Treballs de final de grauhttp://hdl.handle.net/10256/80232025-10-08T08:17:33Z2025-10-08T08:17:33ZFabricació d’scaffolds de policaprolactona i polistirè a partir d’electrospinning per la formació de tumoroidsPareja Jiménez, Martahttp://hdl.handle.net/10256/275002025-10-07T11:51:33Z2024-06-01T00:00:00ZFabricació d’scaffolds de policaprolactona i polistirè a partir d’electrospinning per la formació de tumoroids
Pareja Jiménez, Marta
El càncer de mama és una de les principals amenaces per a la salut de les dones a nivell mundial, sent la principal causa de mortalitat per càncer entre aquest col·lectiu. Dins dels diferents subtipus de càncer de mama, el càncer de mama triple negatiu (TNBC) és conegut per la seva agressivitat i pitjor pronòstic. El TNBC no expressa receptors d'estrògens, progesterona ni la proteïna HER2, la qual cosa limita les opcions de teràpia a la quimioteràpia. Aproximadament un 30% dels pacients amb TNBC experimenten una recaiguda dins dels cinc anys posteriors al tractament, fet que es relaciona amb la presència de cèl·lules mare de càncer de mama (BCSCs).
Històricament, els cultius cel·lulars en monocapa (2D) han estat la norma en la investigació, proporcionant una forma rendible i senzilla de cultivar cèl·lules en laboratori. No obstant això, aquests models no aconsegueixen replicar de manera precisa l'entorn tridimensional i la complexitat de les interaccions cel·lulars en els teixits humans in vivo. En resposta a aquesta limitació, els models de cultiu tridimensional (3D) han guanyat protagonisme, oferint un context més similar al fisiològic on estudiar la biologia del càncer i el subtipus cel·lular de les BCSCs. Entre les diverses tècniques que faciliten els cultius 3D, l'electrospinning ha emergit com una metodologia prometedora, permetent la fabricació de fibres que mimetitzen les dimensions i la composició de la matriu extracel·lular.
2024-06-01T00:00:00ZDesenvolupament de films de nanocel·lulosa com a suport de cultiu cel·lularBorés Pla, Tonihttp://hdl.handle.net/10256/274992025-10-07T11:32:55Z2024-09-01T00:00:00ZDesenvolupament de films de nanocel·lulosa com a suport de cultiu cel·lular
Borés Pla, Toni
Els òrgans en xips (organ-on-a-chip o OoC) es defineixen com uns dispositius fabricats a escales micromètriques que tenen com a funció principal obtenir el manteniment de la unitat funcional d’un òrgan viu en una estructura tridimensional (3D). Consisteixen en una sèrie de canals microfluïdics 3D i revestits per un sistema de cultiu cel·lular, amb la finalitat de replicar aspectes importants d’un òrgan, com ara la micro-arquitectura que presenta en la distribució en l’espai de diferents teixits, les interfases funcionals entre teixit-teixit i els complexes microambientals microquímics i mecànics dels òrgans (Macías Silva et al., 2016).
2024-09-01T00:00:00ZFabricació additiva d’estructures multimaterials bioinspirades mitjançant la combinació d’extrusió i electrospinning per la creació de capes funcionalsJulià Boix, Ícarhttp://hdl.handle.net/10256/274972025-10-07T10:46:04Z2024-06-01T00:00:00ZFabricació additiva d’estructures multimaterials bioinspirades mitjançant la combinació d’extrusió i electrospinning per la creació de capes funcionals
Julià Boix, Ícar
Aquest projecte s'enfoca en la fabricació d'estructures multimaterials bioinspirades combinant extrusió i electrospinning. S'exploraran els diferents paràmetres i procediments per aconseguir la integració efectiva d'aquests mètodes, intentant arribar a un nivell avançat de control sobre la composició i arquitectura de les capes resultants. Posteriorment, s'avaluaran les propietats funcionals d'aquestes, buscant la seva aplicabilitat en contextos específics de la medicina. Aquests mètodes en la fabricació de pròtesis poden aportar unes millores significatives pel que fa al disseny i funcionalitat del material. Per poder complir l’objectiu del projecte de la creació de peces combinant tècniques de fabricació additiva i que el resultat final es mantingui com a estructura per poder analitzar les seves propietats mecàniques i funcionals, es plantegen diferents processos mitjançant els quals es pot realitzar la unió entre les capes. Com que es vol simular la bioinspiració els processos escollits han sigut les tècniques de FDM i electrosipinning, ja que amb la seva combinació aconseguim peces amb similituds a estructures naturals, amb zones exteriors rígides i denses i espais interiors fins i lleugers que li aporta certes característiques. Es farà servir PLA per les peces impreses en 3D i PCL per la creació dels filaments.
2024-06-01T00:00:00ZEstudi de biomarcadors per al diagnòstic de la malaltia per fetge gras no alcohòlicPetit Gay, Annahttp://hdl.handle.net/10256/274922025-10-06T14:04:48Z2024-09-01T00:00:00ZEstudi de biomarcadors per al diagnòstic de la malaltia per fetge gras no alcohòlic
Petit Gay, Anna
La lipidomica és la ciencia que estudia els lípids, components essencials de les cel•lules, teixits
i organs, amb funcions metaboliques i estructurals. Recentment, la lipidomica clínica ha sorgit com
una disciplina que vincula l'estudi dels lípids amb la medicina clínica per identificar
biomarcadors diagnostics i comprendre els mecanismes subjacents a diverses malalties. La malaltia
del fetge gras no alcoholic, coneguda en angles com a metabolic dysfunction-associatedfatty liver
disease (MAFLD), és una condició hepatica progressiva caracteritzada per l'acumulació de greix al
fetge sense consum excessiu d'alcohol, i és la causa més comuna de malaltia hepatica a nivell
mundial. Malgrat que la biopsia hepatica és l'estandard diagnostic, la seva naturalesa invasiva,
els riscos associats i altres limitacions fan que sigui poc practica. Existeix dones una necessitat
urgent de desenvolupar metodes diagnostics no invasius i facils d'aplicar per al diagnostic i
seguiment de la MAFLD, i la lipidomica plasmatica ofereix una alternativa no invasiva per a la
descoberta de biomarcadors diagnostics.
Aquest treball s'emmarca dins el projecte Therapeutic targets and biomarkers from precision
medicine in MAFLD (PreMed-MAFLD), i es duu a terme en col-laboració amb el grup de recerca de la
unitat de diabetis, endocrinologia i nutrició (UDEN) de l'Institut d'Investigació Biomedica de
Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), institució destacada en la recerca biomedica a Girona. El
projecte presenta un enfoc innovador per l'ús de cohorts independents i la combinació de dades de
lipidomica hepatica i plasmatica, aportant noves perspectives en la recerca de tecniques
diagnostiques no invasives per a la MAFLD.
L'estudi investiga si és possible identificar lípids rellevants en la lipidomica hepatica que
puguin actuar com a biomarcadors per al diagnostic i estadificació de la MAFLD a través de la
lipidomica plasmatica. Parteix de la hipotesi que la MAFLD provoca canvis en el metabolisme lipídic
que podrien identificar un conjunt específic de lípids per a cada estadi de la malaltia, amb prou
precisió per ser utilitzats com a biomarcadors no invasius. L'abast total del projecte inclou
descriure els canvis lipidomics en persones amb obesitat i MAFLD en comparació amb les que tenen
obesitat i no MAFLD a través de metodes estadístics, identificar lípids hepatics i plasmatics
rellevants en la manifestació de la malaltia amb algorismes de machine leaming, i avaluar la seva
capacitat
diagnostica i d'estadificació com a biomarcadors.
2024-09-01T00:00:00Z