http://hdl.handle.net/10256/9247 2025-08-01T09:05:47Z http://hdl.handle.net/10256/27063 L’alquímia de la felicitat: la veritable felicitat i la filosofia d' Al-Ghazālī Hlal Sarghini, Sara Al-Ghazālī defensa una concepció del coneixement on la filosofia i la teologia es necessiten mútuament per aconseguir la veritable felicitat. Aquest treball té com a objectiu comprendre què entén aquest filòsof musulmà pel concepte de felicitat i com la seva proposta filosòfico-teològica és clau. A través de L’alquímia de la felicitat, es treballa com Al-Ghazālī concep la felicitat com un estat que neix a partir de l’autoconeixement, la purificació de l’ànima i la connexió amb Déu. Tot i l’etapa de crisi vital que va patir, l’autor reafirma la importància de la filosofia quan aquesta camina de la mà de la fe. El treball inclou també una breu comparativa amb Al-Fārābī, que ens permet veure dues perspectives diferents dins la tradició islàmica sobre la relació entre raó, fe i plenitud humana; Al-Ghazālī advocates a conception of knowledge in which philosophy and theology mutually depend on each other to achieve true happiness. This study aims to understand what this Muslim philosopher means by the concept of happiness and how his philosophical-theological proposal is key. Through The Alchemy of Happiness, it explores how Al-Ghazālī conceives happiness as a state that arises from self-knowledge, the purification of the soul, and connection with God. Despite the personal crisis he experienced, the author reaffirms the importance of philosophy when it walks hand in hand with faith. The study also includes a brief comparison with Al-Fārābī, allowing us to see two different perspectives within the Islamic tradition regarding the relationship between reason, faith, and human fulfillment 2025-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27061 La problemàtica de l'ursprung a "Nietzsche, la genealogia, la història”, de Michel Foucault Moreno Carreras, Joan A “Nietzsche, la genealogia, la història”, Michel Foucault defensa que hi ha dos usos del mot ursprung a l’obra de Friedrich Nietzsche. Segons Foucault, al pròleg de La genealogia de la moral Nietzsche caracteritza per primera vegada les seves anàlisis genealògiques com una recerca de l’herkunft de la moral, i oposa la seva obra a les d’aquells que busquen l’ursprung de la moral. En canvi, per Gabriel Rockhill i John Pizer la lectura foucaultiana és incorrecta. Els dos sostenen que Nietzsche empra ursprung en un sol sentit, i que no hi ha un altre ús al qual la seva obra s’oposi. En aquest treball vull contribuir a la discussió amb una anàlisi del problema de l’ursprung nietzschià a “Nietzsche, la genealogia, la història” a partir de l’estudi de la influència de Paul Rée en Nietzsche. Com que tenim raons per pensar que La genealogia de la moral és una resposta a L’origen dels sentiments morals, de Rée, defenso la hipòtesi que potser hi ha dos sentits d’ursprung a La genealogia de la moral, i que un d’ells Nietzsche l’utilitza per contraposar les seves anàlisis de l’origen de la moral a les de Rée 2025-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27059 L’estètica de Schopenhauer i lectures marxistes Airaudo Grau, Clara El propòsit d’aquest treball de fi de grau és elaborar una aproximació a l’estètica de Schopenhauer des dels paràmetres de la filosofia irracionalista. Així mateix, l’exposició de dues lectures marxistes, a través de Gyorgy Lukács i Terry Eagleton, té per objectiu revisar la crítica a l’estètica de Schopenhauer des del materialisme històric. El resultat d’aquest anàlisis permet pensar l’estètica des de diversos enfocaments que enriqueixen l’estudi de la disciplina, sense desvincular-se de la rellevància actual de tals propostes; The purpose of this study is to elaborate an approach to Schopenhauer's aesthetics from the parameters of irrationalist philosophy. Likewise, the exposition of two Marxist readings, through Gyorgy Lukács and Terry Eagleton, aims to review the critique of Schopenhauer's aesthetics from the point of view of historical materialism. The result of this analysis allows us to think aesthetics from various approaches that enrich the study of the discipline, without dissociating from the current relevance of such proposals 2025-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27058 Historicitat i secularització en el pensament de Hans Blumenberg: una revisió crítica de Löwith, Koselleck i Schmit Coronado Garcia, Alan Aquest treball explora la contribució de Hans Blumenberg a la comprensió de la historicitat moderna a través del debat sobre la secularització, situant-lo en diàleg amb Karl Löwith, Reinhart Koselleck i Carl Schmitt. A La legitimitat de l’edat moderna, Blumenberg defensa que la modernitat és un projecte autònom i legítim, oposant-se a les tesis de Löwith, que veu en la modernitat una secularització dels esquemes narratius cristians. Es discutirà com Koselleck aporta una perspectiva sobre la nova temporalitat de la modernitat, marcada per la contingència i l’obertura al futur, i com Schmitt confronta la secularització des del prisma de la teologia política. Aquest estudi situa Blumenberg com a figura central per repensar el concepte de secularització i les seves implicacions en la configuració de la historicitat moderna, i busca aprofundir en les tensions entre herència teològica i innovació moderna; This paper explores Hans Blumenberg's contribution to the understanding of modern historicity through the debate on secularization, placing him in dialogue with Karl Löwith, Reinhart Koselleck, and Carl Schmitt. In The Legitimacy of the Modern Age, Blumenberg argues that modernity is an autonomous and legitimate project, opposing Löwith’s thesis that sees modernity as a secularized continuation of Christian narrative structures. The discussion considers Koselleck’s perspective on modern temporality— characterized by contingency and openness to the future—and Schmitt’s confrontation with secularization through the lens of political theology. This study positions Blumenberg as a key figure in rethinking the concept of secularization and its implications for shaping modern historicity, seeking to deepen the tensions between theological inheritance and modern innovation 2025-06-01T00:00:00Z