Llibres / Capítols de LLibre (D-FLC) http://hdl.handle.net/10256/15403 2025-08-07T18:52:11Z 2025-08-07T18:52:11Z Martín Martínez. Filosofia escéptica: extracto de la física antigua y moderna (1730) Martínez, Martín García López, Jorge http://hdl.handle.net/10256/26943 2025-06-26T06:44:11Z 2022-12-01T00:00:00Z Martín Martínez. Filosofia escéptica: extracto de la física antigua y moderna (1730) Martínez, Martín; García López, Jorge Edición crítica y anotada de la obra "Filosofía escéptica" de Martín Martínez, casi la última obra escrita por el autor, aunque parcialmente ya terminada por un discípulo suyo debido a la incapacidad que le sorprendió en la primavera de 1730. En ella nos ha dejado don Martín una muestra madura de su pensamiento, generalizando el planteamiento epistemológico que nos presenta en la Medicina escéptica de 1722 a las teorías físicas y astronómicas de su tiempo y juzgando los principales sistemas de pensamiento de la centuria anterior a partir de los planteamientos gnoseológicos que se abrían paso en el mundo científico desde los años ochenta del siglo XVII 2022-12-01T00:00:00Z Eiximenis i les Sagrades Escriptures Renedo i Puig, Xavier http://hdl.handle.net/10256/26636 2025-03-28T08:42:46Z 2022-01-01T00:00:00Z Eiximenis i les Sagrades Escriptures Renedo i Puig, Xavier En un dels passatges més famosos del comentari a Ezequiel de Gregori el Gran es pot llegir una frase que s'ha convertit gairebé en un aforisme: "divina eloquia cum legente crescunt", és a dir les Sagrades Escriptures creixen amb els seus lectors. Gilbert Dahan (2009, Lire la Bible au Moyen Age: essais d’herméneutique médiévale, p.46), un dels grans experts en la història de l'exègesi bíblica medieval, ha posat en relació aquesta frase amb les teories de la lectura que han formulat Roland Barthes, Umberto Eco o Roger Chartier. Si començo aquest article citant aquesta frase no és pas tant per endinsar-me en els abismes de l'hermenèutica bíblica com per posar en relleu, fent una interpretació gairebé literal de l'aforisme, fins a quin punt, a finals del segle XIV i principis del XV, havia crescut el volum d’obres que s'havien d'usar per fer una lectura de la Bíblia que estigués d'acord amb l'esperit de l'època. La biblioteca d'Eiximenis, que coneixem gràcies a un excel·lent treball de Jacques Monfrin, és un bon punt de partida per comprovar-ho, perquè, a banda de la Bíblia, hi havia també una sèrie d'obres per orientar-ne la lectura i fer possible, en definitiva, tant el creixement dels lectors com dels mateixos textos bíblics 2022-01-01T00:00:00Z Chapter 13. Changes in the argument and event structure of psych verbs in the history of Spanish Batllori Dillet, Montse Gibert Sotelo, Elisabeth Pujol Payet, Isabel http://hdl.handle.net/10256/26184 2025-01-28T10:22:46Z 2019-09-21T00:00:00Z Chapter 13. Changes in the argument and event structure of psych verbs in the history of Spanish Batllori Dillet, Montse; Gibert Sotelo, Elisabeth; Pujol Payet, Isabel This chapter offers a detailed study of changes affecting the argument structure of Spanish psych verbs that appear with a dative experiencer (EXP). After proposing a three-way classification of these verbs based on their etymological origin, the chapter traces two parallel, but interconnected, diachronic paths: the first one involves the development from transitive (or pronominal) to unaccusative constructions with a dative EXP, whereas the second one concerns the evolution from dynamic to stative events. The use and decrease of the passive in Classical Spanish is also shown to play a role in this change: to wit, passive and unaccusative structures with a dative EXP are structurally similar, as the prepositional agent phrase and the dative EXP originate in the same position 2019-09-21T00:00:00Z El viaje de Garcilaso desde Ratisbona a Nápoles, con estancia en Roma Fosalba, Eugenia http://hdl.handle.net/10256/26134 2025-01-24T08:58:16Z 2023-11-01T00:00:00Z El viaje de Garcilaso desde Ratisbona a Nápoles, con estancia en Roma Fosalba, Eugenia Afinar en la medida de lo posible los detalles de la vida de Garcilaso, sus vaivenes, su ubicación en cada momento, y el complejo contexto histórico que rodea y justifica esos traslados constantes, o lo que es lo mismo, las causas que desencadenan sus viajes, las más de las veces por la posta, abre las puertas a entender mejor la estrecha vinculación entre su vida y su obra. Cada vez se hace más evidente la certeza de que su experiencia vital, vinculada a la sodalitas, deja un rastro en numerosos de sus poemas y es la causa última de su escritura 2023-11-01T00:00:00Z