http://hdl.handle.net/10256/27167 Wed, 21 Jan 2026 13:31:19 GMT 2026-01-21T13:31:19Z http://hdl.handle.net/10256/27303 Situació actual de l'arrelament per formació com a via de regularització administrativa a la província de Girona. Una reflexió a partir d'algunes vivències personals Oliver Serrano, Laura La present recerca centra la seva atenció en la nova modalitat coneguda per arrelament per formació introduïda per la reforma efectuada pel RD 692/2022 de 26 de julio. Des de la reforma hi ha hagut moltes persones que s'han pogut acollir aquesta modalitat per tal de poder regularitzar la seva situació administrativa. La recerca qualitativa s'ha centrat a recollir evidències podent contextualitzar i analitzar de què es caracteritza aquest arrelament a través de reflexions partint d'algunes vivències personals durant el procés. Els resultats obtinguts denoten l'elevat temps que es porta al territori sense haver pogut regularitzar la situació administrativa evidenciant la proliferació de l'economia submergida per tal de poder cobrir les necessitats bàsiques. L'anàlisi de resultats demostra que actualment hi ha molt poques persones que es troben en la fase final, havent pogut tramitar la modificació per a l'autorització de residència i treball, evidenciant les dificultats de trobar un contracte laboral. Tanmateix, és encara recent per poder fer una valoració real dels resultats de la reforma; La presente investigación centra su atención en la nueva modalidad conocida por arraigo por formación introducida por la reforma efectuada por el RD 692/2022 de 26 de julio. Desde la reforma ha habido muchas personas que se han podido acoger a esta modalidad para poder regularizar su situación administrativa. La investigación cualitativa se ha centrado en recoger evidencias pudiendo contextualizar y analizar de qué se caracteriza ese arraigo a través de reflexiones partiendo de algunas vivencias personales durante el proceso. Los resultados obtenidos denotan el elevado tiempo que se lleva en el territorio sin haber podido regularizar la situación administrativa evidenciando la proliferación de la economía sumergida para poder cubrir las necesidades básicas. El análisis de resultados demuestra que actualmente hay muy pocas personas que se encuentran en la fase final, pudiendo tramitar la modificación para la autorización de residencia y trabajo, evidenciando las dificultades de encontrar un contrato laboral. Sin embargo, es todavía reciente para poder realizar una valoración real de los resultados de la reforma; The present study focuses on a recent modality known as arraigo por formación (roots through education), which was introduced by the reform carried out by Royal Decree 692/2022 of 26 July. Following the reform, a significant number of individuals have been able to utilise this modality to regularise their administrative situation. The qualitative research has focused on gathering evidence to contextualise and analyse the characteristics of this arraigo through reflections based on personal experiences during the process. The findings reveal a protracted engagement in the territory, characterised by an inability to regularise the administrative status, thus underscoring the proliferation of the underground economy as a means of addressing fundamental needs. The analysis of the results indicates that there is presently a very limited number of individuals in the final phase who are able to process the modification for residence and work authorisation, thereby underscoring the challenges encountered in securing an employment contract. However, it is premature to draw definitive conclusions regarding the efficacy of the reform Thu, 25 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27303 2024-01-25T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27290 La identitat social urbana i els processos de participació comunitària als barris segregats. Anàlisi del barri de Sant Miquel d'Olot i el barri de La Farga de Banyoles Marcé Palmada, Marta La segregació urbana influeix en la identitat social de les persones residents als barris perifèrics i vulnerables de les ciutats. Els processos de participació comunitària poden afavorir l’enfortiment de la identitat i transformar les dinàmiques de segregació. Aquesta recerca analitza el context concret del barri de Sant Miquel d’Olot i La Farga de Banyoles, dos barris construïts a la segona meitat del segle XX, focus receptors d’immigració i amb similituds pel que fa a la seva situació geogràfica i social. A través d’una recerca empírica qualitativa basada en l’observació participant i no participant, es pretén indagar en els processos participatius comunitaris protagonitzats per dones, conèixer quin impacte tenen en la identitat social urbana i de quina manera s’afronta la segregació. D’altra banda, es pretén conèixer l’evolució històrica d’ambdós barris per comprendre la realitat social actual; La segregación urbana influye en la identidad social de las personas residentes en barrios periféricos y vulnerables de las ciudades. Los procesos de participación comunitaria pueden favorecer el fortalecimiento de la identidad y transformar las dinámicas de segregación. Ésta investigación analiza el contexto concreto del barrio de Sant Miquel de Olot y La Farga de Banyoles, dos barrios construidos en la segunda mitad del siglo XX, focos receptores de inmigración y con similitudes en cuanto a su situación geográfica y social. A través de una investigación empírica cualitativa basada en la observación participante y no participante, se pretende indagar en los procesos participativos comunitarios protagonizados por mujeres, conocer qué impacto tienen en la identidad social urbana y cómo se afronta la segregación. Por otra parte, se pretende conocer la evolución histórica de ambos barrios para comprender la realidad social actual; The social identity of individuals residing in peripheral and vulnerable neighbourhoods of cities is influenced by urban segregation. Community participation processes have been demonstrated to have the capacity to assist in the strengthening of identity and the transformation of segregation dynamics. This research analyses the specific context of the neighbourhoods of Sant Miquel de Olot and La Farga de Banyoles, two neighbourhoods built in the second half of the 20th century. The two areas are centres of immigration and exhibit similarities in terms of their geographical and social situation. This conclusion has been reached on the basis of qualitative empirical research. The objective of this study is to investigate the community participation processes led by women, with a view to understanding their impact on urban social identity and how segregation is addressed. This investigation is based on participant and non-participant observation. Moreover, the objective is to comprehend the historical evolution of both neighbourhoods in order to elucidate the contemporary social reality Thu, 13 Jun 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27290 2024-06-13T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27285 L'acollida municipal a Sant Hilari Sacalm: anàlisi des de la perspectiva de la dona nouvinguda López Redondo, Jèssica  ; Aquest assaig presenta una anàlisi del procés d’acollida municipal de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm. S’hi explora la comprensió de l’acollida i la concepció històrica municipal d’aquesta sota el lideratge de la regidoria de ciutadania. A través d’una recerca qualitativa centrada específicament en les dones nouvingudes, s’exposen les oportunitats i febleses del procés d’acollida municipal hilarienc; Este ensayo presenta un análisis del proceso de acogida municipal del Ayuntamiento de Sant Hilari Sacalm. Se explora la comprensión de la acogida y la concepción histórica municipal de ésta bajo el liderazgo de la concejalía de ciudadanía. A través de una investigación cualitativa centrada específicamente en las mujeres recién llegadas, se exponen las oportunidades y debilidades del proceso de acogida municipal hilarense; The following essay will present an analysis of the municipal reception process of the Sant Hilari Sacalm Town Council. The study explores the understanding of reception and the historical municipal conception of it under the leadership of the citizenship council. Through qualitative research focused specifically on newly arrived women, the opportunities and weaknesses of the municipal reception process in Sant Hilari are exposed Sat, 01 Jun 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27285 2024-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27281 La formació antiracista en el voluntariat: el cas de Càritas interparroquial de Reus Prieto Gil, Júlia El present estudi se centra en presentar evidències, basades en l’observació participant i les entrevistes, de les conductes discriminatòries i racistes, presents entre el voluntariat d’entitats de caire humanitari, així com la síndrome del salvador blanc (white savior) i un sentiment imperant de superioritat respecte dels usuaris. El cas d’estudi específic és Càritas, organització pertanyent a l’Església catòlica i que és capaç de desenvolupar programes humanitaris gràcies al voluntariat. A partir del treball de camp realitzat en aquest organisme, es pretén donar resposta a una pregunta de recerca que es planteja si la formació antiracista al voluntariat pot ajudar a canviar les dinàmiques o les relacions de poder que es donen amb població d’origen estranger o racialitzada; El presente estudio se centra en presentar evidencias, basadas en la observación participante y las entrevistas, de las conductas discriminatorias y racistas, presentes entre el voluntariado de entidades de cariz humanitario, así como el síndrome del salvador blanco (white savior) y un sentimiento imperante de superioridad respecto a los usuarios. El caso de estudio específico es Cáritas, organización perteneciente a la Iglesia católica y capaz de desarrollar programas humanitarios gracias al voluntariado. A partir del trabajo de campo realizado en este organismo, se pretende dar respuesta a una pregunta de investigación que se plantea si la formación antirracista en el voluntariado puede ayudar a cambiar las dinámicas o las relaciones de poder que se dan con población de origen extranjero o racializada; The present study focuses on presenting evidence, based on participant observation and interviews, of discriminatory and racist behaviour among volunteers in humanitarian organisations, as well as the phenomenon of white saviour syndrome and a prevailing feeling of superiority towards users. The specific case study under consideration is Caritas, an organisation belonging to the Catholic Church that is able to carry out humanitarian programmes thanks to its volunteers. The objective of this study, which is based on fieldwork carried out in this organisation, is to provide an answer to the following research question: namely, whether anti-racist training for volunteers can help to change the dynamics or power relations that exist with populations of foreign or racialised origin Mon, 01 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27281 2024-01-01T00:00:00Z