http://hdl.handle.net/10256/19085 2025-07-27T19:23:48Z http://hdl.handle.net/10256/19101 La violència del sistema de protecció a la infància i l’adolescència, una descripció Shaimi, Mostafà This text presents some reflections on violations of rights that occur in the system of protection for children and adolescents in relation to young migrants without family relatives in Catalonia. The content of this text is the result of many years of experience working with these young people. On the one hand, the experience of years of work in different types of centers from different professional positions; on the other hand, through direct contact with more than 300 young migrants in the Girona region, who have provided us with a lot of information about the reality they live during the different stages of their passage through the system of protection for children and adolescents: when they are within the system of protection, and when they are expelled, abandoned on the street and condemned to marginalization and exclusion; and finally it is also the result of academic and documentary analysis on the basis of which we can argue that there is a systematic violation of the rights of young migrants without family references in Catalonia by the system of protection for children and adolescents; Aquest text presenta algunes reflexions al voltant de vulneracions de drets que es donen en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència en relació a jo- ves migrats sense referents familiars a Catalunya. El contingut d’aquest text és fruit de l’experiència de molts anys de treball amb aquests joves. D’una banda, de l’experiència d’anys de treball en diferents tipolo- gies de centres des de posicions professionals diverses; d’altra banda, a través del contacte directe amb més de 300 joves migrats a les comarques gironines, que ens han proporcionat molta informació sobre la realitat que viuen durant les diferents etapes del seu pas pel sistema de protecció a la infància i adolescència: quan són dins del sistema de protecció, i quan són expulsats, abandonats al carrer i condemnats a la marginalitat i l’exclusió; i finalment també és fruit de l’anàlisi aca- dèmica i documental en base a la qual podem soste- nir existeix vulneració sistemàtica de drets dels joves migrats sense referents familiars a Catalunya per part del sistema de protecció a la infància i l’adolescència 2020-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/19100 Suport des de l'àmbit social a les trajectòries educatives i formatives a joves migrats Salvachúa, Esther; Sibina, Cristina The authors of the article identify accompaniment as the basic action of support that can be given to educational and training processes. An even more necessary accompaniment when we consider it in relation to young people of immigrant origin who face multiple risk factors for social exclusion, ranging from low levels of training and difficulties in accessing post-compulsory studies, to situations irregular administrative or awareness of being victims of racism. The authors propose that support be developed based on these three methodological axes: individual support, group work and network and community work. Finally, the authors refer to three experiences that can serve as a model for this line of work: Can Cuní Educational and Learning Center, the Tarda Jove project, of the SER. GI Foundation, and the Girona New Opportunities Center - CNO; Les autores de l’article identifiquen l’acompanyament com l’acció bàsica del suport que es pot prestar als processos educatius i de formació. Un acompanyament encara més necessari quan el plantegem en relació als joves d’origen immigrat que fan front a múltiples factors risc d’exclusió social, que van des del baix nivell de formació i les dificultats d’accés als estudis postobligatoris, fins a les situacions administratives irregulars o la consciència de ser víctimes de racisme. Les autores proposen que l’acompanyament es desenvolupi a partir d’aquests tres eixos metodològics: l’acompanyament individual, el treball en grup i el treball en xarxa i comunitari. Finalment les autores fan referència a tres experiències que poden servir de model per a aquesta línia de treball: Centre Educatiu i d’Aprenentatges Can Cuní, el projecte Tarda Jove, de la Fundació SER.GI, i el Centre de Noves Oportunitats de Girona - CNO 2020-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/19099 Incorporació dels aprenentatges del 17A a Ripoll en intervenció comunitària Riera, Núria; Mesas, Alicia The authors of the article, professionals who have had to deal with a population broken by the pain and injury of the attacks and the death or imprisonment of the group of young people who committed them, reflect on their work experience and their learnings. The attacks have forced them to question everything they had been doing until then in terms of reception and integration of migrants living in Ripoll. From the initial “what went wrong” to “what we can do from now on”. And in this analysis young people are especially present. The authors explain the field study they began to do after the attacks and to which they devoted two and a half years and more than 1,000 interviews. They also present the ICERT methodology devised by themselves and the actions carried out. They point out the 9 risk factors they have identified and the community work strategies they have begun to develop with the aim of working with all community actors and giving space to the different discourses, with an attitude of open listening and willingness to dialogue; Les autores de l’article, professionals que han hagut de fer front a una població trencada pel dolor i la ferida dels atemptats i la mort o l’empresonament del grup de joves que els van cometre, reflexionen sobre la seva experiència de treball i els seus aprenentatges. Els atemptats les ha obligades a qüestionar-se tot el que havien estat fent fins aleshores en matèria d’acollida i integració de les persones migrades que viuen a Ripoll. Des del “què ha fallat” inicial, fins al “què podem fer a partir d’ara”. I en aquesta anàlisi els joves hi són especialment presents. Les autores expliquen l’estudi de camp que començar a fer després dels atemptats i al que hi van dedicar dos anys i mig i més de 1.000 entrevistes. Així mateix, presenten la metodologia ICERT ideada per elles mateixes i les accions dutes a terme. Assenyalen els 9 factors de risc que han identificat i les estratègies de treball comunitari que han començat a desenvolupar amb l’objectiu de treballar amb tots els agents de la comunitat i donar espai als diferents discursos, amb una actitud d’escolta oberta i disposició al diàleg 2020-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/19098 Radicalització i radicalitats Touhami, Slimane The author starts from the irruption of the concept of radicalization in political and social discourses to analyze the evolution of the concept, the concepts that have been derived from it and its treatment. He speaks of a distortion of the concept and bets on recovering its complexity, both in terms of its forms (different types of radicalization), and in terms of what causes or contributes to the development of these phenomena (speaks of multicausality and the need for an anthropological, sociological, psychological and political approach, among others). On the other hand, the author is critical of the commitment to an almost-therapeutic “deradicalization” made by the French state, which generated more than disappointing results, and is more confident in the current commitment based on “prevention”, while pointing out the limitations of the training of social work professionals (largely the result of general training deficits in the French education system) to tackle this task with solvency. In the final section, the author points out what, in his opinion, are some of the main deficits, which, as they could be alleviated, would have an impact on a better approach to the phenomena of violent radicalization and, in general, on a better understanding. of many other contemporary social phenomena that develop in parallel to this; L’autor parteix de la irrupció del concepte de radicalització en els discursos polítics i socials per analitzar l’evolució del concepte, dels conceptes que se n’han derivat i del seu tractament. Parla d’una distorsió del concepte i aposta per recuperar la seva complexitat, tant pel que fa a les seves formes (diferents tipus de radicalització), com pel que fa a allò que provoca o contribueix al desenvolupament d’aquests fenòmens (parla de multicausalitat i de necessitat d’un abordatge antropològic, sociològic, psicològic i politològic, entre altres). Per altra part l’autor es mostra crític amb l’aposta per una “desradicalització” quasi-terapèutica que va fer l’Estat francès, que va generar uns resultats més que decebedors, i es mostra més confiat per l’aposta actual basada en la “prevenció”, si bé assenyala les limitacions de la formació dels professionals del treball social (en bona mesura resultat de dèficits de formació generals en el sistema educatiu francès) per a abordar amb solvència aquesta tasca. A l’apartat final l’autor apunta els que a parer seu són alguns dels principals dèficits, que en la mesura que es poguessin pal·liar, repercutirien en un millor abordatge dels fenòmens de radicalització violenta i, en general, en una millor comprensió de molts altres fenòmens socials contemporanis que es desenvolupen en paral·lel a aquest 2020-01-01T00:00:00Z