http://hdl.handle.net/10256/9799 2025-07-31T07:50:12Z http://hdl.handle.net/10256/19941 Ramon Margalef, l’estany de Banyoles i els peixos García-Berthou, Emili Professor Ramon Margalef was the most important Spanish ecologist. He inspired and trained more than a generation of Iberian and Latin American ecologists, either directly through his advice, conferences and lectures or, even today, through his articles or books, especially the monumental treatises Ecología and Limnología. We briefly review the knowledge of limnology and especially of the ecology of fish in Lake Banyoles. Classical limnology and ecology of inland fish have often been poorly linked for various reasons, essentially by many differences on their techniques needed, conceptual approaches, and spatial and temporal scales. Lake Banyoles also reflects this: although Margalef published one of his first works (in 1946) and directed two of his first doctoral theses on it, it was not until the late 1980s that the first research on fish started. Since then, four doctoral theses focusing on fish have been written and numerous research articles have been published in international journals, which we will briefly summarize here. We also suggest some questions for future research in Lake Banyoles; El professor Ramon Margalef és l’ecòleg més important que ha tingut l’Estat espanyol. Va inspirar i formar més d’una generació d’ecòlegs ibèrics i llatinoamericans, ja fos directament a través dels seus consells, classes i conferències com, encara avui, a través dels seus articles o llibres, especialment els tractats monumentals Ecología i Limnología. Revisem, breument, el coneixement de la limnologia i especialment de l’ecologia dels peixos de l’estany de Banyoles. La limnologia més clàssica i l’ecologia de peixos continentals sovint han anat poc lligades per diversos motius, essencialment pels mètodes emprats, les aproximacions conceptuals i les diferents escales espacials i temporals utilitzades. L’estany de Banyoles també reflecteix aquest fet: un dels primers treballs que Margalef va publicar (1946) va ser sobre l’Estany i hi va dirigir dues de les seves primeres tesis doctorals, però no va ser fins a finals dels anys vuitanta que s’hi van iniciar els primers estudis de peixos. Des de llavors, s’hi han realitzat quatre tesis doctorals centrades en els peixos i se n’han publicat nombrosos articles a revistes internacionals, que aquí intentarem breument resumir. També plantejarem algunes preguntes que ens semblen interessants per a futurs estudis XXVI Col·loqui de Tardor 2019: “Ramon Margalef López (1919- 2004): el científic impulsor de l’ecologia a l’estany de Banyoles”, organitzat conjuntament entre el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona i que va tenir lloc els dies 22,23 i 24 de novembre de 2019 2020-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/19865 Marine Aquaculture Impacts on Marine Biota Casadevall, Margarida; Rodríguez Prieto, Concepció; Torres Martínez, Jordi; Eira, Catarina; Marengo, Michel; Lejeune, Pierre; Merciai, Roberto; Richir, Jonathan Casadevall, Margarida; Rodríguez Prieto, Concepció; Torres Martínez, Jordi; Eira, Catarina; Marengo, Michel; Lejeune, Pierre; Merciai, Roberto; Richir, Jonathan Book about the topic marine aquaculture impacts on marine biota, edited by Margarida Casadevall, Conxi Rodríguez-Prieto, Jordi Torres, Catarina Eira, Michel Marengo, Pierre Lejeune, Roberto Merciai and Jonathan Richir, and published in 'Frontiers in Marine Science' 2021-03-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/18300 Chapter 3: Case studies: 3.6. Using CMEMS and the Mediterranean Marine Protected Areas sentinel network to track ocean warming effects in coastal areas Bensoussan, Nathaniel; Cebrian Pujol, Emma; Dominici, Jean Marie; Kersting, Diego K.; Kipson, Silvija; Kizilkaya, Zafer; Ocaña, Oscar; Peirache, Marion; Zuberer, Frédéric; Ledoux, Jean-Baptiste; Linares, Cristina; Zabala i Limousin, Mikel; Buongiorno Nardelli, Bruno; Pisano, Andrea; Garrabou, Joaquim Case study of chapter 3 of report number 3 on Copernicus Marine Service Ocean State. The case studied consisted of the use of the satellite CMEMS and the Mediterranean Marine Protected Areas sentinel network to track ocean warming effects in coastal areas 2019-08-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/14319 Ecosistemes aquàtics continentals Sabater, Sergi; Acuña i Salazar, Vicenç; Batalla, Ramon J.; Borrego i Moré, Carles; Butturini, Andrea; Felip, Marisol; García-Berthou, Emili; Gascón Garcia, Stéphanie; Marcé Romero, Rafael; Martí, Eugènia; Menéndez, Margarita; Muñoz Gràcia, Isabel; Quintana Pou, Xavier; Sabater, Francesc Els sistemes aquàtics continentals inclouen rius, estanys (o llacs), llacunes (o estanyols) i embassaments com a masses d’aigua superficials. Aquests sistemes recullen tant les influències climàtiques com les que són fruit de l’activitat humana que es desenvolupa a la conca, de les quals les dinàmiques hidrològica, sedimentària, biogeoquímica i biològica són receptores directes. El canvi climàtic afecta la quantitat i la freqüència de les pluges i l’evapotranspiració que s’efectua a la conca, amb efectes directes en la magnitud i la freqüència dels patrons hidrològics. S’estima que el canvi climàtic pot ser el detonant de l’augment de la freqüència d’esdeveniments extrems i transitoris (com ara les sequeres i les avingudes) a les regions amb clima mediterrani, i de l’augment de la raresa de les condicions hidrològiques basals: els sistemes funcionaran cada vegada més en règim episòdic, mentre que els canvis progressius i estacionals seran més difusos. L’increment anòmal de la temperatura pot ser la causa de la disminució de la coberta del gel en els estanys pirinencs, de l’avançament i la prolongació del període d’estratificació de les masses d’aigua lacustres, i de l’increment de la temperatura de l’aigua fluvial, amb implicacions biogeoquímiques i per a la biodiversitat. L’augment de la freqüència d’aquests episodis extrems té implicacions múltiples per als ecosistemes. D’una banda, les crescudes afavoreixen el pas ràpid de l’aigua i dels materials, cosa que comporta pics puntuals de més productivitat als ecosistemes receptors (com ara els estanys i els embassaments, les zones al·luvials i deltaiques i les zones costaneres); de l’altra, les sequeres fragmenten el continu fluvial o bé disminueixen dràsticament la durada del període d’inundació de les masses estagnants temporànies. Durant els períodes de cabal baix, que es preveu que seran més extensos a conseqüència del canvi climàtic, el temps de residència de l’aigua al sistema s’allargarà considerablement. Això té implicacions biogeoquímiques molt rellevants, amb la prevalença de processos anaeròbics que produeixen gasos amb efecte d’hivernacle, com ara l’òxid nitrós, fruit de la desnitrificació, o el metà. També s’espera que s’afavoreixi la respiració de la matèria orgànica respecte de la producció de nova biomassa, fet que entenem com un afavoriment progressiu de l’heterotròfia. La biodiversitat dels sistemes aquàtics continentals pot ser afectada pel canvi climàtic. Els ecosistemes aquàtics mediterranis presenten una diversitat elevada de fauna i flora, i per bé que la biota s’ha adaptat als canvis hidrològics extrems, l’increment d’aquests pot posar-la al límit de la capacitat de resiliència. Això pot empitjorar les condicions vitals dels organismes i, a mitjà termini, deixar nínxols buits i exposats a la invasió per espècies no natives. En pot resultar l’homogeneïtzació de les comunitats i la disminució del nombre d’espècies endèmiques, ara per ara molt més abundants que en moltes altres regions climàtiques. L’acció humana directa pot tenir un efecte sinèrgic en les conseqüències potencials del canvi climàtic. La capacitat de retenció de nutrients dels rius (el procés d’autodepuració) disminueix quan se n’incrementa la concentració, ja que el sistema se sobresatura de nutrients. Les entrades contínues procedents de les depuradores d’aigües residuals contribueixen a un excés de nutrients, fet que augmenta en condicions de cabal baix. La derivació i la regulació (per mitjà de canals, preses i embassaments), o el confinament de les masses d’aigua, interfereixen en les dinàmiques hidrològiques i sedimentàries dels ecosistemes respectius, compliquen la interpretació de l’efecte del canvi climàtic i, fins i tot, posen en segon pla l’efecte que el canvi climàtic exerceix sobre aquests ecosistemes. Es tracta de l’anomenat canvi global, el qual inclou tant els efectes del canvi climàtic com les alteracions que l’home realitza a escales temporals i espacials diferents 978-84-3939-448-8 (Generalitat de Catalunya) i 978-84-9965-317-4 (IEC) 2016-01-01T00:00:00Z