http://hdl.handle.net/10256/4385 Sat, 02 Aug 2025 12:11:50 GMT 2025-08-02T12:11:50Z http://hdl.handle.net/10256/27130 ¿El liderazgo y los climas éticos amortiguan o promueven el burnout en el Sector Eléctrico Colombiano? Santiago Torner, Carlos ENG- Burnout is a factor that not only affects organizational performance but also emotionally and physically drains the employee. In this sense, different investigations agree that the psychosocial stability provided by both leadership and ethical climates usually have a buffering effect on chronic stress syndrome. In addition, some authors consider that adequate work autonomy together with optimal emotional commitment are important variables that strengthen this attenuating effect. However, the impact that the leader's moral intensity or a particularly strict climate with rules can have on the employee's emotional state has gone completely unnoticed. This research seeks to highlight the dark side of both ethical leadership, and a climate associated with rigid normative principles; that is, there is a high probability that the leader's ethical management and a principled climate affect chronic stress and especially the employee's emotional exhaustion according to the scope of the leader's moral standards and the perceived intensity of the rules. On the other hand, work autonomy and emotional commitment could explain how, why or when the effect occurs. Finally, the number of days teleworked may be a lever that clarifies some of these relationships; CAT- El Burnout és un factor que no només afecta l'acompliment organitzacional sinó que també buida emocionalment i físicament al treballador. En aquest sentit, diferents investigacions coincideixen que l'estabilitat psicosocial que proporcionen tant el lideratge com els climes ètics solen tenir un efecte amortidor sobre la síndrome d'estrès crònic. A més, alguns autors consideren que una adequada autonomia laboral juntament amb un compromís afectiu òptim són variables importants que enforteixen aquest efecte atenuant. Tot i això, l'impacte que pot tenir la intensitat moral del líder o un clima especialment estricte amb les regles, en l'estat emocional del treballador, ha passat totalment desapercebut. En aquesta investigació es vol posar en relleu el costat fosc tant del lideratge ètic com el d'un clima associat a principis normatius rígids; és a dir, hi ha una probabilitat alta que la gestió ètica del líder i un clima de principis incideixin en l'estrès crònic i especialment en l'esgotament emocional del treballador d'acord amb l'abast dels estàndards morals del líder i de la intensitat percebuda de les normes. D'altra banda, l'autonomia laboral i el compromís afectiu podrien explicar com, perquè o quan es produeix l'efecte. Finalment, la quantitat de dies teletreballats pot ser una palanca que aclareixi algunes d’aquestes relacions Mon, 16 Jun 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27130 2025-06-16T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27041 Analysis of the influence of dance movement therapy inspired by Marian Chace in the improvement of somatic and mental symptoms of individuals suffering from anxiety and post traumatic stress disorder in times of crisis Karimi, Maryam ENG- In recent years, the interconnection between body psychology and affective neuroscience has been offering new therapeutic approaches and a renewed perspective on understanding emotional disorders. One of the approaches that is accumulating empirical evidence is the use of dance as an alternative or complementary form of psychological intervention. The relationship between dance therapy, body psychology, and affective neuroscience emphasizes the integration of body and mind to promote emotional well-being, psychological balance, and mental health. From this perspective, it is argued that the impact of emotional and traumatic experiences is not only found in the mind but also in the body. This is why some authors refer to it as "the embodied mind." Although there are various approaches that employ dance therapy, one of the most documented to date is Dance Movement Therapy (DMT). The research we present, through three studies, applies DMT to individuals suffering from an anxiety disorder (AD) or anxious symptoms, as well as to those with posttraumatic stress disorder (PTSD). Anxiety disorders are a broad term used to describe a variety of disorders characterized by disproportionate feelings of fear, restlessness, worry, and apprehension. Patients suffering from anxiety lack coping and self-regulation skills, struggle to control disruptive thought patterns, and tend to have catastrophic ideas. During the COVID-19 pandemic, it was estimated that stress and anxiety levels in the general population were considerably high. On the other hand, Post-Traumatic Stress Disorder is particularly observed in individuals who have experienced various types of potentially traumatic situations, such as violence or the threat of violence, whether in intimate or collective violence scenarios. Although DMT is primarily conducted in a group and in-person setting, this thesis will present, in the first study, an alternative, virtual, and individual design to be used in situations of confinement or other crises that make group and in-person dance impossible. Additionally, a careful coding system of the changes experienced by participants throughout the sessions is presented as the focal challenge of the second and third studies. The general objective of the thesis has been to demonstrate the effectiveness of dance movement therapy in reducing or eliminating symptoms of anxiety and the inherent suffering associated with having experienced potentially traumatic situations.The results show how DMT can be effectively used in various contexts, highlighting its relevance in contemporary mental health practices; CAT- En els últims anys la interconnexió entre la psicologia corporal i les neurociències afectives està oferint noves aproximacions terapèutiques i una renovada mirada a la comprensió dels trastorns emocionals. Un dels enfocaments que va conreant evidències empíriques és l'ús de la dansa com a forma d'intervenció psicològica alternativa o complementària. La relació entre la dansa teràpia, la psicologia corporal i les neurociències afectives és l'èmfasi en la integració del cos i la ment per promoure el benestar emocional, l'equilibri psíquic i la salut mental. Des d'aquest plantejament se sosté que l'impacte de les experiències emocionals i traumàtiques no es troba només en la ment de les persones sinó també en el seu cos. És per això que alguns autors parlen de "la ment corporitzada". Tot i que hi ha diferents propostes que empren la dansa teràpia, una de les més documentades, fins al moment, és la Dansa Moviment Teràpia (DMT). La investigació que presentem, a través de tres estudis, aplica la DMT a persones que pateixen un trastorn d'ansietat (TA) o simptomatologia ansiosa i a persones amb estrès posttraumàtic (EPT). Els trastorns d'ansietat són un terme general que s'utilitza per a descriure una varietat de trastorns caracteritzats per sentiments desproporcionats de por, inquietud, preocupació i aprensió. Els pacients que sofreixen ansietat manquen d'habilitats d'afrontament i autoregulació, tenen dificultats per a controlar els seus patrons de pensament disruptius i tendeixen a tenir idees catastròfiques. Durant la pandèmia de COVID-19, s'ha estimat que el nivell d'estrès i ansietat en la població general fou considerablement alt. D'altra banda, el Trastorn EPT s'observa especialment en persones que han experimtat diversos tipus de situacions potencialment traumàtiques, com la violència o l'amenaça de violència, sigui en situacions de violència íntima o col·lectiva. Si bé, la tècnica de la DMT es realitza, de manera prioritària, en un context grupal i presencial, aquesta tesi presentarà, en el primer estudi, un disseny alternatiu, virtual i individual, per ser emprat en situacions de confinament o altres situacions de crisi que no facin possible la dansa en comunitat grupal i presencial. Així mateix, es presenta un sistema de codificació acurada dels canvis que experimenten els participants al llarg de les sessions com a repte focal del segon i tercer estudi. L'objectiu general de la tesi ha estat mostrar l'eficàcia de la dansa moviment teràpia en la reducció o supressió de la simptomatologia ansiosa i el patiment inherent a haver viscut situacions potencialment traumàtiques com la violència col.lectiva. Els resultats mostren com la DMT pot ser utilitzada de manera efectiva en diversos contextos, destacant la seva rellevància en les pràctiques de salut mental contemporànies Fri, 23 May 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27041 2025-05-23T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27038 Trastorno por déficit de atención e hiperactividad y su relación diagnóstica con el trauma complejo infantil. Una propuesta de diagnóstico diferencial Aguirre Sanchez, Miguel ENG- This doctoral thesis primarily focuses on the bidirectional relationship between ADHD (Attention Deficit Hyperactivity Disorder) and complex childhood trauma. Some errors during the evaluation and diagnosis of ADHD may be related to undetected childhood traumas, whose symptoms could resemble those of ADHD. Therefore, it would be advisable to consider trauma during the initial evaluation and diagnosis, as the analyzed studies show a close similarity between some symptoms of ADHD and trauma. Differentiating between both disorders can be challenging due to their symptomatic overlap. Hence, a proper differential diagnosis and an accurate evaluation that considers the possibility of a previous traumatic event could help prevent false positives or false negatives in ADHD diagnoses. The objective of this thesis is the design and expert validation of a screening tool that supports the differential diagnosis of childhood ADHD and complex trauma. Method: For the design of the tool, an exhaustive review of the literature on ADHD and complex trauma was carried out, identifying key symptoms of both disorders. Based on this review, an initial set of items was developed based on established diagnostic criteria and previous studies. These items were then subjected to validation using the Expert Judgment method and the Delphi method. The expert group consisted of 10 professionals in psychology, psychiatry, and neuropsychology with extensive experience in the evaluation and diagnosis of childhood ADHD and complex trauma. They were sent a questionnaire requesting them to evaluate each item for ADHD and complex trauma based on the criteria of Clarity and Importance. For an item to be considered valid, an 80% agreement level among participants was required. A first round was conducted following the criteria of the Delphi Method. In a second round, the experts were provided with a revised set of items based on their suggestions so they could reconsider their ratings if they deemed it appropriate. In our case, an item was considered valid if the average rating in Clarity and Importance reached an 80% consensus (CVI=0.8), indicating that the item was very clear and very important. This method allowed for consensus not only on the number of items needed to evaluate ADHD and complex trauma but also on refining each item with greater precision from the perspective of Clarity and Importance. The results were positive and favorable from the professionals who participated in the evaluation and review of the various items. The first round identified clarity issues in some items, while in the second round, reformulated items were sent for review, based on an 80% consensus (CVI=0.8) for the validity of each item. Eliminated and Modified Items: For ADHD screening, 25 items were initially selected. Of the 25, 24 remained in the second round after removing a duplicate. Of these, 16 exceeded the 80% consensus among experts, leading to the elimination of 7 items (in addition to the duplicate symptom). Regarding trauma diagnosis, 30 items were initially included, of which 15 reached the required consensus, implying the elimination of the remaining 15 items. Initially, 8 shared items were identified for ADHD, but after the evaluation process, this number was reduced to 5 shared items. Additionally, 7 exclusive symptoms of trauma were identified, which are rarely observed in ADHD. As a result of this thesis, a screening tool has been developed in Excel to improve the differential diagnosis between ADHD and complex trauma. The tool is automated and provides diagnostic guidance so that the professional can determine which possible disorder is being assessed while also considering potential shared symptoms or signs. Conclusions: The screening tool has the potential to effectively distinguish between ADHD and complex trauma symptoms. Although the initial validation results are favorable, additional empirical studies with patient samples are needed to confirm the predictive validity and effectiveness of the HECRI-TT tool in real-world settings; CAT- La present tesi doctoral se centra principalment en la relació bidireccional entre el TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat) i el trauma complex infantil. És possible que alguns errors durant l'avaluació i el diagnòstic del TDAH puguin estar relacionats amb traumes infantils no detectats, els símptomes dels quals podrien assemblar-se als del TDAH. Per tant, seria convenient contemplar el trauma durant l'avaluació i el diagnòstic inicial, ja que els estudis analitzats mostren una estreta similitud entre alguns símptomes del TDAH i del trauma. Pot ser complicat diferenciar entre ambdós trastorns degut, precisament, a la superposició simptomàtica. Així doncs, un correcte diagnòstic diferencial i una avaluació precisa que contempli la possibilitat d'haver patit algun esdeveniment traumàtic podria evitar falsos positius o falsos negatius en el diagnòstic del TDAH. L'objectiu d'aquesta tesi és el disseny i la validació per part d'experts d'una eina de cribratge que serveixi de suport al diagnòstic diferencial del TDAH infantil i del trauma complex. Mètode: Per al disseny de l'eina, es va dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura sobre el TDAH i el trauma complex, identificant-ne els símptomes clau. A partir d'aquesta revisió, es va elaborar un primer conjunt d'ítems basat en criteris diagnòstics establerts i en estudis previs. Posteriorment, aquests ítems van ser sotmesos a validació mitjançant el mètode de Judici d'Experts i el mètode Delphi. El grup d'experts estava format per 10 professionals de la psicologia, psiquiatria i neuropsicologia amb àmplia experiència en l'avaluació i diagnòstic del TDAH infantil i el trauma complex. Se'ls va enviar un qüestionari en el qual es demanava que avaluessin cadascun dels ítems segons els criteris de Claredat i Importància. Perquè un ítem es considerés vàlid, es requeria un nivell d'acord entre els participants del 80%. Es va dur a terme una primera ronda seguint els criteris del Mètode Delphi. En una segona ronda, es va enviar al grup d'experts la relació d'ítems que havien estat reformulats segons les seves suggerències perquè poguessin reconsiderar la seva puntuació si ho consideraven oportú. En el nostre cas, es va estimar que un ítem seria vàlid si la puntuació mitjana en Claredat i Importància assolís el 80% de consens (IVC=0.8), la qual cosa indicaria que l’ítem és molt clar i molt important. Aquest mètode va permetre consensuar tant el nombre d'ítems necessaris per avaluar el TDAH i el trauma complex, com definir amb més precisió cadascun dels ítems a emprar des del punt de vista de Claredat i Importància. Els resultats van ser positius i favorables per part dels professionals que van participar en l'avaluació i crítica dels diferents ítems. La primera ronda va identificar problemes de claredat en alguns ítems, mentre que en la segona ronda es van enviar ítems reformulats per a revisió, basant-se en un consens del 80% (IVC=0.8) per a la seva validesa. Ítems eliminats i modificats: Per al cribratge del TDAH, es van seleccionar inicialment 25 ítems. Dels 25, en van quedar 24 en la segona ronda en eliminar un ítem duplicat. D'aquests, 16 van superar el 80% de consens entre els experts, fet que va comportar l'eliminació de 7 ítems (a més del símptoma duplicat). Pel que fa al diagnòstic del trauma, es va començar amb 30 ítems, dels quals 15 van assolir el consens requerit, implicant l'eliminació dels altres 15 ítems. Inicialment, es van identificar 8 ítems compartits per al TDAH, però després del procés d'avaluació, aquest nombre es va reduir a 5 ítems compartits. A més, es van identificar 7 símptomes exclusius del trauma que difícilment poden observar-se en el TDAH. Com a resultat d'aquesta tesi, s'ha desenvolupat una eina de cribratge en Excel per millorar el diagnòstic diferencial entre el TDAH i el trauma complex. L'eina està automatitzada i ofereix una orientació diagnòstica perquè el professional pugui determinar de quin possible trastorn es tracta, tenint en compte també els possibles símptomes o signes compartits. Conclusions: L'eina de cribratge permet potencialment discriminar entre els símptomes del TDAH i del trauma complex de manera eficaç. Tot i que els resultats de la validació inicial són favorables, es requereix realitzar estudis empírics addicionals amb mostres de pacients per confirmar la validesa predictiva i l'eficàcia de l'eina HECRI-TT en entorns reals Thu, 22 May 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27038 2025-05-22T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26998 Discursos que (des)hacen cuerpos e identidades: análisis psicosocial crítico en torno a la clínica transexual y sus patologizaciones. Roselló Peñaloza, Miguel ENG- Embedded in Critical Social Psychology and in feminist and queer studies on gender and sexualities, this research explores the clinical approach to transsexualism, with the objective of analyzing its psychopathologizing effects. To this end, a quasi-ethnography was conducted in a Spanish Gender Identity Unit (UIG) and in the medical faculty linked to the hospital. Among the studied materials are scientific documents with dissemination purposes, a field diary of group therapy sessions, a university class specialized in the subject, and interviews with mental health professionals, medical students and users of the UIG. Through Discourse Analysis, the following were studied: the heteronormative configuration of corporality; the clinical-legal interdiscursivity and the social positions that it constructs; the rhetorical strategies used to provide objectivity to clinical knowledge; the biologization of gender and identities; the central role of distress in diagnosis; the lexical choices in the nosological construction of transsexuality and the circular relationship between diagnosis and prescribed treatments. Among other elements, the analysis highlights: the role of body partialization in the configuration of gender and sexual practices; gender violence(s) in the clinical-legal requirements for medical and social recognition; the psychologization of multiple social oppressions through the "ritual of confession"; the biologization of "gender identities" and of their performances or imitations; the colonization of the psycho-social by biological explanations; the role of these explanations in the psychiatrization of identities, and the discursive construction of transsexuality as an unintelligible existence in need of intervention. The thesis ends with a reflection on the authoritarian effects of both psi sciences and their discourses of "health", making visible how homo/transphobia (or what this thesis proposes as a constitutive relationship between processes of monstrogenesis and monstrolysis) is re-produced with regulatory objectives, implying political and material consequences on the lives and their forms; CAT- Inscrita en la Psicología Social Crítica y en los estudios feministas y queer del género y las sexualidades, esta investigación explora el abordaje clínico de la transexualidad, con el objetivo de analizar sus efectos de psicopatologización. Para ello se realizó una cuasi-etnografía en una Unidad de Identidad de Género (UIG) del Estado español y en la facultad de medicina vinculada a la institución. Entre el material estudiado se encuentran documentos de difusión científica, un diario de campo de sesiones de terapia grupal, una clase universitaria especializada en la temática y entrevistas con profesionales de salud mental, estudiantes de medicina y personas usuarias de la UIG. A través del Análisis del Discurso, se estudiaron: la configuración heteronormativa de la corporalidad; la interdiscursividad clínico-jurídica y las posiciones sociales que construye; las estrategias retóricas utilizadas para dotar de objetividad a los conocimientos clínicos; la biologización del género y las identidades; la centralidad diagnóstica del malestar; las elecciones léxicas en la construcción nosológica de la transexualidad, y la relación circular entre el diagnóstico y los tratamientos prescritos. Entre otros elementos, el análisis destaca: el papel de la parcialización del cuerpo en la configuración del género y las prácticas sexuales; las violencias de género en las exigencias clínico-jurídicas para el reconocimiento médico y social; la psicologización de múltiples opresiones sociales a través del “ritual de la confesión”; la biologización de las “identidades de género” y de sus performances o imitaciones; la colonización de lo psicosocial por parte de explicaciones biológicas; el papel de estas explicaciones en la psiquiatrización de las identidades, y la construcción discursiva de la transexualidad como una existencia ininteligible y necesitada de intervención. La tesis termina con una reflexión en torno a los efectos autoritarios de las ciencias psi y sus discursos de “la salud”, visibilizando como la homo/transfobia (o lo que este trabajo propone como relación constitutiva entre procesos de monstruogénesis y monstruolisis) es re-producida con objetivos de regulación, con consecuencias materiales y políticas concretas sobre las vidas y sus formas Tue, 01 Jul 2014 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26998 2014-07-01T00:00:00Z