http://hdl.handle.net/10256/19799 No 1 (2018): Dossier: Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània Mon, 12 May 2025 05:52:35 GMT 2025-05-12T05:52:35Z http://hdl.handle.net/10256/19805 L’urbanisme de la vila de Roses (segles XI‑XVIII): la complementarietat de les fonts d’informació Pujol Hamelink, Marcel The urban development of Roses during the Middle Ages has its origin in the creation of the monastery of Santa Maria de Roses, where the first urban nucleus was formed and its first documented mention is dated from the end of the 11th century. The demographic and economic growth of the 13th century allowed the creation of a regular urbanistic plan, which was surrounded by a new wall. On the other side, two more urban areas were formed outside the fortified town, a commercial and military district, at the Port, and a fishery hood, at Les Botigues; L’evolució urbanística de Roses durant l’edat mitjana té el seu origen en la creació del monestir de Santa Maria de Roses, al redós del qual es formarà el primer nucli urbà, esmentat documentalment a finals del segle XI. El creixement demogràfic i econòmic del segle XIII permetrà crear un eixample de planta regular que a finals del segle XIII s’acabarà envoltant d’un nou recinte emmurallat. Per altra banda a extramurs es formaren dues àrees urbanes més a davant de mar, una comercial i militar, el barri del Port, i una de pesquera a Les Botigues Mon, 31 Dec 2018 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/19805 2018-12-31T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/19804 Girona a l’edat mitjana: l’urbanisme Nolla, Josep Maria; Sagrera i Aradilla, Jordi Girona remained confined within its walls until the creation of the episcopal set of buildings of Sant Feliu [Saint Felix] near the northern gateway of the city. The Carolingians rebuilt the walls and widened the enclosure to the north. In the 11th century, the borough of Sant Feliu was formed followed, in the 12th century, by the southern extension, especially that of Areny and its marketplace. In the 13th century, the village of Sant Pere and Mercadal were incorporated into the urban process. This growth led to densification until the middle of the 14th cent ur y, with numerous establishments. In the second half of the 14th century, the city stopped growing, although a new walled enclosure was still built; Girona es va mantenir reclosa dins les muralles fins a la creació del conjunt episcopal de Sant Feliu vora la porta nord de la ciutat. Els carolingis reconstruïen les muralles i eixamplaven el recinte cap el nord. Al segle XI es formava el burg de Sant Feliu i al XII l’eixample meridional, especialment l’Areny i el seu mercat. Al segle XIII s’incorporarien al procés urbà el burg de Sant Pere i el Mercadal. El creixement es densificaria fins a mitjan segle XIV amb nombrosos establiments. A la segona meitat del segle XIV, la ciutat s’estancava però encara va construir un nou recinte emmurallat Mon, 31 Dec 2018 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/19804 2018-12-31T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/19803 La transformation des villes au bas moyen‑âge entre Valence et Pise Gauthiez, Bernard The morphology of the cities considerably changes during the late Middle Age, with some last extensions, a consolidation and densification process, new important religious and public buildings, the evolution of the trading spaces, the appearance of urban fringes, in a context of growing technicity. Later, the epidemics and the Hundred Years war induce from the mid‑Fourteenth century, because of the demographic collapse and of the building of new fortification walls, a cristallisation of the urbanised perimetres and the abandonment of the extra‑muros quarters. This corresponds to a new differenciation phase between the cities; La morphologie des villes évolue considérablement au bas Moyen Âge. Interviennent de dernières extensions, la consolidation, la densification, des réaménagements importants pour des édifices publics et religieux, une évolution fortement différenciée des lieux commerciaux, des effets de frange urbaine, le tout avec une technicité croissante. Ensuite, les épidémies et la guerre de Cent‑Ans conduisent à partir du milieu du XIVe siècle, par l’effet de l’effondrement démographique et de la construction de fortifications nouvelles, à une cristallisation du périmètre urbanisé à l’intérieur des murs, accompagnée de la disparition des secteurs urbanisés extra‑muros. Les choix de fortification induisent une nouvelle phase de différenciation urbaine Mon, 31 Dec 2018 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/19803 2018-12-31T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/19802 La trama urbana de Besalú a la baixa edat mitjana: evolució i característiques d’un model marcat per l’orografia Frigola Torrent, Joan The historical center of Besalú, continuously inhabited since the early Iron Age, is strategically placed at the top of a small hill f lanked by the Fluvià river and the Capellada stream, which facilitated its defense. The economic and political zenith of Besalú was achieved during the Carolingian period, when the town became county capital. Such political and economic status was maintained, to a greater or lesser extent, during most of the medieval period and was matched by a continuous urban expansion. As the village grew, urban design had to be adapted to challenging orographic and hydrographic constraints that led to a unique and singular urban structure; El nucli antic de Besalú, ocupat de manera pràcticament continuada des d’inicis de l’edat del ferro, s’alça estratègicament al capdamunt d’un petit turó de fàcil defensa, f lanquejat pels cursos del riu Fluvià i la riera de Capellada. L’auge polític i econòmic assolit durant el període carolingi, moment en què la població esdevingué capital comtal, es va mantenir en menor o major grau durant bona part de l’edat mitjana i va anar acompanyat d’una expansió urbana contínua. A mesura que la vila creixia, l’urbanisme es va haver d’anar adaptant a un seguit de condicionants orogràfics i hidrogràfics, alguns de difícil solució, que van acabar configurant una estructura urbana única i particular Mon, 31 Dec 2018 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/19802 2018-12-31T00:00:00Z