http://hdl.handle.net/10256/4407 2025-08-11T13:29:26Z http://hdl.handle.net/10256/27130 ¿El liderazgo y los climas éticos amortiguan o promueven el burnout en el Sector Eléctrico Colombiano? Santiago Torner, Carlos ENG- Burnout is a factor that not only affects organizational performance but also emotionally and physically drains the employee. In this sense, different investigations agree that the psychosocial stability provided by both leadership and ethical climates usually have a buffering effect on chronic stress syndrome. In addition, some authors consider that adequate work autonomy together with optimal emotional commitment are important variables that strengthen this attenuating effect. However, the impact that the leader's moral intensity or a particularly strict climate with rules can have on the employee's emotional state has gone completely unnoticed. This research seeks to highlight the dark side of both ethical leadership, and a climate associated with rigid normative principles; that is, there is a high probability that the leader's ethical management and a principled climate affect chronic stress and especially the employee's emotional exhaustion according to the scope of the leader's moral standards and the perceived intensity of the rules. On the other hand, work autonomy and emotional commitment could explain how, why or when the effect occurs. Finally, the number of days teleworked may be a lever that clarifies some of these relationships; CAT- El Burnout és un factor que no només afecta l'acompliment organitzacional sinó que també buida emocionalment i físicament al treballador. En aquest sentit, diferents investigacions coincideixen que l'estabilitat psicosocial que proporcionen tant el lideratge com els climes ètics solen tenir un efecte amortidor sobre la síndrome d'estrès crònic. A més, alguns autors consideren que una adequada autonomia laboral juntament amb un compromís afectiu òptim són variables importants que enforteixen aquest efecte atenuant. Tot i això, l'impacte que pot tenir la intensitat moral del líder o un clima especialment estricte amb les regles, en l'estat emocional del treballador, ha passat totalment desapercebut. En aquesta investigació es vol posar en relleu el costat fosc tant del lideratge ètic com el d'un clima associat a principis normatius rígids; és a dir, hi ha una probabilitat alta que la gestió ètica del líder i un clima de principis incideixin en l'estrès crònic i especialment en l'esgotament emocional del treballador d'acord amb l'abast dels estàndards morals del líder i de la intensitat percebuda de les normes. D'altra banda, l'autonomia laboral i el compromís afectiu podrien explicar com, perquè o quan es produeix l'efecte. Finalment, la quantitat de dies teletreballats pot ser una palanca que aclareixi algunes d’aquestes relacions 2025-06-16T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26707 Hábitos de actividad física en adolescentes chilenos: el papel del bienestar subjetivo y de la regulación emocional Fuentealba Urra, Sergio Alejandro ENG - This work is carried out through the following specific objectives: 1) Analyze the physical activity habits of adolescents and their relationship with sociodemographic variables, 2) Analyze the relationship between physical activity habits and subjective well-being, along with the potential moderating effect of sociodemographic variables and, 3) Analyze the mediating effect of emotional self-regulation in the relationship between physical activity habits and subjective well-being in adolescents. To fulfill the thesis objectives, three studies were conducted with a sample of 9,585 adolescents, students from 5th grade of primary school to 4th grade of secondary education, aged between 10 and 20 years, and belonging to public schools, state-subsidized private schools, and private schools in the main regions of Chile. The sample was selected through a two-stage stratified probabilistic sampling. The first sampling unit was the school, and then the class for each of the educational levels considered (primary and secondary). For the evaluation of the considered constructs, a self-administered questionnaire with different scales was used, which was applied in educational centers during regular class hours, in the presence of a teacher, while preserving the rights and privacy of the participating students. The first study, titled "Physical activity habits and their relationship with sociodemographic factors in Chilean adolescents," aimed to analyze physical activity habits and their relationship with sociodemographic variables (Specific objective 1). An adapted version of the Eating and Physical Activity Habits scale was used for this purpose. The results showed that physical activity habits were clearly below international recommendations. A significant association was found between the studied sociodemographic variables (gender, age, and school vulnerability) and the physical activity habits reported by adolescents. Through multivariate regression, it was established that the risk of not following physical activity recommendations was 2.8 times higher in girls than in boys, 2.4 times higher in middle and late adolescence compared to early adolescence, and 1.1 times higher in the group from schools with greater school vulnerability. The second study, titled "The Moderating role of sociodemographic factors in the relationship between physical activity and subjective well-being in Chilean children and adolescents," aimed to analyze the moderating effect of sociodemographic variables and the possible interaction of these moderations in the relationship between physical activity and subjective well-being in adolescents (Specific objective 2). Simple moderation analyses revealed that the older the age and the lower the school vulnerability, the stronger the relationship between physical activity habits and subjective well-being. From the double moderation analysis, it was observed that the age of the subjects is the most relevant moderator, significantly influencing the strength of the relationship found between physical activity habits and subjective well-being in young people. Finally, the third article, titled "Mediation effect of emotional self-regulation in the relationship between physical activity and subjective well-being in Chilean adolescents," aimed to examine the mediating effect of emotional self-regulation in the relationship between physical activity habits and subjective well-being in adolescents (Specific objective 3). Self-regulation, subjective well-being, and physical activity habits were measured using self-administered questionnaires. Analyses for the main study variables show significant differences when comparing groups by gender, age group, and socioeconomic status. Physical activity habits were positively related to subjective well-being and emotional self-regulation. Likewise, emotional self-regulation was positively related to subjective well-being. The mediation analysis showed a partial mediating effect of self-regulation in the relationship between physical activity habits and subjective well-being; CAT - Aquest treball es va dur a terme mitjançant els següents objectius específics: 1) Analitzar els hàbits d'activitat física dels adolescents i la seva relació amb variables sociodemogràfiques, 2) Analitzar la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu, juntament amb el potencial efecte moderador de variables sociodemogràfiques, i 3) Analitzar l'efecte mediador de l'autoregulació emocional en la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu en adolescents. Per assolir els objectius de la tesi, es van dur a terme tres estudis amb una mostra de 9.585 adolescents, estudiants de 5è any de primària a 4t any d'educació secundària, d'edats compreses entre els 10 i els 20 anys i pertanyents a escoles públiques, privades amb aportacions de l'estat (concertades) i privades de les principals regions de Xile. La mostra es va seleccionar mitjançant una mostra probabilística bietàpica i estratificada. La primera unitat de mostra va ser l'escola i després el curs per a cadascun dels nivells educatius considerats (primària i secundària). Per a l'avaluació dels constructes considerats, es va utilitzar un qüestionari autoadministrat amb diferents escales que es va aplicar als centres educatius durant l'horari habitual de classe, en presència d'un professor/a i garantint els drets i la privacitat dels estudiants participants. El primer estudi, anomenat "Physical activity habits and their relationship with sociodemographic factors in Chilean adolescents", va tenir com a objectiu analitzar els hàbits d'activitat física i la seva relació amb variables sociodemogràfiques (Objectiu específic 1). Per a això, es va utilitzar una versió adaptada de l'escala d'Hàbits d'alimentació i activitat física. Els resultats van mostrar que els hàbits d'activitat física estaven clarament per sota de les recomanacions internacionals. Es va trobar una associació significativa entre les variables sociodemogràfiques estudiades (gènere, edat i vulnerabilitat escolar) i els hàbits d'activitat física informats pels adolescents. Mitjançant una anàlisi de regressió multivariant, s'ha establert que el risc de no seguir les recomanacions d'activitat física era 2,8 vegades més alt en noies que en nois, 2,4 vegades més elevat en l'adolescència mitjana i tardana respecte de la primerenca i 1,1 vegades més alt en el grup procedent de centres educatius de major vulnerabilitat escolar. El segon estudi, titulat " The moderating role of sociodemographic factors in the relationship between physical activity and subjective well-Being in Chilean children and adolescents", va tenir com a objectiu analitzar l'efecte moderador de variables sociodemogràfiques i la possible interacció d'aquestes moderacions en la relació entre l'activitat física i el benestar subjectiu en adolescents (Objectiu específic 2). El benestar subjectiu i els hàbits d'activitat física es van mesurar mitjançant qüestionaris autoadministrats. Les anàlisis de moderació simple van revelar que a major gran edat i més baixa la vulnerabilitat escolar, més forta era la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu. A partir de l'anàlisi de doble moderació, es va poder observar que l'edat dels subjectes és el moderador més rellevant, influint significativament en la força de la relació trobada entre els hàbits d'activitat física i el benestar percebut en els joves. Finalment, el tercer article, anomenat "Mediation effect of emotional self‑regulation in the relationship between physical activity and subjective well‑being in Chilean adolescents", tenia com a objectiu examinar l'efecte mediador de l'autoregulació emocional en la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu en adolescents (Objectiu específic 3). Els hàbits d'activitat física mostren estar positivament relacionats amb el benestar subjectiu i amb l'autoregulació emocional. Així mateix, l'autoregulació emocional estava positivament relacionada amb el benestar subjectiu. L'anàlisi de mediació mostra un efecte de mediació parcial de l'autoregulació en la relació entre els hàbits d'activitat física i el benestar subjectiu 2025-03-05T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/24676 Deterioro cognitivo leve y demencia tipo Alzheimer en personas con discapacidad intelectual: detección, clasificación y caracterización de la evolución clínica Rodriguez-Hidalgo, Emili Background. Intellectual disability is a neurodevelopment disorder affecting intellectual functioning and adaptive behavior. The increase of life expectancy of this population leads to an increase of mental health pathologies such as Alzheimer’s diseases, especially relevant in people with Down syndrome. Despite advances in research have identifies promising biomarkers in the context of the biological model, neuropsychological examination has a fundamental role in the diagnosis and monitoring the progressive course of dementia in general, although its difficulty in people with intellectual disabilities, due to the cognitive and behavioral phenotype of each case. In addition, despite the increasing number of adapted and validated neuropsychological tools are nowadays available in this population, unlike people without intellectual disabilities, there is still a lack of a brief screening test for memory, a fundamental domain in the study of Alzheimer’s disease. On the other hand and also compared to people without intellectual disabilities, there is not a unified criterion for the clinical stages of Alzheimer's disease in people with Down syndrome. Objectives. The main objective of this thesis was to adapt and validate two instruments in people with intellectual disabilities. The first instrument was a screening test for memory problems associated with mild cognitive impairment and Alzheimer's disease (Study 1), and the second was a global impairment scale to characterize the clinical progression of Alzheimer's disease in people with Down syndrome (Study 2); Introducció. La discapacitat intel·lectual és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta el funcionament intel·lectual i les habilitats adaptatives. L’augment de l’esperança de vida en aquesta població comporta un increment de patologies de salut mental com la demència tipus Alzheimer, especialment rellevant en persones amb síndrome de Down. Tot i els avenços en el context del model biològic amb biomarcadors, l’exploració neuropsicològica té un rol fonamental en el diagnòstic i la monitorització del curs progressiu de la demència en general, aspectes molt complicats en persones amb discapacitat intel·lectual degut al fenotipus cognitiu i conductual de cada cas. A més a més, tot i que cada vegada es disposen de més instruments neuropsicològics adaptats i validats en aquesta població, a diferència de les persones sense discapacitat intel·lectual, encara estem mancats d’un instrument breu de cribatge per a la memòria, domini fonamental en l’estudi de la malaltia d’Alzheimer. D’altra banda, i també comparat amb persones sense discapacitat intel·lectual, tampoc existeix un criteri unificat de les fases evolutives de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down. Objectius. L’objectiu de la present tesi fou adaptar i validar dos instruments en persones amb discapacitat intel·lectual. El primer instrument va ser un test de cribatge per als problemes de memòria associats al deteriorament cognitiu lleu i malaltia d’Alzheimer (Estudi 1), i el segon una escala global de deteriorament per caracteritzar l’evolució clínica de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down (Estudi 2) 2023-12-22T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/23001 Factores asociados al bienestar subjetivo en docentes chilenos Herrera Barros, Camilo Alfredo Teachers are one of the main pillars of our society, multiple studies indicate that their subjective well-being is essential for a good performance of their duties. This research aims to identify the main protective and risk factors that affect teacher well-being in Chilean school teachers, through five descriptive-correlational studies. A probabilistic and stratified sample was used in 700 teachers who work in schools in urban areas of Chile. They answered a questionnaire made up of 16 characterization questions and 8 scales: Collective Efficacy in short format, Personal Well-being Inventory for Adults, Satisfaction with school, social well-being at school, Assessment of Burnout Syndrome, Perceived Discrimination, Satisfaction with life and Organizational Justice. According to the results, it can be established that the main protective factors of the subjective well-being of teachers are the vocation and enthusiasm for work. On the other hand, collective efficacy, by itself, would not be strongly related to well-being, but it is relevant when it works by mediating the perception of organizational justice. At the level of risk factors for subjective well-being, we found two dimensions linked to burnout: psychological exhaustion and guilt. Finally, discrimination based on age and sexual identity seems to have a strong impact on the well-being of Chilean teachers. Considering these factors, it is possible to build an operational model for the generation of interventions to improve teachers' subjective well-being; El professorat és un dels principals pilars de la nostra societat i múltiples estudis indiquen que el seu benestar subjectiu és essencial per a un bon exercici de les seves funcions. Aquesta investigació es proposa identificar els principals factors protectors i de risc que afecten el benestar docent en professors xilens d'educació escolar, a través de la realització de cinc estudis de caràcter descriptiu correlacional. Es va utilitzar una mostra probabilística i estratificada de 700 docents que treballen a escoles en zones urbanes de Xile. Se'ls va fer respondre un qüestionari compost per 16 preguntes de caracterització i 8 escales: Eficàcia Col·lectiva en format curt, Personal Well-being Inventory for Adults, Satisfacció amb l'escola, Benestar social a l'escola, Avaluació de la Síndrome de Cremar-se pel Treball, Discriminació percebuda, Satisfacció amb la vida i Justícia Organitzacional. Sestableix que els principals factors protectors del benestar subjectiu dels docents són la vocació i la il·lusió pel treball. D'altra banda, l'eficàcia col·lectiva per si sola no estaria fortament relacionada amb el benestar, però quan funciona mitjançant la percepció de justícia organitzacional si resulta rellevant. A nivell de factors de risc per al benestar subjectiu, trobem dues dimensions del burnout, el desgast psíquic i la culpa. A més, la discriminació per edat i identitat sexual sembla impactar fortament al benestar dels docents xilens. Això permet construir un model operatiu per crear intervencions per millorar el benestar subjectiu docent 2023-02-17T00:00:00Z