http://hdl.handle.net/10256/13400 2025-05-28T08:49:36Z http://hdl.handle.net/10256/26788 Diagnòstic de la realitat dels i les joves d'entre 16 i 29 anys de la ciutat d'Olot: informe a partir de les veus i vivències juvenils Trull-Oliva, Carme; Sitjes-Figueras, Rosa; Carrera-Fossas, Eduard; Garcia-Molsosa, Marta; Piqué Fonolleda, Júlia; Fernández Chillarón, Víctor El present informe ha estat elaborat per l'equip LIBERI, Grup de Recerca en Infància, Joventut i Comunitat de la Universitat de Girona (https://www.udg.edu/ca/grupsrecerca/liberi) en el marc de la recerca "DIAGNÒSTIC DE LA REALITAT DELS I LES JOVES D’ENTRE 16 I 29 ANYS DE LA CIUTAT D'OLOT”, encarregada i finançada per l'Ajuntament d'Olot amb l'objectiu d'identificar necessitats i interessos de la població jove de la ciutat. A continuació, es presenten els resultats de la segona fase de la recerca, centrada en oferir una aproximació a les necessitats, interessos, usos dels espais i serveis, preocupacions presents i aspiracions de futur de la joventut olotina a partir de l’anàlisi de dades d’un qüestionari i Photovoice. L'informe s'ha elaborat entre els mesos de març i abril de 2025, a partir d’un enfocament mixt (quantitatiu i qualitatiu). S'ha dissenyat i administrat un qüestionari en línia adreçat a joves d'entre 16 i 29 anys vinculats a Olot, amb preguntes principalment tancades i algunes d'obertes, que ha permès obtenir informació sobre edat, gènere, lloc de residència, orígens, situació educativa i/o laboral, temps lliure, ús dels serveis i espais públics, aspiracions i necessitats actuals. Per complementar aquestes dades, s'ha aplicat la tècnica Photovoice, que ha servit per recollir vivències, reflexions i narratives juvenils a través de la fotografia. En aquest cas, s'han realitzat dues sessions amb un grup heterogeni de 15 persones joves d'entre 16 i 29 anys, acompanyades per professionals de la ciutat. La primera sessió s’ha centrat en l’observació de l'entorn i l'activació de reflexions a partir de diferents mirades i vivències, mitjançant la realització de fotografies per part de les persones participants. A la segona sessió, aquestes imatges han servit com a punt de partida per a la discussió i la construcció col·lectiva de significats, promovent i analitzant relats que expressen les seves percepcions, inquietuds i propostes. Aquest informe s'estructura en diferents apartats temàtics que responen a les dimensions analitzades durant la recollida de dades. Concretament, inclou dotze blocs: (1) Joves d'Olot: qui són?, (2) Quines llengües parlen?, (3) Olot com a lloc de vida, (4) Situació formativa i aspiracions educatives, (5) Situació laboral i condicions de treball, (6) Quin ús fan dels serveis de la ciutat i dels espais públics?, (7) Les seves preocupacions i inquietuds, (8) Temps lliure, esport i socialització, (9) Mobilitat juvenil: hàbits de desplaçament i les seves dificultats a la ciutat d'Olot, (10) La cohesió social des de la perspectiva juvenil, (11) Els plans de futur dels i de les joves d'Olot: estudis, feina i vida personal, i (12) Reflexions i consideracions finals. Cadascun dels apartats presenta una descripció narrativa de les dades recollides, acompanyada de figures que ajuden a visualitzar-ne alguns dels resultats més rellevants. També s'hi inclouen citacions textuals seleccionades de les aportacions fetes per les persones participants en la metodologia Photovoice, les quals aporten una mirada qualitativa i vivencial al conjunt de la informació. Finalment, cada apartat conclou amb un breu resum que recull els principals resultats i aspectes destacats. Aquests àmbits s'han definit d’acord amb els reptes del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020 i 2030 i amb l'anterior Pla de Joventut de la ciutat d'Olot 2021-2024. El contingut enriqueix significativament les dades recollides i analitzades en el primer informe que es presenta en el marc de la present recerca 2025-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26787 Diagnòstic de la realitat dels i les joves d'entre 16 i 29 anys de la ciutat d'Olot: informe de contextualització Trull-Oliva, Carme; Garcia-Molsosa, Marta; Carrera-Fossas, Eduard; Sitjes-Figueras, Rosa; Piqué Fonolleda, Júlia; Fernández Chillarón, Víctor El present informe ha estat elaborat per l'equip LIBERI, Grup de Recerca en Infància, Joventut i Comunitat de la Universitat de Girona (https://www.udg.edu/ca/grupsrecerca/liberi) en el marc de la recerca "DIAGNÒSTIC DE LA REALITAT DELS I LES JOVES D'ENTRE 16 I 29 ANYS DE LA CIUTAT D'OLOT”, encarregada i finançada per l'Ajuntament d'Olot amb l'objectiu d'identificar necessitats i interessos de la població jove de la ciutat. A continuació es presenten els resultats de la primera fase de la investigació, en què es pretén fer una aproximació a la situació dels diferents col·lectius juvenils d'Olot a partir de l'anàlisi de dades secundàries i primàries. L'informe s’ha elaborat entre els mesos de novembre de 2024 i febrer de 2025. Per una banda, s'han analitzat dades existents relatives a la ciutat d'Olot i la comarca de la Garrotxa provinents de diferents fonts a les quals s'ha tingut accés a través de la recerca bibliogràfica i la consulta a professionals vinculades al territori. En total s'han consultat més de 60 documents i fonts d'informació diverses incloent-hi registres estadístics, informes, estudis, plans i programes, documentació interna, notícies i pàgines web. Degut a que l'existència de dades recents focalitzades en la població jove d'Olot és limitada, l'informe inclou dades de caràcter més general que ajuden a contextualitzar l'experiència de les persones joves olotines. Així, s'hi han incorporat dades comarcals i catalanes, dades que no es refereixen directament al grup de població diana (joves de 16 a 29 anys) i dades de diferents períodes temporals. Cal fer constar que aquesta heterogeneïtat pot fer perdre la consistència narrativa al document i que poden mancar dades provinents d'institucions/entitats concretes a les quals l'equip de recerca no ha tingut accés o desconeix. Per l'altra, a l'informe s'hi han incorporat les aportacions dels i les professionals participants en el grup focal realitzat en el marc de la recerca. En el grup hi van participar un total de 22 persones que treballen amb joves a la ciutat d'Olot i comarca (persones dinamitzadores, tècniques de joventut i/o cultura, orientadores, informadores juvenils, educadores socials, docents i promotores de salut, entre d’altres), vinculades a diferents àrees i institucions, com l'Ajuntament d'Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa i diversos Instituts. Cal fer notori que es tracta de percepcions que aporten un complement necessari i de qualitat a les dades recollides, fruit de l'experiència i el contacte directe amb la realitat des de l'òptica professional. La visió dels i les joves sobre la seva pròpia realitat queda abastament recollida en el segon informe que es presenta en el marc de la present recerca. El present informe està estructurat en 11 seccions. La primera recull dades sociodemogràfiques generals i tot seguit, es presenten les dades de manera temàtica en relació als 10 àmbits següents: ocupació, habitatge, educació i formació, educació en el lleure i l’oci, mobilitat, salut, esport, participació, cultura, diversitat, equitat i inclusió. Cadascun dels apartats inclou la descripció narrativa de les dades, la presència de figures i/o taules que il·lustren algunes d’aquestes dades, la citació textual d’algunes de les aportacions dels/les participants del grup focal i un petit resum amb els resultats destacats. Aquests àmbits s’han definit d’acord amb els reptes del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020 i 2030 i amb l’anterior Pla de Joventut de la ciutat d’Olot 2021-2024. El contingut de cadascun d'ells ha servit com a punt de partida per a l'elaboració del grup focal amb els i les professionals, l'enquesta i les sessions de Photovoice amb els/les joves, també estructurats a partir dels mateixos blocs temàtics 2025-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26499 Guia didàctica del mòdul: l'empoderament dels joves en les accions socials, educatives i de salut = Guía didáctica del módulo: el empoderamiento de los jóvenes en las acciones sociales, educativas y de salud = Guide Didactique du Module: l'autonomisation des jeunes dans les actions sociales, éducatives et sanitaires Planas Lladó, Anna; Bertran i Noguer, Carme; Borneis Albalate, Sandra; Carbonell Camós, Eliseu; Casademont Falguera, Xavier; Juvinyà Canal, Dolors; Malo Cerrato, Sara; Serra Salamé, Carles; Soler Masó, Pere Le guide du module de formation du projet ReTsaso de l'Universitat de Girona: L'autonomisation des jeunes dans les actions sociales, éducatives et de santé, est structuré en cinq chapitres. Ces cinq chapitres ont été pensés comme une progression, un parcours; par conséquent, bien que différents, ces chapitres sont interdépendants. Le premier chapitre, intitulé "Le concept de pouvoir et sa répartition dans la société" explique la nécessité et la pertinence de l’autonomisation des jeunes en partant d'une réflexion sur le pouvoir et les inégalités dans la société actuelle. Le deuxième chapitre, intitulé "Compréhension et dimensions de l’autonomisation", contextualise le concept d'autonomisation. Le troisième chapitre, intitulé "L'autonomisation des jeunes", fournit les outils conceptuels nécessaires pour aborder les questions clés de l'autonomisation des jeunes. Le quatrième chapitre, intitulé "Ressources et outils pour l'autonomisation des jeunes", comprend des ressources et des outils pour accompagner l'autonomisation des jeunes. Le cinquième chapitre, intitulé "Programmes, projets et expériences d'autonomisation des jeunes", décrit des expériences d'action communautaire qui intègrent l'objectif d'autonomisation des jeunes. A sein de chaque chapitre, les contenus sont accompagnés per activités pour aider à consolider le contenu du sujet traité; informations complémentaires ou d'approfondissement (lectures, pages web, vidéos, etc…) afin d'aider à consolider le sujet en cours d'explication et un résumé, à la fin de chaque section, qui met en évidence les idées centrales; La guía del módulo de formación del proyecto ReTsaso de la Universitat de Girona, El empoderamiento de los jóvenes en las acciones sociales, educativas y de salud, se estructura en cinco capítulos. Estos cinco capítulos se han concebido como un camino; por tanto, si bien son diferentes, están interrelacionados. El primer capítulo, titulado “El concepto de poder y su distribución en la sociedad” explica la necesidad y pertinencia del empoderamiento juvenil a partir de la reflexión sobre el poder y las desigualdades de poder en la sociedad actual. El segundo capítulo, titulado “Comprensión y dimensiones del empoderamiento”, contextualiza el concepto de empoderamiento. El tercer capítulo, titulado “El empoderamiento juvenil”, proporciona las herramientas conceptuales necesarias para abordar las cuestiones clave del empoderamiento juvenil. El cuarto capítulo, titulado “Recursos y herramientas para el empoderamiento juvenil” recoge recursos e instrumentos para acompañar al empoderamiento juvenil. Finalmente, el quinto capítulo, titulado “Programas, proyectos y experiencias de empoderamiento juvenil” presenta experiencias de acción comunitaria que integran como objetivo el empoderamiento juvenil. Cada capítulo, además de los contenidos básicos sobre el tema, incluye propuestas de actividades formativas que ayudan a consolidar los contenidos del tema; Información complementaria o de ampliación de los contenidos (lecturas, páginas web, vídeos, ...) que ayuden a consolidar el tema que se está explicando y un resumen al final de cada apartado cuya finalidad es destacar las ideas centrales; La guia del mòdul de formació del projecte ReTsaso de la Universitat de Girona: L'empoderament dels joves en les accions socials, educatives i de salut, s'estructura en cinc capítols. Aquests cinc capítols s'han concebut com una progressió, com un camí; per tant, si bé són diferents, estan interrelacionats. El primer capítol, titulat “El concepte de poder i la seva distribució en la societat” explica la necessitat i pertinència de l'empoderament juvenil a partir de la reflexió sobre el poder i les desigualtats de poder en la societat actual. El segon capítol, titulat “Comprensió i dimensions de l'empoderament”, contextualitza el concepte d'empoderament. El tercer capítol, titulat “L'empoderament juvenil”, proporciona les eines conceptuals necessàries per abordar les qüestions clau de l'empoderament juvenil. El quart capítol, titulat “Recursos i eines per a l’empoderament juvenil” recull recursos i instruments per acompanyar l'empoderament juvenil. Finalment, el cinquè capítol, titulat “Programes, projectes i experiències d'empoderament juvenil” presenta experiències d'acció comunitària que integren com a objectiu l'empoderament juvenil. Cada capítol, a més dels continguts bàsics sobre el tema, inclou: propostes d'activitats formatives per ajudar a consolidar els continguts; informació complementària o d'ampliació dels continguts (lectures, pàgines web, o vídeos, ...) per ajudar a consolidar el tema que s'estigui explicant i una síntesi, al final de cada apartat, que subratlla les idees centrals Projecte ReTsaso (Red Transfronteriza sanitaria y social) 2022-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/25042 Guide for promoting youth empowerment in the community Morcillo Sánchez, Lara; Planas Lladó, Anna; Soler Masó, Pere; Gómez Serra, Miquel; Núñez López, Héctor; Rodrigo Moriche, María Pilar This guide is one of the outcomes of the HEBE Project, a research study on youth empowerment. The study involved the participation of researchers from four universities: the University of Girona (coordinator of the study), the Autonomous University of Barcelona (UAB), the University of Barcelona (UB) and the Autonomous University of Madrid (UAM). The guide is designed as a structured compilation of objectives and actions to guide us in building communities that enable the empowerment of young people. That is, communities that contribute to: “... increasing the possibilities for a person to make decisions about and consequently act on everything that affects their lives, to participate in decision-making and to be involved, in a shared and responsible way, in the collective they form part of. This requires two conditions: that the person acquires and develops a set of personal capabilities and that their environment enables them to effectively exercise these capabilities” (Soler, Trilla, Jiménez-Morales i Úcar, 2017, p. 22). This definition emphasises the idea of not solely attributing the responsibility for this process to the young person individually or to young people collectively. Therefore, this guide is aimed at administrations, services, programmes and projects whose objectives include promoting the empowerment of young people from the municipal public policy perspective. The guide is divided into five areas of action: community policies, socio-educational action, youth participation, spaces and facilities and professionals and community agents; Esta guía es uno de los resultados del Proyecto HEBE, una investigación sobre empoderamiento juvenil. Se trata de un trabajo en el que participan investigadores e investigadoras de cuatro universidades: la Universidad de Girona (coordinadora de la investigación), la Universidad Autónoma de Barcelona, la Universidad de Barcelona y la Universidad Autónoma de Madrid. La guía se ha concebido como una recopilación estructurada de objetivos y acciones destinadas a orientarnos en la construcción de comunidades que permitan el empoderamiento de las personas jóvenes. Es decir, que contribuyan a: “… incrementar las posibilidades de que una persona pueda decidir y actuar de forma consecuente sobre todo lo que afecta su propia vida, participar en la toma de decisiones e intervenir de modo compartido y responsable en relación con la colectividad de la cual forma parte. Esto requiere dos condiciones: que la persona adquiera y desarrolle una serie de capacidades personales y que el medio le facilite ejercer efectivamente dichas capacidades.” (Soler, Trilla, Jiménez-Morales y Úcar, 2017, pág. 22). La definición insiste en la idea de no atribuir únicamente la responsabilidad de este proceso a la persona joven de modo individual o a la juventud de modo colectivo. Por este motivo, la guía se dirige a aquellas administraciones, servicios, programas y proyectos que incluyen entre sus objetivos promover el empoderamiento de las personas jóvenes desde la perspectiva de la política pública municipal. La guía está dividida en 5 ámbitos de actuación: políticas comunitarias, la acción socioeducativa, la participación juvenil, espacios y equipamientos y profesionales y agentes; Aquesta guia és un dels resultats del Projecte HEBE, una recerca sobre empoderament juvenil. Es tracta d’un treball en el que participen investigadors i investigadores de quatre universitats: la Universitat de Girona (coordinadora de la recerca), la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid. La guia ha estat concebuda com un recull estructurat d’objectius i accions destinades a orientar-nos en la construcció de comunitats que permetin l’empoderament de les persones joves. És a dir, que contribueixin a: “… incrementar les possibilitats que una persona pugui decidir i actuar de forma conseqüent sobre tot allò que afecta la seva pròpia vida, participar en la presa de decisions i intervenir de forma compartida i responsable pel que fa a la col·lectivitat de la qual forma part. Això requereix dues condicions: que la persona vagi adquirint i desenvolupant una sèrie de capacitats personals i que el medi li faciliti exercir efectivament tals capacitats.” (Soler, Trilla, Jiménez-Morales i Úcar, 2017, pàg. 22). La definició insisteix en la idea de no atribuir únicament la responsabilitat d’aquest procés a la persona jove de manera individual o al jovent de manera col·lectiva. És per aquest motiu que la guia es dirigeix a aquelles administracions, serveis, programes i projectes que tenen entre els seus objectius promoure l’empoderament de les persones joves des de la perspectiva de la política pública municipal. La guia està dividida en 5 àmbits d’actuació: polítiques comunitàries, acció socioeducativa, participació juvenil, espais i equipaments i professionals i agents. Cadascun d’ells conté diferents objectius (en total 33), que alhora es concreten en diverses propostes d’acció per dur a terme (en total 84). Es tracta d’un recurs que pretén ajudar a prendre decisions, orientar en la planificació i l’acció i alhora ser inspirador de polítiques públiques adreçades al jovent. És per això que no es concep com un llistat d’objectius i accions que cal complir totalment, sinó com un material inspirador i orientador de possibles estratègies i accions que es poden assumir en funció de la realitat concreta de cada comunitat 2024-06-01T00:00:00Z