http://hdl.handle.net/10256/12435 Sun, 12 Apr 2026 16:13:42 GMT 2026-04-12T16:13:42Z http://hdl.handle.net/10256/28397 L’aprenentatge de la construcció a través d’imatges: anàlisi crítica sobre la utilització d’imatges d’edificis aportades pels estudiants com a recurs per afavorir un aprenentatge significatiu en les assignatures de Construcció Fontàs i Serrat, Joan ENG-This doctoral thesis analyses the potential of building images, especially those provided by students, as a resource to promote meaningful learning in construction-related subjects. The study is based on the idea that construction knowledge has a strong visual and sequential component. In this context, the use of images can facilitate understanding, particularly when access to real construction sites is limited. It is proposed that active student participation in the search, selection, and analysis of images may increase motivation, engagement in the learning process, and the transfer of knowledge beyond the classroom. The research aims to analyse whether image-based activities support the learning of technical construction content, whether active participation in contributing images increases student engagement, and whether they promote the application of knowledge beyond the classroom—particularly in the observation and understanding of the built environment. The study is based on four hypotheses that address the relationship between image-based activities and learning outcomes, the usefulness of visual contributions made by students, the motivation derived from active involvement, and the transfer of knowledge beyond the academic context. The theoretical framework draws on theories of meaningful learning, constructivism, and socio-constructivism, and incorporates methodological approaches focused on student-centred learning, the use of visual resources, and digital technologies. Construction is understood as a practical, interdisciplinary, and systemic body of knowledge that requires contextualised and visually active methodologies. The thesis also examines different teaching approaches, distinguishing between methods that do not use images, those that incorporate them as teaching resources, and those based on students’ active participation through self-sourced images. The research is carried out using an action-research methodology, with a mixed qualitative and quantitative approach, structured in four phases: planning, implementation, observation, and reflection. The fieldwork involved over 900 students from undergraduate programmes in Architecture and in Architectural Technology and Building Construction at the University of Girona and several Latin American universities. Four teaching actions are implemented: [AA] classroom activities based on image analysis; [PAC] assessment tasks supported by visual content; [TAC] analytical assignments on real cases; and [AF] image-search and contribution activities in virtual forums. Evidence is collected through surveys, samples of student work, and academic performance data; CAT- Aquesta tesi doctoral analitza el potencial de les imatges d’edificis, especialment aquelles aportades pels estudiants, com a recurs per afavorir un aprenentatge significatiu en les assignatures de Construcció. L’estudi parteix de la idea que el coneixement constructiu té un fort component visual i seqüencial. És aquí on l’ús d’imatges pot facilitar-ne la comprensió, especialment quan l’accés a obres reals és limitat. En aquest marc, es planteja que la participació activa dels estudiants en la cerca, selecció i anàlisi d’imatges pot incrementar la seva motivació, la implicació en el procés formatiu i la transferència del coneixement més enllà de l’aula. Els objectius de la recerca són analitzar si les activitats basades en imatges afavoreixen l’aprenentatge dels continguts tècnics de construcció, si la participació activa en l’aportació d’imatges augmenta la implicació de l’estudiantat i si afavoreixen la seva aplicació més enllà de l’aula, especialment en l’observació i comprensió de l’entorn construït. La recerca parteix de quatre hipòtesis que aborden la relació entre les activitats basades en imatges i l’aprenentatge assolit, la utilitat de les aportacions visuals fetes pels estudiants, la motivació derivada de la implicació activa i la transferència del coneixement fora de l’àmbit acadèmic. El marc teòric s’emmarca en les teories de l’aprenentatge significatiu, el constructivisme i el sòcio-constructivisme, i incorpora enfocaments metodològics centrats en l’alumnat, l’ús de recursos visuals i les tecnologies digitals. La construcció s’hi entén com un saber pràctic, interdisciplinari i sistèmic que requereix metodologies contextualitzades i visualment actives. La tesi també analitza diferents enfocaments docents, diferenciant entre metodologies que no utilitzen imatges, aquelles que les incorporen com a recurs docent i les que es basen en la participació activa de l’alumnat a través de la imatge pròpia. La recerca es desenvolupa mitjançant una metodologia de recerca-acció, amb un enfocament mixt qualitatiu i quantitatiu, estructurada en quatre fases: planificació, execució, observació i reflexió. El treball de camp ha implicat a més de 900 estudiants de graus d’Arquitectura i d’Arquitectura Tècnica i Edificació de la Universitat de Girona i d’universitats llatinoamericanes. S’hi implementen quatre accions didàctiques: [AA] activitats d’aula basades en l’anàlisi d’imatges, [PAC] proves d’avaluació amb suport visual, [TAC] treballs d’anàlisi de casos reals i [AF] activitats de cerca i aportació d’imatges a fòrums virtuals. Es recullen evidències mitjançant enquestes, mostres d’activitats i resultats acadèmics Thu, 08 Jan 2026 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28397 2026-01-08T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/22835 Arquitectura resiliente en el siglo XXI. Construyendo una teoría a través de ocho casos europeos Breton Coll, Fèlix Globalisation has intensified uncertainty and complexity given the changes produced by the increase in unpredictable events, hazards and adversities, such as the climate emergency, social inequality, technological obsolescence and the financial, energy or health crises. Resilience has become a vital objective for cities. It enables the effects of globalisation to be confronted positively and, in this way, contributes to sustainable development in the environmental, socioeconomic and political domains. Although there are various scientific studies on resilience in the urban development area, this is not the case in the specific field of architecture. Therefore, this research proposes theorisation of resilient architecture through grounded theory based on the analysis of eight case studies selected from three European architecture studios: the Finnish studio Ilo, the Spanish cooperative of architects Lacol and the French studio Bruther. Through a literature review of the general concept of resilience, some heuristic premises are extracted for research on resilient architecture. They are associated with the planning of indeterminacy and the evolution of dynamic systems. Three types of dynamic socio-spatial systems are specified that develop different processes over time: fragile, resistant and resilient. In addition, the practice of two architecture studios, Lacaton & Vassal and Elemental, is assessed. These are considered contemporary benchmarks that help to focus research on the selected case studies and contribute to defining the properties of resilient architecture; La globalització ha intensificat la incertesa y la complexitat davant els canvis produïts per l’augment de successos impredictibles, com ara l’emergència climàtica, la desigualtat social, l’obsolescència tecnològica i les crisis econòmiques, energètiques o sanitàries. La resiliència ha esdevingut un objectiu essencial per a les ciutats, ja que permet afrontar els efectes de la globalització positivament i, d’aquesta manera, contribuir al desenvolupament sostenible en els àmbits ambiental, socioeconòmic i polític. Si bé hi ha diversos estudis científics sobre resiliencia en l’àmbit urbanístic, no passa el mateix en el camp específic de l’arquitectura. Aquesta investigació proposa una teorització de l’arquitectura resilient mitjançant una metodologia de teoria fonamentada (grounded theory), basada en l’anàlisi de vuit casos d’estudi seleccionats de tres despatxos d’arquitectura europeus: l’estudi finlandès Ilo, la cooperativa d’arquitectes espanyola Lacol i el despatx francès Bruther. Mitjançant una revisió bibliogràfica del concepte general de resiliència, s’extreuen unes premisses heurístiques per a la investigació de l’arquitectura resilient, vinculades amb la planificació de la indeterminació i l’evolució dels sistemes dinàmics, i es concreten tres classes de sistemes dinàmics socioespacials que desenvolupen diferents processos en el temps: fràgil, resistent i resilient. També s’avalua la pràctica dels despatxos d’arquitectura Lacaton & Vassal i Elemental com a referents contemporanis que ajuden a orientar la recerca dels casos d’estudi seleccionats i contribueixen a definir les propietats de l’arquitectura resilient Mon, 27 Feb 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/22835 2023-02-27T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/20925 L'expansió urbanística del Poble-sec de Barcelona. El cas dels molers de les pedreres de Montjuïc Bellvehi Casadella, Josep The community feeling associated to belonging to a neighbourhood is essential in our life quality. These emotions represent the relationship between the individual and the city. In this sense, this doctoral thesis analyzes the social, political, and economic environment of the “Poble-sec” neighbourhood, placed at the foot of the “Montjuïc” Mountain, in the area of Barcelona. The thesis establishes the actual condition of this neighbourhood and identifies the determinants and decisive aspects that led to the urbanistic development of different areas: “Les Hortes de Sant Bertran” (a maritime sector); “Santa Madrona” and “La Satalia” (central sectors); and “La França” (west sector). All of the areas have something in common, the coincidence of the neighbourhood development, around the middle of the s. XIX. In this thesis, the urban development transformation of the “Poble-sec” neighbourhood has been explored. It has been done from the individual and correlated analysis of the different sectors of the neighbourhood, taking into account the different factors that have influenced the individual character of the sectors and their origins which have been representatives as the “molers”, workers from the quarries, represented in the pathway, the cross and the house of the “molers”; La identitat, associada al sentiment de pertinença a un barri, és un aspecte fonamental per a la qualitat de vida; representativa de la relació individu/ciutat. En aquest context, la tesi doctoral, porta a terme l’anàlisi social, polític i econòmic del moment, cercant en la conjunció de tots els factors immersos, la resposta al desenvolupament urbanístic experimentat en el barri del Poble-sec de Barcelona, en l’àmbit precís dels sectors que el conformen, cadascun d’ells amb la seva pròpia identitat: les Hortes de sant Bertran (sector més marítim), Santa Madrona i La Satalia (sectors centrals), i La França (sector més ponentí). Tots ells tenen en comú la coincidència en el temps, de l’inici del desenvolupament urbanístic, principis de la segona meitat del s.XIX, establint com a data de referencia l’any 1869 amb motiu de la desaparició de les zones polèmiques militars. Des de la complexitat que va acompanyar a la transformació urbanística del Poble-sec, s’ha procedit a recuperar el seu creixement urbanístic a través del desenvolupament de tots i cadascun dels diferents sectors del barri, establint una visió de conjunt i, alhora a través també de la incidència que en aquests procés van tenir un dels actors amb personalitat pròpia que, des dels seus orígens va acompanyar al creixement urbanístic d’aquests terrenys, els molers, treballadors nouvinguts de les pedreres de Montjuïc, representats pel camí, la creu i la casa dels molers Wed, 09 Feb 2022 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/20925 2022-02-09T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/20251 L'Eixample Malagrida d'Olot: urbanisme i arquitectura a la Catalunya-ciutat-jardí Vergés Tejero, Arnau THE GARDEN CITY. This is the name under which Eixample Malagrida (the extension district) of the city of Olot is known; this is what it was called in the only plans available to us of the project that was born in the middle of Noucentisme and was promoted by the "Americano" from Olot Manuel Malagrida i Fontanet. The authorship of these plans is assigned to the city architects Joan Roca Pinet and Josep Esteve based on the signatures they make on the partial projects carried out by each of them in 1916 and 1925, respectively. However, can we consider the garden city model valid as the basis for the most important expansion project in the contemporary history of the city of Olot? And, furthermore, does its real authorship correspond only to these two names of the architects that signed the original plans? Questioning these historical statements is two of the main guidelines that accompany our research and lead us to look into the life and work of the project’s founder, Manuel Malagrida. This is an immersive process that also brings us to the investigation of other aspects of the project, such as its formal radial arrangement and the solid references associated with it, or the political dimension of the apparently innocuous metaphor of the discovery of America related to the second phase of the work. Beyond the historical or referential study of the project, this work addresses other issues of a more interpretative nature. On the one hand, we explore the personal space of those families living in the neighbourhood in its time of splendour -prior to the Civil War and the "Aigat" of 1940- with the aim of analysing the capacity of the architectural projects to generate a truly domestic architecture, beyond style or conventions. And, finally, we reclaim the efficiency and sensitivity of Olot's Eixample Malagrida in terms of its contribution to reconfiguring the urban, natural and social landscape in which it is embedded; LA CIUTAT JARDÍ. Així és com es coneix l’Eixample Malagrida de la ciutat d’Olot perquè d’aquesta manera s’anomena en els únics plànols que coneixem d’aquest projecte nascut en ple noucentisme i promogut per l’“americano” i olotí de naixement Manuel Malagrida i Fontanet. Aquests plànols assignen l’autoria del pla als llavors arquitectes municipals Joan Roca Pinet i Josep Esteve a través de la signatura que fan dels projectes parcials realitzats per cadascun d’ells als anys 1916 i 1925 respectivament. Però, podem donar per vàlid el model de ciutat jardí com a base del projecte de creixement més important de la història contemporània de la ciutat d’Olot? I, encara més, la seva autoria real es correspon amb els dos únics noms que signen els plànols originals? La posada en dubte d’aquestes afirmacions històriques són dues de les directrius principals que acompanyen la nostra investigació i que ens condueixen a aprofundir en la vida i obra del seu Fundador, Manuel Malagrida. Es tracta d’un procés immersiu que també ens porta a investigar d’altres vessants del projecte, com ara la seva disposició formal radial i els sòlids referents que duu associats o la dimensió política de l’aparentment innòcua metàfora de la descoberta d’Amèrica associada a la segona fase de l’obra. Més enllà de l’estudi històric o referencial del projecte, aquest treball encara d’altres temàtiques de caire més interpretatiu. D’una banda, furguem en la intimitat d’aquelles famílies residents en el barri en la seva època. d’esplendor –prèvia a la Guerra Civil i a l’”Aigat” de 1940– amb l’objectiu d’analitzar la capacitat dels seus projectes arquitectònics de generar una arquitectura veritablement domèstica, més enllà de l’estil o de les convencions. I, finalment, reivindiquem l’eficàcia i la sensibilitat de l’Eixample Malagrida d’Olot pel que fa a la seva contribució a reconfigurar el paisatge urbà, natural i social en el qual s’insereix Fri, 12 Mar 2021 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/20251 2021-03-12T00:00:00Z