Professionals

L’experiència acadèmica i professional d'un Enginyer Tècnic Industrial Mecànic a Alemanya

Hola Ignasi, Aquest curs la primera xerrada del cicle que programa l’EPS els dijous ens l’has donada tu. Tot i ser la primera setmana de curs, en què tothom va atabalat per situar-se, l’atenció que ha despertat ha sigut molt gran. Realment, has captat molt bé l’atenció del públic, i has donat informació molt útil per a qui estigui interessat a llançar-se a l’aventura de l’enginyeria.     [ Xerrada Ignasi Selga ]

En el títol els preguntaves: «T’hi atreveixes?» Evidentment, tu t’hi vas atrevir. Explica’ns una mica com va començar i com està anant la teva aventura.
Vas començar amb l’Enginyeria Tècnica Industrial Mecànica a l’EPS-UdG. Què destacaries, com a més útil, del que hi vas aprendre?
La base de l’enginyeria. Moltes de les coses fetes a la universitat no les fas servir directament a la vida professional. És normal, i de totes maneres és important. El que més faig servir jo té a veure amb materials, estructures, mecànica i disseny de màquines.
Vas realitzar el projecte de final de carrera en el programa Erasmus amb una estada a la FH-Würzburg. Va ser casual anar a Alemanya, o ja en tenies la intenció? Què destacaries de l’experiència?
No va ser casualitat. L’enginyeria alemanya sempre m’havia cridat l’atenció. Històricament, Alemanya ha estat un dels motors industrials europeus, i ho volia conèixer de primera mà. La millor manera era a través d’un Erasmus. Un any i mig abans d’anar d’Erasmus vaig començar un curs d’alemany al Servei de Llengües Modernes de la UdG. L’experiència a l’estranger va ser molt i molt bona. Aprens a espavilar-te en una cultura diferent a la teva, amb una altra llengua... Al principi és fascinant estar a l’estranger!
I llavors deu ser quan decideixes quedar-te més temps a Alemanya. Vas accedir a la Universitat de Stuttgart i vas ampliar estudis. Et va ser molt difícil preparar-te per a l’admissió?
L’examen d’accés era només d’idioma, perquè jo ja tenia uns estudis acabats. El nivell que demanen és molt alt. Vaig estar 9 mesos preparant-me per a l’examen amb un curs intensiu de 5 hores diàries! Paral•lelament, treballava de becari fent simulacions amb Ansys (programari de simulació per elements finits) a la universitat.
Tres anys dedicats al disseny de màquines i a l’automoció, amb una orientació molt aplicada i connectada amb l’empresa, oi?
La universitat a Alemanya és tan teòrica com aquí, però s’hi afegeix una dosi de pràctica. És obligatori fer com a mínim sis mesos de pràctiques en una empresa. Això serveix per adonar-te una mica de com funciona una empresa per dins, de què s’espera d’un enginyer a la indústria i, és clar, per posar a prova el que has après a la universitat. Personalment, ho trobo un sistema molt bo!
A partir de les estades de pràctiques comences a treballar a Porsche. Uns anys més tard passes a Daimler, on encara ets ara. Vols remarcar algun aspecte d’aquestes empreses, respecte a com capten talent?
Les grans empreses alemanyes es preocupen molt d’aconseguir gent molt qualificada. Per això la majoria tenen uns programes d’excel•lència per atreure els estudiants que estan acabant la carrera. En general són programes molt interessants d’1 a 2 anys de durada, on una estada a l’estranger és obligatòria. Com que és tan interessant, reben milers de currículums cada any, i el procés de selecció és molt exigent.
I ara treballes en el desenvolupament de carrosseries per a la línia de vehicles tot terreny. A la xerrada ens vas comentar tota la seqüencia de càlculs, simulacions i assajos que s’efectuen per validar el disseny. Normalment, el client que compra un d’aquests vehicles no és conscient de tota aquesta labor d’enginyeria. En canvi, per als enginyers pot ser fascinant. Vols destacar alguna d’aquestes proves?
Tot el procés de disseny, càlcul i validació del cotxe dura cinc anys. Per a mi, un dels moments que m’ha marcat més, és el muntatge del primer dels prototips. Jo em preguntava: Encaixarà tot tal com hem previst? Quins problemes tindrem? Després d’haver fet centenars de simulacions i optimitzacions de xoc, l’altre gran moment per a mi va ser la primera prova real de xoc. La pregunta era clara: Sortirà tot com a les simulacions? És un moment d’alta tensió!
El tòpic sobre Alemanya és l’organització. En una corporació tan gran com Daimler, això és particularment present i necessari. És prou flexible per a la teva activitat? Es pot ser creatiu?
L’organització és molt present a la vida alemanya. A les grans empreses encara més! L’organització ajuda que els processos segueixin el camí establert i que cada treballador no hagi d’inventar la roda de nou, però sí que és veritat que d’aquesta manera es redueix la capacitat creativa i la flexibilitat. Per això, els departaments d’investigació i predesenvolupament tenen molta menys organització que els departaments que desenvolupen productes de sèrie.
Aquesta primavera, a partir d’un comentari de la cancellera Merkel, va córrer entre els enginyers el missatge que el mercat de treball alemany pot ser una opció de futur. Sabem que comporta exigències importants però, i tu n’ets exemple, deu recompensar-les. Què recomanes als enginyers/eres que s’estan formant a l’EPS?
Viure i treballar a l’estranger és apassionant! Sobretot al principi, quan experimentes el canvi cultural. Per això has d’estar disposat a adaptar-te i a acceptar les diferències. Què recomano? Una gran dosi de tolerància per acceptar els canvis i tenacitat per no «trencar-se» a la primera que alguna cosa no surti com estava previst. Per altra banda, és imprescindible un nivell acceptable d’alemany. Tothom sap anglès, però la llengua vehicular és l’alemany.

Mercès, Ignasi. Auf Wiedersehen!


N. Gascons
Consell de redacció de la rEPiSta