http://hdl.handle.net/10256/9875 2025-08-01T22:11:37Z 2025-08-01T22:11:37Z Pérez Álvarez, Alba http://hdl.handle.net/10256/27139 2025-07-29T11:30:30Z 2025-06-18T00:00:00Z

El mercat de la terra a la Catalunya baix medieval. La vall d'Amer (1350-1399) Pérez Álvarez, Alba ENG- This thesis aims to study the characteristics and evolution of the land market in the Catalan territory during the XIV century through the case of Amer Valley, an space inhabited by peasants, who resided in the typical unit of exploitation in the so called Old Catalonia –the masos–, and by artisans and merchants as well, those residing in a small urban center; a village-market with its notary, from which exceptional notarial records have been preserved to this day. This investigation utilizes a sample of almost a thousand documents, in a span from the 1350s –after the Black Death– to the year 1399, and concerning land transactions —sells of land, establishments, lease contracts and exchanges of land— or to the socioeconomic live of the valley’s residents –marriage contracts, inheritances, inter-vivos donations, wills and credit or violaris contracts–. Our objective will be, in the first place, and after an introductory section, to put the landscape, demography and institutional organization of the valley in context. The third section of the thesis will explain the movement of the market during the studies period, identifying the processes of growth and decrease in its activity, and the influence that the great mortality caused by the pandemic had on said activity. We will examine the people who participated in these operations; we will appraise if the reasons behind the agreement for prices can be discerned, and we will compare the number of sales of land with other instruments of transmission of the land. The fourth and last section will revolve around families and their relationship with land, at the same time studying the economic capacities of the residents of Amer and the socioeconomic inequality in the valley; CAT- Aquesta tesi té com a objectiu estudiar les característiques i l’evolució del mercat de la terra al territori rural català del segle XIV, mitjançant el cas de la vall d’Amer, un espai habitat tant per pagesos que residien en les unitats d’explotació rural paradigmàtiques de l’anomenada Catalunya Vella –els masos–, com per artesans i comerciants, que ocupaven el seu petit nucli urbà; una vila-mercat amb notaria pròpia, de la qual s’han conservat uns excepcionals llibres de protocols. La investigació es recolza en una mostra de gairebé un miler dels seus instruments notarials, dins un marc cronològic que comprèn dels anys 1350 –després de l’adveniment de la Pesta Negra– a l’any 1399, i referents a la transacció de la terra –compravendes, establiments, contractes a llauró i permutes– o a la vida econòmica i social dels habitants de la vall –contractes matrimonials, heretaments, donacions inter-vivos, testaments i contractes de crèdit o violaris–. Es voldrà, en primer lloc, i després d’una secció introductòria, contextualitzar el paisatge, demografia i organització institucional de la vall. El tercer apartat buscarà dilucidar els moviments del mercat al llarg del període, identificant els seus processos de creixement i decreixement, i la influència tingué la gran mortalitat causada per l'epidèmia en aquesta activitat. També s’examinaran els agents que van participar de les operacions; es valorarà si es poden concretar les raons rere la fixació de preus de les parcel·les, i es compararà la freqüència amb la que es pactaren els contractes de compravenda amb relació a altres formes de transmissió del domini útil de la propietat. El quart i últim apartat girarà entorn la família i la seva relació amb la terra, al mateix temps que s’estudien les capacitats econòmiques dels residents d’Amer i la desigualtat socioeconòmica en l’interior de la vall

2025-06-18T00:00:00Z Coromina Verdaguer, Lluís http://hdl.handle.net/10256/25904 2024-12-20T12:54:30Z 2024-12-09T00:00:00Z

Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània: una anàlisi de la creació d'identitats professionals en el llarg segle XX Coromina Verdaguer, Lluís ENG- The aim of this doctoral thesis is to analyse the fabrication and socio-cultural processes of appropriation of two professional identities — medical and pharmaceutical —, through a set of places of memory from the end of the nineteenth century to the first decades of the twenty-first century in Catalonia. The thesis is framed within the research that follows the perspective of socio-cultural historiography, with a strong political historiographical component, and is structured in four parts. The first part provides theoretical and methodological reflections on the context in which the formula “lieux de mémoire” [places of memory] and the collective project led by Pierre Nora were conceived, as well as the strengths and limitations concomitant with its export, particularly with regard to its adaptation in Spanish historiography. The proposal lies in shifting the focus away from political identity to implement it in other collective identities. As a result, the rest of the chapters implement it for the “classe mèdica” [medical class] and the “classe farmacèutica” [pharmaceutical class]. The second chapter focuses on the posthumous cult of the physician and politician Bartolomé Robert in order to ponder the hierarchisation of both identities in their representations. The third chapter explores the museum of the Llivia’s chemist shop , which is subject to commonplaces that have turned it into an emblem for the professional (pharmaceutical) identity — as a result of the myth surrounding its origins and its ownership —, as well as for different political-territorial identities (local, provincial, regional and national). The fourth chapter examines the shaping of medical identity in obituaries and biographies between 1890 and 1936, in an exercise of prosopographical inspiration. The research concludes that the French factory methodology is applicable not only to political and territorial identities, but also to the analysis of the creation of social identities of a different nature. Political identities are in dialogue with professional identities, and their hierarchisation evolved as a product of negotiation between the social actors involved. The keystone of the profession was the academic degree: it built social cohesion and allowed professionals to differentiate themselves from the otherness constituted by the so-called “intruders”. The other elements that make up their identity are neither unequivocal nor unalterable. The different devices, despite the nuances in their elaboration, are part of broader politics of memory, linked to the individual themself, but also to the collectives that aspired to take over their legacy. In summary, the epistemological and methodological potentialities and limitations of this historiographical approach become apparent, insofar as it is an analytical spearhead for transregional, transnational and comparative exercises; CAT- L’objectiu de la tesi doctoral rau en el fet d’analitzar la fabricació i els processos socioculturals d’apropiació de dues identitats professionals, la mèdica i la farmacèutica, a través d’un conjunt de llocs de memòria des de finals del segle XIX fins a les primeres dècades del XXI a Catalunya. La tesi s’emmarca en les investigacions que segueixen la perspectiva de la historiografia sociocultural, amb una forta càrrega de la historiografia política, i s’estructura en quatre parts. En la primera, s’aporten reflexions teòriques i metodològiques sobre el context en què es gestà la fórmula «lieux de mémoire» [llocs de memòria] i el projecte col·lectiu liderat per Pierre Nora, així com les fortaleses i les limitacions concomitants a la seva exportació, particularment pel que fa a la seva adaptació a la historiografia espanyola. La proposta radica en desplaçar el focus de la identitat política, per tal d’implementar-la en altres identitats col·lectives. Com a resultat, la resta dels capítols ho implementen per a la «classe mèdica» i la «classe farmacèutica». El segon capítol incideix en el culte post mortem del metge i polític Bartomeu Robert per tal de ponderar la jerarquització d’ambdues identitats en les seves representacions. El tercer capítol explora l’espai museològic de la farmàcia de Llívia, aureolat per a llocs comuns que l’han convertit en un emblema per a la identitat professional (farmacèutica), arran del mite dels orígens i del de la propietat, i per a diferents identitats polítiques-territorials (local, provincial, regional i nacional). En el quart capítol s’examina la plasmació de la identitat mèdica en les necrològiques i les biografies entre 1890 i 1936, en un exercici d’inspiració prosopogràfica. Com a conclusió del treball s’evidencia que la metodologia de factoria francesa és aplicable no solament a les identitats polítiques i territorials, sinó també per a l’anàlisi de la creació d’identitats socials d’altra naturalesa. Les identitats polítiques dialogaren amb les identitats professionals, i la seva jerarquització evolucionà com a producte d’una negociació entre els agents socials implicats. El pal de paller de la professió recaigué en la llicenciatura: bastiren una cohesió social i es diferenciaren de l’alteritat constituïda pels denominats «intrusos». Els elements restants que conformaren la seva identitat no resultaren inequívocs ni inalterables. Els diferents dispositius, malgrat els matisos en la seva elaboració, formaren part de polítiques de memòria més àmplies, vinculades al mateix individu i al mateix temps als col·lectius que maldaren per apoderar-se del seu llegat. En suma, es patentitzen les potencialitats i les limitacions epistemològiques i metodològiques d’aquest plantejament historiogràfic, amb el benentès que és una punta de llança analítica per a exercicis transregionals, transnacionals i comparatius

2024-12-09T00:00:00Z Ginot Julià, Antoni http://hdl.handle.net/10256/25903 2025-04-23T09:42:01Z 2024-10-24T00:00:00Z

Arts i barques. L’activitat pesquera i els seus actors a la selva dels segles XV i XVI Ginot Julià, Antoni ENG- This doctoral thesis analyses the fishing activity developed in the historical region of la Selva marítima during the 15th and 16th centuries, as well as the fisher families which participated in it. It is mainly focused on the social and economic aspects of such activity departing from four theme blocks which pretend to obtain an overview of the fishing sector. Firstly, the seigneurial control over the coastal space and the juridic status of the fis-hing resource are analysed, together with the exactions levied. After that, it proceeds to an study of the fishing activity itself. A review of fishing techniques is done, fo-cused mainly in those of new introduction, and the evolution of the fishery throughout the year and during the period studied is also examined. In third place, a socioecono-mic analysis of the fisher collective is also carried out, with a special interest in strati-fication and inequality amongst it. Finally, it proceeds to a study of three processes which manifest the growing and importance of the fishing collective in the studied period: the creation of collective management institutions, the foundation of confra-ternities and the fight against seigneurial rent. The obtained results show how the fishing activity experimented a moment of great dynamism and growth, especially in the 16th century, which will affect the later auge of Catalan fisheries. Moreover, this growth is also understood by the dynamics of technical renewal, conditioned in in turn by the difference in economic levels and the weight inside the community of certain fisher families. Furthermore, this stratification is manifested in the defence of interests and in the genesis of commons institutions for the management of the fishing resources, led by well-positioned net owners, which also had its origin in this period; CAT- Aquesta tesi doctoral analitza l’activitat pesquera desenvolupada a la regió històrica de la Selva marítima durant els segles XV i XVI, així com les famílies de pescadors que hi participaren. L’enfocament es centra sobretot en els aspectes socials i econòmics d’aquesta activitat a partir de quatre grans blocs que pretenen obtenir una visió de con-junt del sector pesquer. Primerament s’analitza el domini senyorial sobre l’espai litoral i l’estatus jurídic del recurs pesquer, així com les exaccions a les que estava gravada. Seguidament, es pro-cedeix a un estudi de l’activitat pesquera en si. Es fa un repàs a les tècniques de pesca emprades, centrant-se sobretot en aquelles de nova introducció, i s’estudia l’evolució de la pesquera al llarg de l’any i durant tot el període estudiat. En tercer lloc, es realit-za una anàlisi socioeconòmica del col·lectiu pesquer, amb un interès especial en la seva estratificació i desigualtats. Finalment, es procedeix a un estudi de tres processos que manifesten el creixement i importància del col·lectiu pesquer en l’època estudia-da: la creació d’institucions de gestió col·lectiva, la fundació de confraries i la lluita contra la renda feudal. Els resultats obtinguts mostren com l’activitat pesquera visqué un moment de gran dinamisme i creixement, especialment al segle XVI, que condicionà el posterior auge de la pesca catalana. Així mateix, aquest creixement s’entén també per les dinàmiques de renovació tècnica, condicionades alhora per la diferència en els nivells econòmics i el pes dins les comunitats de certes famílies de pescadors. Alhora, aquesta estratifica-ció es palesa en la defensa d’interessos i en la gènesi d’institucions comunals per a la gestió del recurs pesquer, encapçalades per propietaris d’arts ben posicionats, i que tenen el seu origen en aquesta època

2024-10-24T00:00:00Z Mateo, Dignoris http://hdl.handle.net/10256/25733 2024-12-11T07:32:04Z 2024-07-17T00:00:00Z

El rol de las mujeres en el mercado de trabajo y en las explotaciones familiares: la Cataluña rural del siglo XVIII Mateo, Dignoris ENG- The data from the travel Journal of Francisco de Zamora throughout Catalonia in the late 18th century and the Responses to his Interrogation of more than 300 towns, demonstrate the crucial role women played, regardless of their age, marital status, social origin, and geographical location, in the main productive sectors of the localities where they resided. Both sources confirm their intervention in domestic tasks and in the farm, workshop, or family business, but also their participation in the labour market. The historical sources from the Girona region do not allow us to trace all the activities and tasks described in these documents, but they confirm that rural day labourers and maids had employment opportunities in agricultural operations and domestic service. Their work allowed them to obtain sufficient resources to ensure their subsistence, as they were able to cover their physical, social, and spiritual needs, and to contribute to the maintenance and reproduction of their household. Therefore, their saving capacity and the implications of their work for their future were limited. Despite this, the marital chapters in which brides assert that the dowry was partially or entirely constituted by the money they had earned with their efforts increase considerably. This suggests that much of their remuneration was destined to cover their short-term needs and those of their families. However, they saved a portion in order to constitute or increase the dowry, which would at least allow them to avoid social decline; CAT- Les dades del Diari dels viatges de Francisco de Zamora pel territori català a finals del segle XVIII i les Respostes al seu Interrogatori de més de 300 localitats, evidencien el rol crucial que tenien les dones, independentment de la seva edat, estat civil, origen social i geogràfic, en els principals sectors productius de les localitats on residien. Ambdues fonts constaten tant la seva intervenció en les tasques domèstiques i a l’explotació agrària, taller o empresa familiar com la seva participació en el mercat laboral. Les fonts històriques de la regió de Girona no permeten resseguir totes les activitats i tasques descrites en aquests documents, però confirmen que les jornaleres i criades rurals tenien oportunitats d’ocupació en les operacions agropecuàries i en el servei domèstic. El seu treball els permetia obtenir recursos suficients per garantir la seva subsistència, ja que podien cobrir les seves necessitats físiques, socials i espirituals, i contribuir a la manutenció i reproducció de la unitat familiar. Per tant, tenien poca capacitat d’estalvi i les implicacions que el seu treball tenia pel seu futur eren limitades. Tanmateix, els capítols matrimonials on les núvies afirmen que el dot estava constituït parcialment o íntegra pels diners que havien guanyat amb el seu esforç s’incrementen considerablement. Això suggereix que utilitzaven gran part de la seva remuneració per cobrir les seves necessitats i les dels seus familiars a curt termini, però estalviaven una petita part per constituir o incrementar el dot, i això que els permetria almenys evitar el descens social

2024-07-17T00:00:00Z