http://hdl.handle.net/10256/7609 2025-08-08T13:08:11Z 2025-08-08T13:08:11Z Vicente Marcos, Laura http://hdl.handle.net/10256/19450 2024-03-19T15:13:13Z 2021-05-03T00:00:00Z

La comunicació de males notícies en l'àmbit de la salut: investigació sobre la comunicació de les males notícies en medicina, la seva evolució i l’adaptació a les necessitats especials en situació de COVID-19 Vicente Marcos, Laura The ability of the medical professional to break bad news can be crucial to the emotional impact it has on the patient. For this reason, it is vital to provide health professionals with tools and resources to guide, structure and facilitate this communicative process which, despite being an unpleasant and uncomfortable time, is a necessary aspect of the practice of medicine. Over the years some protocols have been created to guide the communication of bad news, however, finding them is not an easy task, which highlights the little relevance given in the health field to communicative skills. Through a methodology based on the bibliographic review, this article has analyzed the published protocols on the communication of bad news in health, both nationally and internationally, and has studied the evolution since the first of them was drafted in 1992 to the present day. This article aims to reflect on the minimal evolution that occurs between protocols and the need for an indepth study and application of pre-established guidelines at such a difficult time of communication, also analyzing the guidelines and needs which have arisen in this sector with the health crisis due to COVID19; L’habilitat del professional mèdic al moment de comunicar una mala notícia pot ser cabdal en l’impacte emocional que aquesta tingui sobre el pacient. Per aquest motiu, és vital dotar als sanitaris d’eines i recursos per tal de guiar, estructurar i facilitar aquest procés comunicatiu que, tot i ser un moment desagradable i incòmode, és un aspecte necessari de la pràctica de la medicina. Al llarg dels anys s’han creat alguns protocols per guiar la comunicació de males notícies, tot i això, trobarlos no és una tasca fàcil, el que posa en evidència la poca rellevància que es dóna dins l’àmbit sanitari a les habilitats comunicatives. A través d’una metodologia basada en la revisió bibliogràfica, en aquest article, s’han analitzat els protocols publicats sobre la comunicació de males notícies en salut, tant en àmbit nacional com internacional i s’ha estudiat l’evolució des que el primer d’ells va ser redactat l’any 1992 fins a l’actualitat. Aquest article pretén fer reflexionar sobre la mínima evolució que es presenta entre protocols i la necessitat d’un estudi en profunditat i aplicació d’unes pautes preestablertes en un moment tan difícil de la comunicació, analitzant, a més a més, les pautes i necessitats que han sorgit en aquest sector amb la crisi sanitària a causa de la COVID-19 Article basat en el Treball Final de Grau de la Laura Vicente Marcos

2021-05-03T00:00:00Z Arboleas, Sergi Batllori Dillet, Montse Cama, Eva Cartagena, Carolina Cufí Vilà, Natàlia Molino, Natàlia del Fuentes, Antonio Gómez, Mireia Graboleda Reyes, Júlia Jordan, Samaria Lladó Sedó, Arnau Martínez, Anna Medina, Laia Pons i Puig, Joan Respecta, Marc Roqué, Júlia Sanz, Sergi Urgell, Paula Yanes Núñez, Martha María http://hdl.handle.net/10256/18095 2024-02-20T07:44:59Z 2020-06-01T00:00:00Z

La expresión de la polaridad en las lenguas románicas = L'expressió de la polaritat a les llengües romàniques Arboleas, Sergi; Batllori Dillet, Montse; Cama, Eva; Cartagena, Carolina; Cufí Vilà, Natàlia; Molino, Natàlia del; Fuentes, Antonio; Gómez, Mireia; Graboleda Reyes, Júlia; Jordan, Samaria; Lladó Sedó, Arnau; Martínez, Anna; Medina, Laia; Pons i Puig, Joan; Respecta, Marc; Roqué, Júlia; Sanz, Sergi; Urgell, Paula; Yanes Núñez, Martha María Este estudio se centra primordialmente en la polaridad positiva y negativa de las lenguas románicas y, más concretamente, del español y del catalán. En la elaboración del presente trabajo se tienen en cuenta fundamentalmente sus usos y evolución en ambas lenguas. Asimismo, de forma general, también se examina el comportamiento de la polaridad en otras lenguas románicas (aragonés, asturiano, occitano, francés e italiano, entre otras). Seguidamente se tratan los activadores y los marcadores de polaridad analizando su origen etimológico, evolución y distribución geográfica. Para ello se utilizan distintos corpus, diccionarios y gramáticas de referencia. A continuación, se estudia el comportamiento y los diferentes contextos de la negación anticipada. También se tratan los conceptos de la alternancia negativa y la doble negación especificando sus características generales y comparando sus diferencias. Finalmente se describe el fenómeno lingüístico de la negación expletiva y se matizan los diversos contextos en que se puede emplea; Aquest estudi examina principalment la polaritat positiva i negativa de les llengües romàniques i, més concretament, de l’espanyol i del català. Per a l’elaboració del treball s’han tingut en compte fonamentalment els usos i l’evolució d’ambdues llengües. Això no obstant, generalment, també s’ha examinat el comportament de la polaritat a les altres llengües romàniques (l’aragonès, l’asturià, l’occità, el francès i l’italià, entre d’altres). Tot seguit, hem tractat els activadors i els marcadors de polaritat per analitzar-ne l’origen etimològic, l’evolució i la distribució geogràfica. Per dur-ho a terme hem emprat diversos corpus, diccionaris i gramàtiques de referència. Alhora, hem estudiat el comportament i els diferents contextos de la negació anticipada. També tractem els conceptes de l’alternança negativa i la doble negació especificant-ne les característiques generals i comprovant-ne les diferències. En darrer terme, hem descrit el fenomen lingüístic de la negació expletiva i hem matisat els diversos contextos en què es pot emprar La realització d'aquest treball és fruit de les classes teòriques i pràctiques i dels exercicis duts a terme a l'assignatura 'Eines del filòleg' (3102G00037), impartida per la professora Montse Batllori, a la Universitat de Girona en el curs 2019-2020 (tant en una primera fase presencial, com en una segona etapa de classes telemàtiques); Traducció de la versió catalana a càrrec de l'alumne de l'assignatura, Joan Pons i Puig

2020-06-01T00:00:00Z Bitchatchi Agay, Enrique Delclos, George L. http://hdl.handle.net/10256/7610 2021-05-03T13:31:16Z 2010-01-01T00:00:00Z

Walkthrough del médico del trabajo: Postulando un estándar ético y estatutario en Catalunya Bitchatchi Agay, Enrique; Delclos, George L. Treball presentat per aspirar al Premi de Salut Laboral de l' Ajuntament de Barcelona Ignasi Fina (convocatòria any 2010)

2010-01-01T00:00:00Z