http://hdl.handle.net/10256/10959 Fri, 17 Jul 2026 20:38:55 GMT 2026-07-17T20:38:55Z https://dugi-doc.udg.edu:443/bitstream/id/108747/ http://hdl.handle.net/10256/10959 http://hdl.handle.net/10256/28243 Las consecuencias del cambio climático en el disfrute y protección de los derechos humanos fundamentales. La posición del Tribunal de Estrasburgo Ivone, Vitulia Els litigis climàtics constitueixen un àmbit emergent dins la protecció internacional dels drets humans, en què la problemàtica del canvi climàtic es vincula cada vegada més amb les garanties dels tractats vigents. Tant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) com altres jurisdiccions internacionals afronten un nombre creixent de casos que denuncien l’impacte del canvi climàtic sobre drets fonamentals. El principal repte rau a equilibrar la urgència d’afrontar l’escalfament global amb el respecte escrupolós de les normes relatives als drets individuals. Tot i que el Conveni Europeu no reconeix explícitament el dret a un medi ambient sa, el TEDH ha interpretat que aquest pot derivar de drets com el dret a la vida i a la vida privada. L’agreujament dels efectes climàtics —temperatures extremes, augment del nivell del mar i fenòmens meteorològics severs— ha reforçat aquest enfocament dinàmic. Així, la Cort adapta progressivament la seva jurisprudència per integrar els reptes ambientals contemporanis dins la protecció dels drets garantits; Climate litigation has emerged as a growing field within the international protection of human rights, where the challenges of climate change increasingly intersect with the guarantees established by existing treaties. Both the European Court of Human Rights (ECtHR) and other international jurisdictions are facing a rising number of cases alleging that climate change adversely affects fundamental rights. The main challenge lies in balancing the urgent need to address global warming with strict compliance with norms governing individual rights. Although the European Convention does not explicitly recognise a right to a healthy environment, the ECtHR has interpreted that such a right may be derived from rights such as the right to life and the right to private life. The worsening effects of climate change—extreme temperatures, sea‑level rise, and severe weather events—have reinforced this dynamic interpretative approach. Consequently, the Court is progressively adapting its jurisprudence to integrate contemporary environmental challenges into the protection of guaranteed rights Jornades de Dret Català a Tossa (23: 2025: Tossa de Mar, Catalunya) Tue, 01 Jul 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28243 2025-07-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/28242 Contractació per mitjà de plataformes electròniques i el règim català dels «[I]ntermediaris» (art. 231-1 a 231-5 Codi de consum de Catalunya) Arnau Raventós, Lídia El text planteja una primera aproximació a la regulació catalana aplicable a les activitats d’intermediació desenvolupades mitjançant plataformes electròniques. L’objectiu és identificar les normes vigents que, explícitament o implícitament, afecten aquests operadors, abans d’avaluar una eventual regulació específica per part del legislador català. L’ordenament mostra diverses referències a la figura de l’intermediari, especialment en l’àmbit del consum: l’article 111‑2.m del Codi de consum de Catalunya, així com els articles 231‑1 a 231‑5 del mateix cos legal, regulen les relacions de consum per mitjà d’intermediaris. També en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, diversos preceptes del Codi de consum contemplen obligacions específiques per als intermediaris. En l’àmbit de la disciplina de mercat, els articles 312‑5.5 i 334‑1.4 estableixen responsabilitats vinculades a la difusió d’informació per part de plataformes digitals i serveis en línia. Finalment, la Llei 18/2017 defineix l’activitat comercial majorista incorporant la funció d’intermediació. L’anàlisi posa de manifest la dispersió normativa i la necessitat de valorar una regulació unificada per a les plataformes intermediàries; This commentary offers a preliminary overview of the Catalan legal framework applicable to intermediary activities carried out through electronic platforms. Its aim is to identify the provisions currently in force that explicitly or implicitly regulate such intermediaries, prior to assessing whether the Catalan legislator could, or should, adopt a specific regulatory regime for these actors. Several norms refer to intermediaries within the field of consumer relations: Article 111‑2(m) of the Catalan Consumer Code, as well as Articles 231‑1 to 231‑5, expressly address consumer relations conducted through intermediaries. Further provisions concerning mortgage credit or loan intermediation are found in Articles 261‑1, 262‑1 to 262‑4 and 263‑1 to 263‑2 of the same Code. In the area of market discipline, Articles 312‑5.5 and 334‑1.4 establish responsibilities for digital platforms and online services acting as intermediaries regarding the dissemination of certain information. Lastly, Article 5.4(b) of Law 18/2017 includes intermediary activity within the definition of wholesale commerce. Taken together, these scattered norms reveal the need to consider a more coherent regulatory approach for digital intermediation platforms Jornades de Dret Català a Tossa (23: 2025: Tossa de Mar, Catalunya) Tue, 01 Jul 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28242 2025-07-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/28241 La sucesión internacional y las criptomonedas. Reflexiones en torno al Reglamento 650/2012 Canales Gutierrez, Silvana La proliferació d’actius digitals —entre els quals destaquen les criptomonedes com Bitcoin— planteja nous reptes jurídics, especialment en l’àmbit successori. Malgrat un règim regulador parcialment restrictiu, aquests actius tenen un alt valor de mercat i són reconeguts com a drets patrimonials transmissibles, fet que en permet l’ús en negocis jurídics i la seva inclusió potencial en herències. Tanmateix, la naturalesa descentralitzada del Bitcoin, basat únicament en el control de la clau privada, dificulta la determinació de la titularitat i l’accés per part dels hereus. Aquest problema s’accentua quan es consideren els elements d’internacionalitat de la successió, atès que el lloc de “ubicació” dels béns digitals és indeterminat. El Reglament (UE) 650/2012 ofereix criteris de competència i llei aplicable, però la seva aplicació exigeix delimitar prèviament la naturalesa jurídica d’aquests actius, sobre la qual no existeix consens entre ordenaments. L’estudi proposa analitzar si les criptomonedes poden integrar la massa hereditària i els reptes que això implica, en absència de jurisprudència del TJUE malgrat la creixent rellevància patrimonial dels béns digitals; The rapid expansion of digital assets—including cryptocurrencies such as Bitcoin—raises significant legal challenges, particularly in the field of succession law. Despite the existence of partially restrictive regulation, these assets have substantial market value and are widely recognised as patrimonial rights, which allows their use in commercial transactions and their potential inclusion in estates. However, the decentralised nature of Bitcoin, whose control depends exclusively on possession of the private key, complicates both the identification of ownership and heirs’ access to the assets. These difficulties intensify when international elements are involved, as digital assets lack a clear territorial location. Although Regulation (EU) 650/2012 provides criteria on jurisdiction and applicable law, its application first requires a clear legal characterisation of cryptocurrencies—an area in which national legislations diverge considerably. The study therefore examines whether such assets can form part of the hereditary estate and the challenges this entails, particularly in the absence of case law from the Court of Justice of the European Union, despite the growing patrimonial relevance of valuable digital assets after the owner’s death Jornades de Dret Català a Tossa (23: 2025: Tossa de Mar, Catalunya) Tue, 01 Jul 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28241 2025-07-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/28240 Reflexiones sobre la responsabilidad civil por brechas de seguridad de datos personales: el caso del Hospital Clínic Oyarzún Vargas, Felipe L’atac de ransomware patit pel Hospital Clínic de Barcelona (HCB) el març de 2023 va generar greus afectacions operatives i compromisos significatius en la seguretat de les dades. L’incident va comportar la cancel·lació de centenars d’intervencions i visites, la necessitat de treballar manualment en processos habitualment digitalitzats i el desviament del transport sanitari urgent, mentre els atacants sostreien 4,5 terabytes d’informació sensible i exigien un rescat que l’hospital va rebutjar. Les conseqüents filtracions de dades personals van desencadenar, el juliol de 2024, una sanció de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades per manca de mesures de seguretat adequades. Aquest cas s’inscriu en una tendència creixent: Espanya és un dels països més afectats per ransomware, i el sector sanitari, pel volum i sensibilitat de dades que gestiona, és una de les principals dianes. A partir d’aquest context, el treball proposa una reflexió centrada en la responsabilitat civil derivada d’aquests atacs a Catalunya i les seves implicacions jurídiques; The ransomware attack suffered by the Hospital Clínic de Barcelona (HCB) in March 2023 caused severe operational disruption and significant compromises to data security. The incident resulted in the cancellation of hundreds of surgeries and outpatient visits, the temporary reversion to manual procedures normally supported by digital systems, and the diversion of urgent medical transport to other hospitals. At the same time, the attackers exfiltrated 4.5 terabytes of sensitive information and demanded a ransom that the hospital refused to pay, leading to subsequent leaks of personal data. In July 2024, the Catalan Data Protection Authority imposed a sanction on the HCB, concluding that it lacked adequate security measures to prevent the attack and protect patient information. This case fits within a broader trend: Spain has been among the countries most affected by ransomware, and the healthcare sector—due to the volume and sensitivity of the data it handles—remains a primary target. Against this backdrop, the study focuses on the civil liability implications of such incidents in Catalonia Jornades de Dret Català a Tossa (23: 2025: Tossa de Mar, Catalunya) Tue, 01 Jul 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256/28240 2025-07-01T00:00:00Z