http://hdl.handle.net/10256/17539 2025-08-09T17:09:49Z http://hdl.handle.net/10256/19316 El Preste Joan i Etiòpia/Núbia a la redacció catalana del Milió Reginato, Irene 7EL PRESTE JOAN I ETIÒPIA/NÚBIA A LA REDACCIÓ CATALANA DEL MILIÓA diferència d’altres llegendes medievals com ara les d’Alexandre el Gran, Artur o Carlemany, com afirma Gosman (1982: 1), la llegenda del Preste Joan «fut confrontée par intervalles avec la réalité. Chaque fois elle s’y adaptait. Chaque fois l’identité du Prêtre changeait» ‘es va confrontar periòdicament amb la realitat. Cada vegada s’hi adaptava. Cada vegada la identitat del prevere canviava’. Aquest article parteix d’una de les nombroses referències literàries de la figura del prevere, en concret la de la versió K (catalana) del Llibre de les meravelles o Llibre del Milió. Text mutilat i abreujat, K és l’única redacció coneguda que relaciona la figura de Joan amb les regions d’Etiòpia i Núbia; és, doncs, un exemple de la translatio que afecta la llegenda del Preste Joan a partir de la primera meitat del segle xiv. Després de recórrer a grans trets les principals característiques d’un dels falsos més reeixits de la història medieval, estudiaré l’esment que el Milió —i particularment la versió K— fa de Joan. Tot seguit analitzaré en tres apartats la localització del sobirà llegendari a l’Àfrica. En primer lloc, em fixaré en el desplaçament progressiu —però mai definitiu— de la seu de Joan, des de l’Àsia/Índia fins a Etiòpia, en virtut de l’antiga confusió d’aquesta amb la regió índia. En segon lloc, analitzaré l’aproximació entre Etiò­pia i Núbia i m'aturaré un moment en les fonts cartogràfiques. Finalment, examinaré el context històric de la translatio africana 2015-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/17736 Col·laboradors [Mot-so-razo, 2015, vol.14] , 2015-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/17735 El món literari de Roda d’Isàvena, una petita seu dels Pirineus Swanson, Rebecca Roda d’Isàvena va ser un centre de creació lite­rària de destacada importància durant la seva curta existència com a seu episcopal de la diòcesi de la Ribagorça (s. x­xii). Al seu scriptorium es van copiar i conrear els generes de l’èpica, la poesia, les cròniques i les vides de sants, entre d'altres. Algunes d’aquestes obres han estat avui rescata­des de l’oblit amb l’ànim de realitzar una posada en valor de l’activa vida cultural d’aquesta petita però important seu dels Pirineus; Roda d'Isàvena is a small border see in the heart of the Pyrenees that played a crucial role in the exchange of knowledge between southern French and northern Spanish territories during the 10th and the 12th C. This article surveys the extant manuscripts of chronicles, poetry, historiography and hagiography produced in Roda d’Isàvena and analyses them as the expression of the economical and political concerns in this diocese 2015-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/17734 Editorial [Mot so razo, 2015, vol.14] , Editorial del vol.14 (2015) de Mot so razo 2015-01-01T00:00:00Z