Activitat organitzada pel Departament de Física de la Universitat de Girona http://hdl.handle.net/10256/8686 2025-07-02T03:49:28Z 2025-07-02T03:49:28Z Bayó Duran, Anna http://hdl.handle.net/10256/13430 2017-01-19T01:00:55Z 2016-10-01T00:00:00Z

Estados de transición: del individuo a la masa: de lo singular a lo común y sus formas visuales Bayó Duran, Anna Son muchas las ideas que nacen al interpretar de forma visual cinematográfica un concepto providente de la física. Toda la materia tiene sus relaciones en el mundo y no es extraño poder llegar a crear un discurso artístico a través de un concepto como es los estados de transición de la materia física. Los estados de transición nos muestran la reacción y transformación de la materia. Así pues, en líneas generales y a través de la simplificación, podemos entender que las moléculas que la conforman cohesionan entre, o por el contrario se desvanecen para terminar convirtiéndose en otro elemento. La condensación, la solidificación, la fusión, la evaporación o la sublimación se convierten en estados que ejemplifican estas transiciones. Para encontrar una relación entre estas teorías y lo que podría ser la expresividad artística en el cine, se ha partido justamente de esta idea: una materia que a través de la cohesión de sus moléculas deviene otra forma. De esta forma una línea a seguir para encontrar una correlación en el cine de estas teorías fue juntar un serie de películas que nos dejarán trazar, en líneas generales, una idea similar. La materia pasa de un estado al otro a través de los cambios de temperatura y presión. Es decir, el agua se convierte en solido cuando la sometemos a una temperatura determinada, y las características de la materia continúan manteniéndose constantes. Siguiendo estos parámetros, lo que se desarrolla en el vídeo creado para este cine fórum sigue un mismo proceso. La materia a observar aquí es el Individuo, que a través de varios procesos —en la física serían temperatura y presión— acaba cohesionando en el concepto de masa. Una masa que, como se verá en el vídeo, tiene distintas formas. Lo que una vez fue singular, termina formando parte de lo común

2016-10-01T00:00:00Z Universitat de Girona. Departament de Física http://hdl.handle.net/10256/13429 2017-01-19T01:00:57Z 2016-01-01T00:00:00Z

Estats de transició: de l'individu a la massa i les seves formes visuals [Cartell] Universitat de Girona. Departament de Física Cartell del Cinefòrum 'Estats de transició: de l'individu a la massa i les seves formes visuals', organitzat pel Departament de Física de la Universitat de Girona

2016-01-01T00:00:00Z Universitat de Girona. Departament de Física http://hdl.handle.net/10256/10597 2019-10-22T07:42:43Z 2015-06-22T00:00:00Z

Intel·ligència Artificial. Algunes teories i la seva representació audiovisual [Cartell] Universitat de Girona. Departament de Física Cartell del Cinefòrum 'Intel·ligència Artificial: algunes teories i la seva representació audiovisual'

2015-06-22T00:00:00Z Sureda Costa, Marta http://hdl.handle.net/10256/10596 2015-07-03T00:03:08Z 2015-06-20T00:00:00Z

Cinefòrum Intel·ligència Artificial. Algunes teories i la seva representació audiovisual Sureda Costa, Marta La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica que permet a una màquina comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a l’humana. El vídeo-assaig, estructurat en dues parts, exposa algunes teories sobre aquest fenomen i estableix un diàleg amb la seva representació audiovisual, sobretot cinematogràfica. Després del pròleg en què es mostra l’interès artístic i científic pel cos humà de Leonardo da Vinci i la seva voluntat de dissenyar un home mecànic, comença la primera part titulada Treballadors/Esclaus amb un breu recorregut per l’imaginari romàntic de Frankenstein (la transgressió de les lleis de la física amb la creació d’una vida artificial) i els autòmates (les formes primitives de programació) per situar l’espectador en un futur caracteritzat per la plena convivència entre robots i humans. En aquest context, els robots es posaran al servei de la humanitat desenvolupant diverses tasques i seran dissenyats per establir una interacció emocional amb les persones, desdibuixant progressivament els límits que els separen. La visió positivia d’aquest escenari futur troba el seu revers sinistre amb l’explotació sexual de la màquina “femenina” i l’incertesa de les conseqüències derivades d’aquesta convivència. És per això que l’interludi presenta algunes qüestions clau per afrontar els problemes sorgits de les relacions home-màquina a través de les “tres lleis de la robòtica” descrites per Isaac Asimov des de la ciència ficció i també per establir-ne els límits amb el test de Turing, així com un breu incís sobre la possibilitat de generar humor de manera artificial. La segona part titulada Nosaltres/Vosaltres explora el desenvolupament total de la IA i les seves conseqüències, com la transformació total de l’existència humana, amb la singularitat tecnològica com a tema principal. Una situació futura que comportaria un canvi de paradigma difícil de preveure actualment. La singularitat és definida des de la visió optimista d’aquells que creuen que la fusió entre l’home i la màquina i l’aplicació absoluta de la IA resoldria problemes vitals com la malatia, la pobresa, els recursos naturals, etc. i possibilitaria l’assoliment de l’eternitat com un pas més de l’evolució de l’espècie humana. En canvi, la visió més pessimista contempla un escenari distòpic en què l’humanitat perdria el control i sería dominada per les màquines. Finalment, també es mostra la visió escèptica que considera la singularitat com un relat de ciència ficció i subratlla la necessitat de definir amb precisió a què ens referim quan parlem de màquines intel·ligents

2015-06-20T00:00:00Z