http://hdl.handle.net/10256/9242 2025-07-27T07:43:36Z http://hdl.handle.net/10256/27127 Anar a la terra, parlar la llengua, estudiar la pàtria: l’excursionisme català (1872-1936) Aumatell Perdalta, Alexandre L’objectiu d’aquest Treball Final de Grau és examinar el naixement i l’evolució del moviment excursionista a Catalunya des dels anys setanta del segle XIX fins a l’esclat de la guerra civil espanyola el 1936. En concret, analitza les característiques ideològiques, organitzatives, sociopolítiques i esportives d’aquest moviment, destacant a més la seva ampliació a tot el territori català, la seva evolució ideològica en un sentit catalanista i el paper de les seves personalitats més destacades. 2025-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27126 La literatura com a eina per a l’historiador. I l’exemple de Benito Pérez Galdós Florido Pérez, Pau En aquest treball de final de grau, presento, primerament, la llarga i complexa relació que ha existit entre dues disciplines aparentment oposades com ho són la història, l’estudi d’allò que va passar, la ciència de la veritat i la certesa; i la literatura, la il·lusió del que podria haver passat, la disciplina de la ficció i la mentida. Presento, doncs, els primers acostaments de la ciència històrica envers la literatura, tractant la literatura com una representació realista del passat; el trencament que des del món historiogràfic es produeix envers aquesta relació, doncs durant la dècada de 1950, convençuts que la literatura no és res més que una ficció, els historiadors decideixen allunyar-se d’aqueste possible font; i presento, també, com, mica en mica, gràcies al cultural turn, una nova visió del passat construeix una nova visió de la literatura, i com els historiadors busquen construir nous ponts entre les dues disciplines. Finalment, també exposo com aquesta nova historiografia filla del cultural turn, dins l’àmbit espanyol, traça dos corrents metodològics per tal d’acostar-se a la literatura i estudiar-la com una font historiogràfica. De la mateixa manera, ambdós corrents metodològics seran posats a prova a través de la literatura de Benito Pérez Galdós. Així, Doña Perfecta (1876) serà llegida i analitzada d’acord els principis del corrent metodològic objectivista; i La de los tristes destinos (1907) serà llegida i analitzada d’acord els principis del corrent subjectivista. 2025-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27084 El spondylus: piedra angular del intercambio a larga distancia en la américa prehispánica Arcos Alcázar, Iván El presente trabajo analiza el papel del Spondylus, un molusco marino de gran valor simbólico y económico, en las dinámicas de intercambio a larga distancia desarrolladas en América prehispánica. A través de una revisión bibliográfica sistemática, se reconstruyen las trayectorias de circulación del Spondylus entre Mesoamérica y el Área Andina, considerando tanto su contexto ecológico como su inserción en redes de interacción cultural. El estudio aborda la evolución histórica de su uso, su hábitat natural y las técnicas especializadas de extracción y manufactura desarrolladas por diferentes culturas del Pacífico precolombino. Se examina el rol del Spondylus como bien de prestigio y objeto ritual en sistemas económicos complejos, caracterizados por formas de redistribución, reciprocidad y tributo en especies. Asimismo, se analiza su función dentro de las economías de prestigio, donde la acumulación, transformación y circulación de bienes simbólicos consolidaban el poder de las élites. Mediante el estudio comparado de fuentes arqueológicas y etnohistóricas, se evidencia cómo el Spondylus operó como nexo material y simbólico entre distintas regiones y sociedades, participando en procesos de legitimación política, ritualización del poder político y religioso y la construcción de redes interregionales. El trabajo permite comprender cómo un recurso marino restringido geográficamente adquirió una centralidad singular en el tejido económico y espiritual de civilizaciones alejadas miles de kilómetros de su hábitat natural, y pone en valor su relevancia en los mecanismos de articulación cultural en el mundo prehispánico. 2025-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27071 Del quadern al piolet: L'evolució de l'excursionisme català. (1876-1936) Clot González, Lluc 2025-06-01T00:00:00Z