http://hdl.handle.net/10256/23775 2025-06-01T09:26:02Z http://hdl.handle.net/10256/23788 La Força Vella de Girona (2). Castells i torres Nolla, Josep Maria The perimeter of the so-called Força Vella corresponds to that of the founding Roman city with the Carolingian addition and, during the Middle Ages, urban defense was organized through three castles (Gironella, Sobreportes and Cabrera) and several towers with a wall sector infeuded in the hands of several families. The study, based on documentary and archaeological data, tries to identify them and, when possible, describe their elements and characteristics; El perímetre de l’anomenada Força Vella correspon al de la ciutat romana fundacional amb l’afegitó carolingi i, durant l’edat mitjana la defensa urbana s’organitzà a través de tres castells (Gironella, Sobreportes i Cabrera) i diverses torres amb un sector de muralla infeudades a mans de diverses famílies. L’estudi, a partir de dades documentals i arqueològiques, intenta identificar-les i, quan és possible, descriure’n elements i característiques 2023-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/23787 Unes muralles medievals molt antigues: Tarragona Menchon i Bes, Joan The city of Tarragona was reoccupied between the 11th and 12th centuries in the process of expanding the county of Barcelona. Then the old Visigothic Terracona, disarticulated since the Islamic conquest (713-717) returns to urban life. The old Roman walls are repaired and extended in the Part Alta while in the rest of the perimeter, they are abandoned and dismantled to recycle the materials; La ciutat de Tarragona es reocupa entre els segles xi-xii en el procés d’expansió del comtat de Barcelona. Llavors la vella Terracona visigoda, desarticulada des de la conquesta islàmica (713-717), torna a tenir vida urbana. Les velles muralles romanes es reparen i amplien a la part alta, mentre que a la resta del perímetre queden abandonades i es desmunten per reciclar els materials 2023-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/23786 La realitat material dels monestirs d’època carolíngia als comtats catalans a través de les fonts escrites. Una relectura de la documentació d’arxiu amb mirada arqueològica Costa Badia, Xavier Considering the scant archaeological knowledge we have about the monasteries of the Catalan counties in the Carolingian era, the early medieval charters, despite their laconicism, constitute a basic source to approach their material reality. Starting from this premise, in this paper, I will analyse all the references to the structure of these monasteries and their materiality that appear in the written sources of the 9th and 10th centuries. Doing so, I will provide new data to think about the conception of monastic centres in that period, their internal topography and the monastic ideal behind them; Tenint en compte l’escàs coneixement arqueològic que tenim sobre els monestirs dels comtats catalans en època carolíngia, els documents d’arxiu, tot i el seu laconisme, constitueixen una font bàsica per aproximar-nos a la seva realitat material. Partint d’aquesta premissa, en el present article analitzaré totes les referències a l’estructura d’aquests cenobis i la seva materialitat que apareixen en la documentació escrita dels segles ix i x. D’aquesta manera, aportaré noves dades per ref lexionar sobre com es concebia un centre monàstic en aquell període, quina era la seva topografia interna i a quin ideal monàstic responien 2023-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/23785 Encrucijadas de la red hidráulica en los monasterios cistercienses del noroeste de España. La captación y el claustro reglar Miguel Hernández, Fernando Without water there was no guarantee of achieving solitude in any monastery. The underground hydraulic networks were drawn up before or at the same time as the founding plant and there must have been various water crossroads to redistribute it. Along with the catchment and diversion, where the intervention of the monks seems notable, the regular cloister is another of them, with the prominence of its cloistral source, as it is proved by some archaeological excavations in Cistercian monasteries in the Northwest of Spain (Santa María de Carracedo, León; San Salvador de Valdediós, Asturias; Santa María de Melón, Ourense). Moreover, this also happens in other Hispanic and European monasteries of any religious order. It is fair to mention that we intend to include here, to the archaeological analysis, the possibilities of the 3D georadar that we have used in the monastery of Santa María de Moreruela (Zamora) in 2020 as a specific way of investigation of monastic hydraulics; Sin el agua no había garantía de alcanzar la soledad en ningún monasterio. Las redes hidráulicas subterráneas se trazaron antes o al tiempo que la planta fundacional, y debía haber diversas encrucijadas hídricas con una función clave de redistribución del agua hacia las distintas oficinas de época medieval y moderna. Junto a la captación y derivación, el claustro reglar parece otra de ellas, como lo atestiguan algunas excavaciones arqueológicas en monasterios cistercienses del noroeste de España, en las que centraremos nuestro estudio (Santa María de Carracedo, León; San Salvador de Valdediós, Asturias; Santa María de Melón, Ourense), al igual que sucede en otros cenobios hispanos y europeos de cualquier orden religiosa, ya recogidas en congresos o publicaciones especializadas. Al análisis arqueológico, pretendemos incorporar aquí las posibilidades del georradar 3D que hemos empleado en el monasterio de Santa María de Moreruela (Zamora) en 2020 como vía específica de investigación de la hidráulica monástica 2023-01-01T00:00:00Z