http://hdl.handle.net/10256/14516 Thu, 12 Jun 2025 16:08:29 GMT 2025-06-12T16:08:29Z http://hdl.handle.net/10256/14520 Las visitas etnográficas a los hogares de los estudiantes como estrategia para crear lazos de confianza entre docentes y familias Llopart Rossell, Mariona; Vilagran, Isabel; Güell, Carme; Esteban Guitart, Moisès L’aproximació dels Fons de coneixement es basa en la premissa segons la qual totes les famílies, més enllà de la seva condició i peculiaritat lingüística, religiosa, econòmica, ètnica, disposen de sabers i habilitats acumulats a partir de les seves particulars pràctiques i experiències vitals tals com les experiències professionals. El repte pedagògic consisteix en incorporar aquests recursos al currículum escolar i les pràctiques formals d’ensenyança- aprenentatge. En aquest sentit, els docents visiten algunes de les llars dels seus estudiants amb l’objectiu d’aprendre de les seves experiències i dissenyar activitats educatives escolars a partir de la incorporació d’alguns dels recursos intel·lectuals i culturals prèviament identificats. En aquest article il·lustrem aquesta tesis a partir de la descripció d’una experiència implementada en un centre d’educació pública de Banyoles (Catalunya, España). Específicament, es descriuen cinc visites realitzades per part dels docents a algunes llars d’alguns dels seus estudiants. Es discuteixen els beneficis d’aquestes visites en la potencial millora de les relacions entre docents (escola) i famílies Sun, 01 Jan 2017 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/14520 2017-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/14519 La aplicación de la perspectiva resiliente en el trabajo social con inmigrantes latinoamericanos en Tarragona: una mirada crítica Anleu Hernández, Claudia María A pesar que desde el Trabajo Social recientemente se ha generado un interés por el estudio de la resiliencia y la migración, aún son pocos los trabajos de investigación que hayan vinculado el estudio de la resiliencia en las personas inmigrantes con la intervención profesional del trabajador social. De allí que el presente trabajo tiene como objetivos explorar si es aplicada una perspectiva resiliente en la intervención con el colectivo latinoamericano e identificar algunos de los principales desafíos que supone una mayor incorporación de dicha perspectiva en la intervención social con inmigrantes. El estudio ha sido realizado en la provincia de Tarragona y se ha utilizado una metodología cualitativa, basada por un lado en entrevistas dirigidas a trabajadores sociales de instituciones públicas y de organizaciones no gubernamentales (ONG), inscritas en cinco ámbitos de intervención dónde se tiene mayor contacto con la población inmigrada Y por el otro, mediante dos grupos focales con personas latinoamericanas. Dentro de los principales resultados se destaca como a pesar de que la mayoría de profesionales comparten las premisas de la resiliencia, presentes en los principios de la profesión, les resulta difícil aplicarlas en la práctica. En general, su intervención está marcada por una construcción social dual del inmigrante que se mueve entre el victimismo (sobrevalorando las dificultades) y la negación de los elementos subjetivos que conlleva la migración. Bajo esta construcción social se analizan algunos elementos claves dentro de la intervención con los inmigrantes y se señalan cinco desafíos para fortalecer la intervención del trabajador social con personas inmigrantes desde una perspectiva resiliente. Se finaliza señalando la necesidad de una apuesta seria por parte de profesionales, instituciones y usuarios para incorporar en la práctica profesional la promoción y potenciación de los factores resilientes Sun, 01 Jan 2017 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/14519 2017-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/14518 Housing First: la seva aplicació a Catalunya Argemí Miquel, B. Tradicionalment s’ha intervingut en la problemàtica del sensellarisme a través del Model Continuum of Care, però aquest s’ha mostrat eficient només amb un perfil determinat de la població en situació de sense llar. Des del anys noranta als EEUU s’ha anat desenvolupant un model conegut com a Model Housing First el qual s’ha demostrat més eficient en la intervenció amb població més cronificada en la situació de sense llar. En aquest article es pretén comparar com s’està aplicant el Model Housing First a Catalunya amb el que s’entén des del model teòric creat als EEUU. Així com també veure quina és la situació actual del Model Housing First català. En primer lloc s’analitzen les principals fonts bibliogràfiques creadores del Model Housing First per tal d’intentar extreure les característiques teòriques bàsiques del model. En segon lloc s’intenta mostrar com s’està aplicant el model a Catalunya a través d’experiències com les que s’estan vivint a la Fundació Arrels de Barcelona i a Sant Joan de Déu Serveis Socials per veure si s’hi troben les característiques que engloben el Model Housing First i amb quines dificultats s’estan trobant a l’hora d’aplicar el model. Finalment l’autora exposa els aspectes positius d’aplicar el Model Housing First, els aspectes sobre els que caldrà definir-se i les febleses del context català Sun, 01 Jan 2017 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/14518 2017-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/14517 Del 2007 al 2017: deu anys de l'aprovació de la Llei de serveis socials Ferrer i Santanach, Núria El mes d’octubre de l’any 2017 farà deu anys de l’aprovació de la Llei 12/2007 de serveis socials. La Llei augurava un canvi de cicle i havia de posicionar els serveis com el quart pilar de l’estat del benestar. La crisi iniciada l’any 2008 va estroncar aquestes possibilitats i en va estancar l’evolució. Aquest article vol fer una anàlisi de l’evolució de la Llei (punts forts, punts febles i aplicabilitat) i ajudar a aportar elements per al debat i la discussió sobre l’estat actual de la legislació marc dels serveis socials. Just ara és un bon moment per això, ja que des de l’àmbit social es veu la necessitat imperiosa de formular de nou un model de serveis que doni resposta a les necessitats reals de la població. Aquesta reflexió s’ajudarà dels resultats obtinguts en diferents entrevistes que es van realitzar a professionals i a persones expertes en l’àmbit dels serveis socials. En conclusió es podrà veure que la Llei 12/2007 es valora com una eina vàlida, però que va tenir greus problemes en la seva implementació, regulació, aplicació i dotació econòmica. Per tant, en aquests moments es fa necessari apostar per un canvi de model de serveis socials que vagi d’acord amb una millora de la seva reglamentació Sun, 01 Jan 2017 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/14517 2017-01-01T00:00:00Z