http://hdl.handle.net/10256/4767 2025-06-26T14:38:39Z http://hdl.handle.net/10256/26830 The impact of imprinted genes on growth and cardiometabolic risk parameters in healthy children Mas Parés, Berta ENG- Imprinted genes are expressed only from one parental allele, either from the mother or the father. They play fundamental roles in fetal and placental growth, as well as in neurobehavioral traits. These genes are implicated in several congenital syndromes known as imprinted disorders, which are lifelong conditions with a significant impact on health. Imprinted disorders share some clinical characteristics including pre- and/or postnatal growth retardation or overgrowth, hypo-or hyperglycemia, abnormal feeding behavior, and behavioral difficulties in childhood. Although alterations in imprinted genes related to these syndromes have been extensively studied, their role in prenatal and postnatal growth in the general population is less understood. In this context, the aim of this thesis was to analyse the association of imprinted genes in birth tissues with pre- and postnatal growth and cardiometabolic risk factors at six years of age, in children from the general population. To achieve this, we analysed the relationships between gene expression and DNA methylation of specific imprinted genes in placental and umbilical cord tissues and auxological parameters from a longitudinal cohort, with follow-up from birth to six years of age. We investigated three genes, known to have a role in two imprinted disorders (Prader-Willi and Silver-Russell). Notably, we found significant associations with all three genes and growth parameters, as well with obesity-related parameters. Specifically, both SNURF-SNRPN imprinted cluster and MEST demonstrated strong associations with auxological measurements from birth to six years of age, identifying them as potential predictors of growth trajectories during early infancy. While GRB10 was positively associated with obesity-related parameters, positioning it as a strong candidate biomarker for the development of childhood obesity. This thesis contributes valuable insights into the potential of these imprinted genes as biomarkers to predict growth patterns and obesity risk later in life – factors that are closely linked to increased disease risk in adulthood. Additionally, these genes offer opportunities for the development of new therapeutic targets; CAT- Els gens imprintats s’expressen únicament d’un al·lel parental, o bé del pare o bé de la mare. Desenvolupen funcions fonamental en el creixement tant del fetus com de la placenta, així com en els trets neuroconductuals. Aquests gens estan implicats in diversos síndromes congènits coneguts com a desordres de imprinting, que són malalties de per vida amb un impacte significant en la salut. Els desordres de imprinting comparteixen una sèrie de característiques clíniques, incloent retard del creixement pre- i/o post-natal, sobre-creixement, hipo- o hiperglucèmia, conducta alimentària alterada i dificultats conductuals durant la infantesa. Tot i que s’han estudiat extensament les alteracions en gens imprintats relacionats amb aquests síndromes, el seu paper en el creixement prenatal i postnatal en la població general és menys conegut. En aquest context, l’objectiu d’aquesta tesi va ser analitzar l’associació dels gens imprintats en teixits al naixement amb el creixement pre i postnatal, així com amb factors de risc cardiometabòlics als sis anys d’edat en infants de la població general. Es van estudiar les relacions entre l’expressió gènica i la metilació de l’ADN de tres gens imprintats en placenta i cordó umbilical i els paràmetres auxològics d’una cohort longitudinal amb seguiment des del naixement fins als sis anys d’edat. Els gens estudiats són coneguts pel seu paper en dos desordres d’imprinting (Prader-Willi i Silver-Russell). De manera destacada, es van trobar associacions significatives entre aquests tres gens i paràmetres de creixement, així com amb paràmetres relacionats amb l’obesitat. En concret, tant el clúster SNURF-SNRPN com MEST van demostrar fortes associacions amb les mesures auxològiques des del naixement fins als sis anys d’edat, identificant-se com a possibles predictors de les trajectòries de creixement durant la infància. D’altra banda, GRB10 es va associar positivament amb els paràmetres relacions amb l’obesitat, posicionant-se com un fort biomarcador candidat per al desenvolupament de l’obesitat infantil. Aquesta tesi aporta valuoses perspectives sobre el potencial d'aquests gens imprintats com a biomarcadors per predir patrons de creixement i risc d'obesitat al llarg de la vida – factors estretament vinculats amb un risc incrementat de malalties en l'edat adulta. A més, aquests gens ofereixen oportunitats per al desenvolupament de noves dianes terapèutiques 2025-04-07T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26794 Abordaje laparoscópico 3D de la patología suprarrenal Ranea Goñi, Alejandro Andrés ENG- Introduction: Laparoscopic adrenalectomy, introduced in the 1990s, replaced open surgery as the gold standard. While advantageous, 2D vision has limitations in depth perception, addressed by 3D systems. This study compares the safety and efficacy of 3D versus 2D systems in adrenal tumor surgery. Objectives: 1) Evaluate morbidity and mortality with 3D vision; 2) Analyze conversions to open surgery; 3) Assess surgical time and intraoperative bleeding; 4) Evaluate hospital stay and causes for prolongation. Methods: Data from 205 patients operated at Dr. Trueta Hospital (2003-2023) were analyzed. Open surgeries, retroperitoneal approaches, and combined procedures were excluded. Statistical analyses and propensity score matching were used to compare 3D and 2D groups. Results: After matching, 104 patients (52 per group) were compared. No complications or conversions to open surgery occurred in the 3D group, while 2 complications (3.8%) and 6 conversions (11.5%) were reported in the 2D group. Surgical time was shorter with 3D (p<0.001), with less intraoperative bleeding (<20 ml) and shorter hospital stays (2 vs. 3 days). Factors increasing hospital stay included complications, prolonged surgical time, and use of surgical drains. Conclusions: Laparoscopic adrenalectomy with 3D vision is safe and effective, offering shorter surgical times, minimal bleeding, and faster recovery; CAT- Introducció: L’adrenalectomia laparoscòpica, introduïda als anys 90, va substituir la cirurgia oberta com a “gold standard”. Malgrat els seus avantatges, la visió 2D presenta limitacions en percepció de profunditat, superades amb sistemes 3D. Aquest estudi compara la seguretat i eficàcia dels sistemes 3D i 2D en la cirurgia de tumors adrenals. Objectius: 1) Avaluar la morbimortalitat amb visió 3D; 2) Analitzar conversions a cirurgia oberta; 3) Estudiar durada quirúrgica i sagnat intraoperatori; 4) Avaluar estada hospitalària i causes de prolongació. Mètodes: Es van analitzar 205 pacients operats a l’Hospital Dr. Trueta (2003-2023). Es van excloure cirurgies obertes, abordatges retroperitoneals i procediments combinats. Es van utilitzar tècniques estadístiques i emparellament per puntuació de propensió per comparar els grups 3D i 2D. Resultats: Després de l’emparellament, es van comparar 104 pacients (52 per grup). No es van observar complicacions ni conversions a cirurgia oberta en el grup 3D, mentre que al grup 2D es van registrar 2 complicacions (3,8%) i 6 conversions (11,5%). El temps quirúrgic fou menor amb 3D (p<0,001), amb menys sagnat intraoperatori (<20 ml) i una estada hospitalària més curta (2 vs. 3 dies). Els factors que van augmentar l’estada inclouen complicacions, temps quirúrgic perllongat i ús de drenatge quirúrgic. Conclusions: L’adrenalectomia laparoscòpica amb visió 3D és segura i eficaç, amb menor temps quirúrgic, menys sagnat i recuperació més ràpida 2025-03-21T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26711 A comprehensive approach to meeting the needs and demands of people with multiple sclerosis Robles Sánchez, Miguel Ángel ENG- This thesis aims to provide a comprehensive approach to meeting the needs and demands of people with multiple sclerosis (MS) by expanding knowledge and offering solutions to enhance patient participation, health literacy, and empowerment. Firstly, the thesis identifies the key elements necessary for shared decision-making and patient participation from their own perspective, emphasizing the need for access to comprehensive and high-quality information, details about all aspects of treatments, and the individual’s role in the decision-making process. Secondly, it explores how a peer learning program should be structured to empower individuals in navigating a complex health process such as MS. Specifically, it identifies the essential contents of the program, its design and characteristics more adequate, the profiles of the Expert Patient and participants, and the potential benefits such a program can offer. Finally, the thesis describes the development, piloting, and implementation of the peer support program and evaluates its impact on health indicators and outcomes and patient reported experience; CAT- Aquesta tesi té com a objectiu abordar de manera integral les necessitats i les demandes de les persones amb esclerosi múltiple mitjançant l'ampliació del coneixement i proporcionant solucions per millorar la participació de la persona, la seva alfabetització en salut i el seu empoderament. En primer lloc, la tesi identifica els elements clau necessaris per a la presa de decisions compartides i la participació del pacient des de la seva pròpia perspectiva, amb èmfasi en la necessitat d’accés a informació complerta i d’alta qualitat, informació sobre tots els aspectes relatius al tractament i el rol de la persona en la presa de decisions. En segon lloc, explora com ha de ser una programa d’aprenentatge entre iguals per a empoderar a la persona respecte a un procés de salut complex com és l’esclerosi múltiple. Concretament s’identifiquen els continguts essencials del programa; el disseny i característiques essencials del programa; els perfils del Pacient Expert i dels participants; i els potencials beneficis que pot aportar un programa d’aquestes característiques. Finalment, la tesi descriu el desenvolupament, pilotatge i la implementació del programa de suport entre iguals i avalua el seu impacte sobre els indicadors i resultats de salut i l’experiència reportada per les persones 2025-02-28T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26610 Analysis of microbiota patterns linked to pancreatic cancer and their role in host inflammation, oxidative stress, and immune status Vilà-Quintana, Laura ENG- Pancreatic cancer (PDAC) is becoming more common, especially in developed countries, due to risk factors like smoking and alcohol-related chronic pancreatitis (CP). Its hidden location often causes late-stage diagnosis, resulting in high mortality rates close to its incidence. Limited diagnostic tools mean research focuses on new biomarkers to enable earlier detection. Currently, diagnosis depends on imaging and biopsies, with CA19-9 antigen as the sole biomarker, though it lacks accuracy. This doctoral thesis explores potential serological biomarkers linked to inflammation, oxidative stress, and intestinal permeability, as well as microbiome markers to aid PDAC and CP diagnosis and improve patient prognosis. Key findings include reduced superoxide dismutase (SOD) and glutathione peroxidase (GPx) activities in PDAC and CP patients, respectively, and increased levels of the lipid peroxidation marker (MDA) in CP patients. However, large genetic cohort analyses suggested that oxidative stress related markers may not have potential for disease prevention. Yet, further research is encouraged to assess their viability as non-invasive tools for early diagnosis, particularly in pre-diagnostic CP populations. Microbiome analysis revealed a reduction in Lachnospiraceae and Oscillospiraceae in both diseases, and an increase in Enterobacteriaceae in PDAC. PDAC patients also showed an enrichment of Streptococcus in the oral microbiome and similarities between oral and intestinal microbiota, indicating potential bacterial translocation. Additionally, bacteriophages like CrAssphages, which interact with bacteria capable of causing DNA damage, could play a role in disease progression. This study underscores the importance of continued research into microbiome and serological biomarkers for better PDAC and CP diagnosis and management, focusing on the roles of bacteriophages, oxidative stress, and bacterial interactions; CAT- El càncer de pàncrees (PDAC) és cada cop més comú, especialment en països desenvolupats, a causa de factors de risc com el tabaquisme i la pancreatitis crònica (PC) relacionada amb l'alcohol. La seva localització amagada fa que es diagnostiqui sovint en fases avançades, donant lloc a una taxa de mortalitat gairebé tan alta com la seva incidència. Com que les eines de diagnòstic són limitades, la investigació es centra en nous biomarcadors per facilitar la detecció primerenca. Actualment, el diagnòstic es basa en imatges i biòpsies, i l’antígen CA19-9 és l’únic biomarcador disponible, tot i que té una precisió baixa. Aquesta tesi doctoral explora potencials biomarcadors serològics relacionats amb inflamació, estrès oxidatiu i permeabilitat intestinal, així com marcadors microbians per facilitar el diagnòstic de PDAC i PC i millorar el pronòstic dels pacients. Les troballes principals inclouen una reducció de l'activitat del superòxid dismutasa (SOD) i el glutatió peroxidasa (GPx) en pacients amb PDAC i PC, respectivament, i un augment dels nivells del marcador de peroxidació lipídica (MDA) en pacients amb PC. No obstant, els anàlisis de grans cohorts genètiques suggereixen que els marcadors d'estrès oxidatiu no poden prevenir les malalties pancreàtiques. Tot i així es considera important seguir investigant per la seva utilització com a eines de diagnòstic precoç, especialment en poblacions d’alt risc de PC. L'anàlisi del microbioma va revelar una reducció de Lachnospiraceae i Oscillospiraceae en ambdues malalties, i un augment d'Enterobacteriaceae en PDAC. Els pacients amb PDAC també van mostrar un enriquiment de Streptococcus en el microbioma oral i similituds entre el microbioma oral i intestinal, indicant una possible translocació bacteriana. A més, els bacteriòfags com els CrAssphages, que interactuen amb bacteris capaços de causar danys a l'ADN, poden influir en la progressió de la malaltia. Aquest estudi subratlla la importància de continuar investigant els biomarcadors microbians i serològics per millorar el diagnòstic i la gestió del PDAC i el CP, centrant-se en els rols dels bacteriòfags, l'estrès oxidatiu i les interaccions bacterianes 2025-02-07T00:00:00Z