http://hdl.handle.net/10256/11198 L'exercici de les competències sobre dret civil de Catalunya Wed, 04 Jun 2025 04:00:24 GMT 2025-06-04T04:00:24Z http://hdl.handle.net/10256/11229 La Previsió del dret transitori: la seva transcendència en la constitució de les servituds per usucapió Llácer Matacás, M. Rosa En la dinàmica actual del Dret català, que tendeix a assolir la completud constitucionalment possible en l’àmbit del Dret civil, es fa necessari construir uns criteris generals de transitorietat . La Disposició Transitòria 9ª CDCC declara aplicables els principis que informen l’Ordenament jurídic català per tal de resoldre les qüestions de caràcter intertemporal. Aquesta norma d’integració, posada en el context de l’Ordenament català actual, pot desplegar la seva virtualitat sempre que una norma no prevegi la solució del trànsit de la llei derogada a la nova. Així mateix és una norma que ha guanyat coherència en relació a l’antiga DT 7ª CDCC, superant la integració del sistema d’acord amb els criteris que informaven les Disposicions Transitòries del Codi civil. Caldrà inferir els principis que informen la previsió del dret intertemporal de l’Ordenament català, especialment el civil, per la qual cosa és convenient la previsió no només de les situacions més peremptòries, sinó de totes aquelles que per la seva naturalesa poden constituir un supòsit d’útil extrapolació. En efecte, la crida als principis generals per la DT 9ª CDCC implica una voluntat d’autosuficiència en el propi sistema de fonts i de substraure’s a la DF 4ª CDCC i a l’aplicació supletòria del Codi civil Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/11229 2002-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/11227 La Prescripción y la caducidad. Perspectivas legislativas Rivero Hernández, Francisco Instituciones tan importantes en nuestra realidad social y jurídica como la prescripción y la caducidad -se presentan a diario decenas de asuntos relacionados con ellas ante los Juzgados- se hallan hoy deficientemente reguladas en Derecho catalán: la primera, en la Compilación (art. 344), en el CC (al que aquélla se remite) y en múltiples leyes especiales; la caducidad, sólo referida a acciones concretas, y en ningún cuerpo legal (tampoco en el CC) regulada en términos generales. El Derecho catalán, en este momento de su desarrollo legislativo, necesita una regulación propia de ambas instituciones, con concepción actualizada y sólidas bases técnicas, y de forma y con régimen autónomo del CC, relativamente anacrónico el de éste, anclado todavía en concepciones romanistas y decimonónicas, en el que se confunden no pocas veces prescripción y caducidad y no está clara la frontera entre aquélla y la usucapión (por culpa, todavía, de DOMAT). La autosuficiencia y completud a que aspira hoy el Derecho catalán exige, junto a un régimen propio y autónomo de la prescripción, una regulación general de la caducidad que unifique criterios con un denominador común a tantas caducidades concretas de acciones existentes en la vigente legalidad. Todo eso plantea no pocos problemas, de los que apunto aquí sólo los más relevantes. Es evidente que las más importantes decisiones que se adopten al respecto son de política legislativa más que técnicas, y corresponden a otras instancias. Mas ello requiere un debate doctrinal previo, que sólo pretendo dejar abierto Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/11227 2002-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/11224 Estudi del trust anglosaxó en relació amb el dret immobiliari Nasarre Aznar, Sergio De cara a la creació del nou Codi Civil de Catalunya, s'hauran de tenir en compte una sèrie d'institucions que, si bé en principi són alienes a la nostra més immediata tradició jurídica, sí que tenen una gran importància en els ordenaments jurídics del nostre entorn i de retruc en la nostra activitat jurídica. Entre aquestes institucions destaca especialment, tant per la seva importància com per la seva presència en una multitud d'ordenaments, el trust anglosaxó, el qual, encara que poc tractat per la nostra doctrina, tindrà cada vegada més presència en la nostra pràctica jurídica. El treball que presentem pretén estudiar un aspecte concret de la figura més important de l'equity en el dret anglosaxó, el trust, quan aquest és utilitzat respecte al dret immobiliari o land law, doncs el trust és una figura polifacètica emprada en multitud d'aspectes del món jurídic: fundacions, societats, fallides, successions, etc Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/11224 2002-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/11223 La Revocació de les donacions a Catalunya: la interpretació històrica al voltant de la revocació per superveniència de fills i per pobresa del donant Barral i Viñals, Immaculada La donació adquireix la seva irrevocabilitat negocial per l'acceptació i, a partir d'aquest moment, el donant no es pot fer enrera en l'atribució patrimonial realitzada. Aquesta noció d'irrevocabilitat es relaciona amb el perfeccionament negocial. Però es pot predicar la revocabilitat en un altre sentit per indicar la possibilitat que el negoci perfecte i eficaç de donació deixi de produir efectes en atenció a certes circumstàncies posteriors a la donació que l'ordenament jurídic considera més dignes de protecció i que permet al donant deixar sense efecte la declaració de voluntat inicial. S’atribueix al donant un dret potestatiu, ja que permet al donant intervenir en una relació jurídica alterant els seus efectes, en atenció a la seva qualitat de tal i com a conseqüència del fet que ens trobem davant d’un títol lucratiu. La revocabilitat de la donació és una excepció a l'eficàcia normal del negoci dispositiu, per això necessita una causa concreta que l'ordenament consideri suficient: es tracta de supòsits taxats i són d'interpretació restrictiva Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/11223 2002-01-01T00:00:00Z