http://hdl.handle.net/10256/4770 2025-08-29T21:54:27Z http://hdl.handle.net/10256/27140 Precedente e inteligencia artificial: el impacto de los sistemas predictivos en la teoría del precedente y la práctica judicial Cavani, Renzo ENG- This PhD dissertation is located in a frontier between theory and philosophy of judicial precedent and Artificial Intelligence and Law (AI&L). It is divided in two parts. In the first part (chapters I to III) some of the main conceptual problems around the theory of judicial precedent (the concept, interpretation and constraining of precedents) are analyzed, with a special concern in giving an account of precedential phenomena in civil law legal systems. Thus, a redefinition of certain concepts common to the theory of precedent, such as ratio decidendi and stare decisis is proposed. Later, in chapter IV, I develop a general exposition on artificial intelligence and its application in the legal field, specifically with the purpose of give an account of AI-based models that are capable of representing past cases concerning the merits of the case, showing justificatory reasons, and making explicit the machine’s reasoning (CMLA, or computational models of legal argument). This is covered from the pioneer models (HYPO and CATO) to the current machine learning-based and generative IA-based models, with an emphasis in other approaches such as the one proposed by Horty, et al. In chapter V, the dissertation aims to enlighten some conceptual and philosophical problems around those models (the classification among justificative IA systems and predictive AI systems and the concept of “factor”) and, finally, in chapter VI, with a normative approach, I identify the necessary conditions for an AI model to be implemented as a legal assistant. With this basis, in a hypothetical implementation, I defend the proposition that an IA system would bring order to the jurisprudential chaos, that ratio decidendi would still have a special relevance but the methods for interpreting and applying it would change, and that a greater adherence to precedents would be promoted; CAT- Aquesta tesi doctoral es troba en una frontera entre la teoria i la filosofia del precedent judicial i la intel-ligència artificial i el dret (AI&L). Està dividida en dues parts. En la primera (capítols I a III) s’analitzen alguns dels principals problemes conceptuals al voltant de la teoria del precedent judicial (concepte de precedent, ratio decidendi i stare decisis), amb una especial preocupació per donar compte dels fenòmens del precedent en els sistemes de civil law, optant per una clarificació de certs conceptes propis de la teoria del precedent. Posteriorment, al capítol IV, es realitza una exposició general sobre intel-ligència artificial (IA) i la seva aplicació en el dret, específicament per donar compte dels sistemes basats en IA capaços de representar precedents tenint en consideració el mèrit del cas, oferint raons justificatives i explicant els seus raonaments (CMLA, o computational model of legal argument). Es cobreix des dels sistemes precursors (HYPO i CATO) fins als sistemes actuals basats en machine learning i IA generativa, amb èmfasi en altres aproximacions proposades per Horty i altres. Al capítol V, la tesi passa a destacar alguns problemes conceptuals i filosòfics al voltant d’aquests sistemes (classificació de sistemes d’IA en justificatius i predictius i el concepte de “factor”) i, finalment, al capítol VI, de tall normatiu, s’identifiquen els requisits necessaris d’un sistema d’IA que treballi amb precedents perquè pugui ser implementat com a assistent legal. A partir d’això, davant una eventual implementació, es defensa que un sistema d’IA podria portar ordre al caos jurisprudencial, que la ratio decidendi continuaria sent rellevant però que es modificarien els mètodes per interpretar-la i aplicar-la, i que es promouria una major adhesió als precedents 2025-06-09T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27048 Estándar de diligencia médica y valor de los protocolos y guías de práctica clínica en la responsabilidad civil de los profesionales sanitarios Solé Feliu, Josep This paper addresses the definition and content of the standard of care of physicians and health professionals. In most part of continental European countries, it is an objective standard under judicial control: it belongs to judges and courts to decide whether the infringement of the so-called lex artis constitutes negligence to the purposes of medical liability. The opposite model, which submits the judge's assessment to the opinion of medical experts, has traditionally dominated the English and the USA laws, although in recent decades both countries have evolved towards a major control by judges over what constitutes professional negligence. The paper also deals with the role of clinical practice guidelines in proving professional negligence. Specifically, it is discussed whether compliance with the guidelines constitutes conclusive evidence that de physician acted according to the required standard of care. The strongest arguments lean in favor of recognizing them a mere indicative character of the judicial weighting («guides advise and do not prescribe»), in coherence with the principle of free evaluation of expert evidence, authorizing judges to consider other means of proof beyond clinical practice guidelines; Este trabajo profundiza en la definición y contenido del estándar de diligencia de los médicos y profesionales sanitarios. En la mayoría de países de la Europa continental, se trata de un estándar objetivo sometido a control judicial, de modo que son los jueces y los tribunales quienes deciden si el cumplimiento o incumplimiento de la llamada lex artis profesional puede calificarse como diligencia o negligencia en el terreno de la responsabilidad civil. El modelo opuesto, que condiciona la calificación judicial a la opinión de los profesionales de la medicina, ha sido el dominante tradicionalmente en los derechos inglés y norteamericano, aunque en las últimas décadas se ha producido una evolución de este modelo, acercándolo al que atribuye a los jueces el control final sobre lo que constituye diligencia o negligencia profesional. El trabajo también aborda el valor de los protocolos y guías de práctica clínica en la prueba de la negligencia profesional. En particular, se discute si su cumplimiento constituye prueba concluyente de que el médico actuó de forma diligente. La mayoría de argumentos se inclina por atribuir a los protocolos y guías de práctica clínica carácter meramente orientativo de la valoración judicial (“los protocolos aconsejan y no prescriben”), en coherencia con el principio de libre valoración de la prueba pericial, que autoriza a los jueces y tribunales a considerar otros elementos de prueba, más allá de las guías y protocolos, con el fin de establecer si el demandado actuó conforme al estándar de diligencia profesional 2022-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27047 Responsabilidad civil por administración no deseada de un tratamiento de soporte vital. Wrongful living ¿un nuevo supuesto de responsabilidad civil? Solé Feliu, Josep This paper analyzes the liability in tort of health providers for the unwanted administration of life-sustaining treatments. In these cases, a competent patient drafts an advance directive or similar documentation expressing his refusal, under certain circumstances, to artificial life-sustaining treatments. Despite this, the health provider breaches the directive and applies a non-wanted life-prolonging medical treatment. This article addresses the conflict between the patient's right to life and his right to self-determination, from the perspective of the European Court of Human Rights case-law and the experience of German and US courts in the so-called action for wrongful living. It also looks at Spanish law and proposes solutions covering the current lack of criteria in Spanish case-la; Este trabajo estudia la eventual responsabilidad civil del profesional sanitario por la administración no deseada de tratamientos de soporte vital. Se trata de supuestos en los que un paciente capaz manifiesta su voluntad, por regla general -aunque no exclusivamente- en un documento de instrucciones previas, y declara que, bajo ciertas circunstancias, no desea que le sean aplicadas medidas dirigidas a mantener su vida de manera artificial. Sin embargo, llegado el momento, un profesional sanitario incumple esta voluntad y aplica unas medidas que alargan indeseadamente la vida del paciente. El trabajo aborda el conflicto entre el derecho a la vida del paciente y su derecho a la libre autodeterminación personal, a la luz de la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos y la experiencia de los tribunales alemanes y norteamericanos en las llamadas acciones de wrongful living. También dirige la mirada al derecho español y, en previsión de posibles demandas, argumenta soluciones que puedan cubrir la actual ausencia de criterios jurisprudenciales 2024-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26997 Adscribir y reaccionar. Una concepción interpersonal sobre responsabilidad Figueroa Rubio, Sebastián ENG- The investigation is centered in the concept of responsibility and its main objective is to perform a reconstruction of it. Because it is a basic concept in Legal Theory, several problems are encountered by whoever wants to address it. First, because it is used in many different contexts in different ways, being necessary a clarification about the different senses in which expressions such as “responsibility” and “being responsible” are used, as are the relations between them. Secondly, because coming from different philosophical grounds, divergent ways of understanding responsibility emerge. This urges for an identification and clarification of the conceptions adopted by different philosophers and the place that the concept of responsibility has in them. In this thesis, both needs are satisfied under the hypothesis that they are connected and it moves forward the development of an interpersonal and reactive conception of responsibility. It is interpersonal, because it suggests that a satisfactory way of understanding responsibility is by assuming it stands from elements of social life that cannot be reduced to individually considered persons, but constituted from the relations between them. It is reactive because, in contrast with the predominant ideas about it in the last centuries on the topic, it is defended that reactions (i.e. sanctions in a wide sense understood as expressions of reactive attitudes) are constitutive of responsibility practices. The structure of this work is composed by three parts. The first one introduces the object of study and the discussions around it. The main meanings which expressions as “being responsible” or “responsibility” have are assessed, and a discussion of which of those meanings is primary is introduced. In the second part, the grounds of this debate are examined, by studying the philosophical postulates adopted by the participants of that debate, and also the doctrines in which their postulates rely on. Particularly, two conceptions are identified: an intrapersonal one or agent-based and an interpersonal one or practice- based. In the third part, it is proposed a way of understanding responsibility based on its structure as an exchange between persons, where relations between action of ascribing and reacting play a central role; CAT- La investigació es centra en el concepte de responsabilitat i el seu objectiu principal és realitzar-ne una reconstrucció. Essent aquest un concepte bàsic dins la filosofia del dret, qui pretén enfrontar-s’hi es troba davant diversos problemes. En primer lloc, perquè és utilitzat de diverses maneres en múltiples contextos, essent necessari un aclariment sobre els diferents sentits amb els que s’utilitzen expressions com “responsabilitat” o “ser responsable”, així com les relacions que sorgeixen entre ells. En segon lloc, perquè a partir de varis fonaments filosòfics sorgeixen diverses formes de comprendre la responsabilitat que alhora entren en conflicte entre elles. Això fa menester identificar i aclarir les concepcions adoptades pels diversos filòsofs i la posició que ocupa el concepte de responsabilitat en elles. En aquesta tesi es satisfan ambdues necessitats sota la hipòtesi que es troben connectades i s’avança en el desenvolupament d’una concepció sobre la responsabilitat interpersonal i reactiva. És interpersonal perquè suggereix que una forma satisfactòria de comprendre la responsabilitat és assumint-la a partir d’elements de la vida social que no poden ésser reduïts a característiques de persones individualment pensades, sinó en tant que constituïdes en les relacions entre elles. És reactiva perquè a diferència de les idees predominants en els darrers segles sobre el tema, aquesta tesi defensa que les reaccions (i.e. sancions en un sentit ampli, enteses com a expressions d’actituds reactives), són constitutives de la pràctica d’atribució de responsabilitat. L’estructura del treball ve conformada per tres parts. La primera d’elles introdueix l’objecte d’estudi i les discussions que pivoten al seu voltant. S’estudien els principals significats amb els que s’utilitzen expressions com “ésser responsable” o “responsabilitat” i es presenta una discussió respecte de quin d’aquests significats és primari. En la segona part del treball es revisen les bases d’aquesta discussió estudiant els postulats filosòfics que subscriuen els actors participants en ella, així com les doctrines que sostenen aquests postulats. Particularment s’identifiquen dos concepcions: una d’intrapersonal o basada en l’agent i una d’interpersonal o basada en pràctiques socials. En la tercera part es proposa una forma d’entendre la responsabilitat a partir de la seva estructura com un intercanvi entre persones on les relacions entre les accions d’adscriure i reaccionar compleixen un rol central 2015-07-15T00:00:00Z