http://hdl.handle.net/10256/4385 Sat, 18 Jul 2026 20:40:31 GMT 2026-07-18T20:40:31Z http://hdl.handle.net/10256/28859 Bandes oligoclonals d’IgM i cognició en persones amb esclerosi múltiple Coll Martinez, Clàudia ENG- The heterogeneity of MS has driven the research for clinical markers and biomarkers to allow early identification of patients with a poorer prognosis. Studies show that intrathecal IgM synthesis, usually measured by IgM oligoclonal bands (IgM-OCB), and specifically the presence lipid specific OCBs (LS-OCMB) is a poor prognostic factor, associated with clinical and radiological indicators of disease activity. From a clinical perspective, having a prognostic biomarker for cognitive outcomes at the time of diagnosis would allow us to address cognitive impairment more actively from the onset of the disease and achieve better results. In this work, the potential prognostic value of LS-OCMB for cognitive outocmes in the short and medium-long term has been explored through the study of two cohorts. For the short-term analysis, a longitudinal follow-up of 4 years from disease diagnosis was carried out (n=44). The medium-long term study was conducted cross-sectionally with a cohort with an average disease duration time of 13 years (n=99). In both cohorts, the role of LS-OCMB in cognition was analysed and patients were also compared regarding indicators of disease severity, subjective perception of cognitive deficits, anxiety-depression symptoms, and fatigue. The results of this study suggest that the presence of LS-OCMB could be a useful biomarker at the time of diagnosis to predict long-term cognitive impairments; CAT- L’heterogeneïtat de l’EM ha impulsat la recerca de marcadors clínics i biomarcadors que permetin identificar aquells pacients amb pitjor pronòstic tan precoçment com sigui possible. Diversos estudis evidencien que la síntesi intratecal d’IgM, habitualment quantificada amb la presència de bandes oligoclonals d’IgM (BOCM), i en concret la presència de BOCM lipidespecífiques (BOCM-LE), és un factor de mal pronòstic de la malaltia, havent-se relacionat amb diferents indicadors clínics i radiològics d’activitat de la malaltia. Des del punt de vista clínic disposar d’un biomarcador pronòstic a nivell cognitiu en el moment del diagnòstic ens permetria abordar el deteriorament cognitiu més activament des de l’inici de la malaltia i obtenir millors resultats. En aquest treball s’ha explorat el potencial valor pronòstic a nivell cognitiu de les BOCM-LE a curt i a mig-llarg termini, mitjançant l’estudi de dues cohorts. Per a l’anàlisi a curt termini s’ha fet un seguiment longitudinal de 4 anys des del diagnòstic de la malaltia (n=44). L’estudi a mig-llarg termini s’ha fet transversalment amb una cohort de 13 anys de temps mitjà d’evolució de la malaltia (n=99). D’ambdues cohorts s’ha analitzat el paper de les BOCM-LE en la cognició i també s’han comparat els pacients en els indicadors de severitat de la malaltia, percepció subjectiva de dèficits cognitius, símptomes afectius i fatiga. Els resultats d’aquest treball suggereixen que les BOCM-LE podrien ser un biomarcador útil en el moment del diagnòstic per a predir les alteracions cognitives de les persones amb EM a llarg termini Fri, 27 Mar 2026 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28859 2026-03-27T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/28320 Transformación de las representaciones situacionales del profesorado: una experiencia diádica de desarrollo profesional para promover la resiliencia docente Vallés Sisamón, Alba ENG- At a time when teacher distress is present in many classrooms, teacher resilience has emerged as a horizon toward which the professional development of these educators can be oriented. We aspire to train teachers who, when faced with the inherent challenges of the profession, can enjoy their daily work and have a positive impact on those they educate. Various studies have identified elements that influence teacher resilience. In this work, we consider a fundamental aspect of this phenomenon to be the stories teachers use to make sense of the situations they encounter, which we term Situational Representations. The development of these stories, which are constructed through interaction with others, is seen as a central element for understanding and fostering teacher resilience. For this reason, the objective of this study is to deepen our understanding of how these stories develop, that is, which narrative changes are accompanied by improvements in teachers’ experiences of their profession, and what characteristics the social context has where these changes are observed. To this end, we conduct a design-based research inspired by Cultural Psychology, which allows us to design and implement an intervention where we can observe and analyze the development of teacher resilience in a primary school teacher; CAT- En una època en la qual el malestar del professorat és part de moltes aules, la resiliència docent s'ha situat com un horitzó cap al qual orientar el desenvolupament professional d'aquest col·lectiu. Aspirem a formar docents que davant les dificultats pròpies de la professió siguin capaços de gaudir del seu dia a dia i tenir un impacte positiu en aquells als quals eduquen. Diverses investigacions han identificat elements que influeixen en la resiliència docent. En aquest treball considerem que un aspecte fonamental d'aquest fenomen són les històries que els docents utilitzen per a entendre les situacions amb les quals es relacionen, la qual cosa en aquest treball denominem Representacions Situacionals. El desenvolupament d'aquestes històries, que es construeixen en interacció amb uns altres, se situa com la resposta per a comprendre i promoure la resiliència docent. Per això, en aquest treball ens plantegem com a objectiu aprofundir en com es desenvolupen aquestes històries, és a dir, quins canvis narratius s'acompanyen de millores en la vivència dels docents de la seva professió, i quines característiques té el context social on s'observen aquests canvis. Per a això, realitzem una recerca basada en el disseny inspirada en la Psicologia Cultural, que ens permet el disseny i implementació d'una intervenció on podem observar i analitzar el desenvolupament de la resiliència docent d'una mestra de primària Fri, 12 Dec 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28320 2025-12-12T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/28277 Flexibilidad psicológica y equilibrio entre roles como factores protectores en ambientes tendientes al estrés laboral en la población académica universitaria, desde el modelo salutogénico y la psicología positiva Blanco Leitón, Harold ENG- The work dynamics faced by university professors are characterized by complex, stress-generating environments. The main objective of this research was to study this group's level of psychological flexibility, the balance between their work and non-work roles, the role of these variables as potential protective factors against stress, and the type of coping strategies used to respond to the demands arising from the multiple roles they perform. A mixed-methods research approach was used, with an initial quantitative study providing descriptive analyses of the main research variables, correlation and mediation between variables, and cluster analysis to determine the possible existence of distinct psychological profiles related to scores on psychological flexibility, role balance, and perceived stress. These results were used to profile individuals with different score levels for a second qualitative study that included in-depth interviews on the coping strategies used to manage work and non-work demands. The results of Study 1 showed the existence of three distinct profiles in relation to the type of coping strategies used to manage demands. The group comparison analyses showed statistically significant differences in scores on Psychological Flexibility, Role Balance, and Perceived Stress. Similarly, statistically significant results were obtained regarding the mediating role of Psychological Flexibility, the Positive Work-Family Interaction scales, and Positive Family-Work Interaction scales in the relationship between the type of coping strategy used and Perceived Stress. The content analysis of the interviews conducted in Study 2 allowed for a deeper identification and categorization of the coping strategies used by university faculty, as well as for determining the existence of some differential patterns in their use based on the levels of Psychological Flexibility and Role Balance. This research concludes that psychological flexibility and role balance are psychological resources and psychosocial stress protection factors that promote genuine interaction with the environment and the ability to integrate and balance the various work and non-work responsibilities that university professors must face; CAT- La dinàmica laboral que enfronta el professorat universitari es caracteritza per desenvolupar-se en entorns complexos generadors d'estrès. L'objectiu principal d'aquesta investigació és estudiar el nivell de Flexibilitat psicològica d'aquest col·lectiu, l'Equilibri entre els rols laborals i extralaborals que exerceixen, el paper d'aquestes variables com a potencials factors protectors enfront de l'estrès i el tipus d'estratègies d'afrontament utilitzades per a donar resposta a les demandes derivades dels múltiples rols exercits. S’ha utilitzat un enfocament mixt de recerca, amb un primer estudi quantitatiu en què s'aporten anàlisis descriptives de les principals variables de recerca, correlació i mediació entre les variables, i anàlisi de conglomerats per determinar la possible existència de perfils psicològics diferenciats en relació amb les puntuacions en Flexibilitat psicològica, Equilibri entre rols i Estrès percebut. Amb aquests resultats es van perfilar individus amb nivells de puntuació diferents per a un segon estudi qualitatiu que va contemplar entrevistes en profunditat sobre les estratègies d'afrontament utilitzades per gestionar les demandes laborals i extralaborals. Els resultats de l’estudi 1 van mostrar l’existència de tres perfils diferents en relació amb el tipus d’estratègies d’afrontament utilitzades per gestionar les demandes; les anàlisis de comparació entre grups van mostrar diferències estadísticament significatives en les puntuacions de Flexibilitat psicològica, Equilibri entre rols i Estrès percebut. També es van obtenir resultats estadísticament significatius pel que fa al paper mediador de la Flexibilitat psicològica, les escales d'Interacció Positiva Treball – Família i Interacció Positiva Família – Treball en la relació entre el Tipus d'estratègia d'afrontament utilitzada i l'Estrès percebut. L'anàlisi de contingut de les entrevistes realitzades a l'estudi 2 va permetre aprofundir en la identificació i la categorització de les estratègies d'afrontament utilitzades pel professorat universitari, així com determinar l'existència d'alguns patrons diferencials en la seva utilització en funció dels nivells de Flexibilitat psicològica i Equilibri entre rols. Aquesta investigació conclou que la Flexibilitat psicològica i l'Equilibri entre rols es configuren com a recursos psicològics i factors psicosocials de protecció davant de l'estrès que afavoreixen una interacció genuïna amb l'ambient i la possibilitat d'integrar i balancejar les diferents responsabilitats laborals i extralaborals que ha d'afrontar el professorat universitari Thu, 13 Nov 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28277 2025-11-13T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27787 La presa de decisions en els acolliments familiars d’infants i adolescents Sitjes-Figueras, Rosa ENG- Foster care is a child protection measure that provides a safe environment for children who cannot live with their families of origin. This measure prioritizes the well-being of children and their holistic development, while efforts are made toward family reunification and/or consideration of other long-term alternatives. This thesis explores the factors that influence decision-making processes regarding foster care and reunification with the family of origin, in order to propose improvements in policies and practices related to this protective measure. The reference population of the research includes children in foster care, their families of origin, foster carers, and the professionals directly involved in the intervention process. The thesis focuses on decision-making processes concerning when and how to initiate a foster placement, how it is managed once established, as well as its follow-up and termination. This compendium consists of three articles that address key aspects related to foster care. First, it aims to identify the factors that influence the likelihood of family reunification after a foster placement, highlighting both the elements that facilitate this process and those that hinder it, with the goal of better understanding the dynamics that support stability for children with their families of origin. Second, it analyses the decision-making processes of professional child protection teams in Catalonia regarding non-kinship foster placements, examining agreements and discrepancies among different teams to understand the practices and criteria applied. Finally, it explores the specific dynamics of emergency foster placements, including their duration, the transition of children to a new home, and the support needs of the involved agents, with the aim of proposing improvements to ensure the effectiveness and appropriateness of this protective measure; CAT- L'acolliment familiar és una mesura de protecció a la infància que ofereix un entorn segur per a infants que no poden viure amb les seves famílies d'origen. Aquesta mesura prioritza el benestar dels infants i el seu desenvolupament integral, mentre es treballa per la reunificació familiar o es valoren altres alternatives. Aquesta tesi aprofundeix en els factors que influeixen en els processos de presa de decisions entorn els acolliments familiars i la reunificació amb la família d’origen, per proposar millores en les polítiques i pràctiques relacionades amb aquesta mesura protectora. La població de referència de la recerca són els infants en acolliment, les seves famílies d’origen, les persones acollidores i els equips professionals directament implicats en el procés d’intervenció. La tesi se centra en els processos de presa de decisions sobre quan i com dur a terme un acolliment, tant des de l’inici com un cop ja està constituït, el posterior seguiment i la finalització del mateix. Aquest compendi està format per tres articles que aborden diferents aspectes clau relacionats amb els acolliments familiars. En primer lloc, es proposa identificar els factors que influeixen en la probabilitat de reunificació familiar després d’un acolliment, destacant tant els elements que faciliten la reunificació com els que la dificulten, amb l'objectiu de comprendre millor les dinàmiques que promouen l’estabilitat dels infants amb les seves famílies d'origen. En segon lloc, s'analitzen els processos de presa de decisions dels equips professionals de Catalunya en relació amb els acolliments en família aliena, examinant coincidències i discrepàncies entre diferents equips per entendre les pràctiques i criteris aplicats. Finalment, s'examinen les dinàmiques específiques dels acolliments d'urgència i diagnòstic, com ara la durada d’aquests, les transicions dels infants cap a una nova llar i les necessitats de suport dels agents implicats, amb l'objectiu de proposar millores per garantir l'eficàcia i l'adequació d'aquesta mesura protectora Fri, 26 Sep 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27787 2025-09-26T00:00:00Z