http://hdl.handle.net/10256/12342 2025-08-09T07:41:32Z http://hdl.handle.net/10256/26630 Gestió del coneixement : conceptualització d'una plataforma virtual. Cas aplicat a PIMES del sector dels serveist tècnics d'enginyeria i arquitectura del territori català Pérez Molina, Joan Manel El coneixement i la informació es posicionen com a recursos productius de primer ordre, esdevenint els únics mitjans viables de generació de valor a llarg termini (Drucker, 1993). En altres paraules, ja fa més de trenta anys que es prenen aquests dos factors com a actius generadors de valor per les organitzacions empresarials. Per tant, existeix la necessitat de replantejar certs aspectes organitzatius de les empreses per tal de gestionar els recursos esmentats i aquesta és una tasca que encara s’està treballant a escala mundial avui en dia. De fet, les empreses de la societat actual han d’aprofitar el coneixement que es genera en el seu context; canalitzar-ho en l’esforç d’innovació per tal d’aconseguir una millora dels serveis i productes disponibles, avançant cap a una societat més competent i sostenible (World Economic Forum et al., 2020); Knowledge and information are positioned as primary productive resources, becoming the only viable means of generating long-term value (Drucker, 1993). In other words, for more than thirty years now, these two factors have been considered as value-generating assets by business organizations. Therefore, there is a need to rethink certain organizational aspects of companies in order to manage the aforementioned resources and this is a task that is still being worked on on a global scale today. In fact, companies in today's society must take advantage of the knowledge that is generated in their context; channel it into the innovation effort in order to achieve an improvement in the services and products available, moving towards a more competent and sustainable society (World Economic Forum et al., 2020) 2024-05-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26591 Trust in the European Central Bank : A comparative analysis of greek and german's citizens attitudes during the financial crisis Linares Mesas, Júlia ; Throughout the 2008 financial crisis, trust in institutions has significantly fallen across the eurozone, with a more pronounced decline observed in the peripheral countries compared to the central ones. In the European Union (EU), this decline in trust extends to the European Central Bank (ECB), leading many citizens to be sceptical about its ability to effectively manage financial crises. To investigate how citizens’ attitudes towards the ECB have evolved in response to the economic crisis, data is analysed from the Eurobarometer (EB) focusing on the evolving trust in the ECB among Greek and German citizens during the period between 1999 and 2022. Utilizing a logit estimation approach, this study reveals that in Greece the financial crisis led to a decrease in trust in the ECB while in Germany citizens’ preferences towards the ECB remained unaffected by the crisis. Additionally, this paper identifies microeconomic characteristics such as gender, age, education, occupation, marital status, type of community and political orientation to play a significant role in explaining trust in the ECB; Al llarg de la crisi financera del 2008, la confiança en les institucions ha caigut significativament a tota la zona euro, amb un descens més pronunciat als països perifèrics en comparació amb els països centrals. A la Unió Europea (UE), aquesta disminució de la confiança s'estén al Banc Central Europeu (BCE), fet que fa que molts ciutadans es mostrin escèptics sobre la seva capacitat per gestionar eficaçment les crisis financeres. Per investigar com han evolucionat les actituds dels ciutadans envers el BCE com a resposta a la crisi financera, analitzem dades de l’Eurobaròmetre (EB) centrant-nos en l'evolució de la confiança en el BCE entre els ciutadans grecs i alemanys durant el període entre 1999 i 2022. Utilitzant una estimació logística, aquest estudi revela que a Grècia la crisi financera va provocar una disminució de la confiança en el BCE, mentre que a Alemanya, les preferències dels ciutadans cap al BCE no es van veure afectades per la crisi. A més, identifiquem característiques microeconòmiques com el gènere, l'edat, l'educació, l'ocupació, l'estat civil, el tipus de comunitat i el posicionament polític que tenen un paper important a l'hora d'explicar la confiança en el BCE 2024-05-05T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26576 La Indústria musical espanyola : anàlisi del mercat i relació entre la música i el progrés econòmic entre les diferents comunitats autònomes Obiols i Solé, Marc En termes generals, el present estudi pretén analitzar la indústria musical espanyola, a través de l'evolució temporal de les diverses formes d'ingrés musical al territori, així com els canvis en els gèneres musicals. En termes específics, es desenvolupen tres models de regressió de dades de panell pels qual es vol veure l'impacte de la música sobre el progrés econòmic desglossant el territori en les diferents comunitats autònomes. S'ha fet una recol·lecció de dades musicals en diverses fonts oficials, tot per aprofundir en com és i quin valor té la música a Espanya; In general terms, this study aims to analyze the Spanish music industry through the temporal evolution of various forms of music revenue in the territory, as well as changes in musical genres. Specifically, three panel data regression models are developed to examine the impact of music on economic progress by disaggregating the territory into different autonomous communities. A compilation of musical data has been carried out from various official sources, all with the aim of delving into what music is like and its value in Spain 2024-05-03T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256/26574 Understanding student entrepreneurial inclination : The role of University of Girona Porta Solà, Núria The professional situations and labour insertion alternatives for university students after graduation are quite diverse, from salaried positions in the public or private sector to self-employed workers. Often, the latter may appear to be overlooked and even underrated when promoting the professional outcomes of a university degree. Nevertheless, it is important to remember that Spain, like most European Union member states, is primarily composed of small businesses. These businesses represent between 95% and 99% of the total companies in their respective countries, which, in turn, generate an average of 50% of employment (EUROSTAT, 2022); Les situacions professionals i alternatives d'inserció laboral dels estudiants universitaris després de graduar-se són força diverses, des de llocs assalariats del sector públic o privat fins a treballadors autònoms. Sovint, aquest últim pot semblar ignorat i fins i tot infravalorat quan es promouen els resultats professionals d'un títol universitari. No obstant això, és important recordar que Espanya, com la majoria dels estats membres de la Unió Europea, està formada principalment per petites empreses. Aquests negocis representen entre el 95% i el 99% del total d'empreses dels seus respectius països, que, al seu torn, generen una mitjana del 50% de l'ocupació (EUROSTAT, 2022) 2024-05-03T00:00:00Z