http://hdl.handle.net/10256/11426 Thu, 31 Jul 2025 10:08:10 GMT 2025-07-31T10:08:10Z http://hdl.handle.net/10256/26820 La credibilitat de la declaració de la víctima com a única prova de càrrec Cortés Sau, Meritxell In recent years, the law ‘’Solo si es si’’ has been a profound debate, not only in the criminal system, but has transcended the streets and society. As the law changed, the victim’s declaration within the Spanish criminal process has also become more prominent, to the point of becoming an essential element in overthrowing the presumption of innocence. He is still given more importance in those crimes against sexual freedom, where most of them only bear witness to the victim as the only proof of charge. This work aims to know how the process of credibility is carried out in the face of a case of sexual assault with the only testimonial evidence of the victim itself and at the same time what complications are encountered by the legal agents involved in the criminal procedure. The Spanish context has undergone social and legal changes based on the law ‘’Solo si es si’’, putting consent as a central element. The methodology used has been qualitative. From three interviews with different professionals in the judicial field, the investigation has been carried out. The results of this research expose the criteria and factors that the court considers when assessing the victim's statement, analyzes what role the victim and their own voice are given, and the main factors are collected to assess the discrepancies that arise during the process; Els darrers anys, la llei ‘’Solo si es si’’ ha suposat un debat profund, no només en el sistema penal, sinó que ha transcendit als carrers i a la societat. A mesura que anava canviant la llei també s’ha anat donant més protagonisme a la declaració de la víctima dins del procés penal espanyol, fins el punt de convertir-se en un element essencial per abatre la presumpció d’innocència. Encara se l’hi dona més importància en aquells delictes contra la llibertat sexual, on la majoria d’ells només hi ha el testimoni de la víctima com a única prova de càrrec. El present treball te l’objectiu de conèixer com es duu a terme el procés de credibilitat davant d’un cas d’agressió sexual amb l’única prova testimonial de la mateixa víctima i alhora quines complicacions es troben els agents jurídics que participen en el procediment penal. El context espanyol ha experimentat canvis socials i legals a partir de la llei ‘’solo si es si’’ posant al consentiment com a element central. La metodologia utilitzada ha sigut qualitativa. A partir de tres entrevistes a diferents professionals de l’àmbit judicial s’ha pogut duu a terme la investigació. En els resultats d´aquesta recerca s’exposen els criteris i factors que té en compte el tribunal en el moment de valorar la declaració de la víctima, s’analitza quin paper se l’hi dona a la víctima i a la seva pròpia veu i es recullen els factor principals per valorar les discrepàncies que s’originen durant el procés Mon, 01 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26820 2024-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26713 La dispensa a declarar y las víctimas violencia de género: los efectos de la reforma del artículo 416 de la ley de enjuiciamiento criminal Quintana Pérez, Maday The application of the exemption from the duty to testify in proceedings for violence against women has generated certain controversy over the years. The main reason for this controversy is the frequent lack of evidence in these types of cases, which results in much of the burden of the proceedings falling on the victim. However, despite the significant role they play, it is common for women to invoke their right not to testify, and consequently, the proceedings end up being dismissed or the accused acquitted. In an attempt to alleviate this situation, the legislature amends article 416.1 of the Criminal Procedure Law through Law 8/2021, excluding those family witnesses who appear as private prosecution from the scope of the exemption from testifying. This project seeks to analyse the possible effects of this legislative reform by examining the data reflected in the Annual Reports on Violence against Women, the different victimization surveys conducted, and the data provided by the National Statistics Institute (INE), as well as by conducting a qualitative exploratory study based on interviews with professionals involved in victim support. The dataset allows us to conclude that there have been no major changes in any of the variables studied; La aplicación de la dispensa del deber de declarar en los enjuiciamientos por violencia sobre la mujer ha generado a lo largo de los años cierta controversia. El motivo principal de esta controversia es la frecuente escasez de pruebas existente en este tipo de casos, lo que conlleva que gran parte del peso del procedimiento recaiga sobre la víctima. Sin embargo, pese al importante papel que juegan, es habitual que las mujeres acaben acogiéndose a su derecho a no declarar y, consecuentemente, el procedimiento termine archivándose o absolviendo al acusado. Para tratar de paliar esta situación el legislador modifica el art. 416.1 LECrim, mediante la LO 8/2021, excluyendo a aquellos testigos familiares que se personen como acusación particular del ámbito de aplicación de la dispensa a declarar. Este proyecto busca realizar un análisis de los posibles efectos de esta reforma legislativa, mediante el análisis de los datos reflejados en los Informes Anuales Sobre Violencia de la Mujer, las diferentes encuestas de victimización realizadas y los datos que figuran en el INE, así como con la realización de un estudio cualitativo de tipo exploratorio basado en entrevistas a profesionales vinculadas a la atención de la víctima. El conjunto de datos permite concluir que no se han producido grandes modificaciones en ninguna de las variables estudiadas; L'aplicació de la dispensa del deure de declarar als enjudiciaments per violència sobre la dona ha generat al llarg dels anys certa controvèrsia. El motiu principal d'aquesta controvèrsia és la freqüent escassetat de proves existent en aquest tipus de casos. que comporta que gran part del pes del procediment recaigui sobre la víctima. Tot i l'important paper que juguen, és habitual que les dones acabin acollint-se al seu dret a no declarar i, conseqüentment, el procediment acabi arxivant-se o absoldre l'acusat. Per intentar pal·liar aquesta situació el legislador modifica l'art. 416.1 LECrim, mitjançant la LO 8/2021, excloent-ne aquells testimonis familiars que es personin com a acusació particular de l'àmbit d'aplicació de la dispensa a declarar. Aquest projecte busca fer una anàlisi dels possibles efectes d'aquesta reforma legislativa, mitjançant l'anàlisi de les dades reflectides als informes anuals Sobre Violència de la Dona, les diferents enquestes de victimització realitzades i les dades que figuren a l'INE, així com amb la realització d'un estudi qualitatiu de tipus exploratori basat en entrevistes a professionals vinculades a l'atenció de la víctima. El conjunt de dades permet concloure que no hi ha hagut grans modificacions en cap de les variables estudiades Mon, 01 Jan 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26713 2024-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26642 La ocupación de viviendas como pánico moral: un análisis del fénomeno en la prensa española Sánchez Sanz, Sergio The main goal of this research work is to check whether the phenomenon of squatting in Spain meets the necessary conditions to be considered a moral panic, according to what has been written in the academic literature. To this end, an analysis of the media coverage of the phenomenon by the two most widely read national newspapers has been carried out, with the intention of finding these conditions in the coverage. Firstly, a brief introduction is presented in which a statistical approach is made to the phenomenon under study. Secondly, the methodology followed for the collection of the press articles that formed part of the analysis is presented. Thirdly, the theoretical framework is developed, which includes the definition of moral panic, as well as the basic concepts surrounding it. Then, the analysis of the aforementioned press articles is carried out, and finally, the conclusions drawn from the analysis are presented; El presente trabajo de investigación tiene como objetivo principal comprobar si el fenómeno de la ocupación de viviendas en España, reúne las condiciones necesarias para ser considerado un pánico moral, según lo escrito por la literatura académica. Para ello, se ha llevado a cabo un análisis de la cobertura mediática del fenómeno que realizan los dos periódicos nacionales más leídos, con la intención de hallar dichas condiciones en la misma. Así pues, en primer lugar, se presenta una breve introducción en la que se realiza una aproximación estadística al fenómeno objeto de estudio. En segundo lugar, se expone la metodología que se ha seguido para la recolección de los artículos de prensa que han formado parte del análisis. En tercer lugar, se desarrolla el marco teórico en el que se recoge la definición de pánico moral, así como los conceptos básicos que lo rodean. Seguidamente, se lleva a cabo el análisis de los artículos de prensa antes mencionados, y finalmente, se presentan las conclusiones extraídas del análisis Wed, 01 May 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26642 2024-05-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26641 Sensellarisme i perspectiva de gènere: l’impacte de la violència de gènere en les dones sense llar Blanch Francisco, Júlia Gender-based violence is a global problem impacts women of all ages, ethnicities and economic conditions. Despite social progress, it persists as an alarming reality. Homeless women are particularly vulnerable, exposed to violence due to the lack of a stable roof. This phenomenon is related to criminology, which highlights gender roles and structural inequalities as critical factors. Institutional and social responses, including support services, are essential, but require a gender-specific perspective. The criminological approach calls for a combination of prevention, intervention and rehabilitation, through educational programmes, welfare policies and adapted support services. Raising awareness among society and educating professionals are key steps to change attitudes and practices. Promoting a culture of respect and gender equality is vital to combating these problems. Multidisciplinary, inclusive and focused strategies on the needs of victims are essential to create a safer and fairer society for all; La violència de gènere és un problema global que afecta dones de totes les edats, ètnies i condicions econòmiques. Malgrat els progressos socials, persisteix com una realitat alarmant. Les dones sense llar són especialment vulnerables, exposades a la violència a causa de la falta d'un sostre estable. Aquest fenomen es relaciona amb la criminologia, que destaca els rols de gènere i les desigualtats estructurals com a factors crítics. Les respostes institucionals i socials, incloent-hi serveis de suport, són essencials, però requereixen una perspectiva de gènere específica. L'abordatge criminològic demanda una combinació de prevenció, intervenció i reinserció, mitjançant programes educatius, polítiques de benestar i serveis d'atenció adaptats. Sensibilitzar a la societat i formar als professionals, són passos clau per a canviar actituds i pràctiques. Promoure una cultura de respecte i igualtat de gènere és vital per a combatre aquestes problemàtiques. Estratègies multidisciplinàries, inclusives i centrades en les necessitats de les víctimes són essencials per a crear una societat més segura i justa per a tots Tue, 07 May 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/26641 2024-05-07T00:00:00Z