http://hdl.handle.net/10256/25786 Sat, 07 Mar 2026 15:10:28 GMT 2026-03-07T15:10:28Z http://hdl.handle.net/10256/28221 L'accés de les dones a l'Administració de Justícia i les seves trajectòries professionals Blay Gil, Ester; González Sánchez, Ignacio Aquesta recerca se centra en analitzar i comprendre el procés de feminització de la judicatura i les seves característiques. Després de constatar que les dones han aconseguit una representació proporcional a la carrera judicial en el seu conjunt, es veu que encara no accedeixen en condicions d'igualtat als càrrecs de major responsabilitat, de designació discrecional. Atesa la crida formulada al II Pla d’Igualtat de la Carrera Judicial, presentem un estudi sociològic per a comprendre millor aquest fenomen. L'accés i la progressió dins de les carreres professionals encara continua marcat per la desigualtat de gènere. Producte d'unes visions culturals que comporten unes expectatives diferents sobre les treballadores que sobre els treballadors -i unes càrregues familiars que encara no demanden el mateix dels homes que de les dones-, la progressió dins de la judicatura continua veient-se influïda per un sòl enganxós i un sostre de cristall. Per a comprendre el procés pel qual les dones es postulen menys als alts càrrecs, però també les hi seleccionen en menor mesura, aquest treball analitza el discurs recollit mitjançant entrevistes biogràfiques a magistrades que han exercit a Catalunya amb una llarga trajectòria professional. Així, després d'una anàlisi del marc jurídic i una constatació del problema mitjançant el recurs a estadístiques, s'analitzen tant les trajectòries biogràfiques de més de vint magistrades com la seva percepció del problema assenyalat per nombroses instàncies oficials. L'informe acaba considerant algunes propostes que s'han realitzat per redreçar aquest problema; La presente investigación se centra en analizar y comprender el proceso de feminización de la judicatura y sus características. Tras constatarse que las mujeres han conseguido alcanzar una representación proporcional en el conjunto de la carrera judicial, se ve que aún no acceden en condiciones de igualdad a los cargos de mayor responsabilidad, elegidos discrecionalmente. Atendiendo al llamamiento formulado en el II Plan de Igualdad de la Carrera Judicial, se presenta un estudio sociológico para comprender mejor este fenómeno. El acceso y la progresión dentro de las carreras profesionales aún sigue marcado por la desigualdad de género. Producto de unas visiones culturales que comportan unas expectativas diferentes sobre las trabajadoras que sobre los trabajadores -y unas cargas familiares que aún no demandan lo mismo de los hombres que de las mujeres-, la progresión dentro de la judicatura sigue viéndose influida por un suelo pegajoso y un techo de cristal. Para comprender el proceso por el que las mujeres se postulan menos a los altos cargos, pero también se las selecciona menos, este trabajo analiza el discurso recogido mediante entrevistas biográficas a magistradas que han ejercido en Catalunya con una larga trayectoria profesional. Así, tras un análisis del marco jurídico y una constatación del problema mediante el recurso a estadísticas, se analizan tanto las trayectorias biográficas de más de veinte magistradas como su percepción del problema señalado por numerosas instancias oficiales. El informe acaba considerando algunas propuestas realizadas para superar el desequilibrio de género en los puestos de responsabilidad; This research focuses on analyzing and understanding the process of feminization in the Spanish judiciary and its characteristics. Women have achieved proportional representation in the judiciary as a whole; however, they still do not have equal access to positions of greater responsibility -which are gained through a discretionary selection process. In response to the call made in the II Equity Plan of the Judiciary, we present a sociological study to better understand this phenomenon. Access and progression within professional careers is still marked by gender inequality. As a result of cultural visions that carry different expectations about female workers than about male workers - and family responsibilities that still do not demand the same from men as from women - the progression of women within the judiciary continues to be influenced by sticky floor and a glass ceiling. To understand the process by which women apply less for high positions, but are also selected to a lesser extent, this work analyzes the discourse collected through biographical interviews with female judges who have served in Catalonia with long professional careers. Thus, after an analysis of the legal framework and a verification of the problem through the use of statistics, both the biographical trajectories of more than twenty judges and their perception of the problem, indicated by numerous official instances, are analyzed. The report ends by considering some proposals that have been made to address this problem Fri, 01 Jan 2021 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28221 2021-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/28219 Barreres culturals en l’accés a la justícia: el paper dels intèrprets en relació a les persones estrangeres Blay Gil, Ester; González Sánchez, Ignacio Aquest treball de recerca analitza el funcionament del servei d'interpretació judicial a Catalunya. Actualment una part important dels procediments penals inclouen a persones per a les quals el castellà o el català no són la seva llengua materna, i això suposa que l'Administració de Justícia necessiti adaptar-se, facilitant l'accés a la justícia. Centrada en la fase oral, en la celebració dels judicis, aquesta recerca comença analitzant la legislació i reglamentació relativa al servei d'interpretació i el dret de les parts a entendre el procés en el seu idioma. Després s'explica com està estructurat el servei, el volum d'interpretacions que cada any ha de procurar la Generalitat a través de l'externalització del servei, i alguns indicadors existents sobre la qualitat d'aquest. A través d'observacions directes en seus judicials, es descriu en què consisteix el servei d'interpretació en el seu dia a dia. A més, s'entrevista a intèrprets judicials i operadors jurídics, amb la finalitat de comprendre millor la tasca d'interpretació, les particularitats que adquireix durant la fase oral i per a recollir bones pràctiques i les necessitats de millores que els actors implicats consideren més urgents. La recerca recull un conjunt de bones pràctiques, basades en recomanacions i guies internacionals i observades a resultat de la pròpia recerca. L’informe conclou amb una sèrie de propostes concretes amb l’objectiu de contribuir a superar les barreres culturals que poden ser problemàtiques en l'accés als serveis de justícia en condicions d'igualtat; This research work analyzes the functioning of the judicial interpretation service in Catalonia. Currently, an important part of the criminal proceedings include people for whom Spanish or Catalan is not their mother tongue, and this means that the Administration of Justice needs to adapt, facilitating access to justice. Focused on the oral phase, in the celebration of the trials, this research begins by analyzing the legislation and regulations related to the interpretation service and the right of the parties to understand the process in their own language. It then explains how the service is structured, the volume of interpretations that the Generalitat has to provide each year through the outsourcing of the service, and some existing indicators on the quality of the service. Through direct observations in courts, this research describes what the interpretation service consists of on a day-to-day basis. In addition, court interpreters and legal operators are interviewed in order to better understand the interpreting task, the particularities it acquires during the oral phase, and to gather good practices and the needs for improvement that the actors involved consider most urgent. The research ends with a collection of good practices, based on international recommendations and guidelines and also based on the results of the research itself. These have been transformed into a series of specific recommendations to help overcome the cultural barriers that may hinder equal access to justice services; Este trabajo de investigación analiza el funcionamiento del servicio de interpretación judicial en Catalunya. Actualmente una parte importante de los procedimientos penales incluyen a personas para las que el castellano o el catalán no son su lengua materna, y esto supone que la Administración de Justicia necesite adaptarse, facilitando el acceso a la justicia. Centrada en la fase oral, en la celebración de los juicios, esta investigación comienza analizando la legislación y reglamentación relativa al servicio de interpretación y el derecho de las partes a entender el proceso en su idioma. Después se explica cómo está estructurado el servicio, el volumen de interpretaciones que cada año tiene que procurar la Generalitat a través de la externalización del servicio, y algunos indicadores existentes sobre la calidad del mismo. A través de observaciones directas en sedes judiciales, se da cuenta de en qué consiste el servicio de interpretación en su día a día. Además, se entrevista a intérpretes judiciales y operadores jurídicos, con el fin de comprender mejor la tarea de interpretación, las particularidades que adquiere durante la fase oral y para recoger buenas prácticas y las necesidades de mejoras que los actores implicados consideran más urgentes. La investigación recoge un conjunto de buenas prácticas, basadas en recomendaciones y guías internacionales y observadas en la propia investigación. Finalmente, el informe concluye con una serie de recomendaciones concretas que buscan contribuir a superar las barreras culturales que pueden complicar el acceso a los servicios de justicia en condiciones de igualdad Mon, 01 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28219 2024-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27639 Guía-Protocolo sobre teletrabajo respecto a cuestiones relativas a colectivos vulnerable, personas con discapacidad y conciliación de la vida laboral y personal de las personas trabajadoras Camas Roda, Ferran; Ramos Poley, Luis; Molina Garcia, Anna Maria; Cano Redondo, Andrea Protocolo - Guía sobre Teletrabajo en tres ámbitos específicos: colectivos vulnerables, personas con discapacidad y la conciliación de la vida laboral y personal o familiar de las personas teletrabajadoras Wed, 01 Oct 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/27639 2025-10-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26066 La participació dels agents públics i privats en els plans de dinamització comercial Esteve Pardo, María Luisa; Galán Galán, Alfredo; Macho Pérez, Ana Belén; Navarro García, Albert; Quintana Ferrer, Esteban Aquest treball té com un dels seus objectius mirar de donar una resposta a les dificultats per trobar una fórmula que permeti dotar als plans d’una estructura jurídica que s’ajusti a les seves necessitats, peculiaritats i objectius, i que no sigui excessivament rígida o complicada en la seva gestió. Amb aquesta finalitat s’han analitzat les diverses fórmules de col·laboració públic-privada que ja existeixen al nostre l’ordenament jurídic i també s’han estudiat models de Dret comparat per mirar si els models d’altres països poden oferir solucions que la nostre regulació actual no contempla. Un altre objectiu principal és presentar les diferents possibilitats que ofereix l’ordenament jurídic actual o les modificacions que s’haurien d’incorporar per articular i assegurar la contribució econòmica de tots els beneficiats per un pla de competitivitat del comerç urbà al seu finançament, i exposar els problemes o dificultats que cadascuna d’elles pot plantejar, així com els avantatges d’unes envers els altres. Una primera possibilitat seria establir una obligació d’afiliació a l’eventual entitat gestora del pla o les agrupacions o associacions que hi participen al pla. Estretament relacionat amb aquestes qüestions són els problemes de compatibilitat amb el Dret comunitari que planteja la legislació vigent catalana sobre equipaments comercials, en particular, amb la llibertat d’establiment, per una banda, i, per altre banda el fet de que s’ha qüestionat l’Impost sobre Grans Establiments Comercials (IGEC) per la seva discutida compatibilitat amb el bloc de constitucionalitat i per la possibilitat de que constitueixi un ajut d’Estat vedat pel Dret comunitari. Si finalment aquestes controvèrsies es resolen de manera desfavorable a les normes catalanes qüestionades, això suposaria un considerable cop al sosteniment econòmic dels plans, ja que la recaptació de l’Impost mencionat s’ha de destinar íntegrament a accions com les que es plantegen als plans de competitivitat del comerç urbà. Cal recordar que aquest treball de recerca no té una orientació acadèmica o dogmàtica, sinó que s’adreça directament a l’Administració per tal d’aportar idees i suggeriments de possibles línees d’actuació i distingeix el que són qüestions tècnicojurídiques de les decisions que són estrictament polítiques. Per aquesta raó les referències bibliogràfiques s’han reduït al mínim imprescindible Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26066 2010-01-01T00:00:00Z