http://hdl.handle.net/10256/1522 Fri, 13 Jun 2025 12:10:42 GMT 2025-06-13T12:10:42Z http://hdl.handle.net/10256/26735 El Modelo japonés de gestión de los recursos humanos y su implantación en las filiales japonesas en Cataluña Curós i Vilà, Maria Pilar El objetivo de este trabajo es analizar si el modelo de recursos humanos japonés es transferible a las filiales japonesas de Cataluña, donde existe una plantilla de directivos y trabajadores con una idiosincrasia propia, es decir, con una cultura organizativa diferente a la nipona. Primero se estudia la internacionalización de los recursos humanos así como las principales herramientas en la gestión de los recursos humanos como la ubicación de la función de personal, pasando por la jerarquía, el reclutamiento y selección, la promoción y rotación, el trabajo en equipo, el liderazgo, la motivación, la evaluación del desempeño, la formación, la comunicación y la retribución. En segundo lugar se ha realizado el estudio empírico que se basa en un trabajo de campo realizado mediante un cuestionario y entrevistas a directivos de las filiales japonesas instaladas en Cataluña, analizando cuál es la política de dotación del personal directivo a las filiales japonesas, así como las diferentes herramientas esenciales en recursos humanos, las cuales constituyen las siete hipótesis de trabajo que se detallan a continuación. La primera comprende el reclutamiento y la selección; la segunda la promoción y rotación; la tercera el liderazgo, la comunicación y el trabajo en equipo; la cuarta la motivación, el clima laboral y la cultura empresarial; la quinta el ámbito de la formación y desarrollo; la sexta la evaluación del rendimiento y la séptima el ámbito de la retribución y los beneficios sociales. Todas ellas nos ayudan a confirmar si el modelo de recursos humanos japonés se cumple o no en las filiales catalanas, es decir, es transferible del todo, parcialmente o en nada Fri, 07 Jan 2005 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26735 2005-01-07T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26608 La hiperconectividad de los periodistas gastronómicos en medios españoles Acosta Meneses, María Yanet; Fusté Forné, Francesc The period of confinement, due to Covid-19 pandemic, was an experience of hyperconnec-tivity for food journalism professionals in Spain. In this article, we study the cases of two sections specialized in food journalism and linked to two relevant media outlets in Spain such as Ser Gastro and Comer La Vanguardia. Based on a qualitative study, we interview their managers and we carry out a content analysis of their social networks before and after the lockdown. Results show the differences and similarities between the initiatives of the gastronomic sections analyzed, with an innovative presence of direct broadcasts on social networks that, after the pandemic, become other formats such as podcasts and with local content that brings users closer to gastronomy from hyperconnectivity. Results also show the versatility of the food journalist and the capacity for hyperconnectivity at a time of crisis such as the confinement and how the return to “normal”, after the end of the pandemic, reduces multiplatform initiatives due to lack of resources, but not the role of digital media and the importance of the human component in food journalism; El período del confinamiento, debido a la pandemia de la Covid-19, supuso una experiencia de hiperconectividad para los profesionales del periodismo gastronómico en España. En este artículo, estudiamos los casos de dos secciones especializadas en periodismo gastronómico y vinculadas a dos medios de comunicación relevantes en España como son Ser Gastro y Comer La Vanguardia. A partir de un estudio cualitativo, entrevistamos a sus responsables y realizamos un análisis de contenido de sus redes sociales antes y después del confinamiento. Los resultados muestran las diferencias y similitudes entre las iniciativas de las secciones gastronómicas analizadas, con una presencia innovadora de los directos en redes sociales que, después de la pandemia, se convierten en otros formatos como podcasts y con contenidos de proximidad que acercan a los usuarios a la gastronomía desde la hiperconectividad. Los resultados también muestran la versatilidad del periodista gastronómico y su capacidad de hiperconectividad en un momento de crisis como fue el confinamiento y cómo se produce una vuelta a la “normalidad”, tras el final de la pandemia, que reduce las iniciativas multiplataformas por falta de recursos, pero no el rol de los medios de comunicación digitales y la importancia del componente humano en el periodismo gastronómico Mon, 05 Aug 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26608 2024-08-05T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26276 Conciliació i corresponsabilitat: una perspectiva feminista Sánchez i Miret, Cristina; Villena Tudela, Núria L'objectiu de la publicació que aquí presentem és fer un balanç de les principals polítiques públiques per a la conciliació laboral, personal i familiar desenvolupades fins ara, fent èmfasi especialment en les iniciatives públiques dels països nòrdics. Concretament es farà un repàs dels casos de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia per la seva bona reputació en aquest àmbit, tot i que també es farà algun esment a altres realitats rellevants com ara Alemanya, França o el Regne Unit. Una part important d'aquest recull de polítiques serà l'anàlisi dels avantatges i desavantatges socials de les mesures que analitzem. La maduresa dels països capdavanters ens ajudarà a tenir en compte els possibles efectes perversos de tot tipus, però especialment sobre la igualtat de gènere, d'algunes de les intervencions per evitar reproduir-los en la realitat catalana. S'ha demostrat, a nivell europeu, que determinades polítiques que buscaven una millor conciliació laboral i personal han estat contraproduents a l'hora de promoure la corresponsabilitat de tasques dins les famílies, com seria el cas de les baixes laborals més llargues per tenir cura dels fills i filles i el foment de les jornades laborals a temps parcial, totes dues assumides majoritàriament per les mares. A més, l'allunyament del mercat de treball que han comportat per a les dones ha impactat negativament en la seva situació econòmica, present i futura -sobretot de les més qualificades-, així com en la seva posició professional. En la part final, i a la llum de tot plegat, presentarem la nostra proposta de polítiques per a una nova societat, amb recomanacions per a Catalunya que tindran en compte l’especificitat cultural i institucional del país a l'hora de facilitar o dificultar-ne la implementació. Les autores no entenem les polítiques de conciliació sense polítiques de corresponsabilitat; i aquesta corresponsabilitat no s’ha de produir només —les dones ja hi són— per part dels homes, sinó també per part de l'Estat. La conciliació i la corresponsabilitat han d’esdevenir l’oferta d'un ventall ampli de possibilitats d'organització de la vida quotidiana i de relació igualitària i sense biaix de gènere a l'abast de tota la població Thu, 01 Mar 2018 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26276 2018-03-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26241 Governança i feminisme: la incorporació de la corresponsabilitat social Sánchez i Miret, Cristina En aquest article es pretén posar en relleu la importància d’incorporar la perspectiva feminista a la governança d’aquest país i de tots aquells països que, al segle xxi, vulguin produir un canvi qualitatiu de les condicions socials d’existència, a partir de la implementació de polítiques públiques, dels col·lectius socials discriminats tradicionalment i del conjunt de la ciutadania. Per aconseguir-ho, cal, però, afrontar el feminisme sense els apriorismes de la percepció social general; sense els prejudicis i les prenocions que acompanyen el concepte. Aquest PaperClip se centra en la discriminació de gènere i específicament en les dones, perquè, tot i que són molts els anys de democràcia i d’estat del benestar, són molt pocs els avenços -més enllà dels formals o simbòlics- reals. Ens ho demostren, any rere any, les dades. A tall d’exemple, aquest treball inclou un recull de gràfics de les desigualtats entre dones i homes del dossier estadístic Les dones a Catalunya 2021, que elabora la Generalitat de Catalunya. Aquest any 2022 no s’ha publicat encara aquest recull Sun, 01 May 2022 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26241 2022-05-01T00:00:00Z