http://hdl.handle.net/10256/4401 Mon, 30 Nov 2020 18:07:43 GMT 2020-11-30T18:07:43Z http://hdl.handle.net/10256/18072 Lírica trobadoresca a la Corona d'Aragó: estudi de casos Viñolas i Solés, Mariona The PhD entitled "Troubadour Lyrics in the Crown of Aragon: case study" offers a detailed census of all those troubadours for whom a link has been proposed with the Crown of Aragon, with fundamental information about the reigns of contact –those who welcomed and promoted, precisely, the Occitan lyric; that is, the reigns of Alphonse I the Chaste, Peter I the Catholic, James I the Conqueror and Peter II the Great-, the compositions that underpin their inclusion in this census and data related to their own pieces. Some issues that exemplify the Occitan case in the Crown of Aragon, and which we have defined as "cases", are, for example, the analysis of the "Catalan" word in lyrical troubadour, an analysis in courtesy terms, more than not in geographic terms. Undoubtedly, the figure of Peire Vidal as the greatest exponent of the lyrical in the times of Alphonse I is one of the most important cases in this PhD, given the magnitude of his work and the long distance that the same troubadour does all around most significant courts of the moment. In this sense, we offer a proposal for the dating of his work related to the Crown of Aragon and, at the same time, a re-reading of it. Finally, the last case exposed to the PhD deals with the figure of Peter II the Great, as a patron. In this case, the image of the monarch, often in the shadow of the golden age of his father, James I, has not been appropriately valued or, at least, his work as a patron was not considered, as we said, which could well resemble that of his great-grandfather, Alphonse I the Chaste; La tesi titulada “Lírica trobadoresca a la Corona d’Aragó: estudi de casos” ofereix un cens detallat de tots aquells trobadors per als quals s’ha proposat algun vincle amb la Corona d’Aragó, amb informació fonamental sobre els regnats de contacte –aquells que van acollir i promoure, precisament, la lírica occitana; això és, els regnats d’Alfons I el Cast, Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran-, les composicions que fonamenten llur inclusió en aquest cens i dades relatives a les pròpies peces. Algunes qüestions que exemplifiquen el cas occità a la Corona d’Aragó, i que hem definit com a “casos”, són, per exemple, l’anàlisi del mot “català” en la lírica trobadoresca, una anàlisi en termes cortesos, més que no pas en termes geogràfics. Sens dubte, la figura de Peire Vidal com a màxim exponent de la lírica en temps d’Alfons I és un dels casos més rellevants en aquesta tesi, donada la magnitud de la seva obra i el llarg recorregut que el mateix trobador fa arreu de les corts més significatives del moment; en aquest sentit, oferim una proposta de datació de l’obra relacionada amb la Corona d’Aragó i, alhora, una relectura de la mateixa. Finalment, el darrer cas exposat a la tesi tracta la figura de Pere II el Gran, en tant que mecenes; en aquest cas, la imatge del monarca, sovint a l’ombra de l’època daurada del seu pare, Jaume I, no ha estat prou valorada o, si més no, no se n’havia contemplat la tasca de mecenes, com dèiem, que bé podria assemblar-se a la del seu besavi, Alfons I el Cast Thu, 16 Mar 2017 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/18072 2017-03-16T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/17774 Ramon de Cornet: l'autor, l'obra i la circulació manuscrita Navàs Farré, Marina This study intends to offer a comprehensive analysis of Ramon de Cornet’s poetic and historical profile, his works and his manuscript tradition. He is the most important 14th-century Occitan poet, the author of a vast extant corpus with a larger manuscript tradition than his contemporaries: all of this shows him to be a key figure for the definition and reassessment of the poetics of this period, half way between troubadour lyrics and pre-Marchian poetry, often silenced or branded as decadent. This thesis is divided into four parts. The first aims at distinguishing the author from his literary character in order to reconstruct the historical evidence about him and review some readings of his works in excessively biographic terms. The second outlines the network that supports the circulation of his works, revealing a map of Occitan courts and other centres that have been traditionally forgotten. The dedicatees of his poems attest to the reception of a poetry well-rooted in the troubadour tradition beyond the Toulouse Consistory. The third section offers an overall analysis of his works, which are defined by their variety and eclecticism an represent the best example of late troubadour lyrics and its subsequent evolution. The aspects discussed are illustrated by excerpts from Cornet’s work, taken from my on-going edition, which I partially included in my École national des chartes dissertation. The fourth part presents the recensio and description of all extant manuscript witnesses, which had a considerable circulation in Catalonia, and analyses the whole of the tradition beyond Cornet’s transmission. Finally a musical appendix is included in a CD, containing 5 of Cornet’s poems arranged and sung from the basis of the melodies of his metrical and musical models.; Aquest estudi té l’objectiu d’oferir una anàlisi de conjunt de la figura de Ramon de Cornet, de la seva obra i de la seva tradició manuscrita. Ramon de Cornet és el poeta occità més important del segle XIV, amb un vast corpus conservat i una tradició manuscrita molt superior a la dels seus contemporanis. Tot pegat el configura com un personatge clau a l’hora de definir i revaloritzar la poètica de l’època, a cavall entre la lírica trobadoresca i la lírica premarquiana, sovint silenciada o titllada de decadent. Aquest treball es divideix en quatre parts: a la primera es distingeix entre l’autor i el personatge literari. A la segona part es presenta la xarxa de circulació de la seva obra. Els destinataris dels seus poemes testimonien una recepció de la cultura de tall trobadoresc que s’estén més enllà del Consistori de Tolosa i que permet dibuixar un mapa de corts occitanes i altres focus de difusió que han estat tradicionalment oblidats. La tercera part és una anàlisi de conjunta de la seva obra. Aquesta, caracteritzada per la varietat i l’eclecticisme, és el millor exemple per il·lustrar la lírica tardotrobadoresca i l’evolució que va experimentar. La quarta part presenta la recensió i descripció dels testimonis manuscrits, que tingueren una circulació notable a Catalunya, i una anàlisi del conjunt de la tradició que va més enllà del propi Cornet. Finalment, un apèndix musical en CD reprodueix cinc peces de Cornet musicades per a l’ocasió a partir de la melodia conservada dels seus models i musicals. Un apèndix musical en CD acompanyant la tesi en paper, reprodueix cinc peces de Ramon de Cornet musicades per a l’ocasió a partir de la melodia conservada dels seus models i musicals. Fitxers d'àudio també disponibles. Podeu posar-vos en contacte amb l'autora de la tesi doctoral marina.navas@gmail.com; A CD appendix accompanying the dissertation on paper, reproduces five pieces by Ramon de Cornet, touted for the occasion from the conserved tune of his models and musicals. Audio files also available. You can contact the author of the doctoral thesis marina.navas@gmail.com; Un apéndice musical en CD acompañando la tesis en papel, reproduce cinco piezas de Ramon de Cornet musicadas para la ocasión a partir de la melodía conservada de sus modelos y musicales. Archivos de audio disponibles. Puede ponerse en contacto con la autora de la tesis doctoral marina.navas@gmail.com Thu, 11 Jul 2019 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/17774 2019-07-11T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/13303 La gramàtica inèdita de Pau Cardellach i Busquets Fullana, Olga Aquesta tesi se centra en l’edició i l’estudi de la Gramàtica catalana de Pau Cardellach i Busquets (1814-1879), una obra inèdita de la qual només existeix una còpia, manuscrita, avui dipositada a la Universitat de Girona. La gramàtica de Cardellach, només coneguda fins ara per referències indirectes, és una obra original que exemplifica una perspectiva davant la llengua catalana diferent de les que coneixíem fins ara en el segle XIX. El seu estudi contribueix a precisar millor el procés, tardà, de codificació gramatical de la llengua catalana i enriqueix la història de la filologia al nostre país. El treball necessari de contextualització de l’obra ha exigit també un estudi exhaustiu del seu autor i de les circumstàncies en què va produir la gramàtica. És per això que la tesi s’estructura internament en tres grans blocs: a) l’estudi biobibliogràfic de Pau Cardellach i de les circumstàncies en què va produir la Gramàtica catalana; b) l’edició crítica de l’obra, amb l’advertiment de tots els aspectes materials, dels problemes textuals i de les intervencions que s’hi han fet per posar-la a l’abast dels estudiosos; i c) l’estudi detallat dels continguts i de les particularitats de la gramàtica, i de la seva rellevància respecte del context gramatical contemporani; This thesis focuses on the edition and study of the Catalan Grammar of Pau Cardellach i Busquets (1818-1879), an unpublished work of which there is only one copy, handwritten, today at the University of Girona. Cardellach's grammar, which only known by indirect references, is an original work that exemplifies a different outlook on the Catalan language than those we knew so far in the nineteenth century. Its study helps to better define the late process of grammatical encoding of Catalan, and enriches the history of philology of Catalan. The necessary work to contextualize this book has also demanded a thorough study of its author and the circumstances that led to his grammar. Therefore, the thesis is divided internally into three sections: a) the bio-bibliographic study of Pau Cardellach and the circumstances in which he produced his Catalan Grammar; b) the critical edition of the work, with attention to all material respects, to the textual problems and to interventions to make it available to scholars; and c) the detailed contents and peculiarities of grammar, and their relevance to contemporary grammatical context study Fri, 07 Nov 2014 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/13303 2014-11-07T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/9159 El "Tractat de les penes particulars d'infern" de Joan Pasqual: estudi i edició crítica Gómez Martín, Francesc Josep El Tractat de les penes particulars d’infern de Joan Pasqual, mestre en teologia i franciscà de Castelló d’Empúries, forma part d’una obra de divulgació teològica dividida en dos volums: el Llibre de beatitud, dedicat el 1436 a Joan Llull, conseller en cap de Barcelona, i el Llibre de pena, completat amb aquest Tractat que descriu teològicament les penes particulars de l’infern mitjançant fonts poètiques: l’Inferno de Dante, la primera redacció del Comentum de Pietro Alighieri i la tercera del De fabulis poetarum (o Ovidius moralizatus) de Pierre Bersuire. L’establiment del text crític consisteix en una emendatio del testimoni únic (Biblioteca de Catalunya, 468, ff. 164-207) assistida per aquestes fonts i llur tradició manuscrita, que és objecte d’un extens estudi complementari. L’estudi introductori aporta dades documentals inèdites que permeten traçar una biografia de Joan Pasqual i descriure el context cultural que l’induí a adoptar Dante com a model; The Tractat de les penes particulars d’infern, by Joan Pasqual, a Master of Theology and Franciscan from Castelló d’Empúries, is part of a work of theological diffusion divided in two volumes: the Llibre de beatitud, dedicated in 1436 to Joan Llull, chief counselor of Barcelona, and the Llibre de pena, including this Tractat intended for the theological description of the particular punishments in hell, although its main sources are poetical: Dante’s Inferno, the first draft of the Comentum by Pietro Alighieri and the third draft of De fabulis poetarum (or Ovidius moralizatus) by Pierre Bersuire. The establishment of the critical text consists on an emendatio of the unique manuscript (Biblioteca de Catalunya, 468, fol. 164-207), assisted by these sources. The introductory study contributes some unpublished documentary data which enables to trace a biography of Joan Pasqual and to describe the cultural context that induced him to take Dante as a model Fri, 11 Apr 2014 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/9159 2014-04-11T00:00:00Z