http://hdl.handle.net/10256/1530 Wed, 18 Feb 2026 21:18:33 GMT 2026-02-18T21:18:33Z http://hdl.handle.net/10256/28287 Més enllà de la programació i la robòtica educativa: el pensament computacional en l’ensenyament STEAM a infantil i primària Simarro Rodríguez, Cristina; López, Víctor; Cornellà Canals, Pere; Peracaula Bosch, Marta; Niell Colom, Mariona; Estebanell, Meritxell El pensament computacional està guanyant cada vegada més rellevància en el món educatiu. Més enllà de l’interès que pot tenir desenvolupar aquesta forma de pensar i resoldre problemes en un context cada cop més informatitzat, el desenvolupament del pensament computacional pot recolzar l’aprenentatge de totes les disciplines que conformen l’STEAM (Science, Technolgoy, Engineering, Arts and Mathematics). El present article, realitzat en el marc del projecte PECOFIM (Pensament Computacional en la Formació Inicial de Mestres), ofereix un breu resum de les definicions existents a la literatura sobre pensament computacional, proposant uns indicadors que poden ajudar a identificar-lo i promoure’l a l’escola. Alhora, es presenten exemples reals per tal de treballar el pensament computacional a les etapes d’educació infantil i primària, utilitzant-se els indicadors proposats per tal d’analitzar-les; El pensamiento computacional está ganando cada vez mayor relevancia en el mundo educativo. Más allá del interés que puede tener desarrollar esta forma de pensar y resolver problemas en un contexto cada vez más informatizado, el desarrollo del pensamiento computacional puede apoyar el aprendizaje de todas las disciplinas que conforman el STEAM (Science, Technolgoy, Engineering, Arts and Mathematics). El presente artículo, realizado en el marco del proyecto PECOFIM (Pensamiento Computacional en la Formación Inicial de Maestros), ofrece un breve resumen de las definiciones existentes en la literatura sobre pensamiento computacional, proponiendo unos indicadores que pueden ayudar a identificarlo y promoverlo en la escuela. Asimismo, se presentan ejemplos reales para trabajar el pensamiento computacional en las etapas de educación infantil y primaria, utilizándose los indicadores propuestos para analizarlas; Computational thinking is becoming increasingly important in the world of education. Beyond the interest in developing this way of thinking and problem solving in an increasingly computerised context, the development of computational thinking can support learning in all the disciplines that make up STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts and Mathematics). This article, produced as part of the PECOFIM (Computational Thinking in Initial Teacher Training) project, offers a brief summary of the definitions of computational thinking found in the literature and proposes indicators that can help to identify and promote it in schools. It also presents real examples of how to work on computational thinking in early childhood and primary education, using the proposed indicators to analyse them Thu, 01 Dec 2016 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28287 2016-12-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/28276 Vivir en desventaja. Violencia de género en niñas que experimentan discapacidad: un estudio desde y para las escuelas del sur del Ecuador Cuenca Alvarado, Paola Alexandra ENG- This research argues that gender-based violence against girls who experience disability requires a broad understanding and a rigorous search for participatory tools that contribute to its prevention. Although it represents a great challenge, the purpose of this doctoral thesis is to advance knowledge on gender-based violence against girls who experience disability through a broader and more complex vision, adopting a dialogical and intersectional perspective. With this objective, four case studies were analyzed. Each case included a minor girl who experiences disability, her family, her school, and the school authorities. The study was carried out in southern Ecuador. This work stands out for applying an intersectional perspective throughout the research process, as it incorporated schools of different types: private, public, rural public, and special education. This approach made it possible to access diverse socioeconomic and geographical realities of the participants, their families, and educational contexts, as well as the type of disability and the age of the participants. The findings of this study suggest that the lives of girls who experience disability are marked by discriminatory behaviors and practices, along with other forms of violence that are scarcely recognized by them but socially legitimized or normalized. All these situations make them vulnerable and place them at a disadvantage, not only during childhood but also with the risk of persisting into adulthood. The situations identified are mainly linked to the social construction of disability, which is rooted in ableism, the normalization of the body, and the perception of disability as an individual matter. All of the above suggests that combining methods that allow the analysis of contexts such as school and family is crucial for investigating this issue. In this study, it enabled the development of a situated proposal for the prevention and intervention of gender-based violence in school contexts. This highlights the school as an ideal setting not only to generate knowledge but also to create alternatives. Finally, this doctoral work may contribute to encouraging new researchers to address these issues from similar theoretical and methodological standpoints, thus enabling a better understanding of the experiences of girls and gender-based violence from a contextual analysis, rather than solely from an individual perspective of disability; CAT- Aquest treball sosté que la violència de gènere en nenes que experimenten discapacitat requereix una comprensió àmplia i una recerca rigorosa d’eines participatives que contribueixin a la seva prevenció. Tot i que suposa un gran desafiament, el propòsit d’aquesta tesi doctoral és aportar al coneixement sobre la violència de gènere en nenes que experimenten discapacitat des d’una visió més àmplia i complexa, des d’una perspectiva dialògica i interseccional. Amb aquest objectiu, es van analitzar quatre estudis de cas. Cada cas estava integrat per una nena menor d’edat que experimenta discapacitat, la seva família, la seva escola i les autoritats d’aquesta. L’estudi es va desenvolupar a la zona sud de l’Equador. Aquest estudi es caracteritza per utilitzar la perspectiva interseccional al llarg de tot el procés d’investigació, ja que es van integrar escoles de denominació privada, pública, pública rural i d’educació especial. Això va possibilitar l’accés a diferents realitats socioeconòmiques i d’ubicació geogràfica de les participants, de les seves famílies i dels contextos educatius, així com al tipus de discapacitat i a l’edat de les participants. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que la vida de les nenes que experimenten discapacitat està travessada per conductes i pràctiques discriminatòries, i altres expressions de violència poc identificades per elles i legitimades o normalitzades socialment. Totes aquestes situacions les vulneren i les col·loquen en desavantatge, no sols durant la infància, sinó que també corren el risc de sostenir-se fins a l’edat adulta. Les situacions identificades tenen a veure, principalment, amb la construcció social de la discapacitat, centrada en idees arrelades al capacitisme, la normalització del cos i la consideració de la discapacitat com un assumpte individual. Tot l’anterior suggereix que combinar mètodes que permetin analitzar contextos com l’escolar i el familiar és rellevant per investigar aquest tema. En el cas d’aquest estudi, va permetre construir una proposta situada de prevenció i intervenció de la violència de gènere en contextos escolars. D’aquesta manera, es posa en relleu que l’escola és un context idoni tant per generar coneixement com per crear alternatives. Finalment, aquest treball doctoral podria contribuir a què noves investigadores abordin aquests temes des de posicions teòriques i metodològiques similars, i així es puguin comprendre les experiències de les nenes i de la violència de gènere des d’una anàlisi contextual i no únicament des d’una perspectiva individual de la discapacitat Fri, 07 Nov 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28276 2025-11-07T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/28167 Developing computational thinking among pre-service teachers Peracaula i Bosch, Marta; González-Martínez, Juan Training pre-service teachers in their own computational thinking is critical to building with them the discourse of CT didactics and its inclusion in the classroom with children in kindergarten and primary education. This research raises possible solutions and offers the results of an intervention carried out with 37 students in the 2nd year of the bachelor's degree in Education. An intensive CT proposal, through a Scratch project, allows all students to reach a sufficient level of CT, regardless of their previous experience and initial level. All students improve their mastery of CT skills: Those who have a lower initial level can develop it from the ground up; those who already have a high level at the beginning improve their efficiency in solving questions where they have to mobilize CT. Difusió pública amb autoritzacio de l'editor de la revista, Qwerty (2026-01-24) Sat, 18 Jun 2022 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28167 2022-06-18T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/28166 Towards a Hermeneutics of Computational Thinking in Wing’s Approximations Peracaula i Bosch, Marta; González-Martínez, Juan In this article, we delve into a hermeneutic process that analyzes the term Computational Thinking as it was constructed through Wing’s series of iterations in conceptualization attempts (2006, 2008, 2011 and 2014). On the one hand, this brings us to analyze the relations and intersections between different process of thought (analytical, logical, mathematical, system, engineering, algorithmic) and the role of search for simplicity, generalization, and scalability in the layers of abstraction in Computational Thinking. On the other hand, we explore the roots and the discursive environment of authors that could contribute to this conceptualizing process in the years around its popularization following Jeannette Wing’s founding article in 2006. We have also included in our analysis the points of convergence with Seymour Papert’s work related to the computer-machine seen as an “object-to-think-with” helping to the construction of knowledge from an epistemological perspective to the computing-human. Even though a consensus on the definition of the concept has not yet ben encountered, the analysis helps to highlight the solid reference points that address what is at the core of Computational thinking and what should be the framework of educational interventions and research that revolve around it Mon, 01 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28166 2024-01-01T00:00:00Z