http://hdl.handle.net/10256/4369 2025-08-08T13:08:09Z http://hdl.handle.net/10256/27105 La crisis económica y la calidad laboral desde una perspectiva de RSE: Evidencia en Cataluña Sorribes Sánchez, Joan ENG- The general objective of this thesis is to analyze HR management from a corporate social responsibility perspective in an economic crisis context. This overall objective is specified further by setting four specific objectives that lead the development of the conducted research: firstly, to create a map of workers according to the socially responsible labor practices they receive (creation of worker clusters). Secondly, to analyze if the crisis has had any effects on the created map. Thirdly, to know if the company characteristics, the worker, and the workplace influence the implementation of socially responsible labor practices. Finally, to analyze the impact on employees' wellbeing due to the implementation of a socially responsible HR management, focusing on what kind of practices or combination of practices may effectively contribute to the employees' wellbeing at a time of economic crisis. From the data analysis of 8,852 workers from the Survey of Quality of Life at Work in Catalonia from 2006 to 2010, both included, it is concluded that two-thirds of the employees in Catalonia, from 2006 (pre-crisis year) until 2010, were subjected to responsible labor practices, while one-third of them received irresponsible labor practices. The primary determinants to receive less responsible work practices in all areas are: the fact of belonging to the primary sector and construction and industrial, as well as the groups of weaker workers with temporary contracts, lower academic levels, immigrants, employees of low job categories and with lower income. In the second empirical study, it is concluded that the impact of most responsible labor practices has positive effects on employee wellbeing (in terms of job satisfaction, work stress and management confidence); CAT- El objetivo general de esta tesis es analizar la gestión de RRHH desde una perspectiva de responsabilidad social empresarial en un entorno de crisis económica. Este objetivo general se concreta en cuatro objetivos específicos que marcan el desarrollo de las investigaciones llevadas a cabo: en primer lugar, crear un mapa de trabajadores en función de las prácticas laborales socialmente responsables que reciben (generación de clústeres de trabajadores). En segundo lugar, analizar si la crisis ha tenido algún efecto en dicho mapa. En tercer lugar, conocer si las características de la empresa y del trabajador y del puesto de trabajo inciden en la aplicación de las prácticas laborales socialmente responsables. Y, en cuarto lugar, analizar los efectos para el bienestar de los empleados de la aplicación de una gestión de RRHH socialmente responsable, estudiando específicamente qué prácticas o combinaciones de prácticas pueden contribuir de forma más efectiva a un mayor bienestar de los empleados en tiempos de crisis. A partir del análisis de los datos de 8.852 trabajadores de la Encuesta de Calidad de Vida en el Trabajo en Cataluña desde los años 2006 hasta el 2010, ambos incluidos, se concluye que dos terceras partes de los empleados en Cataluña, desde el año 2006 (año precrisis) hasta el año 2010, están sometidos a prácticas laborales responsables, mientras que una tercera parte de ellos reciben prácticas laborales poco responsables. Sobre los determinantes más importantes para recibir prácticas laborales menos responsables en todos los ámbitos se encuentran: el hecho de pertenecer al sector primario y de la construcción e industrial, así como a los colectivos de trabajadores más débiles con contratos temporales, menos nivel de estudios, inmigrantes, empleados de categorías bajas y con bajos ingresos. En el segundo estudio empírico, se concluye que el impacto de la mayoría de las prácticas laborales responsables tiene efectos positivos sobre el bienestar de los empleados (en términos de satisfacción laboral, estrés laboral y confianza en la dirección) 2018-07-30T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/27037 La crisis económica y la calidad laboral desde una perspectiva de RSE: Evidencia en Cataluña Sorribes Sánchez, Joan ENG- The general objective of this thesis is to analyze HR management from a corporate social responsibility perspective in an economic crisis context. This overall objective is specified further by setting four specific objectives that lead the development of the conducted research: firstly, to create a map of workers according to the socially responsible labor practices they receive (creation of worker clusters). Secondly, to analyze if the crisis has had any effects on the created map. Thirdly, to know if the company characteristics, the worker, and the workplace influence the implementation of socially responsible labor practices. Finally, to analyze the impact on employees' wellbeing due to the implementation of a socially responsible HR management, focusing on what kind of practices or combination of practices may effectively contribute to the employees' wellbeing at a time of economic crisis. From the data analysis of 8,852 workers from the Survey of Quality of Life at Work in Catalonia from 2006 to 2010, both included, it is concluded that two-thirds of the employees in Catalonia, from 2006 (pre-crisis year) until 2010, were subjected to responsible labor practices, while one-third of them received irresponsible labor practices. The primary determinants to receive less responsible work practices in all areas are: the fact of belonging to the primary sector and construction and industrial, as well as the groups of weaker workers with temporary contracts, lower academic levels, immigrants, employees of low job categories and with lower income. In the second empirical study, it is concluded that the impact of most responsible labor practices has positive effects on employee wellbeing (in terms of job satisfaction, work stress and management confidence); CAT- El objetivo general de esta tesis es analizar la gestión de RRHH desde una perspectiva de responsabilidad social empresarial en un entorno de crisis económica. Este objetivo general se concreta en cuatro objetivos específicos que marcan el desarrollo de las investigaciones llevadas a cabo: en primer lugar, crear un mapa de trabajadores en función de las prácticas laborales socialmente responsables que reciben (generación de clústeres de trabajadores). En segundo lugar, analizar si la crisis ha tenido algún efecto en dicho mapa. En tercer lugar, conocer si las características de la empresa y del trabajador y del puesto de trabajo inciden en la aplicación de las prácticas laborales socialmente responsables. Y, en cuarto lugar, analizar los efectos para el bienestar de los empleados de la aplicación de una gestión de RRHH socialmente responsable, estudiando específicamente qué prácticas o combinaciones de prácticas pueden contribuir de forma más efectiva a un mayor bienestar de los empleados en tiempos de crisis. A partir del análisis de los datos de 8.852 trabajadores de la Encuesta de Calidad de Vida en el Trabajo en Cataluña desde los años 2006 hasta el 2010, ambos incluidos, se concluye que dos terceras partes de los empleados en Cataluña, desde el año 2006 (año precrisis) hasta el año 2010, están sometidos a prácticas laborales responsables, mientras que una tercera parte de ellos reciben prácticas laborales poco responsables. Sobre los determinantes más importantes para recibir prácticas laborales menos responsables en todos los ámbitos se encuentran: el hecho de pertenecer al sector primario y de la construcción e industrial, así como a los colectivos de trabajadores más débiles con contratos temporales, menos nivel de estudios, inmigrantes, empleados de categorías bajas y con bajos ingresos. En el segundo estudio empírico, se concluye que el impacto de la mayoría de las prácticas laborales responsables tiene efectos positivos sobre el bienestar de los empleados (en términos de satisfacción laboral, estrés laboral y confianza en la dirección) 2018-07-30T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26048 A behavioural model for food tourism: an analysis of experiences on social media Poyoi, Pimsuporn ENG- Social media has grown over recent years, and it is unambiguously evident that it plays a significant role in tourist behaviour and destination decisions. In particular, when deciding where to travel or dine, people often rely on opinions, and reviews posted online by other experienced users. In today's digital age, the trend of posting photos and sharing food consumer experiences through social media has become increasingly popular, and it is thus of considerable interest to understand the significance of this phenomenon in the tourism context. Consequently, the main aim of this thesis is to provide a theoretical framework that comprehensively explains the tourists' behaviour in sharing their food experiences during the trip on social media. This thesis is a compendium of three articles that together contribute to this main objective. The first article aims to study the traveller's perceptions of food experiences expressed in online reviews by comparing the experiences before and during the COVID-19 crisis. Online reviews derived from the Google Maps platform are collected to investigate how these experiences are and what people share about their food experiences using sentiment analysis techniques. Results show that the more satisfied people are with their food experiences, the more they share about them on social media. In addition, dimensions of these shared experiences are identified and compared to find differences before and during the COVID-19 pandemic. The second article delves into research on the motivation for sharing food-related experiences through social media. To understand the motivational components and compare their differences in sharing food experiences through social media, a measurement scale of motivation is developed and validated. Four motivational dimensions are identified: social recognition, perceived enjoyment, self-achievement and altruism. Finally, the third article aims to investigate the factors influencing the intention to share food experiences on social media, including sharing motivation and satisfaction with dining experiences as well as to examine the impact of sharing intention on tourist behaviour and loyalty. Additionally, differences in these relationships across two cohorts of generations (Millennials and Gen Z) are taken into consideration. Results show that motivation is a precedent of food-sharing intention for both generations, while satisfaction is only for Gen Z. In addition, the intention of sharing food experiences online directly leads to actual sharing behaviour and higher loyalty levels for both generations; CAT- Les xarxes socials han guanyat importància en els darrers anys, i és evident que juguen un paper essencial en el comportament del turista i les decisions sobre les destinacions. En particular, en el moment de decidir on viatjar o menjar, les persones solen confiar en les opinions i ressenyes publicades en línia per altres usuaris experimentats. En l'era digital actual, la tendència de publicar fotos i compartir experiències gastronòmiques a través de les xarxes socials s'ha popularitzat, i és de gran interès comprendre la importància d'aquest fenomen en el context turístic. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta tesi és proporcionar un marc teòric que expliqui, de manera exhaustiva, el comportament dels turistes a l’hora de compartir a les xarxes socials les seves experiències gastronòmiques durant un viatge. Aquesta tesi és un compendi de tres articles que contribueixen conjuntament en aquest objectiu principal. El primer article pretén estudiar les percepcions dels viatgers sobre les experiències gastronòmiques compartides en ressenyes en línia, tot comparant les experiències abans i durant la crisi de la COVID-19. Es recullen ressenyes en línia de la plataforma Google Maps per explorar com són aquestes experiències gastronòmiques i què comparteix la gent al respecte mitjançant tècniques d'anàlisi de sentiments. Els resultats mostren que com més satisfetes estan les persones amb les seves experiències gastronòmiques, més les comparteixen a les xarxes socials. A més, s'identifiquen dimensions d'aquestes experiències compartides i es comparen per trobar diferències abans i durant la pandèmia de la COVID-19. El segon article aprofundeix en la investigació sobre les motivacions per compartir experiències relacionades amb el menjar a través de les xarxes socials. Per comprendre els components d’aquesta motivació i comparar les seves diferències a l’hora de compartir experiències culinàries a través de les xarxes socials, es desenvolupa i valida una escala de mesura. S’identifiquen un total de quatre dimensions de motivació: el reconeixement social, el plaer percebut, l’assoliment personal i l’altruisme. Finalment, el tercer article té com a objectiu investigar els factors que influeixen en la intenció de compartir les experiències gastronòmiques a les xarxes socials, incloent-hi la motivació per compartir i la satisfacció amb les experiències gastronòmiques, així com també l'impacte de la intenció de compartir aquestes experiències en el comportament real i la fidelitat del turista. A més, es tenen en compte les diferències en aquestes relacions entre dues cohorts de generacions (millenials i Gen Z). Els resultats mostren que la motivació és un precedent de la intenció de compartir experiències culinàries per a ambdues generacions, mentre que la satisfacció només ho és per a la Gen Z. A més, la intenció de compartir les experiències culinàries en línia influeix directament en el comportament real de compartir-ho i duu a nivells més alts de fidelitat per a ambdues generacions 2024-02-23T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25860 Essays on political economy Urzay Gómez, Sergi ENG- This research explores the diverse and intricate effects of European integration—a process affecting political and economic landscapes across Europe. At its heart, the study investigates how various European Union (EU) policies impact individuals' lives and beliefs, using advanced statistical methods to uncover these relationships. One key focus is on Germany, particularly the economic disparities that have persisted since the fall of the Berlin Wall. The study examines how historical and geographical factors continue to influence salary differences across regions. It also looks into the economic challenges that German border districts face following the EU’s expansion. Here, the expected benefits of the EU's growth are weighed against actual economic downturns experienced locally. Additionally, the research turns to Southern Europe, examining attitudes towards the euro in countries like Portugal, Italy, Greece, and Spain—collectively known as the PIGS. It reveals how different age groups and educational backgrounds influence people's preferences for the currency, highlighting the role of generational perspectives in shaping economic views. The dissertation also delves deeper into how people's economic statuses and their understanding of EU policies affect their attitudes towards European integration. This comprehensive approach not only adds to the ongoing discussion about European integration but also emphasizes how EU policies can have varied impacts on individuals' economic situations and ideological beliefs. Ultimately, this thesis serves as a foundation for further research into how European policies intertwine with personal outcomes, encouraging a more nuanced view of European integration's complex effects on everyday lives. This work is vital for anyone interested in understanding the personal impacts of broad political and economic strategies within the EU; CAT- Aquesta tesi explora els diferents i complexos efectes de la integració europea, un procés que afecta els paisatges polítics i econòmics d'Europa. Més concretament, s'investiga com les diferents polítiques de la Unió Europea (UE) impacten les vides i les actituds dels individus, utilitzant mètodes estadístics avançats per descobrir aquestes relacions. Un dels focus principals és Alemanya, especialment les disparitats econòmiques que han persistit des de la caiguda del Mur de Berlin. L'estudi examina com els factors històrics i geogràfics continuen influenciant les diferències salarials a les regions. També es consideren els desafiaments econòmics que els districtes fronterers alemanys enfronten després de l'expansió de la UE l'any 2004. Aquí, els beneficis esperats del creixement de la UE es contrasten amb els problemes econòmics experimentats localment. A més, la tesi es trasllada al sud d'Europa, examinant les actituds cap a l'euro en països com Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, col·lectivament coneguts com els PIGS. Revela com els diferents grups d'edat i els antecedents educatius influeixen en les preferències de les persones per la moneda comuna, destacant el paper de les perspectives generacionals en la configuració de les seves preferències. La tesi també aprofundeix més en com l'estatus econòmic dels individus i la seva comprensió de les polítiques de la UE afecten les seves actituds cap a la integració europea. Aquest enfocament integral no només aporta a l'actual discussió sobre la integració europea, sinó també subratlla com les polítiques de la UE poden tenir impactes variats en les situacions econòmiques i les postures ideològiques dels individus. Aquesta tesi serveix com a base per a futures recerques sobre com les polítiques europees s'entrellacen amb les preferències personals, encoratjant una visió més matissada dels efectes complexos de la integració europea en les vides quotidianes. Aquesta tesi és interessant per a qualsevol persona interessada en comprendre els impactes personals de les estratègies polítiques i econòmiques àmplies dins la UE 2024-07-08T00:00:00Z