http://hdl.handle.net/10256/21826 Wed, 21 May 2025 15:20:45 GMT 2025-05-21T15:20:45Z http://hdl.handle.net/10256/26690 Les expulsions administratives: estada irregular a l’Estat Espanyol (Art. 53.1.a LOEX) Cifre Serra, Maria This Final Degree Project aims to gain an in-depth understanding of the reality of the administrative sanction of expulsion of foreigners for irregular stay in Spanish national territory (art. 53.1.a and 57.1 LOEX).. Thus, the objective of the project is to detail the legal regulation of this sanction and the functioning and action of the administration and the justice system in relation to this sanction. In this way, it starts from a more theoretical plan to go further and scrutinise the practice of administrative expulsions for illegal residence, from its initiation by the competent administration to its execution and arrival at the courts. Throughout the paper, the legislative, jurisprudential and material situation of administrative expulsions for the offence regulated in Article 53.1.a LOEX is set out. All of this is done through a review of the legislation and case law and the analysis of statistical data from the Transparency Portal as well as from the resolutions of appeals by the administrative court. Thus, an administrative sanction which is highly detrimental to the rights and freedoms of individuals will be introduced. This is a practice that is widely extended in European states through the Return Directive. This Directive has not been duly transcribed in Spain, which means that the imposition of this sanction opens the door to the administrative limbo of all those who receive an administrative expulsion order. In this way, this project exposes the complexity involved in expulsion sanctions from their initiation to their enforcement, including all the administrative and judicial processes that may arise. Thus, it gives visibility to all kinds of mismatches between legislation and administrative practice, between administrative practices themselves, between jurisprudence and administrative practice, between judicial practices themselves, etc; Aquest Treball Final de Grau pretén entrar en profunditat en el coneixement sobre la realitat de la sanció administrativa d’expulsió a persones estrangeres per estada irregular en el territori nacional espanyol (art. 53.1.a i 57.1 LOEX). Així doncs, el treball té l’objectiu de detallar la regulació legal sobre aquesta sanció i el funcionament així com l’actuació de l’administració i la justícia vers aquesta sanció. D’aquesta manera, s’ha partit d’un pla més teòric per anar més enllà i escodrinyar la pràctica de les expulsions administratives per estada irregular des de la seva incoació per l’administració competent fins a la seva execució i arribada a la via judicial. Al llarg del treball s’exposa la situació legislativa, jurisprudencial i material de les expulsions administratives per la infracció regulada en l’article 53.1.a LOEX. Tot això a través de la revisió de la legislació i jurisprudència marc i l’anàlisi de dades estadístiques extretes del Portal de Transparència així com de sentències resolutòries de recursos cassacionals. Així doncs, s’entrarà a conèixer una sanció de caràcter administratiu força lesiva dels drets i llibertats de les persones, que resulta ser una pràctica àmpliament estesa arreu dels estats europeus a través de la Directiva de Retorn. Aquesta Directiva no ha estat degudament transposada en l’Estat espanyol, per la qual cosa la imposició d’aquesta sanció obre la porta a destinar a un “limbo” administratiu a totes aquelles persones que reben una ordre administrativa d’expulsió. D’aquesta manera aquest treball permet exposar la complexitat que envolta les sancions d’expulsió des de la seva incoació fins a la seva execució, passant per tot el procediment administratiu i judicial que se’n pugui derivar. Així doncs, dona visibilitat a tota mena de desajustos entre legislació i pràctica administrativa, entre les pràctiques administratives en si mateixes, entre jurisprudència i pràctica administrativa, entre les mateixes pràctiques judicial en si, etc Sat, 01 Jun 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26690 2024-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26662 Planes de Igualdad en el ámbito laboral: especial atención a la Ley del Estatuto de los Trabajadores, la Ley 3/2007 de igualdad y normativa de desarrollo Gallego Tovar, Nerea The objective of this paper is to conduct a study of the regulations governing equality plans, addressing the difficulties faced by small and medium-sized enterprises in applying the principle of equality and non-discrimination. We can see that, from Enlightenment feminism to modern-day feminism, there has been an evolution in relation to women's rights, and this can be seen through equality plans; El objetivo del presente trabajo es realizar un estudio sobre la normativa reguladora de planes de igualdad, atendiendo a las dificultades de las pequeñas y medianas empresas para aplicar el principio de igualdad y de no discriminación. Podemos apreciar que, desde el feminismo ilustrado hasta el feminismo actual, ha habido una evolución en relación a los derechos de las mujeres y esto puede apreciarse a través de los planes de igualdad; L'objectiu del present treball és realitzar un estudi sobre la normativa reguladora de plans d'igualtat, atenent les dificultats de les petites i mitjanes empreses per aplicar el principi d'igualtat i de no discriminació. Podem apreciar que, des del feminisme il·lustrat fins al feminisme actual, hi ha hagut una evolució en relació amb els drets de les dones i això es pot apreciar a través dels plans d'igualtat Wed, 01 May 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26662 2024-05-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26660 La pugna entre el testimonio único de la víctima de violencia de género y la presunción de inocencia . Criterios de valoración probatoria a la luz de las tendencias jurisprudenciales recientes Krassi Hadjieva, Kamelia Gender violence is one of the most brutal manifestations of the exercise of power over women. For the very reason that it is such, in addition to violating the dignity and integrity of the person, it constitutes a public health problem. Misogyny has always been present in different forms, encompassing all areas of women's lives: personal, family, and work. Consequently, a sexist culture has given rise to social constructs called gender roles, according to which men are represented in the public imagination as the "intellect," while women are invested with "feelings," as inferior subjects whose fundamental role is restricted to caring for the family and providing services for all those in their care; La violencia de género es una de las manifestaciones más brutales de ejercicio de poder sobre las mujeres por el hecho mismo de serlo que además de vulnerar la dignidad e integridad de la persona, constituye un problema de salud pública. La misoginia siempre ha estado presente bajo distintas formas, abarcando todos los ámbitos de las vidas de las mujeres: personal, familiar y laboral. En consecuencia, la cultura sexista ha dado lugar a unas construcciones sociales denominadas roles de género según los que los varones se representan en el imaginario público como el “intelecto”, mientras que a las mujeres se les inviste con los “sentimientos”, como sujetos inferiores cuya labor fundamental se restringe a cuidar de la familia y proveer servicios para todas las personas que estén a su cargo; La violència de gènere és una de les manifestacions més brutals d'exercici de poder sobre les dones pel fet mateix de ser-ho que a més de vulnerar la dignitat i integritat de la persona, constitueix un problema de salut pública. La misogínia sempre ha estat present sota diferents formes, abastant tots els àmbits de les vides de les dones: personal, familiar i laboral. En conseqüència, la cultura sexista ha donat lloc a unes construccions socials anomenades rols de gènere segons les quals, els homes es representen a l'imaginari públic com l'intel·lecte, mentre que a les dones se'ls investeix amb els “sentiments”, com a subjectes inferiors la tasca fonamental dels quals, es restringeix a tenir cura de la família i proveir serveis per a totes les persones que estiguin a càrrec seu Sat, 01 Jun 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26660 2024-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26655 Rehabilitación penitenciaria de delincuentes sexuales. Un estudio empírico de la percepción individual de los internos sobre los programas de tratamiento Krassi Hadjieva, Kamelia Després d'un llarg procés d'evolució, la pena ha deixat de percebre's com un mer càstig per adoptar l'ideal de la rehabilitació i reinserció social dels condemnats, convertint-se en paràmetre de constitucionalitat adreçat a orientar la política penal i penitenciària. individualitzats de tractament (PIT), a més de donar compliment a aquest ideal com a pilar fonamental del sistema penal espanyol i garantir l'execució de les penes en clau humanista, es dota l'intern de les eines necessàries per a la seva pròpia emancipació. Un dels àmbits on la rehabilitació cobra més rellevància és el de la delinqüència sexual, fenomen criminal de seqüeles greus que ha abandonat l'àmbit privat per esdevenir problema de salut pública a nivell mundial. Tot i l'estesa desinformació sobre el seu abast i dimensions i la xifra fosca elevada, el que sí que és clar és la necessitat d'intervenció en els delinqüents sexuals mitjançant un abordatge integral tenint en compte les característiques de la tipologia delictiva i del propi infractor, especialment els seus hàbits, cognicions i emocions. En aquest sentit, el punt d'inflexió en la seva rehabilitació penitenciària ho constitueix, sens dubte, el llançament del Programa de Control de la Agressió Sexual (PCAS) que ha demostrat reduir la reincidència de manera significativa. Aquest treball pretén anar més enllà i estudiar l'eficàcia del programa des de la perspectiva dels propis interns, valorant la seva experiència personal com a element crucial per aconseguir la fi primordial del tractament, que no és altre que la ruptura definitiva de la carrera delictiva i el reintegrament satisfactori a la societat; After a long process of evolution, punishment has ceased to be perceived as a mere punishment and has embraced the ideal of rehabilitation and social reintegration of convicted prisoners, becoming a constitutional parameter intended to guide criminal and penitentiary policy. Through individualized treatment programs (ITPs), in addition to fulfilling this ideal as a fundamental pillar of the Spanish penal system and guaranteeing the execution of sentences from a humanistic perspective, inmates are provided with the necessary tools for their own emancipation. One of the areas in which rehabilitation is gaining greatest relevance is that of sexual offending, a criminal phenomenon with serious consequences that has left the private sphere to become a global public health problem. Despite widespread misinformation about its scope and scale and the high, shadowy figure, what is clear is the need for intervention with sex offenders through a comprehensive approach, taking into account the characteristics of the offense type and the offender themselves, especially their habits, cognitions, and emotions. In this sense, the turning point in their prison rehabilitation is undoubtedly the launch of the Sexual Assault Control Program (SACCP), which has been shown to significantly reduce recidivism. However, this work aims to go further and study the program's effectiveness from the perspective of the inmates themselves, assessing their personal experience as a crucial element in achieving the primary goal of treatment, which is none other than a definitive end to the criminal career and a successful reintegration into society; Tras un largo proceso de evolución la pena ha dejado de percibirse como un mero castigo para adoptar el ideal de la rehabilitación y reinserción social de los condenados, convirtiéndose en parámetro de constitucionalidad dirigido a orientar la política penal y penitenciaria. A través de los programas individualizados de tratamiento (PIT), además de dar cumplimiento a dicho ideal como pilar fundamental del sistema penal español y garantizar la ejecución de las penas en clave humanista, se dota al interno de las herramientas necesarias para su propia emancipación. Uno de los ámbitos en los que la rehabilitación cobra mayor relevancia es el de la delincuencia sexual, fenómeno criminal de secuelas graves que ha abandonado el ámbito privado para convertirse en problema de salud pública a nivel mundial. A pesar de la extendida desinformación sobre su alcance y dimensiones y la cifra oscura elevada, lo que sí está claro es la necesidad de intervención en los delincuentes sexuales mediante un abordaje integral teniendo en cuenta las características de la tipología delictiva y del propio infractor, especialmente sus hábitos, cogniciones y emociones. En este sentido, el punto de inflexión en su rehabilitación penitenciaria lo constituye, sin duda, el lanzamiento del Programa de Control de la Agresión Sexual (PCAS) que ha demostrado reducir la reincidencia de forma significativa. No obstante, este trabajo pretende ir más allá y estudiar la eficacia del programa desde la perspectiva de los propios internos valorando su experiencia personal como elemento crucial para conseguir el fin primordial del tratamiento que no es otro que la ruptura definitiva de la carrera delictiva y el reintegro satisfactoria a la sociedad Mon, 01 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26655 2024-01-01T00:00:00Z