http://hdl.handle.net/10256/4380 2025-05-23T20:39:17Z 2025-05-23T20:39:17Z Colomer-Ribot, Xavier http://hdl.handle.net/10256/25864 2024-12-13T09:01:36Z 2024-10-04T00:00:00Z

Ramon Vinyes, Gabriel García Márquez y el Grupo de Barranquilla Colomer-Ribot, Xavier ENG- Colombian Nobel Prize winner Gabriel García Márquez paid tribute to the writer and literary Ramon Vinyes in the last chapters of his novel One Hundred Years of Solitude, the magnum opus of Latin American magical realism, calling him the «Catalan sage». This article explains the teaching that Vinyes exercised on the members of the Barran-quilla Group in the Colombian Caribbean, such as García Márquez himself, originating what has been called premacondismo and that in this work we also call pre magical real-ism; but he was also the mentor and intellectual guide of other authors of the im-portance in Colombian literature of Álvaro Cepeda Samudio, José Félix Fuenmayor and Javier Auqué Lara, son of Vinyes' partner, Xavier Auqué Masdeu, with whom he opened the famous bookstore Ramon Vinyes & Co. in Barranquilla(Colombia); CAT- El Nobel colombià Gabriel García Márquez homenatja l’escriptor i literat Ramon Vinyes als últims capítols de la seva novel·la Cien años de soledad, l’obra magna del realisme màgic llatinoamericà, batejant-lo com el «savi català». Aquesta tesi doctoral explica el magisteri que va exercir Vinyes en els membres del Grup de Barranquilla al Carib co-lombià, com ara el mateix García Márquez, originant el que s’ha anomenat el prema-condisme i que en aquest treball també anomenem prerealisme màgic; però també va ser el mentor i guia intel·lectual d’altres autors de la importància a la literatura colom-biana d’Álvaro Cepeda Samudio, José Félix Fuenmayor i Javier Auqué Lara, fill del soci de Vinyes, Xavier Auqué Masdeu, amb qui va obrir la famosa Llibreria Ramon Vinyes & Co. a Barranquilla (Colòmbia)

2024-10-04T00:00:00Z Moreno Jimenez, Sergio http://hdl.handle.net/10256/24941 2024-06-04T09:52:31Z 2023-11-03T00:00:00Z

Historia del inicio y desarrollo del teatro moderno en Barcelona (1579-1606) Moreno Jimenez, Sergio The present work gathers, classifies, orders and contextualizes more than two hundred documents found in various archives and libraries and unknown up until now, related to the first stage of development of the modern drama in Barcelona, understanding by "modern theater" the one developed in Spain not before the 16th century, made official by traveling companies and consisting of the representation for a specific audience and in a specific space of the works of professional playwrights. Such research is located in the context of the history of the dramatic scene in Spain, with a long tradition in Hispanic studies, from the compilation —already in the 18th century— of the Genealogía, origen y noticias de los comediantes de España (c. 1723), going through the great historicopositivist works of the s. XIX and finally emptied in works as prominent as the Fuentes para la historia del teatro en España (London, Tamesis, 36 vols.) or the Diccionario biográfico de actores del teatro clásico español (DICAT, University of Valencia). The documentation found testifies a vast development of the stage in Barcelona since the last third of the 16th century, which will not cease until the change in the administrative model derived from the establishment of the Bourbon monarchy in Spain. Actors and actresses from all the peninsular kingdoms will bring to Barcelona the works of the great —and not so great— Castilian playwrights, from Lope and Tirso to Calderón. After the explanation and contextualization of all the documentation found, the transcriptions and signatures of each of the documents are presented, also indicating whether or not it is unknown documentation to this date. This thesis, therefore, aims to fill an inexplicable gap in the tradition of dramatic studies for each and every of the cities of the Hispanic geography; El present treball reuneix, classifica, ordena i contextualitza més de dos-cents documents trobats a diversos arxius i biblioteques, fins ara desconeguts, relatius al primer estadi de desenvolupament del teatre modern a Barcelona, entenent per “teatre modern” el desenvolupat a Espanya no abans del segle XVI, oficialitzat per companyies itinerants i consistent en la representació per a un públic concret i en un espai determinat de les obres de dramaturgs professionals. Aquesta investigació s’ubica en el context de la història de l’escena dramàtica a Espanya, amb una llarga tradició des de la compilació —ja al segle XVIII— de la Genealogía, origen y noticias de los comediantes de España (h. 1723), passant pels grans treballs historicopositivistes del s. XIX i finalment buidats en estudis hispànics tan destacats com les Fuentes para la historia del teatro en España (Londres, Tamesis, 36 vols.) o el Diccionario biográfico de actores del teatro clásico español (DICAT, Universitat de València). La documentació trobada dona fe d’una nodrida vida teatral a Barcelona des del darrer terç del segle XVI, que ja no cessarà fins al canvi de model administratiu propi de la instauració de la monarquia borbònica a Espanya. Actors i actrius de tots els regnes peninsulars portaran a la Ciutat Comtal les obres dels grans —i no tan grans— dramaturgs castellans, des de Lope i Tirso a Calderón. Després de l'explicació i contextualització de tota la documentació trobada, es presenten les transcripcions i signatures de cadascun dels documents, assenyalant així mateix si es tracta o no de documentació desconeguda fins ara. Així, aquesta tesi pretén omplir un espai inexplicable en la tradició dels estudis teatrals per a cadascuna de les ciutats de la geografia hispànica

2023-11-03T00:00:00Z Muñoz Pairet, Irene http://hdl.handle.net/10256/24707 2024-04-16T13:57:00Z 2024-01-29T00:00:00Z

Caterina Albert/Víctor Català (1869-1966), biografia intel·lectual i literària Muñoz Pairet, Irene The thesis Caterina Albert/Víctor Català (1869-1966), intellectual and literary biography analyzes the professional career of the writer Víctor Català, from its beginnings, at the end of the 19th century, to the 1950s. It brings to light unpublished documents that show various aspects of her path as a writer, draftsman, painter and sculptor and also as an archaeologist. It is divided into five parts: the first part explains who Caterina Albert’s paternal and maternal family were, what influence they had on her, the training she had, her autodidactism, her library, her activity as a painter, draftsman and sculptor, the first literary collaborations in the press under various pseudonyms and the relationship she had with the Floral Games in Figueres, in 1888, and with the Florals Games, in Olot, in 1898 The second part analyzes Víctor Català’s activity during Modernism and, in particular, the press reception of the books Lo cant dels mesos (1901), 4 Monòlegs (1901), Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Solitud (1905), Llibre Blanc (1905), Caires vius (1907). Also the relationship he had with Barcelona, with Fèlix Clos, his literary representative, with Àngel Guimerà, with Joan Maragall, with Narcís Oller, with Carme Kkarr and Dolors Monserdà and with La Renaixensa, Joventut i Ilustració Catalana. The third part analyzes Víctor Català's public activity as president of the Barcelona Floral Games in 1917, as a member of the Catalan Language Academy and the Royal Academy of Fine Arts, as well as the relationship that to have with l'Escala, with the Floral Games of this town, the Ateneus and the Escalan magazine Costa Brava. Also his activity as a lecturer. The fourth part studies the writer’s relationship with Noucentism and, specifically, the reception of La Mare Balena (1920), Un film (1926), Marines (1929) and Contrallums (1930). It also makes known the structure and subject matter of the unpublished poetry collections left by Víctor Català. And, at the end, this part explains what Víctor Català did for Civil War. The fifth and last part analyzes the activity of the writer during the post-war period: the reception of Retablo (1944), of Mosaic (1946) and the professional relationship she had with the publishing house Selecta, and specifically, the reception of the books Vida mòlta (1950) and Jubileu (1951). It also explains the repercussion of the creatio of the Víctor Català prize, in 1953, created by Selecta, as well as the writer’s relationship with the magazine Canigó and the reception that her death had in the press, on January 27, 1966. The annex is important because it introduces unpublished manuscripts and typescripts by Víctor Català; La tesi Caterina Albert/Víctor Català (1869-1966), biografia intel·lectual i literària analitza la trajectòria professional de l’escriptora Víctor Català, des dels seus inicis, a finals del segle XIX, fins als anys cinquanta del segle XX. Treu a la llum documents inèdits que mostren diversos aspectes del seu camí com a escriptora, dibuixant, pintora i escultora i també com a arqueòloga. Està dividida en cinc parts: la primera part explica qui va ser la família paterna i materna de Caterina Albert, quina influència van tenir en ella, la formació que va tenir, el seu autodidactisme, la seva biblioteca, la seva activitat com a pintora, dibuixant i escultora, les primeres col·laboracions literàries a la premsa amb diversos pseudònims i la relació que va tenir amb el Certamen literari de Figueres, el 1888, i amb els Jocs Florals d’Olot, el 1898. La segona part analitza l’activitat de Víctor Català durant el Modernisme i, en concret, la recepció que van tenir a la premsa els llibres Lo cant dels mesos (1901), 4 Monòlegs (1901), Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Solitud (1905), Llibr Blanc (1905) i Caires vius (1907). També la relació que va tenir amb Barcelona, amb Fèlix Clos, el seu representant literari, amb Àngel Guimerà, amb Joan Maragall, amb Narcís Oller, amb Carme Karr i Dolors Monserdà i amb La Renaixensa, Joventut i Ilustració Catalana. La tercera part analitza l’activitat pública de Víctor Català com a presidenta en els Jocs Florals de Barcelona, el 1917, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, així com la relació que va tenir amb l’Escala, amb els Jocs Florals d’aquesta població, els Ateneus i la revista escalenca Costa Brava. També la seva activitat com a conferenciant. La quarta part estudia la relació de l’escriptora amb el Noucentisme i, en concret, la recepció de La Mare Balena (1920), Un film (1926), Marines (1929) i Contrallums (1930). També dona a conèixer l’estructura i temàtica dels poemaris inèdits que ha deixat Víctor Català. I, acaba, explicant la relació de Víctor Català amb la Guerra Civil. La cinquena i última part analitza l’activitat de l’escriptora durant la postguerra: la recepció de Retablo (1944), de Mosaic (1946) i la relació professional que va tenir amb l’editorial Selecta, i en concret, la recepció que van tenir els llibres Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951). També explica la repercussió de la creació del premi Víctor Català, el 1953, creat per Selecta, així com la relació de l’escriptora amb la revista figuerença Canigó i la recepció que va tenir a la premsa la seva mort el 27 de gener de 1966. L’annex és important perquè dona a conèixer manuscrits i mecanoscrits inèdits de Víctor Català

2024-01-29T00:00:00Z Pujol Prat, Judit http://hdl.handle.net/10256/24588 2024-12-11T07:12:51Z 2023-12-01T00:00:00Z

Prudenci Bertrana, el caçador d’enyorances. Estudi periodístic (1896-1938) Pujol Prat, Judit The present study focuses on the journalistic facet of Prudenci Bertrana (1867-1941), which is the least studied among the literary, pictorial facets of his career. That being so, the aim of this work is to fill a bibliographic gap. Prudenci Bertrana was not only a painter and writer, but he also became a journalist out of necessity. In fact, he was an artist unable to renounce the ideal of art that led Bertrana to scrape out a living with his quill. Despite this, he contributed to the main headlines of the first half of the 20th century, and his journalistic output exceeds 2,700 texts. In order to give value to Bertrana's journalism, this doctoral thesis is divided into two parts. The first corresponds to the intellectual biography of the author, where the two stages in which he developed his journalistic practice are highlighted: the initiatory phase and the artistic awakening of Bartrana in Girona, as well as the consolidation stage in Barcelona -which was the most prolific, but it also was the most tragic on a personal level-. The second part of this study deals with his journalistic work, as well as it approches the most outstanding sections of the author in Barcelona, after presenting the list of articles collected in the annex: the chronicles of L'Esquella de la Torratxa, the ones from El Poble Català and La Publicidad, and the impromptu ones from La Veu de Catalunya. These different sections maintain a unity of character: they all describe the urban landscape of Barcelona from the ironic, perceptive perspective of someone longing for nature and feeling that he does not quite belong to the city. All things considered, this work aims to vindicate one of the most relevant figures of the contemporary Catalan literary scene; El present estudi se centra en la faceta periodística de Prudenci Bertrana (1867-1941), tenint en compte que és la menys estudiada, amb el propòsit d’omplir un buit bibliogràfic. Prudenci Bertrana va ser pintor, escriptor i periodista per necessitat perquè, per sobre de tot, va ser un artista incapaç de renunciar a l’ideal de l’art, per la qual cosa es va veure empès a malviure amb la ploma. No obstant això, va col·laborar a les principals capçaleres de la primera meitat del segle XX i la seva producció periodística supera els 2.700 textos. Per tal de donar valor al periodisme de Bertrana, la tesi doctoral es divideix en dues parts. La primera correspon a la biografia intel·lectual de l’autor i s’hi ressalten les dues etapes en què desenvolupa l’exercici periodístic: l’etapa iniciàtica i del desvetllament artístic, a Girona, i l’etapa de consolidació a Barcelona, la més prolífica però també la més tràgica a nivell personal. La segona part s’ocupa de la seva obra periodística i, després de presentar la relació d’articles recollida a l’annex, aborda les seccions més destacades de l’autor a Barcelona: les cròniques de L’Esquella de la Torratxa, els idearis d’El Poble Català i La Publicidad, i els impromptus de La Veu de Catalunya. Aquestes seccions mantenen una unitat de caràcter: en totes s’hi descriu el paisatge urbà barceloní des de la perspectiva irònica i perspicaç d’un enyorat de la natura que no sent que acabi d’encaixar a la ciutat. En conjunt, l’estudi pretén reivindicar una de les figures més rellevants del panorama literari català contemporani

2023-12-01T00:00:00Z