http://hdl.handle.net/10256/4373 Thu, 31 Jul 2025 07:50:22 GMT 2025-07-31T07:50:22Z http://hdl.handle.net/10256/27139 El mercat de la terra a la Catalunya baix medieval. La vall d'Amer (1350-1399) Pérez Álvarez, Alba ENG- This thesis aims to study the characteristics and evolution of the land market in the Catalan territory during the XIV century through the case of Amer Valley, an space inhabited by peasants, who resided in the typical unit of exploitation in the so called Old Catalonia –the masos–, and by artisans and merchants as well, those residing in a small urban center; a village-market with its notary, from which exceptional notarial records have been preserved to this day. This investigation utilizes a sample of almost a thousand documents, in a span from the 1350s –after the Black Death– to the year 1399, and concerning land transactions —sells of land, establishments, lease contracts and exchanges of land— or to the socioeconomic live of the valley’s residents –marriage contracts, inheritances, inter-vivos donations, wills and credit or violaris contracts–. Our objective will be, in the first place, and after an introductory section, to put the landscape, demography and institutional organization of the valley in context. The third section of the thesis will explain the movement of the market during the studies period, identifying the processes of growth and decrease in its activity, and the influence that the great mortality caused by the pandemic had on said activity. We will examine the people who participated in these operations; we will appraise if the reasons behind the agreement for prices can be discerned, and we will compare the number of sales of land with other instruments of transmission of the land. The fourth and last section will revolve around families and their relationship with land, at the same time studying the economic capacities of the residents of Amer and the socioeconomic inequality in the valley; CAT- Aquesta tesi té com a objectiu estudiar les característiques i l’evolució del mercat de la terra al territori rural català del segle XIV, mitjançant el cas de la vall d’Amer, un espai habitat tant per pagesos que residien en les unitats d’explotació rural paradigmàtiques de l’anomenada Catalunya Vella –els masos–, com per artesans i comerciants, que ocupaven el seu petit nucli urbà; una vila-mercat amb notaria pròpia, de la qual s’han conservat uns excepcionals llibres de protocols. La investigació es recolza en una mostra de gairebé un miler dels seus instruments notarials, dins un marc cronològic que comprèn dels anys 1350 –després de l’adveniment de la Pesta Negra– a l’any 1399, i referents a la transacció de la terra –compravendes, establiments, contractes a llauró i permutes– o a la vida econòmica i social dels habitants de la vall –contractes matrimonials, heretaments, donacions inter-vivos, testaments i contractes de crèdit o violaris–. Es voldrà, en primer lloc, i després d’una secció introductòria, contextualitzar el paisatge, demografia i organització institucional de la vall. El tercer apartat buscarà dilucidar els moviments del mercat al llarg del període, identificant els seus processos de creixement i decreixement, i la influència tingué la gran mortalitat causada per l'epidèmia en aquesta activitat. També s’examinaran els agents que van participar de les operacions; es valorarà si es poden concretar les raons rere la fixació de preus de les parcel·les, i es compararà la freqüència amb la que es pactaren els contractes de compravenda amb relació a altres formes de transmissió del domini útil de la propietat. El quart i últim apartat girarà entorn la família i la seva relació amb la terra, al mateix temps que s’estudien les capacitats econòmiques dels residents d’Amer i la desigualtat socioeconòmica en l’interior de la vall Wed, 18 Jun 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27139 2025-06-18T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27015 Cartografías de artistas. El mapa como elemento cultural trans-geográfico. De Opicinus de Canistris (1350) a Susan Hiller (1980) Tatay Huici, Helena ENG- This study offers a historical analysis tracing the diverse cultural forms that have emerged from cartographic practices within Europe from the Middle Ages to the 1970s. It focuses on the ways in which these practices are intricately linked to the intellectual and sociopolitical contexts of their respective periods, as well as their role in driving epistemological transformations over time. The research not only illustrates how cartographic rationality has shaped European knowledge systems and subjectivities, converted knowledge into scientific discourse, structured the actions of state regulatory bureaucracies, and supported colonial expansion, but also, as this study reveals, how geography, as a foundational concept, and cartography, as both language and method, have intervened in the collective imagination. This intervention has engendered a wide array of cultural forms that, over the centuries, have permeated everyday life and influenced behavioral norms across European societies. These processes developed and solidified during the Renaissance and Enlightenment, spanning from the 15th to the 19th centuries, when conceptions of space were grounded in the idea of absolute space. The same holds true when this notion, along with the absolutist framework that shaped social, economic, and cultural relations, reached its dissolution in the 20th century. The study further examines the cartographic practices of artists from this period, up to the 1970s, who either contested, interrogated, or subverted conventional representations of the world and the logics underpinning them, or repurposed these frameworks to propose alternative logics and models; CAT- Aquesta investigació ofereix un recorregut històric que mostra les diverses formes culturals que sorgeixen de les pràctiques cartogràfiques a l’àmbit europeu des de l’Edat Mitjana fins als anys 70 del segle XX. S’examina la seva articulació amb el pensament i el context sociopolític de cada època, així com el seu paper en les transformacions epistèmiques al llarg del temps. La investigació no només revela com la raó cartogràfica ha configurat el saber i la subjectivitat europeus, ha transformat el coneixement en ciència, ha modelat l’acció de les burocràcies reguladores de l’Estat i ha sostingut l’expansió colonial; sinó que, a més, com veurem, la geografia, com a germen, i la cartografia, com a llenguatge o mètode, han intervingut en l’imaginari col·lectiu, donant lloc a una multitud de formes culturals que, al llarg dels segles, han permeat la vida quotidiana i han impulsat modes de conducta entre els europeus. Aquests fenòmens es desenvolupen i consoliden durant el Renaixement i la Il·lustració, és a dir, entre els segles XV i XIX, període en què la noció d’espai correspon a l’espai absolut; i succeeix de manera similar quan aquesta noció d’espai i la concepció absolutista, sobre la qual es va modelar una xarxa de relacions socials, econòmiques i culturals, arriben a la seva fi al segle XX. En aquest segle, s’analitzen, fins als anys 70, les pràctiques cartogràfiques dels artistes que, o bé contesten, qüestionen o tergiversen les representacions del món i les lògiques que se’n deriven, o bé les utilitzen per proposar altres lògiques i altres models Wed, 07 May 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27015 2025-05-07T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26999 Rastres del desig. Feminismes ibèrics, pràctica artística i sexualitat (1960–1985) Espinosa Rostán, Saray ENG- Following the terminology and analytical framework outlined by activist, writer, and politician Maria Aurèlia Capmany in El feminismo ibérico (1970), this thesis examines the discourses and representations of sexuality in the work of activists, theorists, and artists from the Iberian Peninsula who were active during the Francoist and Salazarist dictatorships, as well as in the subsequent processes of democratic transition. This study adopts a broad conception of artistic production, aligned with cultural and visual studies, encompassing not only conventional artistic practices but also feminist texts and publications, as well as other creative expressions of activism, such as posters and stickers. In this context, the thesis seeks to offer a comparative analysis with Anglo-Saxon feminist art, in which artistic reflection on sexuality has historically been a defining element. By doing so, it challenges two widespread ideas in the historiography of art in our region: first, that between the 1960s and 1980s, women in the Iberian Peninsula did not center their creative work on sexuality; and second, that the connections between art and feminist activism were non-existent; CAT- Seguint la terminologia i l’espai d’anàlisi apuntats per l’activista, escriptora i política Maria Aurèlia Capmany a El feminismo ibérico (1970), aquesta tesi analitza els discursos i representacions de la sexualitat en l’obra d’activistes, teòriques i artistes de la península Ibèrica actives durant les dictadures franquista i salazarista i els subsegüents processos de transició democràtica. Ho fem partint d’una concepció àmplia de la producció artística, propera als estudis culturals i visuals, que inclou no sols les pràctiques pròpiament artístiques, sinó també textos i publicacions feministes així com altres produccions creatives pròpies de l’activisme, com ara els cartells o els adhesius. Es proposa una lectura contrastada amb l’art feminista anglosaxó, context que històricament ha fet de la reflexió artística sobre la sexualitat un dels seus elements definitoris. En aquest procés, es problematitzen dues idees molt esteses en la historiografia de l’art del nostre país: que entre els anys seixanta i vuitanta les dones del nostre territori no van centrar les seves creacions en la sexualitat, i de l’altra, que les connexions entre art i activisme feminista van ser inexistents Tue, 03 Jun 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26999 2025-06-03T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25904 Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània: una anàlisi de la creació d'identitats professionals en el llarg segle XX Coromina Verdaguer, Lluís ENG- The aim of this doctoral thesis is to analyse the fabrication and socio-cultural processes of appropriation of two professional identities — medical and pharmaceutical —, through a set of places of memory from the end of the nineteenth century to the first decades of the twenty-first century in Catalonia. The thesis is framed within the research that follows the perspective of socio-cultural historiography, with a strong political historiographical component, and is structured in four parts. The first part provides theoretical and methodological reflections on the context in which the formula “lieux de mémoire” [places of memory] and the collective project led by Pierre Nora were conceived, as well as the strengths and limitations concomitant with its export, particularly with regard to its adaptation in Spanish historiography. The proposal lies in shifting the focus away from political identity to implement it in other collective identities. As a result, the rest of the chapters implement it for the “classe mèdica” [medical class] and the “classe farmacèutica” [pharmaceutical class]. The second chapter focuses on the posthumous cult of the physician and politician Bartolomé Robert in order to ponder the hierarchisation of both identities in their representations. The third chapter explores the museum of the Llivia’s chemist shop , which is subject to commonplaces that have turned it into an emblem for the professional (pharmaceutical) identity — as a result of the myth surrounding its origins and its ownership —, as well as for different political-territorial identities (local, provincial, regional and national). The fourth chapter examines the shaping of medical identity in obituaries and biographies between 1890 and 1936, in an exercise of prosopographical inspiration. The research concludes that the French factory methodology is applicable not only to political and territorial identities, but also to the analysis of the creation of social identities of a different nature. Political identities are in dialogue with professional identities, and their hierarchisation evolved as a product of negotiation between the social actors involved. The keystone of the profession was the academic degree: it built social cohesion and allowed professionals to differentiate themselves from the otherness constituted by the so-called “intruders”. The other elements that make up their identity are neither unequivocal nor unalterable. The different devices, despite the nuances in their elaboration, are part of broader politics of memory, linked to the individual themself, but also to the collectives that aspired to take over their legacy. In summary, the epistemological and methodological potentialities and limitations of this historiographical approach become apparent, insofar as it is an analytical spearhead for transregional, transnational and comparative exercises; CAT- L’objectiu de la tesi doctoral rau en el fet d’analitzar la fabricació i els processos socioculturals d’apropiació de dues identitats professionals, la mèdica i la farmacèutica, a través d’un conjunt de llocs de memòria des de finals del segle XIX fins a les primeres dècades del XXI a Catalunya. La tesi s’emmarca en les investigacions que segueixen la perspectiva de la historiografia sociocultural, amb una forta càrrega de la historiografia política, i s’estructura en quatre parts. En la primera, s’aporten reflexions teòriques i metodològiques sobre el context en què es gestà la fórmula «lieux de mémoire» [llocs de memòria] i el projecte col·lectiu liderat per Pierre Nora, així com les fortaleses i les limitacions concomitants a la seva exportació, particularment pel que fa a la seva adaptació a la historiografia espanyola. La proposta radica en desplaçar el focus de la identitat política, per tal d’implementar-la en altres identitats col·lectives. Com a resultat, la resta dels capítols ho implementen per a la «classe mèdica» i la «classe farmacèutica». El segon capítol incideix en el culte post mortem del metge i polític Bartomeu Robert per tal de ponderar la jerarquització d’ambdues identitats en les seves representacions. El tercer capítol explora l’espai museològic de la farmàcia de Llívia, aureolat per a llocs comuns que l’han convertit en un emblema per a la identitat professional (farmacèutica), arran del mite dels orígens i del de la propietat, i per a diferents identitats polítiques-territorials (local, provincial, regional i nacional). En el quart capítol s’examina la plasmació de la identitat mèdica en les necrològiques i les biografies entre 1890 i 1936, en un exercici d’inspiració prosopogràfica. Com a conclusió del treball s’evidencia que la metodologia de factoria francesa és aplicable no solament a les identitats polítiques i territorials, sinó també per a l’anàlisi de la creació d’identitats socials d’altra naturalesa. Les identitats polítiques dialogaren amb les identitats professionals, i la seva jerarquització evolucionà com a producte d’una negociació entre els agents socials implicats. El pal de paller de la professió recaigué en la llicenciatura: bastiren una cohesió social i es diferenciaren de l’alteritat constituïda pels denominats «intrusos». Els elements restants que conformaren la seva identitat no resultaren inequívocs ni inalterables. Els diferents dispositius, malgrat els matisos en la seva elaboració, formaren part de polítiques de memòria més àmplies, vinculades al mateix individu i al mateix temps als col·lectius que maldaren per apoderar-se del seu llegat. En suma, es patentitzen les potencialitats i les limitacions epistemològiques i metodològiques d’aquest plantejament historiogràfic, amb el benentès que és una punta de llança analítica per a exercicis transregionals, transnacionals i comparatius Mon, 09 Dec 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25904 2024-12-09T00:00:00Z