http://hdl.handle.net/10256/9875 2025-06-02T21:16:57Z 2025-06-02T21:16:57Z Coromina Verdaguer, Lluís http://hdl.handle.net/10256/25904 2024-12-20T12:54:30Z 2024-12-09T00:00:00Z

Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània: una anàlisi de la creació d'identitats professionals en el llarg segle XX Coromina Verdaguer, Lluís ENG- The aim of this doctoral thesis is to analyse the fabrication and socio-cultural processes of appropriation of two professional identities — medical and pharmaceutical —, through a set of places of memory from the end of the nineteenth century to the first decades of the twenty-first century in Catalonia. The thesis is framed within the research that follows the perspective of socio-cultural historiography, with a strong political historiographical component, and is structured in four parts. The first part provides theoretical and methodological reflections on the context in which the formula “lieux de mémoire” [places of memory] and the collective project led by Pierre Nora were conceived, as well as the strengths and limitations concomitant with its export, particularly with regard to its adaptation in Spanish historiography. The proposal lies in shifting the focus away from political identity to implement it in other collective identities. As a result, the rest of the chapters implement it for the “classe mèdica” [medical class] and the “classe farmacèutica” [pharmaceutical class]. The second chapter focuses on the posthumous cult of the physician and politician Bartolomé Robert in order to ponder the hierarchisation of both identities in their representations. The third chapter explores the museum of the Llivia’s chemist shop , which is subject to commonplaces that have turned it into an emblem for the professional (pharmaceutical) identity — as a result of the myth surrounding its origins and its ownership —, as well as for different political-territorial identities (local, provincial, regional and national). The fourth chapter examines the shaping of medical identity in obituaries and biographies between 1890 and 1936, in an exercise of prosopographical inspiration. The research concludes that the French factory methodology is applicable not only to political and territorial identities, but also to the analysis of the creation of social identities of a different nature. Political identities are in dialogue with professional identities, and their hierarchisation evolved as a product of negotiation between the social actors involved. The keystone of the profession was the academic degree: it built social cohesion and allowed professionals to differentiate themselves from the otherness constituted by the so-called “intruders”. The other elements that make up their identity are neither unequivocal nor unalterable. The different devices, despite the nuances in their elaboration, are part of broader politics of memory, linked to the individual themself, but also to the collectives that aspired to take over their legacy. In summary, the epistemological and methodological potentialities and limitations of this historiographical approach become apparent, insofar as it is an analytical spearhead for transregional, transnational and comparative exercises; CAT- L’objectiu de la tesi doctoral rau en el fet d’analitzar la fabricació i els processos socioculturals d’apropiació de dues identitats professionals, la mèdica i la farmacèutica, a través d’un conjunt de llocs de memòria des de finals del segle XIX fins a les primeres dècades del XXI a Catalunya. La tesi s’emmarca en les investigacions que segueixen la perspectiva de la historiografia sociocultural, amb una forta càrrega de la historiografia política, i s’estructura en quatre parts. En la primera, s’aporten reflexions teòriques i metodològiques sobre el context en què es gestà la fórmula «lieux de mémoire» [llocs de memòria] i el projecte col·lectiu liderat per Pierre Nora, així com les fortaleses i les limitacions concomitants a la seva exportació, particularment pel que fa a la seva adaptació a la historiografia espanyola. La proposta radica en desplaçar el focus de la identitat política, per tal d’implementar-la en altres identitats col·lectives. Com a resultat, la resta dels capítols ho implementen per a la «classe mèdica» i la «classe farmacèutica». El segon capítol incideix en el culte post mortem del metge i polític Bartomeu Robert per tal de ponderar la jerarquització d’ambdues identitats en les seves representacions. El tercer capítol explora l’espai museològic de la farmàcia de Llívia, aureolat per a llocs comuns que l’han convertit en un emblema per a la identitat professional (farmacèutica), arran del mite dels orígens i del de la propietat, i per a diferents identitats polítiques-territorials (local, provincial, regional i nacional). En el quart capítol s’examina la plasmació de la identitat mèdica en les necrològiques i les biografies entre 1890 i 1936, en un exercici d’inspiració prosopogràfica. Com a conclusió del treball s’evidencia que la metodologia de factoria francesa és aplicable no solament a les identitats polítiques i territorials, sinó també per a l’anàlisi de la creació d’identitats socials d’altra naturalesa. Les identitats polítiques dialogaren amb les identitats professionals, i la seva jerarquització evolucionà com a producte d’una negociació entre els agents socials implicats. El pal de paller de la professió recaigué en la llicenciatura: bastiren una cohesió social i es diferenciaren de l’alteritat constituïda pels denominats «intrusos». Els elements restants que conformaren la seva identitat no resultaren inequívocs ni inalterables. Els diferents dispositius, malgrat els matisos en la seva elaboració, formaren part de polítiques de memòria més àmplies, vinculades al mateix individu i al mateix temps als col·lectius que maldaren per apoderar-se del seu llegat. En suma, es patentitzen les potencialitats i les limitacions epistemològiques i metodològiques d’aquest plantejament historiogràfic, amb el benentès que és una punta de llança analítica per a exercicis transregionals, transnacionals i comparatius

2024-12-09T00:00:00Z Ginot Julià, Antoni http://hdl.handle.net/10256/25903 2025-04-23T09:42:01Z 2024-10-24T00:00:00Z

Arts i barques. L’activitat pesquera i els seus actors a la selva dels segles XV i XVI Ginot Julià, Antoni ENG- This doctoral thesis analyses the fishing activity developed in the historical region of la Selva marítima during the 15th and 16th centuries, as well as the fisher families which participated in it. It is mainly focused on the social and economic aspects of such activity departing from four theme blocks which pretend to obtain an overview of the fishing sector. Firstly, the seigneurial control over the coastal space and the juridic status of the fis-hing resource are analysed, together with the exactions levied. After that, it proceeds to an study of the fishing activity itself. A review of fishing techniques is done, fo-cused mainly in those of new introduction, and the evolution of the fishery throughout the year and during the period studied is also examined. In third place, a socioecono-mic analysis of the fisher collective is also carried out, with a special interest in strati-fication and inequality amongst it. Finally, it proceeds to a study of three processes which manifest the growing and importance of the fishing collective in the studied period: the creation of collective management institutions, the foundation of confra-ternities and the fight against seigneurial rent. The obtained results show how the fishing activity experimented a moment of great dynamism and growth, especially in the 16th century, which will affect the later auge of Catalan fisheries. Moreover, this growth is also understood by the dynamics of technical renewal, conditioned in in turn by the difference in economic levels and the weight inside the community of certain fisher families. Furthermore, this stratification is manifested in the defence of interests and in the genesis of commons institutions for the management of the fishing resources, led by well-positioned net owners, which also had its origin in this period; CAT- Aquesta tesi doctoral analitza l’activitat pesquera desenvolupada a la regió històrica de la Selva marítima durant els segles XV i XVI, així com les famílies de pescadors que hi participaren. L’enfocament es centra sobretot en els aspectes socials i econòmics d’aquesta activitat a partir de quatre grans blocs que pretenen obtenir una visió de con-junt del sector pesquer. Primerament s’analitza el domini senyorial sobre l’espai litoral i l’estatus jurídic del recurs pesquer, així com les exaccions a les que estava gravada. Seguidament, es pro-cedeix a un estudi de l’activitat pesquera en si. Es fa un repàs a les tècniques de pesca emprades, centrant-se sobretot en aquelles de nova introducció, i s’estudia l’evolució de la pesquera al llarg de l’any i durant tot el període estudiat. En tercer lloc, es realit-za una anàlisi socioeconòmica del col·lectiu pesquer, amb un interès especial en la seva estratificació i desigualtats. Finalment, es procedeix a un estudi de tres processos que manifesten el creixement i importància del col·lectiu pesquer en l’època estudia-da: la creació d’institucions de gestió col·lectiva, la fundació de confraries i la lluita contra la renda feudal. Els resultats obtinguts mostren com l’activitat pesquera visqué un moment de gran dinamisme i creixement, especialment al segle XVI, que condicionà el posterior auge de la pesca catalana. Així mateix, aquest creixement s’entén també per les dinàmiques de renovació tècnica, condicionades alhora per la diferència en els nivells econòmics i el pes dins les comunitats de certes famílies de pescadors. Alhora, aquesta estratifica-ció es palesa en la defensa d’interessos i en la gènesi d’institucions comunals per a la gestió del recurs pesquer, encapçalades per propietaris d’arts ben posicionats, i que tenen el seu origen en aquesta època

2024-10-24T00:00:00Z Mateo, Dignoris http://hdl.handle.net/10256/25733 2024-12-11T07:32:04Z 2024-07-17T00:00:00Z

El rol de las mujeres en el mercado de trabajo y en las explotaciones familiares: la Cataluña rural del siglo XVIII Mateo, Dignoris ENG- The data from the travel Journal of Francisco de Zamora throughout Catalonia in the late 18th century and the Responses to his Interrogation of more than 300 towns, demonstrate the crucial role women played, regardless of their age, marital status, social origin, and geographical location, in the main productive sectors of the localities where they resided. Both sources confirm their intervention in domestic tasks and in the farm, workshop, or family business, but also their participation in the labour market. The historical sources from the Girona region do not allow us to trace all the activities and tasks described in these documents, but they confirm that rural day labourers and maids had employment opportunities in agricultural operations and domestic service. Their work allowed them to obtain sufficient resources to ensure their subsistence, as they were able to cover their physical, social, and spiritual needs, and to contribute to the maintenance and reproduction of their household. Therefore, their saving capacity and the implications of their work for their future were limited. Despite this, the marital chapters in which brides assert that the dowry was partially or entirely constituted by the money they had earned with their efforts increase considerably. This suggests that much of their remuneration was destined to cover their short-term needs and those of their families. However, they saved a portion in order to constitute or increase the dowry, which would at least allow them to avoid social decline; CAT- Les dades del Diari dels viatges de Francisco de Zamora pel territori català a finals del segle XVIII i les Respostes al seu Interrogatori de més de 300 localitats, evidencien el rol crucial que tenien les dones, independentment de la seva edat, estat civil, origen social i geogràfic, en els principals sectors productius de les localitats on residien. Ambdues fonts constaten tant la seva intervenció en les tasques domèstiques i a l’explotació agrària, taller o empresa familiar com la seva participació en el mercat laboral. Les fonts històriques de la regió de Girona no permeten resseguir totes les activitats i tasques descrites en aquests documents, però confirmen que les jornaleres i criades rurals tenien oportunitats d’ocupació en les operacions agropecuàries i en el servei domèstic. El seu treball els permetia obtenir recursos suficients per garantir la seva subsistència, ja que podien cobrir les seves necessitats físiques, socials i espirituals, i contribuir a la manutenció i reproducció de la unitat familiar. Per tant, tenien poca capacitat d’estalvi i les implicacions que el seu treball tenia pel seu futur eren limitades. Tanmateix, els capítols matrimonials on les núvies afirmen que el dot estava constituït parcialment o íntegra pels diners que havien guanyat amb el seu esforç s’incrementen considerablement. Això suggereix que utilitzaven gran part de la seva remuneració per cobrir les seves necessitats i les dels seus familiars a curt termini, però estalviaven una petita part per constituir o incrementar el dot, i això que els permetria almenys evitar el descens social

2024-07-17T00:00:00Z Toalongo Guamba, Ximena http://hdl.handle.net/10256/25528 2025-01-08T06:50:52Z 2024-07-04T00:00:00Z

La evaluación competencial de la modelización matemática en las diferentes etapas educativas Toalongo Guamba, Ximena Mathematical modelling and mathematical competence are increasingly present in the scientific literature in the field of Mathematics Education, consequently several international organizations such as the Organization for Economic Cooperation and Development (OECD), the National Council of Teachers of Mathematics (NCTM), the International Congress on Mathematical Education (ICME), among others, have dedicated specific spaces to investigate and discuss these issues. However, there are still few studies that address the competency assessment of mathematical modelling, for this reason this thesis aims to contribute to the development of mathematical competence of students through mathematical modelling processes and their respective evaluation. In order to fulfil this objective, as a first point of approach, a study of teachers' knowledge about the mathematical competence assessment of mathematically talented students is carried out. The results show that there are conceptual conflicts in the use of learning assessment terminology by teachers, as well as a lack of knowledge about how to assess mathematical competence. In addition, considering that mathematical modelling should be worked on from the earliest ages, a modelling cycle is analysed based on a real problem in infant education. The results show that children of these ages are capable of elaborating their first models based on the mathematical knowledge they mobilise. Another of the findings is that the process of mathematical modelling is complex, as pupils in the first school levels go through the different phases of the modelling cycle in an unordered way, which are worked on to different extents, with interpretation and validation being some of the phases that require more attention. Next, we describe the design, construction and validation of a rubric for assessing mathematical modelling processes, especially those oriented by modelling cycles, throughout schooling (3-18 years). It is concluded that the rubric can be used by both researchers and teachers at different educational levels from kindergarten to high school. Finally, a study is presented in which the main results of a mathematical modelling activity, elaborated under the theoretical approaches of the Modelling Eliciting Activities (MEA's) in combination with Fermi problems and applied to Ecuadorian students in the sixth grade of Primary Education (10-11 years old), are presented. The data were analysed using the rubric described above. The results show that students, despite having no experience in mathematical modelling activities, are able to understand the problem, establish conjectures and assumptions and propose solution ideas; additionally, they are also able to go through the different phases of the modelling cycle, although with some difficulty in some of them. It is concluded that these activities present great advantages for the development of students' mathematical competence and modelling skills; however, it is recommended that teachers incorporate them into their teaching practice; La modelització matemàtica, així com la competència matemàtica tenen cada vegada més presència en la literatura científica en l'àmbit de l'Educació Matemàtica, conseqüentment diverses organitzacions a nivell internacional com ara l'Organització for Economic Cooperation and Development (OECD), el National Council of Teachers of Mathematics (NCTM), l'International Congress on Mathematical Education (ICME), entre d'altres, han dedicat espais específics per investigar i discutir sobre aquests temes. Tot i això, encara són escassos els estudis que aborden l'avaluació competencial de la modelització matemàtica, per aquesta raó aquesta tesi té per objectiu contribuir al desenvolupament de la competència matemàtica dels estudiants a través de processos de modelització matemàtica i la seva avaluació respectiva. Per complir aquest objectiu, com a primer punt d'aproximació, es realitza un estudi del coneixement del professorat sobre l'avaluació competencial matemàtica de l'alumnat amb talent matemàtic. Els resultats mostren que hi ha conflictes conceptuals en l'ús de la terminologia d'avaluació dels aprenentatges per part del professorat, així com desconeixement sobre la forma d'avaluar la competència matemàtica. Addicionalment, considerant que la modelització matemàtica ha de ser treballada des de les primeres edats, s'analitza un cicle de modelització a partir d'un problema real en Educació Infantil. Els resultats mostren que els nens d'aquestes edats són capaços d'elaborar uns primers models basats en els coneixements matemàtics que mobilitzen. Una altra de les troballes és que el procés de modelització matemàtica és complex, ja que l'alumnat dels primers nivells escolars transita de forma no ordenada per les diferents fases del cicle de modelització, les mateixes que són treballades en diferent mesura, sent la interpretació i validació algunes de les fases que requereixen més atenció. Seguidament, es descriu el disseny, la construcció i la validació d'una rúbrica per avaluar els processos de modelització matemàtica, sobretot aquells que estan orientats per cicles de modelització, al llarg de l'escolaritat (3-18 anys). Es conclou que la rúbrica la pot utilitzar tant investigadors com professors de diferents nivells educatius des d'educació infantil fins a batxillerat. Finalment, es presenta un estudi on s'exposa els resultats principals d'una activitat de modelització matemàtica, elaborada sota els plantejaments teòrics de les Modelling Eliciting Activities (MEA's) en combinació amb els problemes de Fermi i aplicada a estudiants equatorians de sisè grau d'Educació Primària (10-11 anys). Les dades van ser analitzades mitjançant la rúbrica descrita anteriorment. Els resultats mostren que els estudiants, tot i no tenir experiència en activitats de modelització matemàtica, són capaços de comprendre el problema, establir conjectures i suposicions i proposar idees de solució; addicionalment, són capaços també de transitar per les diferents fases del cicle de modelització, encara que amb certa dificultat en algunes. Es conclou que aquestes activitats presenten grans avantatges per al desenvolupament de la competència matemàtica dels estudiants i les seves habilitats de modelització; no obstant això, es recomana al professorat incorporar-les a la seva pràctica docent

2024-07-04T00:00:00Z