Rodis, núm. 07 (2024) http://hdl.handle.net/10256/25968 Tue, 17 Jun 2025 19:13:20 GMT 2025-06-17T19:13:20Z El Coneixement arqueològic del sistema defensiu medieval i modern de la vila de Sant Feliu de Guíxols: l’exemple de la finca de l’avinguda Juli Garreta, número 20 http://hdl.handle.net/10256/25979 El Coneixement arqueològic del sistema defensiu medieval i modern de la vila de Sant Feliu de Guíxols: l’exemple de la finca de l’avinguda Juli Garreta, número 20 Vivo i Llorca, Jordi La vila medieval de Sant Feliu de Guíxols estava protegida mitjançant un sistema defensiu format per una muralla, un conjunt de torres i un fossat. El moment final té una data i unes circumstàncies molt precises, però la construcció i les fases evolutives són molt més desconegudes, com a conseqüència del moment primerenc en què fou aterrat i el desenvolupament urbanístic dels espais que havia ocupat, que en van comportar la desaparició física. Només quan s’esdevenen reformes que afecten el sòl del casc antic sorgeixen oportunitats per localitzar-ne trams i estudiar-los arqueològicament, com el que es presenta en aquest treball Mon, 01 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25979 2024-01-01T00:00:00Z Topografia urbana de Cardona abans dels processos d’emmurallament de la segona meitat del segle XIV http://hdl.handle.net/10256/25978 Topografia urbana de Cardona abans dels processos d’emmurallament de la segona meitat del segle XIV Pancorbo Picó, Ainhoa; Galera i Pedrosa, Andreu Els darrers treballs arqueològics duts a terme a Cardona gràcies a l’aplicació del Pla Especial de Protecció del Nucli Antic de Cardona, han contribuït a un millor coneixement dels processos d’urbanització previs a la delimitació del nucli antic a partir de la construcció de la muralla gòtica, en el decurs del darrer terç del segle XIV. Combinats amb l’estudi de la documentació escrita, han permès identificar les estructures localitzades al peu de la costa de migdia del castell com els indicis d’un primer nucli d’habitat a partir del qual es pot anar resseguint l’evolució topogràfica de la vila entre el segles IX i XIV Mon, 01 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25978 2024-01-01T00:00:00Z Una Escudella d’orelles de reflexos daurats i la construcció de la Capella de Santa Maria Magdalena del Claustre de la Catedral de Tarragona: un context datat a través de la inscripció fundacional de 1536 http://hdl.handle.net/10256/25977 Una Escudella d’orelles de reflexos daurats i la construcció de la Capella de Santa Maria Magdalena del Claustre de la Catedral de Tarragona: un context datat a través de la inscripció fundacional de 1536 Gutiérrez Soto, Itziar; Muñoz Virgili, Andreu Es presenta l’estudi sobre una escudella d’orelles de reflexos daurats recuperada a la rasa constructiva de la Capella de Santa Maria Magdalena al Claustre de la Catedral de Tarragona en el marc de les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme a la galeria del rereclaustre nord. El context en qüestió està associat a una estructura que compta amb la inscripció fundacional. Tot plegat, permet contextualitzar la peça amb un notable grau de precisió cronològica i fiabilitat estratigràfica Mon, 01 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25977 2024-01-01T00:00:00Z Ceràmiques de cuina de cuita reductora del Castell de Campelles (Ripollès): circuits regionals, pautes de consum i especialització productiva a la Baixa Edat Mitjana (segles XIV – XVI) http://hdl.handle.net/10256/25976 Ceràmiques de cuina de cuita reductora del Castell de Campelles (Ripollès): circuits regionals, pautes de consum i especialització productiva a la Baixa Edat Mitjana (segles XIV – XVI) Pratdesaba i Sala, Albert; Travé Allepuz, Esther En aquest treball presentem els resultats d’un estudi recent de caracterització dels materials ceràmics del Castell de Campelles (Ripollès). En el marc d’un projecte de recerca més ampli, hem dut a terme una anàlisi petrogràfica d’una vintena de mostres de ceràmica comuna de cuita reductora amb la finalitat de conèixer els trets d’aquestes produccions en termes de provinença i tecnologia de producció i, alhora, d’explorar les possibles connexions regionals del jaciment amb el territori circumdant. Els resultats han estat reveladors i han possibilitat la descoberta d’unes produccions locals que abastien el jaciment, juntament amb importacions del Berguedà i l’àrea gironina en un radi relativament ampli. El conjunt ens permet aprofundir en els patrons de producció i distribució d’aquest tipus de materials en cronologies més tardanes de les conegudes fins ara i obre la porta a la recerca futura en aquest àmbit Mon, 01 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/25976 2024-01-01T00:00:00Z