12. XX Jornades de Dret català a Tossa (2019)
http://hdl.handle.net/10256/21021
2025-05-19T19:46:39ZL'acció d’inoficiositat legitimària: legitimació i conseqüències del seu no exercici
http://hdl.handle.net/10256/21045
L'acció d’inoficiositat legitimària: legitimació i conseqüències del seu no exercici
Villó Travé, Cristina
Sobre la responsabilitat pel pagament de la llegítima, la protecció del contingut econòmic de la mateixa, i diferents aspectes de la inoficiositat legitimària
Jornades de Dret Català a Tossa (20es: 2018: Tossa de Mar, Catalunya)
2019-08-01T00:00:00ZPresente y futuro del derecho sucesorio balear como filigrana de un conjunto normativo "heterointegrado"
http://hdl.handle.net/10256/21044
Presente y futuro del derecho sucesorio balear como filigrana de un conjunto normativo "heterointegrado"
Llodrà Grimalt, Francesca
Presentación del Derecho sucesorio balear como filigrana de un conjunto normativo heterointegrado y su futuro
Jornades de Dret Català a Tossa (20es: 2018: Tossa de Mar, Catalunya)
2019-08-01T00:00:00ZConseqüències de la cooperació reforçada en el Reglament europeu en matèria de règim econòmic matrimonial i matrimoni entre persones del mateix sexe
http://hdl.handle.net/10256/21043
Conseqüències de la cooperació reforçada en el Reglament europeu en matèria de règim econòmic matrimonial i matrimoni entre persones del mateix sexe
Marín Cosarnau, Diana
Conseqüències de la cooperació reforçada en el Reglament europeu en matèria de règim econòmic matrimonial i matrimoni entre persones del mateix sexe; L’any 2019 s’inaugura amb la plena aplicació de dos Reglaments de la Unió Europea (UE) de Dret internacional privat (DIPr) en matèria de règim econòmic matrimonial i de relacions patrimonials de les unions registrades. Es tracta dels Reglaments (UE) 2016/1103 i 2016/1104, en l’àmbit de la competència, la llei aplicable, el reconeixement i l’execució de resolucions en matèria de règims econòmics matrimonials i en matèria de relacions patrimonials de les unions registrades. Sense entrar, en aquest moment, en qüestions concretes dels Reglaments, és necessari fixar la nostra atenció en el fet que aquests s’han aprovat com un pac indivisible i mitjançant el mecanisme de la cooperació reforçada. Això ha esdevingut així forçat per una qüestió tan sensible com és el matrimoni entre persones del mateix sexe i que es tradueix en una especial problemàtica en el Dret internacional privat de font europea. La tensió mantinguda sobre la no definició del concepte de matrimoni, que ja s’anunciava amb el Reglament (CE) 2201/2003, s’intensifica en seu de llei aplicable en el context d’una UE ampliada, precisament amb motiu dels Estats membres que limiten el matrimoni a la unió heterosexual. Aquesta situació ha propiciat la necessitat d’acudir, en els darrers temps, al mecanisme de la cooperació reforçada per aprovar els nous reglaments, davant les dificultats d’assolir la unanimitat. El mecanisme de la cooperació reforçada, per tant, ha permès avançar en l’adopció de normes com el Reglament (CE) 1259/2010, en l’àmbit de la llei aplicable al divorci i a la separació judicial, i que ara, en matèria de règim econòmic matrimonial i també de relacions patrimonials de les unions registrades, s’estén a la resta de sectors en els que intervé el Dret internacional privat; la competència judicial internacional i el reconeixement i l’execució de resolucions i l’acceptació i força executiva de documents públics. Davant d’aquest panorama, el nostre estudi presenta el laberint de situacions i alguns dels interrogants que es generen en els moviments transfronterers dels matrimonis entre persones del mateix sexe i que es justifica en l’oportunitat del moment degut a, per una banda, l’entrada en aplicació del Reglament (UE) 2016/1103, i el seu abast atenent a la cooperació reforçada i, per un altre banda, a la Sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) 5 de juny de 2018 en l’assumpte Coman, en la qual s’han reconegut drets de residència derivats dels cònjuges sense fer distinció per raó de gènere. Ens plantegem com repte futur d’anàlisi, si el seu impacte arribarà a tenir efectes en la coherència horitzontal entre les normes; la Directiva 2004/38/CE11 i el Reglament (UE) 2016/1103, en relació al concepte de matrimoni
Jornades de Dret Català a Tossa (20es: 2018: Tossa de Mar, Catalunya)
2019-08-01T00:00:00ZLa resolució de conflictes amb els consumidors en els serveis financers
http://hdl.handle.net/10256/21042
La resolució de conflictes amb els consumidors en els serveis financers
Barral i Viñals, Immaculada
Es tracten temes com: la protecció del consumidor en el procés de liberalització dels serveis públics; l’especial intensitat de l’obligació de resoldre conflictes en els serveis financers amb els sistemes sectorials paral·lels; es fa una visió general sobre el nou sistema de resolució de conflictes de consum que impulsa la Directiva 2013/11/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013, relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum (LADRC). A més, es parla del sistema arbitral de consum com la relativa incidència en la resolució de conflictes de serveis financers; dels serveis d’atenció al client; dels defensors del client i l’esquema ombudsman com a solució i finalment de la tutela dels consumidors mitjançant òrgans administratius i de la futura entitat sectorial única pels serveis financers i el repensament dels Comissionats
Jornades de Dret Català a Tossa (20es: 2018: Tossa de Mar, Catalunya)
2019-08-01T00:00:00Z