http://hdl.handle.net/10256/9246 2025-06-15T11:04:06Z http://hdl.handle.net/10256/25635 Percepció del risc volcànic dels habitants de la comarca de la Garrotxa Toral Olma, Fran El present document analitza la percepció del risc volcànic que tenen els habitants de la comarca de la Garrotxa, un territori català amb una història geològica i volcànica rellevant. Per fer-ho es focalitza l'estudi en l’anàlisi comparativa entre dos grups d’edat clarament diferenciats: la població d’entre 18 i 35 anys i la població major de 55 anys. En col·laboració amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques de Barcelona, la metodologia utilitzada s’ha basat en l’aplicació d’una enquesta a una mostra de la població de la Garrotxa. Els resultats obtinguts mostren que la població té uns coneixements bàsics sobre la vulcanologia de la Garrotxa, però també una carència en formació sobre actuació en cas d’emergència volcànica. Tot i que la variable “edat” no ha estat determinant en el càlcul de la percepció del risc volcànic, els joves han demostrat més coneixement en aspectes tècnics gràcies al fet que han tingut més informació i formació. Els majors de 55 anys han demostrat tenir més coneixement en algun aspecte purament de la Garrotxa i asseguren més capacitat per prendre decisions en cas d’emergència; The present document analyzes the perception of volcanic risk among the inhabitants of the Garrotxa region, a Catalan territory with a significant geological and volcanic history. The study focuses on a comparative analysis between two clearly differentiated age groups: the population aged 18 to 35 and those over 55. In collaboration with the Higher Council for Scientific Research in Barcelona, the methodology used was based on conducting a survey of a sample of the Garrotxa population. The results obtained show that the population has basic knowledge of the volcanology of Garrotxa but also lacks training on what to do in case of a volcanic emergency. Although the variable "age" was not determinant in calculating the perception of volcanic risk, young people demonstrated more knowledge in technical aspects due to having received more information and training. Those over 55 showed more knowledge in certain specific aspects of Garrotxa and claimed to have greater capacity to make decisions in case of an emergency 2024-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25633 L’àrea urbana de Figueres. Una unitat territorial multifacètica Paniagua Soto ·, Clara Aquest treball estudia la ciutat de Figueres i la relació amb les del seu entorn. La ciutat de Figueres, la segona més important de la província de Girona, a l'extrem nord-oriental de Catalunya, propera a la costa i a les portes d'Europa, així com el seu entorn proper de municipis amb orígens i tradicions pròpies, configuren una àrea urbana en què es comparteixen, més enllà d'un territori, dinàmiques que impliquen relacions i sinergies particulars, en múltiples direccions. Històricament, s'ha pres consciència d'aquest fenomen i, almenys, des de fa més de quaranta anys s'han intentat dissenyar eines per gestionar-la com a una unitat funcional. Des del punt de vista geogràfic, en el seu sentit més ampli, són molts els interrogants que en sorgeixen. Per tal d'identificar i definir la seva identitat s'han seleccionat els deu municipis limítrofs amb la capital de l'Alt Empordà i, l'àmbit administratiu més petit, el de les seccions censals per conèixer fins a l'últim detall d'aquesta ciutat que actua com un pol d'atracció envers els seus veïns, amb la intenció d'estudiar-ne el desenvolupament d'aquestes identitats plurals. Després de diversos mesos d'investigació, una multitud de taules de dades convertides en mapes, taules i gràfics han permès forjar-nos una idea objectiva d'aquesta realitat que ens ha mostrat, com el títol del treball pretén evocar, un territori unificat per qüestions socioeconòmiques que alberga en el seu interior una varietat prou considerable d'estils de vida i nivells de vulnerabilitat 2024-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25632 Urbanisme inclusiu per a una accessibilitat sense barreres: el cas del municipi de Quart Hugas Ferrando, Gal·la El principal objectiu d'aquest Treball Final de Grau és garantir l'accessibilitat universal a les voreres del municipi de Quart, aplicant la normativa catalana d'accessibilitat i proposant millores concretes. A través d'una anàlisi detallada de l'estat actual de les voreres i la identificació de les barreres existents, s'han pogut proposar solucions específiques per millorar la mobilitat de tots els ciutadans. El treball es fonamenta en les normatives catalanes vigents, en particular la Llei 13/2014 d'accessibilitat i el Decret 209/2023, que estableixen les condicions necessàries per garantir l'accessibilitat universal en els espais públics. La investigació i les propostes d'aquest treball subratllen la importància d'un urbanisme inclusiu que consideri les necessitats de tots els ciutadans. La implementació de les millores proposades podria servir com a model per a altres municipis que busquen millorar l'accessibilitat i promoure la inclusió social 2024-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/23468 L’illa de calor als nuclis urbans de Lloret de Mar i Tossa de Mar (Costa Brava) Ribas Sastre, Adrià L’illa de calor urbana és un dels fenòmens més estudiats dins la climatologia urbana pel gran impacte que té sobre la població, especialment la més vulnerable. Dit fenomen, que acaba provocant que el centre de la ciutat experimenti un augment de temperatura respecte la perifèria durant la nit, s’està magnificant per l’augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor. Per comprovar si es compleix a tots els nuclis urbans s’ha estudiat a Lloret de Mar i Tossa de Mar (Costa Brava), i se n’ha fet una comparació. La finalitat última és millorar la qualitat de vida de la població en els dos municipis analitzant les mesures d’adaptació vigents i proposant-ne de noves. Per això, s’han dissenyat sis transsectes per municipi, de tal manera que s’aconseguís una representació complerta de tot el nucli urbà i la perifèria. Totes les dades s’han recollit mitjançant un termohigròmetre. Els resultats han acabat mostrant que Lloret de Mar presenta una illa de calor amb un comportament típic, on el màxim tèrmic es troba en els punts amb major activitat antròpica i carrers més estrets. En canvi, a Tossa de Mar l’illa de calor té un comportament típic a l’estiu, mentre que a l’hivern queda modificada per les condicions meteorològiques degut a la influència del massís de l’Ardenya. En els dos casos, i amb condicions meteorològiques estables, s’ha arribat a una intensitat màxima d’illa de calor de 4ºC-5ºC, i amb el màxim tèrmic en els sectors més concorreguts i, alhora, vulnerables. A fi d’atenuar aquest efecte es proposen un seguit de mesures. Les que tindrien més incidència sobre la població serien l’augment del verd urbà, modificar els materials urbans i apostar per reduir la calor antropogènica; The urban heat island is one of the most studied phenomena in urban climatology due to the great impact it has on the population, especially the most vulnerable. This phenomenon, which ends up causing the centre of the city to experience an increase in temperature compared to the periphery during the night, is being magnified by an increase of frequency and intensity in heat waves. In order to check whether it is fulfilled in all urban areas, Lloret de Mar and Tossa de Mar (Costa Brava) have been studied, and a comparison has been made. The ultimate purpose is to improve the quality of life of the population in the two municipalities by analysing the existing adaptation measures and proposing new ones. For this reason, six transects have been designed per municipality, in such a way as to achieve a complete representation of the entire urban core and the periphery. All data has been collected using a thermohygrometer. The results have shown that Lloret de Mar presents a heat island with a typical behaviour, where the thermal maximum is found in the points with greater human activity and narrower streets. On the other hand, in Tossa de Mar the heat island has a typical behaviour in the summer, while in the winter it is modified by the weather conditions due to the influence of the massif de l'Ardenya. In both cases, and with stable weather conditions, a maximum heat island intensity of 4ºC-5ºC has been reached, with the thermal maximum in the most crowded and, at the same time, vulnerable sectors. In order to mitigate this effect, a series of measures are proposed. The ones that would have the most impact on the population would be the increase in urban greenery, modifying urban materials and reducing anthropogenic heat; La isla de calor urbano es uno de los fenómenos más estudiados en la climatología urbana por el gran impacto que tiene en la población, especialmente la más vulnerable. Dicho fenómeno, que acaba provocando que el centro de la ciudad sufra un aumento de temperatura respecto la periferia durante la noche, está siendo magnificado por el aumento de la frecuencia y intensidad de las olas de calor. Para comprobar si se cumple en todos los núcleos urbanos se ha estudiado en Lloret de Mar y Tossa de Mar (Costa Brava), y se ha hecho una comparación. La finalidad última es mejorar la cualidad de vida de la población en los dos municipios analizando las medidas de adaptación vigentes y proponiendo nuevas. Para ello, se han diseñado seis transectos por municipio, de tal modo que se consiguiese una representación completa de todo el núcleo urbano y la periferia. Todos los datos han sido recogidos mediante un termohigrómetro. Los resultados han acabado mostrando que Lloret de Mar presenta una isla de calor con un comportamiento típico, dónde el máximo térmico se ubica en los puntos con mayor actividad antrópica y calles más estrechas. Por el contrario, la isla de calor en Tossa de Mar presenta un comportamiento típico en el verano, mientras que en invierno se encuentra modificada por las condiciones meteorológicas debido a la influencia del macizo de la Ardenya. 8 En los dos casos, y con condiciones meteorológicas estables, se ha llegado a una intensidad máxima de isla de calor de 4ºC-5ºC, y con el máximo térmico en los sectores más concurridos y, al mismo tiempo, vulnerables. Con la finalidad de minimizar el efecto se proponen unas medidas. Las que tendrían más incidencia sobre la población serian el aumento del verde urbano, modificar los materiales urbanos y apostar para reducir el calor antropogénico 2023-01-01T00:00:00Z