http://hdl.handle.net/10256/4402 Wed, 11 Feb 2026 06:30:01 GMT 2026-02-11T06:30:01Z http://hdl.handle.net/10256/27252 Elementos y herramientas de decisión para la conservación y manejo de paisajes altamente transformados. El caso del Bosque Modelo Risaralda (Risaralda, Colombia) Rodriguez Pineda, John Mario ENG- The Model Forests are a platform for action for sustainable landscapes, which was born in Canada and after the Rio de Janeiro Meeting expanded throughout the world. This platform, in Colombia, has existed in a single territory, Risaralda Department, in Colombia, for a period of 16 years and more recently in the Aburra Valley, since 2022. The Model Forests are integrated into a Latin American Network of Model Forests. This is the first time that quantitative and qualitative methods have been applied in the RLABM to address the study of tools and methodologies focused on governance and conservation. The doctoral thesis focused on developing elements and tools for the governance and conservation of the Risaralda Model Forest. The Model Forest is a large territory located between the Central and Western Cordilleras of Colombia and whose borders coincide with the political- administrative delimitation of the Department of Risaralda. The work was approached, with qualitative and quantitative methodologies, in four components that allowed understanding landscape dynamics, understanding the transformation of these landscapes and social dynamics in these landscapes: an analysis of metrics and landscape dynamics, an analysis of networks and interrelations between actors or interested parties and a governance model design based on five criteria and seven indicators that allowed organizing extensive bigrams, performing natural language processing and subsequently using the LDA (Latent Dirichlet Allocation) probabilistic model that directed much of the work of building interrelations and contributed the elements to the governance model. The components analyzed produced some expected findings, as in the case of landscapes, where the conceptual framework of conservation biology was available, and where the most recent analysis of landscape dynamics was produced, finding significant fragmentation and the lack of cores from which the sustainability of the landscape can be guaranteed. In the case of networks, documentary sources of public policy were reviewed and interviews were conducted throughout the territory and with multiple actors or interested parties. It was found that governance, deduced from the documentary, is biased towards the institutional, although in the analyses, based on the interviews, it is the network of relationships between citizens, institutions and organizations, which appears strongly linked to decisions and governance, although not sufficiently recognized in public policy. The purpose, if one can say, was to provide the Risaralda Model Forest with a governance model that recognized what was found from the public and social aspects and that would allow strengthening efforts and decisions aimed at strengthening sustainable landscapes in the case study of the Risaralda Model Forest. It is hoped that this study will offer elements that can be replicated to other Model Forests to review their governance in transformed landscapes; CAT- Els Boscos Model són una plataforma d'acció pels paisatges sostenibles, que va néixer al Canadà i després de la Reunió de Rio de Janeiro es va expandir pel món. Aquesta plataforma, a Colòmbia, ha existit en un sol territori, Departament de Risaralda, a Colòmbia, per un període de 16 anys i més recentment a la Vall d'Aburra, des del 2022. Els Boscos Model estan integrats en una Xarxa Llatinoamericana de Boscos Model . Aquesta és la primera vegada que s'apliquen mètodes quantitatius i qualitatius a la RLABM per abordar l'estudi d'eines i metodologies enfocades a la governança i la conservació. La tesi de doctorat es va enfocar a desenvolupar elements i eines per a la governança i conservació del Bosc Model Risaralda. El Bosc Model és un territori extens ubicat entre les Serralada Central i Occidental de Colòmbia i les fronteres del qual coincideixen amb la delimitació politicoadministrativa del Departament de Risaralda. El treball es va abordar, amb metodologies qualitatives i quantitatives, en quatre components que permetessin entendre dinàmiques de paisatges, entenent la transformació d'aquests paisatges i dinàmiques socials en aquests paisatges: una anàlisi de mètriques i dinàmiques de paisatges, una anàlisi de xarxes i interrelacions entre actors o parts interessades i un disseny de model de governança basat en cinc criteris i set indicadors que van permetre organitzar bigrames extensos, realitzar processaments de llenguatge natural i posteriorment utilitzar el model probabilístic LDA (Latent Dirichlet Allocation) que va adreçar bona part del treball de construcció d'interrelacions i aporto els elements al model de governança. Els components analitzats van produir algunes troballes esperades, com en el cas dels paisatges, on es va disposar del marc conceptual de bilogia de la conservació, i on es va produir la més recent anàlisi de dinàmica de paisatge, trobant-se una fragmentació important i la no disposició de nuclis des d'on se'n pot garantir la sostenibilitat. En el cas de les xarxes, es van revisar fonts documentals de política pública i es van realitzar entrevistes a tot el territori i amb multiactors o parts interessades, trobat que la governança, deduïda des del documental, està esbiaixada a l'institucional, encara que sense embragatge als anàlisi, des de les entrevistes, és la xarxa de relacions entre ciutadans, institucions i organitzacions, la que apareix fortament lligada a les decisions i la governança, encara que no reconeguda suficientment a la política pública. El propòsit, si es pot dir, superior, va ser proveir el Bosc Model Risaralda d'un model de governança que reconegués allò que s'ha trobat des d'allò públic i social i que permetés enfortir els esforços i decisions dirigits a enfortir els paisatges sostenibles en el cas d'estudi del Bosc Model Risaralda. S'espera que aquest estudi ofereixi elements replicables a altres Boscos Model per revisar la seva governança en paisatges transformat Wed, 25 Jun 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27252 2025-06-25T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27250 Models basats en agents com a eina per a una gestió de l'aigua urbana centrada en l'usuari Vidal Lamolla, Pol ENG- Managing urban water has always been a challenge, but today it’s more complex than ever due to climate change and the growing links between water and other areas such as energy, the economy, and lifestyle. It's no longer just a technical issue — it’s also a social one, with no single “right” solution, but rather several possible options depending on the context. In the Metropolitan Area of Barcelona, which has a large and complex water supply infrastructure, the current management model is being reconsidered. In this setting, artificial intelligence is being explored as a tool to simulate the impact of decisions before implementing them. Specifically, agent-based models are used to simulate how people might react to different policies. These models were applied in four different case studies, analysing responses to measures like pricing changes, a mix of economic and non-economic actions, and modifications to infrastructure or its operation. The simulations revealed valuable insights, such as which price increases lead to real water savings, how to better support low-income households, and which times of day are best for applying water-saving strategies. These results are useful not only for policymakers but also for companies like Aigües de Barcelona. They pave the way for a future where water management is more efficient, sustainable, and responsive to social needs; CAT- La gestió de l’aigua a les ciutats és un repte que ha evolucionat amb el temps. Avui, factors com el canvi climàtic i la connexió entre l’aigua i altres àmbits (energia, economia, estil de vida) la fan més complexa. Ja no es tracta només de solucions tècniques, sinó també socials, i sovint no hi ha una única resposta correcta, sinó diverses opcions possibles. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb una infraestructura d’abastament gran i complexa, s’està repensant el model actual de gestió. En aquest context, es planteja l’ús de la intel·ligència artificial per fer simulacions que ajudin a prendre decisions abans d’implantar canvis reals. Concretament, es fan servir models basats en agents, que simulen el comportament de persones davant diferents mesures. S’han aplicat aquests models en quatre casos per analitzar com responen els usuaris a polítiques com pujades de tarifes, combinació de mesures econòmiques i no econòmiques, canvis en la infraestructura o la seva operació. Això ha permès descobrir, per exemple, quins preus redueixen més el consum, com ajudar millor les llars amb pocs recursos o quins horaris són més adequats per aplicar mesures d’estalvi. Aquestes simulacions ofereixen informació valuosa per a governs i empreses com Aigües de Barcelona, i obren la porta a un futur on la gestió de l’aigua sigui més eficient, sostenible i adaptada a les necessitats socials Fri, 04 Jul 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27250 2025-07-04T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26568 Paisaje, bien común y servicios ecosistémicos culturales. Nuevos parámetros de planificación territorial en la interfase de tierras secas (Mendoza - Argentina) Tonda, Maria Marta ENG- Dryland landscapes around the world face significant challenges due to their inherent fragility and the increasing pressure they face from multiple dimensions. Research suggests that developing territorial management approaches that consider both the tangible and intangible aspects of the environment could be beneficial in addressing these complexities. This doctoral thesis explores the integration of the contemporary notion of landscape, cultural ecosystem services, and the concept of landscape as a common good, with the aim of proposing new parameters for territorial planning that respond to the particularities of these territories. The study focuses on the piedmont of the Metropolitan Area of Mendoza, Argentina, a region representative of drylands, often underestimated, that also acts as an interface between the irrigated urban oasis and the non-irrigated drylands, which gives it particular interest. This uniqueness provides a valuable context to investigate how these new parameters can be applied in an environment marked by the tension between landscape appreciation and urban development demands. The research begins with an exploratory review of the historical and cultural evolution of the landscape concept, with special emphasis on how intangible values—such as cultural, historical, aesthetic, spiritual elements, among many others—have been fundamental in shaping the contemporary landscape. This approach is framed in the understanding of the landscape not only as a physical space but as a dynamic entity and a social construct, whose management is essential for people's well-being. The European Landscape Convention is presented as a key reference, offering a flexible framework that promotes the inclusion of these intangible values in territorial planning. The study focuses on the piedmont of the Metropolitan Area of Mendoza, an interface between the urban oasis and the drylands. Through a mixed-methods approach combining qualitative and quantitative approaches, the spatialization of the landscape’s intangible values is carried out using tools such as participatory mapping and citizen science. These methods allow local actors to identify and assess the landscape elements (both tangible and intangible) that they consider essential for their quality of life and well-being, facilitating their integration into territorial planning; CAT- Els paisatges de les terres seques arreu del món es troben davant de desafiaments significatius degut a la seva fragilitat inherent i a la creixent pressió que afronten des de múltiples dimensions. La recerca suggereix que podria ser beneficiós desenvolupar enfocaments de gestió territorial que considerin tant els aspectes tangibles com els intangibles de l’entorn per abordar aquestes complexitats. En aquesta tesi doctoral, s'explora la integració de la noció contemporània de paisatge, els serveis ecosistèmics culturals i el concepte de paisatge com a bé comú, amb l’objectiu de proposar nous paràmetres per a la planificació territorial que responguin a les particularitats d’aquests territoris. L’estudi se centra en el Piedemonte de l’Àrea Metropolitana de Mendoza, Argentina, una regió representativa de les terres seques, sovint subestimades, que també actua com a interfície entre l’oasi urbà (regat) i el secà (no regat), cosa que li confereix un interès particular. Aquesta singularitat ofereix un context valuós per investigar com aquests nous paràmetres poden aplicar-se en un entorn marcat per la tensió entre la valoració del paisatge i les demandes de desenvolupament urbà. La recerca parteix d’una revisió exploratòria de l’evolució històrica i cultural del concepte de paisatge, amb especial èmfasi en com els valors intangibles —com ara els elements culturals, històrics, estètics, espirituals, entre molts altres— han estat fonamentals en la configuració del paisatge contemporani. Aquest enfocament s'emmarca en la comprensió del paisatge no només com un espai físic, sinó com un ésser dinàmic i una construcció social, la gestió de la qual és essencial per al benestar de les persones. El Conveni Europeu del Paisatge es presenta com un referent clau, en oferir un marc flexible que promou la inclusió d’aquests valors intangibles en la planificació territorial. L’estudi se centra en el Piedemonte de l’Àrea Metropolitana de Mendoza, una interfície entre l’oasi urbà i les terres seques. A través d’una metodologia mixta que combina enfocaments qualitatius i quantitatius, es duu a terme l’espacialització dels valors intangibles del paisatge, utilitzant eines com el mapatge participatiu i la ciència ciutadana. Aquests mètodes permeten als actors locals identificar i valorar els elements (tangibles i intangibles) del paisatge que consideren fonamentals per a la seva qualitat de vida i benestar, facilitant la seva integració en la planificació territorial Tue, 28 Jan 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26568 2025-01-28T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26567 Infraestructura verde y planeamiento: método basado en las contribuciones de la naturaleza a las personas. El caso de Cuenca-Ecuador Albarracin, Giovany Although a globally recognized phenomenon, the growth of urban agglomerations presents particularities according to the local context. In Cuenca – Ecuador, expansive urban growth, especially during the twentieth century, has generated social and environmental conflicts, putting at risk the capacity of ecosystems to contribute to the benefit of people. Territory fragmentation due to urbanization is one of the main causes of biodiversity loss, significantly affecting ecosystems and, ultimately, the health and stability of the planet. This work proposes a project device, Green Infrastructure (GI), considered to be a strategic planning instrument that seeks to achieve a mutual benefit between nature conservation and urban development. Among the main functions of the GI are to protect biodiversity, and also, to preserve and improve Nature's Contributions to People (NCP). NCPs, expanding the concept of Ecosystem Services (ES), are defined as positive and negative contributions of living nature to people's quality of life, promoting a holistic understanding of the relationship between people and nature. Despite the lack of a single accepted methodology to evaluate the contributions of nature, this research brings together recognized methodologies and proposes a contextualized methodology for the Andean environment, relates the ecological and spatial units of the territory whose ontology is based on a certain degree of homogeneity with the NCPs, through an evaluation matrix. The validation of this matrix through the combination of local and expert knowledge allows a broader understanding of natural systems, improving the soundness of environmental decisions for sustainable and resilient planning of the territory. The results of the assessment, represented in geographic information systems (QGIS), not only clearly show the NCPs on the spatial units of the territory, but also allow the GI to be structured around an area of high ecological value (core zone), surrounded by ecosystems (buffer zone) responsible for maintaining and protecting the health of the core zone, and articulated with each other by ecological corridors. This makes it possible to establish strategies aimed at nature conservation by consolidating a priority area of high ecological value, protection zones, and restoration zones essential for the survival of populations, habitats, and associated ecosystems. In conclusion, the Green Infrastructure strategy seeks to define better relationships between urban growth and environmental values, providing a long-term management model for a network of green and blue spaces that support natural functions and human benefits; El creixement de les aglomeracions urbanes, tot i ser un fenomen globalment reconegut, presenta particularitats segons el context local. A Cuenca – Equador, el creixement urbà expansiu, especialment durant el segle XX, ha generat conflictes socials i ambientals, posant en risc la capacitat dels ecosistemes per proporcionar contribucions en benefici de les persones. La fragmentació del territori degut a la urbanització és una de les principals causes de la pèrdua de biodiversitat, que afecta significativament els ecosistemes i, en última instància, a la salut i a l'estabilitat del planeta. Aquest treball proposa un dispositiu projectual, la Infraestructura Verda (IV), considerada un instrument estratègic de planificació que busca assolir un benefici mutu entre la conservació de la natura i el desenvolupament urbà. Entre les funcions principals de la IV destaquen la protecció de la biodiversitat i la conservació i millora de les Contribucions de la Natura a les Persones (CNP). Les CNP, ampliant el concepte de Serveis Ecosistèmics (SE), es defineixen com a contribucions positives i negatives de la natura viva a la qualitat de vida de les persones, promovent una comprensió holística de la relació entre les persones i la natura. Tot i la manca d’una metodologia única acceptada per avaluar les contribucions de la natura, aquesta recerca reuneix diverses metodologies reconegudes i en proposa una contextualitzada per al medi andí, que relaciona les unitats ecològiques i espacials del territori, la ontologia del qual es basa en un cert grau d'homogeneïtat, amb les CNP mitjançant una matriu d'avaluació. La validació d’aquesta matriu, a través de la combinació del coneixement local i expert, permet una comprensió més àmplia dels sistemes naturals, millorant la solidesa de les decisions ambientals per a una planificació sostenible i resilient del territori. Els resultats de l'avaluació, representats en sistemes d'informació geogràfica (QGIS), no només mostren amb claredat les CNP sobre les unitats espacials del territori, sinó que també permeten vertebrar la IV al voltant d'una zona de gran valor ecològic (zona core), envoltada d'ecosistemes (zona buffer) encarregats de mantenir i protegir la salut de la zona core, i articulats entre si per corredors ecològics. Això permet establir estratègies orientades a la conservació de la natura mitjançant la consolidació d'una zona prioritària de gran valor ecològic, zones de protecció i zones de restauració fonamentals per a la supervivència de les poblacions, els hàbitats i els ecosistemes associats. En conclusió, l'estratègia d'Infraestructura Verda busca definir millors relacions entre el creixement urbà i els valors ambientals, proporcionant un model de gestió a llarg termini per a una xarxa d'espais verds i blaus que donen suport a funcions naturals i beneficis humans Tue, 17 Dec 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26567 2024-12-17T00:00:00Z