http://hdl.handle.net/10256/4383 2025-08-02T12:13:14Z http://hdl.handle.net/10256/26966 La transformació dels museus contemporanis: socials, digitals i flexibles Giró Roman, Maria Pilar ENG- This doctoral thesis examines the transition from the modern museum to the contemporary museum, exploring how these spaces evolve to meet the needs of a diversified and digital society. It is an action-research model that forms part of the Industrial Doctorate program of the Government of Catalonia. The research body is structured into two main sections: a theoretical part and a practical part. It focuses on three core areas: the redefinition of museographic spaces as active agents in dialogue with the urban environment, the emergence of digital media, which impacts both museum narratives and the visitor experience, and the evolution from homogeneous narratives to inclusive discourses, necessitating more flexible and innovative museological systems. The study employs various strategies within a methodological triangulation process, beginning with a bibliographic review, including semi-structured interviews with key stakeholders from selected museums, and ethnographic observation at the Centre Pompidou and the Atelier des Lumières in Paris. Ultimately, it proposes an action-research model for the prefiguration of the Carmen Thyssen Museum in Sant Feliu de Guíxols. This qualitative and multidimensional approach provides a holistic perspective on the transformation of contemporary museums; CAT- Aquesta tesi doctoral aborda la transició del museu modern al museu contemporani, explorant com aquests espais evolucionen per adaptar-se a les necessitats d’una societat diversificada i digital. És un model d’investigació-acció que forma part del programa de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya. El cos de la recerca s’ha estructurat en dos blocs: una part teòrica i una de pràctica. Es centra en tres eixos: la redefinició dels espais museogràfics com a agents actius en diàleg amb l’entorn urbà, la irrupció dels mitjans digitals, que impacten tant en les narratives museístiques com en l’experiència del visitant; i l’evolució del relats homogenis cap a discursos inclusius que demana sistemes museístics més flexibles i innovadors. Combina diverses estratègies en un procés de triangulació metodològica. Parteix d’un estudi bibliogràfic, inclou entrevistes semiestructurades a agents clau de museus seleccionats i un treball d’observació etnològica al Centre Pompidou i a l’Atelier des Lumières a París. Finalment, proposa un model d’investigació-acció per a la prefiguració del Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. Aquest enfocament qualitatiu i multidimensional ofereix una visió holística de la transformació dels museus contemporanis 2025-06-02T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26864 Transformación digital aplicable a los geoparques. El caso del Geoparque Volcán del Ruíz. Candidato UNESCO (Colombia) Marín Martínez, Edna Constanza ENG- The purpose of this research proposal is to define and evaluate the elements that define the technological route of action for a Geopark, within the dynamics of the Information and Knowledge Society (hereinafter, SIC) and the use of Information and Communication Technologies (hereinafter, ICT), which responds to the problems identified in previous research, in this case, focused on the tourism sector, Geoparks and intelligent services supported by ICT. In order to define these elements, it was decided to analyze and study the advances and the state of the art of the Geoparks of the World, of the services and dynamics of tourism around these spaces, of the possibilities of ICT to generate intelligent services, so that a framework for the use and conservation of the Ruiz Volcano Geopark, located in the central mountain range of Colombia, can be built with the community and the actors of the region of Caldas and Colombia. Therefore, we will try to achieve the objectives of this empirical research through the use of the scientific method because it is the most systematic and orderly. Similarly, this technological route is intended to be formulated in such a way that it can be replicated in other Geoparks based on the elements proposed, their relationships and the form of intervention of the community and the actors. Last but not least, this proposal arises from the researcher's inquiries and interests that are closely related to her region, training and life project; CAT- Amb aquesta proposta de recerca es pretén definir i avaluar els elements que defineixen la ruta tecnològica de transformació digital per a un Geoparc, dins de la dinàmica de la Societat de la informaciò i del Coneixement (d'ara endavant, SIC) i l'ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (d'ara endavant, TIC), que respongui la problemàtica identificada en recerques prèvies, en aquest cas, enfocada al sector turístic, els Geoparcs i els serveis intel·ligents recolzats en TIC. Per a definir aquests elements es decideix analitzar i estudiar els avanços i l'estat de l'art dels Geoparcs del Món, dels serveis i les dinàmiques del turisme al voltant d'aquests espais, de les possibilitats de les TIC per a generar-los serveis digitals intel·ligents, de manera que pugui construir-se amb la comunitat i amb els actors de la regió de Caldas i de Colòmbia un marc d'aprofitament i conservació per al Geoparc Volcà del Ruiz, situat en la serralada central de Colòmbia. Per tant, s'intentarà aconseguir els objectius d'aquesta recerca empírica a través de l'ús del mètode científic per ser el més sistemàtic i ordenat. D'igual forma, aquesta ruta de transformació digital es pretén formular de manera que pugui ser replicada en uns altres Geoparcs a partir dels elements plantejats, les seves relacions i la forma d'intervenció de la comunitat i els actors. Finalment i no menys important, aquesta proposta sorgeix de les indagacions i interessos de la investigadora que estan estretament relacionats amb la seva regió, formació i projecte de vida 2025-04-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26795 Uso productivo del suelo periurbano. Los parques agrarios como sistema básico territorial y herramienta de gestión ambiental y agroecológica Zumalave Rey, Beatriz ENG- In Argentina, the Metropolitan Region of Buenos Aires (RMBA) covers an area of 16,767 km2. Nearly 15 million people live there, and peri-urban agriculture produces 90% of the leafy vegetables consumed in the city of Buenos Aires. In the last three decades, the peri-urban productive land has been suffering disturbances and degradation processes that could accelerate its deterioration to a point of no return and with it, the potential lack supply of fresh food. Given these conditions, it is relevant to ask ourselves: to what extent is it possible to produce food in the peri-urban area of the RMBA, under a vision that preserves the soil and cares for the environment? In this scenario, this Thesis addresses the characteristics of peri-urban agriculture, the productive land and its preservation, the agroecology as a productive system, and agricultural parks (PA), to form a corpus. From this study, we can conclude that it is possible to produce and conserve the soils of urban peripheries, if the figure of the PA is introduced as a basic territorial system and environmental management tool, with an agroecological approach. Based upon the situational analysis and field work in the Moreno District, a Management Plan (PdG) has been developed for the Moreno Agrarian Agroecological Park 2, Parque del Oeste (PA 2) for the 2024-2030 period. This one of a kind PdG spreads over 3 structural axes: environmental, technical-commercial, and organizational, so that it can be implemented by each relevant actor. It is expected that this PdG can be replicated in new PAs of the same District and/or other Municipalities with similar characteristics, to achieve a synergetic and a cooperative vision of the entire territory; CAT- A l'Argentina, la Regió Metropolitana de Buenos Aires (RMBA) s'estén sobre un área de 16.767 Km. On viuen prop d'uns 15 milions de persones i l'agricultura periurbana produeix, el 90% de les hortalisses de fulla que es consumeixen a la ciutat de Buenos Aires. I des de les últimes tres dècades, el sòl productiu periurbano està patint pertorbacions i processos degradatius que podria accelerar el seu deteriorament a un punt de no retorn i amb ell, l'abastament d'aliments frescos. En aquestes condicions és rellevant preguntar-se ¿en quina mesura és possible produir en el periurbano de la RMBA, tenint una visió que preservi el sòl i la cura del medi l'ambient? En aquest escenari, la tesi es tracta de les característiques de l'agricultura periurbana, el sól productiu i la seva preservacio, l'agroecologia com a sistema productiu i els parcs agraris (PA) per constutuir un corpus. D'aquest estudi, es dedueix que és possible produir i conservar els sòls de les perifèries urbanes, en la mesura que s'introdueixi la figura dels parcs agraris com un sistema bàsic territorial i una eina de gestió ambiental amb enfocament agroecològic. De l'analisi situacional i el treball de camp a Moreno, s'elaboro un Pla de Gestió (PdG), per al Parc Agrari Agroecològic Morenense 2, Parc del Oeste (PA 2).) per al període 2024-2030. El PdG, es únic a lé seva especie, conté tres eixos estructurals: ambiental, tecnic comercial i organitzacional perpue ho implementin els actors que el coformen. Es esperable que aquest PdG pugui se replicat en nous PA del mateix partit i d'altres municipis, amb característiques semblants, per aconseguir una sinergia i una visió cooperativa del territori 2025-03-20T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26568 Paisaje, bien común y servicios ecosistémicos culturales. Nuevos parámetros de planificación territorial en la interfase de tierras secas (Mendoza - Argentina) Tonda, Maria Marta ENG- Dryland landscapes around the world face significant challenges due to their inherent fragility and the increasing pressure they face from multiple dimensions. Research suggests that developing territorial management approaches that consider both the tangible and intangible aspects of the environment could be beneficial in addressing these complexities. This doctoral thesis explores the integration of the contemporary notion of landscape, cultural ecosystem services, and the concept of landscape as a common good, with the aim of proposing new parameters for territorial planning that respond to the particularities of these territories. The study focuses on the piedmont of the Metropolitan Area of Mendoza, Argentina, a region representative of drylands, often underestimated, that also acts as an interface between the irrigated urban oasis and the non-irrigated drylands, which gives it particular interest. This uniqueness provides a valuable context to investigate how these new parameters can be applied in an environment marked by the tension between landscape appreciation and urban development demands. The research begins with an exploratory review of the historical and cultural evolution of the landscape concept, with special emphasis on how intangible values—such as cultural, historical, aesthetic, spiritual elements, among many others—have been fundamental in shaping the contemporary landscape. This approach is framed in the understanding of the landscape not only as a physical space but as a dynamic entity and a social construct, whose management is essential for people's well-being. The European Landscape Convention is presented as a key reference, offering a flexible framework that promotes the inclusion of these intangible values in territorial planning. The study focuses on the piedmont of the Metropolitan Area of Mendoza, an interface between the urban oasis and the drylands. Through a mixed-methods approach combining qualitative and quantitative approaches, the spatialization of the landscape’s intangible values is carried out using tools such as participatory mapping and citizen science. These methods allow local actors to identify and assess the landscape elements (both tangible and intangible) that they consider essential for their quality of life and well-being, facilitating their integration into territorial planning; CAT- Els paisatges de les terres seques arreu del món es troben davant de desafiaments significatius degut a la seva fragilitat inherent i a la creixent pressió que afronten des de múltiples dimensions. La recerca suggereix que podria ser beneficiós desenvolupar enfocaments de gestió territorial que considerin tant els aspectes tangibles com els intangibles de l’entorn per abordar aquestes complexitats. En aquesta tesi doctoral, s'explora la integració de la noció contemporània de paisatge, els serveis ecosistèmics culturals i el concepte de paisatge com a bé comú, amb l’objectiu de proposar nous paràmetres per a la planificació territorial que responguin a les particularitats d’aquests territoris. L’estudi se centra en el Piedemonte de l’Àrea Metropolitana de Mendoza, Argentina, una regió representativa de les terres seques, sovint subestimades, que també actua com a interfície entre l’oasi urbà (regat) i el secà (no regat), cosa que li confereix un interès particular. Aquesta singularitat ofereix un context valuós per investigar com aquests nous paràmetres poden aplicar-se en un entorn marcat per la tensió entre la valoració del paisatge i les demandes de desenvolupament urbà. La recerca parteix d’una revisió exploratòria de l’evolució històrica i cultural del concepte de paisatge, amb especial èmfasi en com els valors intangibles —com ara els elements culturals, històrics, estètics, espirituals, entre molts altres— han estat fonamentals en la configuració del paisatge contemporani. Aquest enfocament s'emmarca en la comprensió del paisatge no només com un espai físic, sinó com un ésser dinàmic i una construcció social, la gestió de la qual és essencial per al benestar de les persones. El Conveni Europeu del Paisatge es presenta com un referent clau, en oferir un marc flexible que promou la inclusió d’aquests valors intangibles en la planificació territorial. L’estudi se centra en el Piedemonte de l’Àrea Metropolitana de Mendoza, una interfície entre l’oasi urbà i les terres seques. A través d’una metodologia mixta que combina enfocaments qualitatius i quantitatius, es duu a terme l’espacialització dels valors intangibles del paisatge, utilitzant eines com el mapatge participatiu i la ciència ciutadana. Aquests mètodes permeten als actors locals identificar i valorar els elements (tangibles i intangibles) del paisatge que consideren fonamentals per a la seva qualitat de vida i benestar, facilitant la seva integració en la planificació territorial 2025-01-28T00:00:00Z