently established, which greatly limits its understanding, so further research is needed. Consequently, the objective of this thesis is to identify the relationship between SW and BP, as well as the role of affect in this relationship, in children from 31 countries who participated in the third wave of the Children's Worlds project (https://isciweb.org/). To address this objective, three articles were written using descriptive, correlational, predictive, and instrumental methodologies with SEM techniques. Participants were selected from a database of 95,752 children, of whom 51.71% were 10-year-olds and the remaining 48.29% were 12-year-olds. Regarding gender distribution, 49.28% were boys and the remaining 50.72% were girls. The participants came from 31 countries across Europe, Asia, Africa, and the Americas. The results of the three studies point to: a) the existence of a multidimensional theoretical construct of BP in boys and girls, with significant differences observed based on age (higher BP in 10-year-olds than in 12-year-olds) and gender (boys reported higher BP than girls); b) the presence of a relationship and influence of positive affect (PA) on BP; however, the strength of this intensity varies depending on the participants' countries of origin, demonstrating that cultural factors impact the intensity of the relationship between these variables; and c) PA and negative affect (NA), which are part of SW, maintain a strong relationship with BP, establishing a correspondence between these two theoretical traditions from childhood. It is concluded from this doctoral thesis that both SW and BP function clearly during this developmental stage. Furthermore, these constructs are influenced by the cultural context, which leads to a differential assessment of well-being between groups; CAT- El Benestar Subjectiu (BS) i el Benestar Psicològic (BP) constitueixen fenòmens psicosocials complexos que es troben en procés de desenvolupament conceptual i empíric, cosa que es reflecteix, entre altres coses, en la manca de consens en la seva definició. El BS té a veure amb la capacitat de l'individu per experimentar la màxima quantitat de plaer i felicitat possible i assolir un estat ideal de benestar, això inclou les respostes emocionals (afectes positius i negatius), la satisfacció amb diversos àmbits de la vida i els judicis globals o valoracions sobre el grau de satisfacció amb la vida en general. Per part seva, el BP comprèn la capacitat dels individus per manifestar emocions positives i participar en una autoreflexió constructiva, destinada a fomentar el creixement i la millora personal. Tots dos han estat principalment estudiats en l'edat adulta, per la qual cosa encara existeixen diverses interrogants sobre si el seu funcionament i estructura és equiparable en nens i nenes, especialment pel que fa al BP, per l'escassetat d'instruments apropiats per mesurar aquest últim constructe a aquestes edats. A més, la relació entre el BS i el BP no està encara prou establerta, cosa que limita enormement la seva comprensió, i per això cal dur a terme més investigació sobre això. Per tant, l'objectiu de la present tesi és identificar la relació entre el BS i el BP, així com el rol dels afectes en aquesta relació, en nens i nenes de 31 països que van participar de la 3a onada del projecte Children's Worlds (https://isciweb.org/). Per respondre aquest objectiu, s'han elaborat tres articles emprant metodologia descriptiva, correlacional, predictiva i instrumental amb tècniques SEM. La selecció dels participants va partir d'una base de dades de 95.752 nens i nenes, el 51.71% dels quals corresponen a nens/es de 10 anys i el 48.29% restant a nens/es de 12 anys. Pel que fa a la distribució pel gènere, el 49,28% són nens i el 50,72% restant són nenes. Els participants provenen de 31 països d'Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Els resultats dels tres estudis apunten a: a) l'existència d'un constructe teòric de BP, amb caràcter multidimensional, en nens i nenes, observant diferències significatives en funció de l'edat (major BP en nens de 10 anys que de 12 anys) i del gènere (els nens reporten més BP que les nenes); b) la presència d'una relació i la influència de l'afecte positiu (AP) al BP, però, la força de la intensitat varia en funció dels països d'origen dels participants, mostrant que el factor cultural impacta en la intensitat de la relació entre aquestes variables; ic) L'AP i l'afecte negatiu (AN), que formen part del BS, mantenen una relació forta amb el BP, la qual cosa estableix una correspondència entre aquestes dues tradicions teòriques des de la infància. Es conclou després d'aquest treball de tesi doctoral que tant del BS com el BP funcionen de manera manifesta durant aquesta etapa evolutiva. A més, aquests constructes es troben influenciats pel context cultural, cosa que porta a una avaluació diferencial del benestar entre grups Thu, 31 Jul 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27570 2025-07-31T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27130 ¿El liderazgo y los climas éticos amortiguan o promueven el burnout en el Sector Eléctrico Colombiano? Santiago Torner, Carlos ENG- Burnout is a factor that not only affects organizational performance but also emotionally and physically drains the employee. In this sense, different investigations agree that the psychosocial stability provided by both leadership and ethical climates usually have a buffering effect on chronic stress syndrome. In addition, some authors consider that adequate work autonomy together with optimal emotional commitment are important variables that strengthen this attenuating effect. However, the impact that the leader's moral intensity or a particularly strict climate with rules can have on the employee's emotional state has gone completely unnoticed. This research seeks to highlight the dark side of both ethical leadership, and a climate associated with rigid normative principles; that is, there is a high probability that the leader's ethical management and a principled climate affect chronic stress and especially the employee's emotional exhaustion according to the scope of the leader's moral standards and the perceived intensity of the rules. On the other hand, work autonomy and emotional commitment could explain how, why or when the effect occurs. Finally, the number of days teleworked may be a lever that clarifies some of these relationships; CAT- El Burnout és un factor que no només afecta l'acompliment organitzacional sinó que també buida emocionalment i físicament al treballador. En aquest sentit, diferents investigacions coincideixen que l'estabilitat psicosocial que proporcionen tant el lideratge com els climes ètics solen tenir un efecte amortidor sobre la síndrome d'estrès crònic. A més, alguns autors consideren que una adequada autonomia laboral juntament amb un compromís afectiu òptim són variables importants que enforteixen aquest efecte atenuant. Tot i això, l'impacte que pot tenir la intensitat moral del líder o un clima especialment estricte amb les regles, en l'estat emocional del treballador, ha passat totalment desapercebut. En aquesta investigació es vol posar en relleu el costat fosc tant del lideratge ètic com el d'un clima associat a principis normatius rígids; és a dir, hi ha una probabilitat alta que la gestió ètica del líder i un clima de principis incideixin en l'estrès crònic i especialment en l'esgotament emocional del treballador d'acord amb l'abast dels estàndards morals del líder i de la intensitat percebuda de les normes. D'altra banda, l'autonomia laboral i el compromís afectiu podrien explicar com, perquè o quan es produeix l'efecte. Finalment, la quantitat de dies teletreballats pot ser una palanca que aclareixi algunes d’aquestes relacions Mon, 16 Jun 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27130 2025-06-16T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26707 Hábitos de actividad física en adolescentes chilenos: el papel del bienestar subjetivo y de la regulación emocional Fuentealba Urra, Sergio Alejandro ENG - This work is carried out through the following specific objectives: 1) Analyze the physical activity habits of adolescents and their relationship with sociodemographic variables, 2) Analyze the relationship between physical activity habits and subjective well-being, along with the potential moderating effect of sociodemographic variables and, 3) Analyze the mediating effect of emotional self-regulation in the relationship between physical activity habits and subjective well-being in adolescents. To fulfill the thesis objectives, three studies were conducted with a sample of 9,585 adolescents, students from 5th grade of primary school to 4th grade of secondary education, aged between 10 and 20 years, and belonging to public schools, state-subsidized private schools, and private schools in the main regions of Chile. The sample was selected through a two-stage stratified probabilistic sampling. The first sampling unit was the school, and then the class for each of the educational levels considered (primary and secondary). For the evaluation of the considered constructs, a self-administered questionnaire with different scales was used, which was applied in educational centers during regular class hours, in the presence of a teacher, while preserving the rights and privacy of the participating students. The first study, titled "Physical activity habits and their relationship with sociodemographic factors in Chilean adolescents," aimed to analyze physical activity habits and their relationship with sociodemographic variables (Specific objective 1). An adapted version of the Eating and Physical Activity Habits scale was used for this purpose. The results showed that physical activity habits were clearly below international recommendations. A significant association was found between the studied sociodemographic variables (gender, age, and school vulnerability) and the physical activity habits reported by adolescents. Through multivariate regression, it was established that the risk of not following physical activity recommendations was 2.8 times higher in girls than in boys, 2.4 times higher in middle and late adolescence compared to early adolescence, and 1.1 times higher in the group from schools with greater school vulnerability. The second study, titled "The Moderating role of sociodemographic factors in the relationship between physical activity and subjective well-being in Chilean children and adolescents," aimed to analyze the moderating effect of sociodemographic variables and the possible interaction of these moderations in the relationship between physical activity and subjective well-being in adolescents (Specific objective 2). Simple moderation analyses revealed that the older the age and the lower the school vulnerability, the stronger the relationship between physical activity habits and subjective well-being. From the double moderation analysis, it was observed that the age of the subjects is the most relevant moderator, significantly influencing the strength of the relationship found between physical activity habits and subjective well-being in young people. Finally, the third article, titled "Mediation effect of emotional self-regulation in the relationship between physical activity and subjective well-being in Chilean adolescents," aimed to examine the mediating effect of emotional self-regulation in the relationship between physical activity habits and subjective well-being in adolescents (Specific objective 3). Self-regulation, subjective well-being, and physical activity habits were measured using self-administered questionnaires. Analyses for the main study variables show significant differences when comparing groups by gender, age group, and socioeconomic status. Physical activity habits were positively related to subjective well-being and emotional self-regulation. Likewise, emotional self-regulation was positively related to subjective well-being. The mediation analysis showed a partial mediating effect of self-regulation in the relationship between physical activity habits and subjective well-being; CAT - Aquest treball es va dur a terme mitjançant els següents objectius específics: 1) Analitzar els hàbits d'activitat física dels adolescents i la seva relació amb variables sociodemogràfiques, 2) Analitzar la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu, juntament amb el potencial efecte moderador de variables sociodemogràfiques, i 3) Analitzar l'efecte mediador de l'autoregulació emocional en la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu en adolescents. Per assolir els objectius de la tesi, es van dur a terme tres estudis amb una mostra de 9.585 adolescents, estudiants de 5è any de primària a 4t any d'educació secundària, d'edats compreses entre els 10 i els 20 anys i pertanyents a escoles públiques, privades amb aportacions de l'estat (concertades) i privades de les principals regions de Xile. La mostra es va seleccionar mitjançant una mostra probabilística bietàpica i estratificada. La primera unitat de mostra va ser l'escola i després el curs per a cadascun dels nivells educatius considerats (primària i secundària). Per a l'avaluació dels constructes considerats, es va utilitzar un qüestionari autoadministrat amb diferents escales que es va aplicar als centres educatius durant l'horari habitual de classe, en presència d'un professor/a i garantint els drets i la privacitat dels estudiants participants. El primer estudi, anomenat "Physical activity habits and their relationship with sociodemographic factors in Chilean adolescents", va tenir com a objectiu analitzar els hàbits d'activitat física i la seva relació amb variables sociodemogràfiques (Objectiu específic 1). Per a això, es va utilitzar una versió adaptada de l'escala d'Hàbits d'alimentació i activitat física. Els resultats van mostrar que els hàbits d'activitat física estaven clarament per sota de les recomanacions internacionals. Es va trobar una associació significativa entre les variables sociodemogràfiques estudiades (gènere, edat i vulnerabilitat escolar) i els hàbits d'activitat física informats pels adolescents. Mitjançant una anàlisi de regressió multivariant, s'ha establert que el risc de no seguir les recomanacions d'activitat física era 2,8 vegades més alt en noies que en nois, 2,4 vegades més elevat en l'adolescència mitjana i tardana respecte de la primerenca i 1,1 vegades més alt en el grup procedent de centres educatius de major vulnerabilitat escolar. El segon estudi, titulat " The moderating role of sociodemographic factors in the relationship between physical activity and subjective well-Being in Chilean children and adolescents", va tenir com a objectiu analitzar l'efecte moderador de variables sociodemogràfiques i la possible interacció d'aquestes moderacions en la relació entre l'activitat física i el benestar subjectiu en adolescents (Objectiu específic 2). El benestar subjectiu i els hàbits d'activitat física es van mesurar mitjançant qüestionaris autoadministrats. Les anàlisis de moderació simple van revelar que a major gran edat i més baixa la vulnerabilitat escolar, més forta era la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu. A partir de l'anàlisi de doble moderació, es va poder observar que l'edat dels subjectes és el moderador més rellevant, influint significativament en la força de la relació trobada entre els hàbits d'activitat física i el benestar percebut en els joves. Finalment, el tercer article, anomenat "Mediation effect of emotional self‑regulation in the relationship between physical activity and subjective well‑being in Chilean adolescents", tenia com a objectiu examinar l'efecte mediador de l'autoregulació emocional en la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu en adolescents (Objectiu específic 3). Els hàbits d'activitat física mostren estar positivament relacionats amb el benestar subjectiu i amb l'autoregulació emocional. Així mateix, l'autoregulació emocional estava positivament relacionada amb el benestar subjectiu. L'anàlisi de mediació mostra un efecte de mediació parcial de l'autoregulació en la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu Wed, 05 Mar 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26707 2025-03-05T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/24676 Deterioro cognitivo leve y demencia tipo Alzheimer en personas con discapacidad intelectual: detección, clasificación y caracterización de la evolución clínica Rodriguez-Hidalgo, Emili Background. Intellectual disability is a neurodevelopment disorder affecting intellectual functioning and adaptive behavior. The increase of life expectancy of this population leads to an increase of mental health pathologies such as Alzheimer’s diseases, especially relevant in people with Down syndrome. Despite advances in research have identifies promising biomarkers in the context of the biological model, neuropsychological examination has a fundamental role in the diagnosis and monitoring the progressive course of dementia in general, although its difficulty in people with intellectual disabilities, due to the cognitive and behavioral phenotype of each case. In addition, despite the increasing number of adapted and validated neuropsychological tools are nowadays available in this population, unlike people without intellectual disabilities, there is still a lack of a brief screening test for memory, a fundamental domain in the study of Alzheimer’s disease. On the other hand and also compared to people without intellectual disabilities, there is not a unified criterion for the clinical stages of Alzheimer's disease in people with Down syndrome. Objectives. The main objective of this thesis was to adapt and validate two instruments in people with intellectual disabilities. The first instrument was a screening test for memory problems associated with mild cognitive impairment and Alzheimer's disease (Study 1), and the second was a global impairment scale to characterize the clinical progression of Alzheimer's disease in people with Down syndrome (Study 2); Introducció. La discapacitat intel·lectual és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta el funcionament intel·lectual i les habilitats adaptatives. L’augment de l’esperança de vida en aquesta població comporta un increment de patologies de salut mental com la demència tipus Alzheimer, especialment rellevant en persones amb síndrome de Down. Tot i els avenços en el context del model biològic amb biomarcadors, l’exploració neuropsicològica té un rol fonamental en el diagnòstic i la monitorització del curs progressiu de la demència en general, aspectes molt complicats en persones amb discapacitat intel·lectual degut al fenotipus cognitiu i conductual de cada cas. A més a més, tot i que cada vegada es disposen de més instruments neuropsicològics adaptats i validats en aquesta població, a diferència de les persones sense discapacitat intel·lectual, encara estem mancats d’un instrument breu de cribatge per a la memòria, domini fonamental en l’estudi de la malaltia d’Alzheimer. D’altra banda, i també comparat amb persones sense discapacitat intel·lectual, tampoc existeix un criteri unificat de les fases evolutives de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down. Objectius. L’objectiu de la present tesi fou adaptar i validar dos instruments en persones amb discapacitat intel·lectual. El primer instrument va ser un test de cribatge per als problemes de memòria associats al deteriorament cognitiu lleu i malaltia d’Alzheimer (Estudi 1), i el segon una escala global de deteriorament per caracteritzar l’evolució clínica de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down (Estudi 2) Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/24676 2023-12-22T00:00:00Z