http://hdl.handle.net/10256/4395 Sat, 09 Aug 2025 23:27:35 GMT 2025-08-09T23:27:35Z http://hdl.handle.net/10256/27102 Desigualtat socioterritorial i creació del futur. Activitat, influència, impacte i reconeixement creatiu a la ciutat de Barcelona Rubinat Lacuesta, Artur ENG- This thesis, according to a proposal that is based on theoretical elements from various sociological perspectives, a mixed research design, and the use of quantitative and qualitative data from Barcelona, investigates the relationship between socio-territorial inequality, the availability of certain resources and creative activity (aggregate and individual). These three elements enable a macro, micro and holistic view of creative activity. The results show as a general trend that people from well-off socio-territorial environments tend to have more resources both at an aggregate and individual level. However, although this research seems to confirm, like others, patterns of inequality that link people's socio-territorial environment with the acquisition of certain resources, the results lead us to talk about nuances, complexity and new contributions. Thus, a relevant contribution is about the resources that can influence the development of a certain creative activity. For example, according to the results, the resources that matter most to create a cooperative do not seem to be the same as the ones that matter most to create in art and culture. Furthermore, the resources that are more likely to be acquired from one socioeconomic environment or another do not seem to be the same. Thus, for example, according to the results, people from middle-income socioeconomic environments with certain relational resources seem to have a greater possibility of creating cooperatives. In people from other socioeconomic environments these patterns are different. Despite all these nuances and complexities, it seems that, no matter how you look at it, the districts of Barcelona with the lowest income, or the people who live there, seem to be at the bottom of all kinds of creative activity with impact and recognition. Likewise, the nuances are also there, because there seem to be some interesting contradictions between some of the patterns of the quantitative and qualitative data. The results have at least two implications. First, in relation to public policy. Thus, knowledge is provided about which resources seem to be most important in reducing inequality to participate in creative activity. According to the results it seems that educational and relational resources are key. The second implication is that in general and taking into account all the nuances and complexities, the people who will most likely be able to participate in the creation processes of many of the tangible or intangible solutions, which will allow to face present and future challenges, will be of a certain socioeconomic environment with all the implications of this from a democratic perspective; CAT- Aquesta tesi, segons una proposta que es basa en elements teòrics provinents de diverses perspectives sociològiques, un disseny de recerca mixta, i l’ús de dades quantitatives i qualitatives de Barcelona, investiga la relació entre la desigualtat socioterritorial, la disposició de certs recursos i l’activitat creativa (agregada i individual). Aquests tres elements possibiliten una visió, macro, micro, i holística, de l’activitat creativa. Els resultats mostren com a tendència general, que les persones d’entorns socioterritorials tendint a benestants, solen tenir més recursos tant a nivell agregat com individual. Ara bé, tot i que aquesta recerca sembla confirmar, com altres, pautes de desigualtat que vinculen l’entorn socioterritorial de les persones, amb l’obtenció de certs recursos, els resultats ens porten a parlar de matisos, complexitat i noves aportacions. Així, una aportació rellevant, és sobre els recursos que poden influir més o menys en desenvolupar segons quina activitat creativa. Per exemple, segons els resultats, no semblen ser els mateixos els recursos que més importen per crear una cooperativa, que per crear en art i cultura. Tampoc semblen ser els mateixos els recursos que són més possibles d’adquirir d’un entorn socioeconòmic, que d’un altre. Així, per exemple, segons els resultats, persones d’entorns socioeconòmics de renda mitjana, amb certs recursos relacionals, semblen tenir més possibilitat de crear cooperatives. En persones d’altres entorns socioeconòmics, aquestes pautes són diferents. Malgrat tots aquests matisos i complexitats, sembla que, es miri com es miri, els districtes de Barcelona amb menys renda, o les persones que allà hi viuen, semblen estar a la cua de tota mena d’activitat creativa amb impacte i reconeixement. Així mateix, els matisos també hi són, perquè sembla haver-hi algunes contradiccions interessants entre algunes de les pautes de les dades quantitatives i qualitatives. Amb tot, els resultats tenen com a mínim dues implicacions. En primer lloc, en relació la política pública. Així, s’aporta coneixement sobre quins recursos semblen ser més importants en reduir la desigualtat per participar d’activitat creativa. Segons els resultats, sembla que els recursos educatius i el relacionals són clau. La segona implicació, és que en general, i tenint en compte tots els matisos i complexitats, seran més aviat poques i d’un perfil determinat, les persones que podran de forma més probable, participar dels processos de creació de moltes de les solucions tangibles o intangibles que permetran fer front a reptes presents i futurs, amb tot el que pot implicar això des d’una perspectiva democràtica Fri, 06 Jun 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27102 2025-06-06T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26051 Las relaciones entre un actor político híbrido y un partido político: el caso de Ciutadans pel Canvi y el Partit dels Socialistes de Catalunya (1999-2011) Bonilla Álvarez, José Manuel ENG- The thesis explores the relationship between Ciutadans pel Canvi (CpC) and the Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) in Catalan politics between 1999 and 2011. Ciutadans pel Canvi emerged as a civic platform promoted by Pasqual Maragall to broaden the PSC’s electoral base by attracting voters from both the left and center-right through an alliance that proposed a more inclusive and participatory approach to politics. Since its creation in 1999, CpC positioned itself as an alternative to traditional parties, adopting a less hierarchical and more open structure, aiming to bring politics closer to citizens and mobilize sectors that felt distanced from conventional options. Its strategy was to combine civic participation with concrete electoral goals, working closely with the PSC to achieve broader and more diversified majorities within the Catalan political context. However, the relationship between CpC and the PSC was marked by tensions and discrepancies. While the PSC viewed CpC as a temporary ally useful for expanding its electoral base, CpC’s members aspired to a more autonomous and lasting political influence, aiming to modernize Catalan politics and reform the PSC from within. This difference in objectives led to conflicts that complicated collaboration between the two groups. Despite some initial successes in diversifying the electorate and introducing new forms of political participation, the lack of clear institutionalization and a long-term common project limited CpC’s impact. Although CpC played an important role in attracting sectors disenchanted with traditional politics, it never managed to consolidate itself as a fully integrated political party. This lack of institutionalization and strategic ambiguity led to a gradual decrease in its political influence. The most significant change in their relationship occurred after 2003, when José Montilla took over the leadership of the PSC. Under his direction, the PSC adopted a more pragmatic approach, focusing on its own consolidation and reducing its dependence on CpC as an electoral ally. This marked a turning point in their collaboration, which gradually weakened until CpC’s eventual dissolution in 2011. The study provides a deep understanding of the opportunities and limitations of alliances between traditional parties and hybrid political actors. It illustrates how these alliances can help to broaden the electoral base and enrich political debate, but also how strategic differences can limit their long-term effectiveness. Furthermore, it offers valuable lessons on the importance of flexibility and adaptation in a constantly changing political environment, providing a broader perspective on the interaction between new models of political organization and established parties in contemporary democracies; CAT- La tesi explora la relació entre Ciutadans pel Canvi (CpC) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en la política catalana entre 1999 i 2011. Ciutadans pel Canvi va sorgir com una plataforma cívica impulsada per Pasqual Maragall per ampliar la base electoral del PSC, atraient votants tant d’esquerra com de centredreta a través d’una aliança que proposava una forma més inclusiva i participativa de fer política. Des de la seva creació el 1999, CpC es va presentar com una alternativa als partits tradicionals, adoptant una estructura menys jeràrquica i més oberta, amb l’objectiu d’apropar la política a la ciutadania i mobilitzar sectors que se sentien allunyats de les opcions convencionals. La seva estratègia consistia a combinar la participació cívica amb objectius electorals concrets, col·laborant estretament amb el PSC per aconseguir majories més àmplies i diversificades en el context polític català. La relació entre CpC i el PSC, però, va estar marcada per tensions i discrepàncies. Mentre que el PSC considerava CpC com un aliat temporal útil per ampliar la seva base electoral, els membres de CpC aspiraven a tenir una influència política més autònoma i duradora, amb la finalitat de modernitzar la política catalana i reformar el PSC des de dins. Aquesta diferència d’objectius va generar conflictes que van dificultar la col·laboració entre ambdós grups. Malgrat alguns èxits inicials en la diversificació de l’electorat i la introducció de noves formes de participació política, la manca d’una institucionalització clara i d’un projecte comú a llarg termini va limitar l’impacte de CpC. Tot i que CpC va tenir un paper important a l’hora d’atraure sectors descontents amb la política tradicional, mai no va aconseguir consolidar-se com un partit plenament integrat en el sistema polític. Aquesta manca d’institucionalització i la indefinició estratègica van portar a una disminució progressiva de la seva influència política. El canvi més significatiu en la relació es va produir a partir de 2003, quan José Montilla va assumir el lideratge del PSC. Sota la seva direcció, el PSC va adoptar un enfocament més pragmàtic, centrat en la seva pròpia consolidació, fet que va reduir la dependència de CpC com a aliat electoral. Això va marcar un punt d’inflexió en la col·laboració, que es va anar debilitant fins a la dissolució de CpC el 2011. L'estudi ofereix una comprensió profunda de les possibilitats i limitacions de les aliances entre partits tradicionals i actors polítics híbrids. Il·lustra com aquestes aliances poden ajudar a ampliar la base electoral i enriquir el debat polític, però també com les diferències estratègiques poden limitar-ne l'efectivitat a llarg termini. A més, aporta lliçons valuoses sobre la importància de la flexibilitat i l’adaptació en un entorn polític en constant canvi, oferint una visió més àmplia sobre la interacció entre nous models d’organització política i els partits establerts en les democràcies contemporànies Mon, 11 Nov 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26051 2024-11-11T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25578 El movimiento estudiantil feminista chileno: demandas y tensiones de las feministas al movimiento estudiantil Rojas Vilches, Natalie Sofía This thesis investigates the emergence of the feminist student movement in Chile in 2018, analyzing its challenges and tensions, and how these dynamics influenced the political and social agenda. Using in-depth interviews and autoethnography, the research is contextualized in a period marked by the COVID-19 pandemic and the Chilean constitutional process of 2021-2022. The personal and collective experiences of participants in feminist mobilizations are explored, highlighting the continuity and transformation of feminist militancy over time. The research contributes to understanding the incorporation of feminist demands into the institutional political agenda and their impact on Chilean political culture; Aquesta tesi investiga la irrupció del moviment estudiantil feminista a Xile l'any 2018, analitzant els seus qüestionaments i tensions, i com aquestes dinàmiques van influir en l'agenda política i social. Utilitzant entrevistes en profunditat i autoetnografia, la investigació es contextualitza en un període marcat per la pandèmia del COVID-19 i el procés constitucional xilè de 2021-2022. S'exploren les experiències personals i col·lectives de les participants en les mobilitzacions feministes, destacant la continuïtat i transformació de les militàncies feministes al llarg del temps. La investigació aporta a la comprensió de la incorporació de les demandes feministes a l'agenda política institucional i el seu impacte en la cultura política xilena Mon, 15 Jul 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25578 2024-07-15T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/24998 Protección y conservación de especies animales: responsabilidad del Estado Colombiano Monsalve Mantilla, Milton Duban This research studies the main paradigms that arise in the relationship between human and non-human animals in the Colombian legal system and the national and international legal instruments that are used for the categorization of animals threatened with extinction. It also establishes the institutional duties and obligations of the administrative and legislative authorities, control bodies and individuals with regard to the protection and conservation of species. The above, through a thorough documentary review that allowed the analysis of the normative, constitutional, legal, regulatory contents, international instruments and the jurisprudence of the Colombian Council of State and the Constitutional Court, without leaving aside the doctrinal contributions in this regard. The results show that the collective right category of protection and conservation species protection and conservation species allows through the popular action and administrative mechanisms are protected threatened species. However, once the extinction of an animal species occurs (which we classify as pure and irreversible ecological damage), there are difficulties for the imputation of a State liability regime, among other reasons due to the multi-causality. Now, from the point of view of international environmental law, insufficient progress has been made with respect to the category of liability provided for in Article 14.2 of the Convention on Biological Diversity; however, from the jurisprudential point of view, in Colombia there are elements that can be a beacon of light on the matter; Aquesta investigació estudia els principals paradigmes que se susciten en la relació animal humà- animal no humà en l'ordenament jurídic colombià i els instruments jurídics nacionals i internacionals que serveixen per a la categorització de l'assenyalamentyy d'animals amenaçats d'extinció, al seu torn, estableix els deures i obligacions institucionals que es tenen per part de les autoritats administratives, legislatives, els òrgans de control i dels particulars, enfront de la protecció i conservació d'espècies. Això anterior, a través d'una revisió documental profunda que va permetre que s'analitzessin els continguts normatius, constitucionals, legals, reglamentaris, d'instruments internacionals i de la jurisprudència del Consell d'Estat Colòmbia i de la Cort Constitucional, sense deixar de banda els aportaments doctrinaris al respecte. Els resultats mostren que la categoria del dret col·lectiu de protecció i conservació d'espècies permet que a través de l'acció popular i de mecanismes administratius es protegeixin les espècies amenaçades. No obstant això, una vegada s'esdevé el succés de l'extinció d'una espècie animal (la qual cosa cataloguem com un dany ecològic pur i irreversible), s'adverteixen dificultats per a la imputació d'un règim de responsabilitat de l'Estat, entre altres raons per la multicausalitat. Ara, des del dret internacional ambiental, s'observen avenços insuficients respecte de la categoria de responsabilitat prevista en l'article 14. 2 del Conveni de diversitat biològica. No obstant això, des del punt de vista jurisprudencial, a Colòmbia hi ha elements que poden ser un far de llum en la matèria Fri, 05 Apr 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/24998 2024-04-05T00:00:00Z