http://hdl.handle.net/10256/7844 2025-08-02T14:13:49Z 2025-08-02T14:13:49Z Cappello, Nicoletta http://hdl.handle.net/10256/27123 2025-07-22T07:23:29Z 2025-06-06T00:00:00Z

Movement-based performing arts as an approach to embodied learning in secondary teacher education Cappello, Nicoletta ENG- The general aim of this thesis is to analyze Movement based Performing Arts focusing on bodily imagination potential as an approach to Embodied Learning in Secondary Teacher Education. This aim has been inserted in a theoretical framework that combines key concepts coming from the field of Movement-based Performing Arts, and Embodied Education, as well as the idea of kinesthetic/bodily imagination. The thesis defines Movement-based Performing Arts focusing on kinesthetic/bodily imagination as a distinct artistic area, emphasizing its unique creation, performance, and pedagogical aspects. It traces the evolution of movement-focused practices in theatre, dance, and performance art, highlighting the central role of the body and physical movement in these disciplines. It discusses the value of Movement-based Performing Arts in bridging research and teaching, particularly within secondary education and teacher training contexts, as well as their legal regulation within Italian and Spanish contexts. Through insights from various disciplines and contexts, it proceeds by examining the ideas of kinaesthetic/bodily imagination and creative movement, as conceptual and practical bridges between Movement-based Performing Arts and Education. Finally, it frames Embodied Education as a relevant field for this research, building upon critical, transformative and socio-material perspectives. The aim of the thesis is pursued through embodied methods, by combining an artistic and a qualitative approach: including artistic-action research, phenomenology of performance, and theoretical analysis of art-educational practice. Analysis methods span from open and non-theory driven thematic analysis, theory driven thematic analysis, phenomenological analysis, interpretive analysis, as well as artistic creation. Embodied methods were used to generate both theory and art-educational tools, towards both understanding and advancing the practice of the Movement-based Performing Arts as an approach to embodied education. Research has involved three group of secondary school teachers and two groups of secondary school students, each of them in a different educational experience founded on Movement based Performing Arts Devising activities. The study has been developed in two contexts, Spain and Italy, drawing on existing professional networks, in order to widen the sample through the studies. This also to respond to the need of creating synergies in the study and advancement of the position of the Movement-based Performing Arts in Education. Results are presented as a compendium of seven articles, three of them have been published in indexed journals, two articles are currently being edited, and two more articles have entered the review phase. The results of the different studies that inform this thesis underline the transformative potential of MbPA focusing on bodily/kinesthetic imagination. They emphasize its role in fostering embodied learning that foregrounds sensory and bodily aspects of embodiment. Results show MbPA potential for developing teachers’ professional identity, supporting students’ emotional well-being, and both student’s and teachers’ diverse identity expression. Finally results highlight MbPA providing arts-based methods that bridge embodied research and classroom practice in creative ways. As demonstrated by this thesis, such arts-based embodied tools have the potential for creating school cultures that are more epistemically just, and promote the imagination more just futures. Ultimately, this research advocates for the inclusion of the Movement-based Performing Arts at the core of public education systems and teacher training as a means to cultivate embodied learning, imagination, and creativity, in radical ways within education; CAT- L'objectiu general d'aquesta tesi és analitzar les arts escèniques basades en el moviment centrant-se en el potencial de la imaginació kinestèsica/corporal com a enfocament de l'aprenentatge corporal en la formació del professorat de secundària. Aquest objectiu s’ha inserit en un marc teòric que combina conceptes clau provinents de l'àmbit de les Arts Escèniques basades en el Moviment i l'educació corporal, així com la idea de la imaginació corporal. La tesi defineix les arts escèniques basades en el moviment centrades en la imaginació corporal com una àrea artística diferent, posant èmfasi en la seva creació, actuació i aspectes pedagògics únics. Traça l’evolució de les pràctiques centrades en el moviment en el teatre, la dansa i la performance, destacant el paper central del cos i el moviment físic en aquestes disciplines. A continuació, es discuteix el valor de les arts escèniques basades en el moviment per unir la investigació i l’ensenyament, especialment en contextos d’educació secundària i formació del professorat, així com la seva regulació legal en els contextos italià i espanyol. A través de coneixements de diverses disciplines i contextos, procedeix examinant les idees de la imaginació kinestèsica/corporal i el moviment creatiu, com a ponts conceptuals entre les arts escèniques basades en el moviment i l’educació. Finalment, emmarca l’educació corporal com el camp educatiu rellevant per a aquesta investigació basada en les arts, basant-se en perspectives crítiques, transformadores i sociomaterials. L'objectiu de la tesi es persegueix a través de mètodes corporals, combinant un enfocament artístic i qualitatiu: incloent-hi la investigació artístic-acció, la fenomenologia de la performance i l’anàlisi teòric de la pràctica art-educativa. Els mètodes d'anàlisi comprenen des de l'anàlisi temàtica oberta i no teòrica, l'anàlisi temàtica teòrica, l'anàlisi fenomenològic, l'anàlisi interpretatiu i la creació artística. Es van utilitzar mètodes incorporats per generar eines teòriques i artístic-educatives, tant per comprendre com per avançar en la pràctica de les arts escèniques basades en el moviment com a enfocament de l'educació corporal. La investigació ha involucrat tres grups de docents de secundària i dos grups d’alumnat de secundària, cadascun d’ells en una experiència educativa diferent basada en activitats de disseny d’arts escèniques basades en el moviment. L’estudi s’ha desenvolupat en dos contextos, Espanya i Itàlia, a partir de les xarxes professionals existents, amb la finalitat d’ampliar la mostra a través dels estudis. Això també per respondre a la necessitat de crear sinergies en l’estudi i avenç de la posició de les arts escèniques basades en el moviment en l’educació. Els resultats es presenten com un compendi de set articles: tres d’ells han estat publicats en revistes indexades, dos articles estan en procés d’edició i dos articles més han entrat en fase de revisió. Els resultats dels diferents estudis que conformen la tesi subratllen el potencial transformador de les Arts Escèniques basades en el Moviment centrant-se en la imaginació kinestèsica/corporal. Enfatitzen el seu paper en el foment de l’aprenentatge corporal que posa en primer pla els aspectes sensorials i corporals de l’experiència d’encarnació. Els resultats mostren el potencial de les Arts Escèniques basades en el Moviment per desenvolupar la identitat professional del professorat, donar suport al benestar emocional del alumnat i l’expressió de identitats diverses, tant per a l’alumnat com per al professorat. Finalment, els resultats destaquen que les Arts Escèniques basades en el Moviment proporciona mètodes basats en les arts que uneixen la investigació corporal i la pràctica a l’aula de formes creatives. Com es mostra en aquesta tesi, aquestes eines artístiques i incorporades tenen el potencial de crear cultures escolars més epistemicament justes i promoure la imaginació de futurs més justos. En última instància, aquesta investigació advoca per la inclusió de les arts escèniques basades en el moviment al nucli dels sistemes educatius públics i la formació del professorat com a mitjà per cultivar l'aprenentatge corporal, la imaginació i la creativitat de manera radical dins de l'educació secundària

2025-06-06T00:00:00Z Bahamonde Godoy, Claudio http://hdl.handle.net/10256/26827 2025-05-27T07:03:26Z 2025-03-28T00:00:00Z

Intervención logopédica y educativa en trastorno del desarrollo del lenguaje (TDL). Un estudio cualitativo Bahamonde Godoy, Claudio ENG- This report is a synthesis of the research work developed by the undersigned doctoral student, called Speech-Language an educational Intervention in Developmental Language Disorder (DLD). A Qualitative study. From the theoretical consideration of the referents in terminology and characterization of DLD, the brief historical review of the concept, as well as the new recommendations on the subject, it will be possible to appreciate a conception of the diagnosis beyond the difficulties of communication and language, showing the evidence in problems of academic, social and emotional development of students with this diagnosis. The new theoretical recommendations invite a more dynamic, flexible and natural process in the way of understanding, intervening, researching and disseminating the findings on DLD. Regarding intervention as a particular object of study, the traditional models and strategies contemplated in the logopedic tradition are analyzed, as well as their possibilities from the pedagogical space. In order to obtain a general vision of this phenomenon, the following general research objective is proposed: To describe and analyze the intervention aimed at students with DLD, with emphasis on professional collaboration, by means of the specific objectives: 1.To deepen in the beliefs of speech-language pathologists and speech therapists about terminology, characterization, comorbidity and specific DLD intervention; 2. To explore the beliefs and intervention practices of speech- language pathologists who serve students with DLD and their perceptions regarding collaboration with teachers. The main results lead us to a general understanding of DLD, on the part of the participants, as a difficulty that, from the communicative-linguistic level, involves a series of obstacles in the academic, social and emotional life of the students. The proximity between the beliefs and practices recognized by the participants, and their linkage with the theoretical recommendations in this regard, reflects a degree of professional competence highly connected with the progress of research and training, regardless of geographical location; CAT- L'informe que s'exposa correspon a una síntesi del treball de recerca desenvolupat pel doctorand que subscriu, anomenat Intervenció logopèdica i educativa en el Trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL). Un estudi qualitatiu. Des de la consideració teòrica dels referents en terminologia i caracterització del TDL, la breu ressenya històrica del concepte, així com les noves recomanacions en la matèria, es podrà apreciar una concepció del diagnòstic més enllà de les dificultats de comunicació i llenguatge, exhibint les evidències en problemes de desenvolupament acadèmic, social i emocional de l'alumnat amb aquest diagnòstic. Les noves recomanacions teòriques conviden a un procés de caràcter més dinàmic, flexible i natural en la manera de comprendre, intervenir, investigar i difondre els avenços en TDL. Sobre la intervenció com a objecte particular d'estudi, s'analitzen els models i estratègies tradicionals contemplats en la logopèdia, així com les seves possibilitats des de l'espai pedagògic. Per a aconseguir una visió global d'aquest fenomen, es planteja com a objectiu general de recerca: Descriure i analitzar la intervenció dirigida a l'alumnat amb TDL, amb èmfasi en la col·laboració professional, el qual es concreta en dos objectius específics: 1. Aprofundir en les creences de logopedes i fonoaudiòlegs sobre la terminologia, caracterització, comorbiditat i intervenció específica en TDL; 2. Explorar les creences i pràctiques d'intervenció de logopedes que atenen l'alumnat amb TDL i les seves percepcions enfront de la col·laboració amb els mestres. Els principals resultats ens condueixen a una comprensió general del TDL, per part dels participants, com una dificultat que des del pla comunicativo- lingüístic suposa una sèrie d'obstacles en la vida acadèmica, social i emocional de l'alumnat. La proximitat entre les creences i pràctiques reconegudes pels participants, i la seva vinculació amb les recomanacions teòriques relacionades, reflecteix un grau de competència professional altament connectat amb l'avanç de la recerca i la formació, indistintament de la localització geogràfica

2025-03-28T00:00:00Z Salazar Muñoz, Miguel Omar http://hdl.handle.net/10256/26597 2025-03-18T08:15:35Z 2025-02-04T00:00:00Z

Bienestar subjetivo de niños, niñas y adolescentes que participan en programas ambulatorios del Servicio Nacional de Protección Especializada en la Niñez y Adolescencia de Chile Salazar Muñoz, Miguel Omar ENG- The objective of this research was to know the subjective well-being of children and adolescents from 10 to 18 years old, who receive professional support in outpatient programs of the National Service for Specialized Protection of Children and Adolescents of Chile. For this, two cross-sectional studies were carried out within the research (study A and B). Study A aimed to examine the subjective well-being of boys, girls and adolescents served in outpatient projects, with emphasis on gender differences and three types of programs differentiated by the level of severity of the violation of rights (Focused Prevention Program, Specialized Intervention Programs and Specialized Protection Programs in Child Abuse and Sexual Abuse). 439 children and adolescents from 10 to 18 years old were evaluated through the SLSS, PWI-SC, OLS and Positive and Negative Affect Scale questionnaires. A multivariate analysis of variance (MANOVA) was used for the analysis. In study B, the effect of participation on the subjective well-being of children and adolescents whose rights were violated, and the mediating effect of eudaimonic well-being in this relationship, were analyzed. 471 children and adolescents who attend rights protection programs in Chile after school hours participated. An adapted version of the ISCWEB questionnaire was applied, from which information was extracted for the variables of participation in daily life, eudaimonic well-being (CW-PSWBS) and subjective well-being, both in the cognitive (SLSS, OLS) and affective (Russell, 2003). For the analysis, correlation analysis, mediation analysis were performed through Hayes' PROCESS macro, and Bootstrap analysis. In relation to the results in study A, it was observed that girls present significantly lower subjective well-being in all well-being measures compared to boys. Also, significant differences were observed at the program level, expressed in that children and adolescents admitted to the “Focused Prevention Program” manifest significantly greater well-being compared to “Specialized Protection Programs for Child Abuse and Sexual Abuse” and “Protection Programs.” Specialized Intervention.” It is highlighted that “Specialized Intervention Programs” presented significantly low well-being values. For its part, study B found a significant mediating effect of eudaimonic well-being between participation, life satisfaction and positive affects. There was no mediating effect with negative affect; CAT- L'objectiu general d'aquesta investigació va ser conèixer el benestar subjectiu de NNA de 10 a 18 anys, que reben suport professional en programes ambulatoris del Servei Nacional de Protecció Especialitzada a la Infància i Adolescència a Xile. Per això, es van realitzar dos estudis transversals en el marc d’aquesta recerca (estudi A i B). L'estudi A va tenir per propòsit examinar el benestar subjectiu de nens, nenes i adolescents atesos en projectes ambulatoris, posant èmfasi en les diferències de gènere i tres tipus de programes diferenciats pel nivell de gravetat de la vulneració de drets (Programa de Prevenció Focalitzada, Programes d'Intervenció Especialitzada i Programes de Protecció Especialitzada a Maltractament i Abús Sexual Infantil). Es van avaluar 439 nens, nenes i adolescents de 10 a 18 anys a través dels qüestionaris SLSS, PWI-SC, OLS i Escala d'Afectes Positius i Negatius. Per a l'anàlisi es va fer servir una anàlisi de variància multivariada (MANOVA). A l'estudi B es va analitzar l'efecte de la participació en el benestar subjectiu de nens, nenes i adolescents vulnerats en els seus drets, i l'efecte mediador del benestar eudaimònic en aquesta relació. Hi van participar 471 nens, nenes i adolescents que assisteixen als programes de protecció de drets de Xile en horari extraescolar. Es va aplicar una versió adaptada del qüestionari ISCWEB, del qual es va extreure la informació per a les variables de participació a la vida quotidiana, benestar eudaimònic (CW-PSWBS) i benestar subjectiu, tant en la dimensió cognitiva (SLSS, OLS) com afectiva (Russell, 2003). Es van duu a terme anàlisis de correlació i de mediació a través de macro PROCESS de Hayes, i análisis bootstrap. En relació amb els resultats a l'estudi A, es va observar que les nenes presenten significativament menor benestar subjectiu en totes les mesures de benestar en comparació als nens. També, es van observar diferències significatives a nivell de programes, expressades en què els infants i adolescents ingressats a “Programa de Prevenció Focalitzada” manifesten significativament major benestar respecte a “Programes de Protecció Especialitzada en Maltractament i Abús Sexual Infantil” i “Programes de Intervenció Especialitzada”. Es destaca que Programa d'Intervenció Especialitzada va presentar valors significativament baixos de benestar. Per la seva banda, l’estudi B va trobar un efecte mediador significatiu del benestar eudaimònic entre la participació, la satisfacció amb la vida i afectes positius. No hi va haver cap efecte mediador amb l'afecte negatiu

2025-02-04T00:00:00Z Torrent Font, Albert http://hdl.handle.net/10256/26569 2025-03-14T08:10:02Z 2024-12-19T00:00:00Z

Renovacions pedagògiques a Catalunya al s. XXI. Resistència educativa i transformació social en el context neoliberal Torrent Font, Albert ENG- Since the creation of educational systems in Europe - at the time of the birth of the modern nation states and the development of the industrial revolution - there have been currents, approaches and experiences that have questioned their value and meaning. From different perspectives, more or less critical of the capitalist political and economic system, it has been considered that schooling in the 19th and 20th centuries reproduced inequality, sought to keep the working classes in ignorance and turned schooling into an instrument of obedience, the inculcation of patriotic habits, the imposition of Christian moral principles and the perpetuation of sexism. In Spain, the introduction of compulsory schooling began in the 19th century, but its development was slow and irregular. At the beginning of the twentieth century, school conditions were dire, pupils suffered harsh discipline, learning was merely the transmission of decontextualised knowledge through textbooks designed as instruments of cultural homogenisation, and the teacher was the state representative and the executor of a classist and sexist educational policy. In a convulsive political context with continuous alternations in power, education is a key element in building a fairer, more democratic and egalitarian society for progressive forces of all stripes. This approach was particularly evident in Catalonia, where educational projects and proposals, inspired and nourished by the ideas of the international movement of the Escola Nova (New School) and by educational experiences of a workers' and libertarian nature, shaped an era marked by pedagogy until the arrival of the Franco regime. The first third of the 20th century is, therefore, a fundamental period for understanding the role of the school in emancipatory terms, for understanding the role of education in building a freer society, and for understanding the foundations of what came to be known as the Pedagogical Renewal: A complex, plural and diverse phenomenon that articulates the aspirations for a transformation of the school in humanist terms and that is projected to the present day. In this thesis we approach the historical significance of the Pedagogical Renewal and its principles as a general framework from which to analyse the current educational transformations in Catalonia. This is because a new drive for renewal has shaken up the Catalan educational panorama at the dawn of the new millennium, marked by globalisation, the fourth industrial revolution, climate change, depoliticisation, the rise of feixism, the decline in the quality of democratic regimes and the intensification of the process of neoliberalisation in all spheres of life, a new key to the return of capitalism. These elements, among others, constitute the set of current educational challenges that some educational associations and institutions are facing from a critical and emancipatory perspective, and are committed to a profound change in their pedagogical proposal, redefining their school grammar. It is a complex, plural and heterogeneous phenomenon that sometimes draws inspiration from the renovating references of the past, but often in a sidelined or partial way; CAT- Des que es van crear els sistemes educatius a Europa -al compàs del naixement dels estats nació moderns i del desenvolupament de la revolució industrial- han existit corrents, plantejaments i experiències que n'han qüestionat el valor i sentit. Des de diferents perspectives més o menys crítiques amb el sistema politicoeconòmic capitalista, s'ha considerat que l'escola dels segles XIX i XX reproduïa la desigualtat, buscava mantenir les classes treballadores en la ignorància i feia de l'escolarització una eina d'obediència, d'inculcació d'hàbits patriòtics, d'imposició dels principis morals cristians i de perpetuació del sexisme. A Espanya la instauració de l'escolarització obligatòria arrenca el segle XIX, però el seu desplegament és lent i irregular. A principis del segle XX les condicions de les escoles són nefastes, els escolars pateixen un disciplinament dur, l'aprenentatge és mera transmissió de coneixements descontextualitzats a través d'uns llibres de text entesos com a instruments d'homogeneïtzació cultural, i el mestre és el representant estatal i l'executor d'una política educativa de caràcter classista i sexista. Nogensmenys, en un context polític convuls amb alternances contínues en el poder, per a les forces progressistes de diferents signes l'educació és un element clau per a construir una societat més justa, democràtica i igualitària. Aquest plantejament es manifesta d'una forma especialment notable a Catalunya on es despleguen projectes i propostes pedagògiques que, inspirades i alimentades per les idees del moviment internacional de l'Escola Nova i per les experiències educatives de signe obrerista i llibertari, configuren una època daurada per la pedagogia fins a l'arribada del franquisme. El primer terç del segle xx és, doncs, un període fonamental per entendre la funció de l'escola en clau emancipadora, per entendre la funció de l'educació a l'hora de construir una societat més lliure, i per entendre les bases del que es va convenir a anomenar la Renovació Pedagògica: un fenomen complex, plural i divers que articula les aspiracions per a una transformació de l'escola en clau humanista i que es projecta fins als nostres dies. En aquesta tesi ens aproximem al significat històric de la Renovació Pedagògica i als seus principis en tant que marc general a partir del qual analitzar les transformacions educatives actuals a Catalunya. I és que un nou impuls renovador ha sacsejat el panorama educatiu català al tombant del nou mil·lenni marcat per la globalització, la quarta revolució industrial, el canvi climàtic, la despolitització, l'auge del feixisme, el descens de la qualitat dels règims democràtics i la intensificació del procés de neoliberalització de tots els àmbits de la vida, una nova clau de volta del capitalisme. Aquests elements, entre d'altres, constitueixen el conjunt de reptes educatius actuals que algunes associacions i institucions educatives afronten des d'una perspectiva crítica i emancipadora, bo i apostant per un canvi profund en la seva proposta pedagògica, redefinint la seva gramàtica escolar. Es tracta d'un fenomen complex, plural i heterogeni que a voltes s'inspira en els referents renovadors del passat però sovint de forma esbiaixada o parcial

2024-12-19T00:00:00Z