http://hdl.handle.net/10256/4401 Thu, 12 Jun 2025 15:26:12 GMT 2025-06-12T15:26:12Z http://hdl.handle.net/10256/25864 Ramon Vinyes, Gabriel García Márquez y el Grupo de Barranquilla Colomer-Ribot, Xavier ENG- Colombian Nobel Prize winner Gabriel García Márquez paid tribute to the writer and literary Ramon Vinyes in the last chapters of his novel One Hundred Years of Solitude, the magnum opus of Latin American magical realism, calling him the «Catalan sage». This article explains the teaching that Vinyes exercised on the members of the Barran-quilla Group in the Colombian Caribbean, such as García Márquez himself, originating what has been called premacondismo and that in this work we also call pre magical real-ism; but he was also the mentor and intellectual guide of other authors of the im-portance in Colombian literature of Álvaro Cepeda Samudio, José Félix Fuenmayor and Javier Auqué Lara, son of Vinyes' partner, Xavier Auqué Masdeu, with whom he opened the famous bookstore Ramon Vinyes & Co. in Barranquilla(Colombia); CAT- El Nobel colombià Gabriel García Márquez homenatja l’escriptor i literat Ramon Vinyes als últims capítols de la seva novel·la Cien años de soledad, l’obra magna del realisme màgic llatinoamericà, batejant-lo com el «savi català». Aquesta tesi doctoral explica el magisteri que va exercir Vinyes en els membres del Grup de Barranquilla al Carib co-lombià, com ara el mateix García Márquez, originant el que s’ha anomenat el prema-condisme i que en aquest treball també anomenem prerealisme màgic; però també va ser el mentor i guia intel·lectual d’altres autors de la importància a la literatura colom-biana d’Álvaro Cepeda Samudio, José Félix Fuenmayor i Javier Auqué Lara, fill del soci de Vinyes, Xavier Auqué Masdeu, amb qui va obrir la famosa Llibreria Ramon Vinyes & Co. a Barranquilla (Colòmbia) Fri, 04 Oct 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25864 2024-10-04T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/24941 Historia del inicio y desarrollo del teatro moderno en Barcelona (1579-1606) Moreno Jimenez, Sergio The present work gathers, classifies, orders and contextualizes more than two hundred documents found in various archives and libraries and unknown up until now, related to the first stage of development of the modern drama in Barcelona, understanding by "modern theater" the one developed in Spain not before the 16th century, made official by traveling companies and consisting of the representation for a specific audience and in a specific space of the works of professional playwrights. Such research is located in the context of the history of the dramatic scene in Spain, with a long tradition in Hispanic studies, from the compilation —already in the 18th century— of the Genealogía, origen y noticias de los comediantes de España (c. 1723), going through the great historicopositivist works of the s. XIX and finally emptied in works as prominent as the Fuentes para la historia del teatro en España (London, Tamesis, 36 vols.) or the Diccionario biográfico de actores del teatro clásico español (DICAT, University of Valencia). The documentation found testifies a vast development of the stage in Barcelona since the last third of the 16th century, which will not cease until the change in the administrative model derived from the establishment of the Bourbon monarchy in Spain. Actors and actresses from all the peninsular kingdoms will bring to Barcelona the works of the great —and not so great— Castilian playwrights, from Lope and Tirso to Calderón. After the explanation and contextualization of all the documentation found, the transcriptions and signatures of each of the documents are presented, also indicating whether or not it is unknown documentation to this date. This thesis, therefore, aims to fill an inexplicable gap in the tradition of dramatic studies for each and every of the cities of the Hispanic geography; El present treball reuneix, classifica, ordena i contextualitza més de dos-cents documents trobats a diversos arxius i biblioteques, fins ara desconeguts, relatius al primer estadi de desenvolupament del teatre modern a Barcelona, entenent per “teatre modern” el desenvolupat a Espanya no abans del segle XVI, oficialitzat per companyies itinerants i consistent en la representació per a un públic concret i en un espai determinat de les obres de dramaturgs professionals. Aquesta investigació s’ubica en el context de la història de l’escena dramàtica a Espanya, amb una llarga tradició des de la compilació —ja al segle XVIII— de la Genealogía, origen y noticias de los comediantes de España (h. 1723), passant pels grans treballs historicopositivistes del s. XIX i finalment buidats en estudis hispànics tan destacats com les Fuentes para la historia del teatro en España (Londres, Tamesis, 36 vols.) o el Diccionario biográfico de actores del teatro clásico español (DICAT, Universitat de València). La documentació trobada dona fe d’una nodrida vida teatral a Barcelona des del darrer terç del segle XVI, que ja no cessarà fins al canvi de model administratiu propi de la instauració de la monarquia borbònica a Espanya. Actors i actrius de tots els regnes peninsulars portaran a la Ciutat Comtal les obres dels grans —i no tan grans— dramaturgs castellans, des de Lope i Tirso a Calderón. Després de l'explicació i contextualització de tota la documentació trobada, es presenten les transcripcions i signatures de cadascun dels documents, assenyalant així mateix si es tracta o no de documentació desconeguda fins ara. Així, aquesta tesi pretén omplir un espai inexplicable en la tradició dels estudis teatrals per a cadascuna de les ciutats de la geografia hispànica Fri, 03 Nov 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/24941 2023-11-03T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/24588 Prudenci Bertrana, el caçador d’enyorances. Estudi periodístic (1896-1938) Pujol Prat, Judit The present study focuses on the journalistic facet of Prudenci Bertrana (1867-1941), which is the least studied among the literary, pictorial facets of his career. That being so, the aim of this work is to fill a bibliographic gap. Prudenci Bertrana was not only a painter and writer, but he also became a journalist out of necessity. In fact, he was an artist unable to renounce the ideal of art that led Bertrana to scrape out a living with his quill. Despite this, he contributed to the main headlines of the first half of the 20th century, and his journalistic output exceeds 2,700 texts. In order to give value to Bertrana's journalism, this doctoral thesis is divided into two parts. The first corresponds to the intellectual biography of the author, where the two stages in which he developed his journalistic practice are highlighted: the initiatory phase and the artistic awakening of Bartrana in Girona, as well as the consolidation stage in Barcelona -which was the most prolific, but it also was the most tragic on a personal level-. The second part of this study deals with his journalistic work, as well as it approches the most outstanding sections of the author in Barcelona, after presenting the list of articles collected in the annex: the chronicles of L'Esquella de la Torratxa, the ones from El Poble Català and La Publicidad, and the impromptu ones from La Veu de Catalunya. These different sections maintain a unity of character: they all describe the urban landscape of Barcelona from the ironic, perceptive perspective of someone longing for nature and feeling that he does not quite belong to the city. All things considered, this work aims to vindicate one of the most relevant figures of the contemporary Catalan literary scene; El present estudi se centra en la faceta periodística de Prudenci Bertrana (1867-1941), tenint en compte que és la menys estudiada, amb el propòsit d’omplir un buit bibliogràfic. Prudenci Bertrana va ser pintor, escriptor i periodista per necessitat perquè, per sobre de tot, va ser un artista incapaç de renunciar a l’ideal de l’art, per la qual cosa es va veure empès a malviure amb la ploma. No obstant això, va col·laborar a les principals capçaleres de la primera meitat del segle XX i la seva producció periodística supera els 2.700 textos. Per tal de donar valor al periodisme de Bertrana, la tesi doctoral es divideix en dues parts. La primera correspon a la biografia intel·lectual de l’autor i s’hi ressalten les dues etapes en què desenvolupa l’exercici periodístic: l’etapa iniciàtica i del desvetllament artístic, a Girona, i l’etapa de consolidació a Barcelona, la més prolífica però també la més tràgica a nivell personal. La segona part s’ocupa de la seva obra periodística i, després de presentar la relació d’articles recollida a l’annex, aborda les seccions més destacades de l’autor a Barcelona: les cròniques de L’Esquella de la Torratxa, els idearis d’El Poble Català i La Publicidad, i els impromptus de La Veu de Catalunya. Aquestes seccions mantenen una unitat de caràcter: en totes s’hi descriu el paisatge urbà barceloní des de la perspectiva irònica i perspicaç d’un enyorat de la natura que no sent que acabi d’encaixar a la ciutat. En conjunt, l’estudi pretén reivindicar una de les figures més rellevants del panorama literari català contemporani Fri, 01 Dec 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/24588 2023-12-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/21242 Les cartes poètiques de Francesc Fontanella: estudi i edició crítica Sogues, Marc Although they account for a quarter of Francesc Fontanella’s poetic work (Barcelona 1622-Perpignan 1681), his poetic letters had never been the subject of an specific critical approach until now. The present doctoral thesis is considered for this purpose and is divided into two parts: firstly, the analysis and secondly, a critical edition of these letters. First, the analysis places the letters within their historical context and refers to the poetic and epistolary traditions from which they stem. A precise and objective delimitation of the Fontanellian epistolary corpus is then performed, revealing that it entails 78 compositions and most of them make up four literary cycles, with some marginal letters. Each of these cycles is subject to a monographic approach which includes the study of its transmission and the realization of an interpretative proposal of the texts, individually and collectively. Finally, the complete epistolary corpus is presented, in a critical edition, annotated and commented. Through these operations, this thesis approaches the letters for the first time as an object of study and aims to contribute to the critical, rigorous and objective evaluation of what ought to be considered the most extensive and ambitious, from a literary point of view, selection of fiction letters in Catalan literature from the early modern times.; Malgrat que suposen una quarta part de l’obra poètica de Francesc Fontanella (Barcelona 1622-Perpinyà 1681), fins ara les seves cartes poètiques no havien estat mai objecte d’una aproximació crítica específica. La present tesi doctoral es planteja amb aquesta finalitat i es divideix en dues parts: l’estudi i l’edició crítica dels textos. En primer lloc, l’estudi situa les cartes dins el seu context històric i assenyala les tradicions poètiques i epistolars en les quals s'insereixen. A continuació duu a terme una delimitació precisa i objectiva del corpus epistolar fontanellà, demostra que consta de 78 composicions i que la major part conformen quatre grans cicles, si bé també hi ha algunes cartes esparses. Cadascun d’aquests cicles és objecte d’un estudi monogràfic que inclou l’estudi de la seva transmissió i la realització d’una proposta interpretativa dels textos, individualment i col·lectiva. Finalment es presenta el corpus epistolar complet, en edició crítica, anotada i comentada. Amb aquestes operacions, la tesi visualitza per primera vegada les cartes com objecte d’estudi i vol ser una contribució a la valoració crítica, rigorosa i objectiva, del que és l’epistolari de ficció més extens i literàriament més ambiciós de la literatura catalana d’època moderna. Fri, 22 Mar 2019 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/21242 2019-03-22T00:00:00Z