http://hdl.handle.net/10256/4381 Fri, 27 Jun 2025 02:54:31 GMT 2025-06-27T02:54:31Z http://hdl.handle.net/10256/26500 Intention: knowledge, content, and metaphysics Castellà Güell, Xavier ENG- In the articles that form the core of this thesis, the defense of a central idea regarding practical knowledge and the contents of intention justify the critical revision of certain widespread assumptions in the field of action theory. Although the idea that practical knowledge is non-observational is not new, this work does present original arguments which try to show that the scope of such knowledge extends beyond what is normally accepted. The additional thesis that the content of practical knowledge must be closely linked to the content of intention also serves, in an original way, to justify the conclusion that the content of our intentions, including so-called "pure" intentions, refers to particular acts, the details of which are unknown to the agent. The derivations of this thesis help clarify and evaluate ongoing controversies in contemporary philosophy concerning the metaphysics of intentional action; CAT- En els articles que constitueixen el nucli d’aquesta tesi es defensa una idea central sobre el coneixement pràctic i el contingut de les nostres intencions, la qual pretén justificar una revisió crítica de certs llocs comuns en el camp de la teoria de l’acció. Encara que la idea que el coneixement pràctic és no-observacional no és innovadora, presento en aquest treball arguments originals que tracten de demostrar que l’abast d’aquesta forma de coneixement és superior del que normalment s’accepta. La tesi addicional que el coneixement pràctic ha d’estar estretament vinculat al contingut de la intenció serveix, a més, per justificar de manera original la conclusió que el contingut de les nostres intencions, incloses les dites “pures” ha de fer referència a actes particulars, els detalls dels quals són desconeguts per l’agent. Les derivacions d’aquesta tesi permeten esclarir i avaluar controvèrsies vigents en la filosofia contemporània respecte de la metafísica de l’acció intencional Fri, 17 Jan 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26500 2025-01-17T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25257 La filosofia en la construcció nacional de Catalunya (1892-1918). Estudi sobre la historiografia nacionalista de la filosofia Pérez Muñoz, Max This doctoral thesis examines the contribution of the philosophical heritage of the Catalan Countries in the construction of the Catalan national identity. Specifically, it focuses on how Catalan intellectuals have used this heritage through the establishment of historicist paradigms collectively known as "Catalan national philosophy." The thesis is structured into two parts. The first part is dedicated to studying the phenomenon of national philosophies in general. It defines their epistemological status, methodology, and connection with nationalism, labeling this genre "nationalist historiography of philosophy." To accomplish this task, we conduct a comparative study of national philosophies from around the world, in order to answer questions such as: what is a national philosophy? How and why does nationalism use the history of philosophy? How are these types of discourses constructed, and under which historical conditions do they tend to emerge? Is it a genre of the past or does it persist in contemporary times? The second part of the thesis delves into the debate concerning Catalan national philosophy. Within this context, we present a detailed analysis of the relationship between philosophy and the construction of the Catalan identity during the period between 1892 and 1918 in the Catalan Countries, including its antecedents and significant consequences. By adopting an interdisciplinary approach that combines philosophical historiography, intellectual history, and the sociology of philosophy, we show the evolution of the debate and identify twelve key interlocutors (some of whom have never been studied before). These interlocutors are closely connected through mentorship, affiliation, or enmity. Their contributions establish the foundations of what is termed "Catalanist historiography of philosophy." By examining the works of these pivotal figures and the ensuing social manifestations, we describe the emergence and perpetuation of certain paradigms that have contributed to the formation and consolidation of the Catalan identity; Aquesta tesi doctoral exposa quina ha estat la contribució del patrimoni filosòfic dels Països Catalans en la construcció de la identitat nacional catalana. En concret, s’ocupa de l’ús que els intel·lectuals catalanistes han fet d’aquest patrimoni a través de la construcció de paradigmes historicistes denominats, en conjunt, «filosofia nacional catalana». La tesi està estructurada en dues parts. La primera està dedicada a l'estudi del fenomen de les filosofies nacionals en general. En definim l’estatut epistemològic, la metodologia, el lligam amb el nacionalisme i bategem el gènere com a «historiografia nacionalista de la filosofia». Per a dur a terme aquesta tasca, realitzem un estudi comparatiu entre filosofies nacionals d’arreu del món. D’aquesta manera, responem a les preguntes següents: Què és una filosofia nacional? Com i per a què utilitza la història de la filosofia, el nacionalisme? Com es construeixen aquest tipus de discursos i en quines condicions històriques tendeixen a aparèixer? Es tracta d’un gènere del passat o perdura encara als nostres dies? La segona part de la tesi, en canvi, s'endinsa en el debat concret la filosofia nacional catalana. Centrant-nos en aquest context particular, oferim una anàlisi detallada de les relacions entre la filosofia i la construcció de la identitat catalana durant el període entre 1892 i 1918 als Països Catalans, incloent-hi els seus antecedents i conseqüències significatives. Amb un enfocament interdisciplinari entre la historiografia filosòfica, la història intel·lectual i la sociologia de la filosofia, tracem l'evolució d'aquest debat i identifiquem dotze interlocutors principals (alguns dels quals, mai estudiats abans), estretament connectats per relacions de mentoratge, afiliació o enemistat. Les seves contribucions estableixen els fonaments del que hem denominat la «historiografia catalanista de la filosofia». Mitjançant l'examen de les obres d'aquests personatges clau i manifestacions socials que se’n van derivar, descrivim l'aparició i perpetuació dels paradigmes que han contribuït en un grau o un altre a la construcció i consolidació de la identitat catalana Thu, 29 Feb 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25257 2024-02-29T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/24939 Una ecoética para el siglo XXI: la preocupación de José Ferrater Mora por la naturaleza Molina Olivencia, Esther José Ferrater Mora has been recognized as one of the most original and difficult to categorize thinkers of the 20th century. A tireless and restless intellectual, he was interested in a multitude of fields of knowledge —ontology, epistemology, language, exile, ethics, aesthetics— producing a vast theoretical work that his well-known Diccionario de Filosofía and his academic and essayistic literary production illustrate in particular, despite his exile during the Franco regime. He also experimented with novels, photography and cinema, and participated in the first animal activism actions in the United States. This work deals with his pioneering contributions in Applied Ethics to the Spanish philosophical field, influenced by Priscilla Cohn, especially in the study of Animal Ethics and Environmental Ethics and their dialogue in a broader framework of concern for Nature that derives from his particular ontological conception and integrationist methodology. This concern is framed in the line of social trends and anthropocentric and non-anthropocentric Western Ethics and it is explored incipiently, to what extent his thought could provide some theoretical keys to address the current challenging ecosocial context; Josep Ferrater Mora ha estat reconegut com un dels pensadors més originals i difícils de categoritzar del segle XX. Incansable i inquiet intel·lectual, va interessar-se per multitud de camps del saber —ontologia, epistemologia, llenguatge, exili, ètica, estètica— produint un vast treball teòric que il·lustren especialment el seu conegut Diccionari de Filosofia i la seva producció literària acadèmica i assagística, tot i l’exili durant el franquisme. Va experimentar també amb la novel·la, la fotografia i el cinema, i va participar de les primeres accions d’activisme pels animals a Estats Units. Aquest treball tracta les seves contribucions pioneres en l’ètica aplicada a l’àmbit filosòfic espanyol, influenciades per Priscilla Cohn, especialment a l’estudi de l’ètica animal i l’ètica del medi ambient i el seu diàleg en un marc més ample de preocupació per la Natura que deriva de la seva particular concepció ontològica i metodologia integracionista. S'emmarca aquesta preocupació en la línia de les tendències socials i les ètiques antropocèntriques i no antropocèntriques occidentals i s’explora incipientment, fins a quin punt el seu pensament podria aportar algunes claus teòriques per adreçar el desafiant context ecosocial actual Thu, 21 Mar 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/24939 2024-03-21T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/19298 Imágenes para la experiencia. Pensar la imagen fotográfica desde la obra de Giorgio Agamben Garcia Orallo, Robert This research takes a look at the work of Giorgio Agamben to address a crisis in the transmission of experiences. On one side, the very notion of experience which will be studied and questioned to the point of denying its possibility. It will be replaced by an in-fancy theory that will find its power in the limits of language. Contrastingly, we analyse the eminently ontological notion of "image" in the work of the Italian philosopher which h enables Agamben to develop a power theory which is seen to be able to deactivate the use of both the images constituted in fixed archives, as well as the images captured in contemporary show. The very requirement of the image to remain expressionless at the time of its exhibition will convert the photograph into a pure medium, an endless mediality able to maintain the opposing tensions of which it is made up united; Este trabajo recorre la obra de Giorgio Agamben para abordar lo que consideramos una crisis de la trasmisión de experiencias. Por un lado, la propia noción de experiencia será estudiada y puesta en entredicho hasta el punto de negar su posibilidad; de modo que será substituida por una teoría de la in-fancia que buscará en los límites del lenguaje su potencia. Por otro, se analizará la noción eminentemente ontológica de «imagen» en la obra del filósofo italiano, la cual le permite desplegar una teoría de la potencia que se mostrará capaz de desactivar el uso tanto de las imágenes constituidas en archivos fijos, como de las imágenes capturadas en el espectáculo contemporáneo. Así, la propia exigencia de la imagen de quedar sin expresión en su exposición, convertirá a la fotografía en un medio puro, una medialidad sin finalidad capaz de mantener unidas las tensiones en oposición que la conforman Fri, 23 Oct 2020 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/19298 2020-10-23T00:00:00Z